L'Avantmatx

Bon dia i bon dijous internautes. 'La burla i el ridícul són, entre totes les injúries, les que menys es perdonen.' Probablement, aquest pensament del filòsof Plató és el que comparteix la majoria de la ciutadania després que el primer assalt judicial de la parella Millet-Montull van guanyar-lo ells, si tenim en compte la irrisòria condemna a 1 any de presó i multes de 3,6 milions i 900.000 euros. Aquest avantmatx sobre el cas de l'hotel en que malgrat s'hagi provat que ambdós personatges van fer tràfic d'influències per tal de cobrar gairebé un milió d'euros en comissions. Millor que els condemnats en sortiren Ramon García-Bragado i Ramon Massaguer, ex responsables d'urbanisme del consistori barceloní que finalment han quedat absolts.

Evidentment, aquest capítol sobre els dos lladres confessos més coneguts de Catalunya segueix un guió perfectament estructurat per la defensa d'aquells que s'emportaren una multimilionària picossada encara per determinar. Si en l'avantmatx aquests lladres de corbata se n'han sortit "brutalment bé", en el gran partit del Palau de la Música poden acabar golejant institucions i ciutadans, els quals tornarien a tenir nous arguments per seguir incrementant les dades que el CIS treu periòdicament sobre la confiança d'aquests amb la justícia. Vist que Millet i Montull segueixen gaudint d'una llibertat de luxe s'entén allò que deia el poeta: "val més deure milions que milers".

Sense deixar de parlar de milionades i lladres, cal fer esment a la maniobra que les defenses que Ricard Pagès, exdirector general de Caixa Penedès i els seus exdirectius han fet per tal d'evitar-los un temps a la garjola, ara que se'ls està jutjant a l'Audiència Nacional. No sabem si seguint l'escola Millet-Montullque en el seu dia van tornar una ínfima part del patrimoni manllevat al Palau, els acusats van optar pre reabaixar pena tornant els 28,6 milions que s'havien autoadjudicat en forma de plans de pensions, al marge dels òrgans de l'entitat, en compensació pel gran "sacrifici" personal que suposa dirigir aquest tipus de negoci financer, assistint a reunions, dinars, viatges, cotxes oficials, etc.

En l'àmbit de la crònica de successos, les batalles campals continuen a l'ordre del dia al cap i casal de Catalunya portant de corcoll els Mossos d'Esquadra. Aquesta revolta dels antisistema comença a donar de sí per fer una novel·la on els serveis d'intel·ligència aprofiten per crear mala maror i així desprestigiar una causa noble. Malgrat tota protesta és absolutament legítima cal tenir en compte que quan es comença a fer ús de la violència i a destruir el mobiliari que paguem tots amb els nostres impostos, excepte ells, aleshores la llibertat es converteix en llibertinatge, un fet que saben prou bé els veïns de diferents districtes que n'han patit les conseqüències. Si bé alguna de les actuacions de la policia catalana ha estat més que qüestionable amb els periodistes, és ben cert que tampoc se'ls reb amb els braços oberts sinó amb còctels molotov i tampoc és qüestió que alguns partits aprofitin l'avinentesa per justificar la violència física per combatre la injustícia social.

Així com qui no vol, aquest polvorí barceloní ha estat aprofitat per la Delegada del Govern per tal d'oferir la col·laboració de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al conseller d'Interior. Llanos de Luna no ha esperat a rebre la resposta i tal com llegim al diari ARA ja ha fet venir 200 antiavalots per tal d'imposar l'ordre davant la inoperància que segons ella demostra la nostra policia.
Una decisió que suposem haurà estat fruit d'anàlisi i meditació del ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, el qual sembla que acostuma a fer en el marc incomparable i franquista de El Valle de los Caídos, lloc on diu trobar-s'hi com a casa, segons publica Eldiario.es.
Per tant, no és d'estranyar que hagi estat també allà on el màxim responsable de les forces de seguretat hagi pres la decisió d'estudiar amb "carinyo" l'ascens a coronel d'Antonio Tejero Díez, malgrat que aquest celebrés fa uns mesos l'intent de cop d'estat del seu progenitor.

La perla amable de la setmana la trobem al portal nord-americà de notícies SFGate, el qual ha entrevistat en exclusiva un filantrop que s'ha convertit en protagonista a les xarxes socials gràcies a l'inusual joc que ha creat. Digueu-li poca feia o avorriment, el cas és que aquest multimilionari s'ha dedicat a amagar nombrosos sobres amb centenars de dòlars distribuits pels carrers de la ciutat californiana de San Francisco.

Aquest experiment social ha fet que milers de "tuitaires" s'hagin convertit en fidels seguidors d'aquest joc, que només demana un xic d'habilitat i intel·ligència per resoldre els enigmes que condueixen al preuat sobre. Davant l'èxit de la seva inciativa, el magnat no descarta exportar-la a d'altres ciutats. D'aquesta manera, no seria d'estranyar que després de la pèrdua com a seu olímpica, la capital d'Espanya presenti candidatura ells perquè amb això dels sobres B ja estan més que familiartitzats gràcies a l'emprenedor Luis Bárcenas.

Reaccions: