La il·lògica electoral

Bon dia i bon dimecres internautes. Per què anomenem Terra al nostre planeta quan en realitat el 75% és aigua? Per què "tot junt" s'escriu saparat i "separat" s'escriu tot junt? Si la llana s'encongeix al mullar-se ... per què les ovelles no s'encongeixen quan plou? Aquestes preguntes il·lògiques disten força d'un dels trets més característics del caràcter català, al qual sempre se l'ha considerat un garant de l'anomenat "seny", malgrat que en algunes ocasions potser si haguéssim fet ús de la rauxa les coses ens haurien anat millor. Tot i així, la condició humana ja les té aquestes coses i a vegades les enquestes reflexen la irracionalitat que portem dins, uns més que altres.

Ens ho recordava ahir el darrer sondeig del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) que posa de manifest el tan gastat però no menys vàlid tòpic de "Spain is different". El CIS destaca que malgrat PP i PSOE comencen a perdre l'hegemonia del seu oasi bipartidista amb un descens de 22 punts respecte el 2009, el criteri dels enquestat torna a manifestar la voluntat clara que l'actual partit governant repeteixi la victòria, malgrat tot el que està passant. Ja ho diu la dita "Val més boig conegut que savi per conèixer", el problema és que fa temps que sabem que cap dels dos grans partits són savis sinó més aviat temeraris, i malgrat que les eleccions encara no s'han celebrat resulta simptomàtic que el Partit Popular pugui a tornar a guanyar amb un avantatge de més de 5 punts respecte els socialistes.

De tota manera, al marge d'un descens en la intenció de vots en totes les formacions, l'enquesta constata també la poca confiança que els ciutadans tenen en els representants del poble, perquè tot i el suspens generalitzat resulta especialment negativa la valoració de Mariano Rajoy (2,29 ) i Alfredo Pérez Rubalcaba (2,93). La monarquia novament torna a suspendre malgrat el rentat d'imatge que l'intenta fer l'equip de Zarzuela a base de viatges internacionals per captar negocis i segurament alguna que altra comissió. 

Sigui com sigui, aquest desamor amb la classe política s'explica no només pels dos principals problemes que preocupen els espanyols, atur i corrupció, sinó també per la cruesa de les xifres que expliquen que el 48,7%  dels espanyols viuen oo malviuen amb uns ingressos mensuals nets per sota dels 900 euros. Lluny d'acabar-se aquí el drama, el CIS remarca que el 19,4% dels enquestats sobreviuen sense cap tipus d'ingrés.

El panorama doncs no és precisament massa maco sinó més aviat "lletjot", però tot i així el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, continua explicant per Nova York, en forma de lletania, tot allò que deixarem de beneficiar-nos els catalans i les desgràcies que patirem si per aquelles coses de la nostra rauxa o seny, segons qui ho jutgi, acabem abandonant un vaixell que s'enfonsa i no té salvavides per nosaltes. De tota manera, el ministre va anunciar que molt aviat el seu negociat presentarà un informe que deixarà clar que "ai mare, mareta", quedarem fora no només de la UE sinó també de l'ONU.

Com molt bé diu el conseller Homs, no deixa de ser significatiu que aquells que més s'esforcen a minimitzar el conflicte són els que més en parlen fora. Precisament, no deixa pas indiferent l'editorial que ahir dedicava el Financial Times al procès català emplaçant a ambdues parts a parlar i trobar una solució dialogada a partir d'una tercera via. El diari econòmic no s'està d'estirar les orelles al president espanyol criticant el seu immobilisme i la manca de contrapartides per suavitzar la posició catalana, que passarien per una reforma constitucional en tota regla, ja que el desig d'independència no és pas fruit d'una febrada. I Rajoy per la seva banda passava pels micròfons de la Cadena Ser aportant un gran pensament que sense la seva ajuda no hi hauríem arribat: "el procés sobiranista és un problema polític de gran envergadura".

La perla d'avui ens explica que els problemes de la bombolla immobiliària afecten també l'aristocràcia, si més no alguns dels que formen part de la cort de sa graciosa majestat Elisabet II tal com explica l'agència France Press. Segons sembla, Hugh Lowther , comte de Lonsdale, ha hagut de posar en venda una muntanya al parc nacional anglès de Lake District, per pagar els impostos de successió per l'herència del seu pare . Tant la muntanya Blencathra que es troba a la regió dels llacs, al nord-oest d'Anglaterra, així com un palauet amb 4 segles d'història poden adquirir-se per 2,12 milions d'euros. De tota manera, si encara teniu dubtes de realitzar aquesta inversió immobiliària heu de saber que el seu propietari regalarà també el bonic títol de Lord de Threlkeld i als drets de pastura per a més de 6.000 ovelles i xais .

En fi internautes, que com deia molt bé el poeta i crític francès André Breton: 'Què és la riquesa? Res, si no es gasta; res, si es malgasta.'

Reaccions: