Europa en clau catalana?

Bon dia i bon divendres internautes. Deia el filòsof alemany Arthur Schopenhauer que 'El destí barreja les cartes, i nosaltres juguem.' En certa manera no deixa de ser un bon raonament, tot i que a vegades les cartes que ens reparteixen estan "marcadíssimes". Sovint veiem, depenent de com bufa el vent, que els polítics barregen conceptes i descontextualitzen escenaris electorals que en realitat poc tenen a veure amb l'autèntic. Ahir precisament, encara que no ho sembli, vam entrar oficialment en campanya electoral malgrat faci mesos i mesos que ho estem de forma oficiosa. Aquestes però són unes eleccions especials per Espanya, bàsicament, perquè lluny de tenir un discurs europeu seran poques les referències que es facin a les veritable sentit dels comicis, entre altres coses perquè tots els partits venen condicionats per l'anomenat procés català.

Uns i altres des de diferents posicions remarcaran la necessitat de mantenir-nos units per seguir essent un país "fort" mentre els defensors de la independència reforçaran la tesi que amb un nou estat a la UE els catalans viurem molts millor que ara. Dues posicions clarament diferenciades que posaran de manifest la nebulosa que hi ha respecte els tractats europeus a l'hora de permetre el manteniment o no d'un territori secessionista d'un estat membre.

Deia fa uns anys Paco Umbral en una entrevista amb Mercedes Milá "yo he venido a hablar de mi libro", però avui malgrat siguin uns comicis europeus i l'encara líder del PSC, conegut per la seva plantufada sense marca, digui que alguns han segrestat aquestes eleccions, no podem eludir que vivim on vivim i que alguna cosa està passant. Aquesta nova cita electoral servirà per situar a cadascú en el seu lloc, ja que com és normal se'n faran més lectures a nivell intern que extern, fonamentalment perquè a nivell europeu poques coses variaran mentre l'Alemanya de la senyora Merkel continui remenant les cireres.

El PP per exemple veurà si el desgast governamental li passa factura. El PSOE restarà atent als resultats per saber si Rubalcaba capgira la tendència baixista o bé donen aire als candidats/candidates a succeir-lo i tornar a convertir el partit en alternativa de govern. A casa nostra, al marge de saber si ERC superarà CiU en nombre de vots, constatarem si les formacions proconsulta superen àmpliament als unionistes com PPC, PSC o C's, alhora que descobrirem si després dels darrers mesos d'incerteses i baixes els votants socialistes li donen una altra "plantufada" a Pere Navarro, segurament molt més dolorosa que la rebuda a Terrassa.

De tota manera, restarem atents i amatents a les promeses electorals dels partits, no tant per si es compleixen o no, perquè ja en sabem la resposta sinó per la originalitat de les mateixes. Quelcom que ja ho tenia Nikita Jrushchov, líder de la Unió Soviètica durant els 50, quan assegurava: "Els polítics són sempre el mateix. Prometen construir un pont encara que no hagi riu."

Parlant de ponts, un del que dia rere dia es dedica a trencar-los amb Catalunya és Francisco Marhuenda, actual director de  'La Razón' i exdirector general de Relacions amb les Corts amb el govern del PP. Doncs ves per on, en Paco s'ha vist sorprès per la imputació que el magistrar del Jutjat d'Instrucció 22 de Barcelona li ha fet arribar per haver publicat a tota plana les fotos del DNI de la vintena de jutges catalans que signaren un manifest a favor de la consulta. Segons el tribunal, Marhuena  podria haver incorregut en un delicte contra el dret a la intimitat i a la pròpia imatge, tal com llegim a El Singular Digital. Veurem si s'acaba si amb el seu testimoni i el dels policies que ja han declarat s'acaba estirant el fil de l'inductor o tot finalitza com altres casos que tots coneixem. El director de La Razón sempre té la oportunitat de recórrer a excuses tan "bones" com les d'una famosa folclòrica bigotuda que ahir deixava anar que les "hormones" no van deixar-li veure la veritat sobre la conducta corrupta del seu excompany, també bigotut.

La revista The World of Chinese ens porta la perla del dia, la qual té com a protagonistes els joves xinesos que han iniciat una estranya moda que ha captat l'atenció de la premsa internacional. De tots és sabut l'afició dels orientals per la inclusió de verdures en la seva rica gastronomia, però també per les teràpies alternatives a la medicina occidental. I és que un dels mals que està patint el país asiàtic és la depressió a causa de la crisi econòmica. Segons els psicòlegs, una bona manera de combatre aquesta malaltia és socialitzar-se i en això les mascotes poden ajudar-hi en gran manera. D'aquesta manera, lluny de quedar-se a casa lamentant-se de tots el mals, un bon grup de joves ja se'ls pot veure pels carrers, pobles i ciutats de la gran Xina passejant verdures, especialment cols. M'agradaria pensar que aquesta tendència no és conseqüència de la falta de gossos als carrers a causa de la llegenda negra que corre sobre la carn servida en alguns restaurants.

Reaccions: