El miratge conservador

Bon dia i bon dilluns internautes.  Deia el famòs còmic Groucho Marx que 'El secret de la vida és l'honestedat i el joc net, si pots simular això, ho has aconseguit.'. I aquesta simulació en forma de miratge de la realitat és en gran manera allò que la publicitat mira de vendre'ns diàriament, creant sovint una necessitat "innecessària". I com aquell que vol i dol, la firma de moda Desigual ha aconseguit convertir-se en notícia, quelcom que és el somni d'aquells qui dissenyen les campanyes, per allò de que l'important és que se'n parli, encara que sigui malament. En aquest sentit la multinacional del tèxtil ha aprofitat el comercial dia de la mare per presentar-nos una simplista visió del que ells consideren que hauria de ser la maternitat. En l'anunci una model apareix foradant uns preservatius per tal de quedar-se embarassada sí o sí i d'aquesta manera poder lluir els vestits que la marca ha llançat per aquesta temporada primaveral.

La campanya no deixa de ser el complement ideal, buscat o no, vers la línia ultraconservadora i carca que el govern popular mira d'imposar-nos a partir de la reforma de la llei de l'avortament del ministre Gallardón. A més, la casualitat ha fet coincidir tot aquest "sidral" amb l'anunci que Esteban González Pons, número dos del PP al Parlament europeu feia de concedir ajudes a les dones que renunciïn a abortar. Per a més inri, el sector més "opudeià" i ultracatòlic proposava a través d'una moció aprovada del grup parlamentari Popular a Murcia que les menors embarassades puguin estudiar a distància per tal d'estalviar-los passar “vergonya". Restarem a l'espera per veure si finalment les crítiques del govern català i diversos col·lectius aconsegueixen que Desigual retiri el polèmic anunci que si bé no ha punxat mediàticament si que moralment deixa bastant que desitjar, ja que no deixa de ser un adoctrinament en tota regla i un brindis a incrementar els embarassos no desitjats.

D'altra banda, el que no desitja bona part dels polítics espanyols és que el SÍ acabi imposant-se en el referèndum escocès que se celebrarà el proper 18 de setembre. Aquesta fou la tesi que defensà el candidat de CiU a Europa, Ramon Tremosa, advertint que el discurs de la por i les amenaces s'acabaran definitivament en cas que Escòcia decideixi majoritàriament emancipar-se de la Gran Bretanya. Aquesta no deixa però de ser una arma de doble tall perquè a l'igual que els escocesos legitimament han optat per distanciar-se del cas català centrant-se únicament en ells, nosaltres no podem estar condicionats al que pugui passar en aquelles terres, donat que un vot contrari a la seva independència donaria munició als unionistes espanyols per mirar de dinamitar els nostres anhels. Per tant, cal ser prudent amb segons quin tipus de referents tenim i no lligar la nostra sort a algú que campa pel seu aire.

En un altre àmbit de coses, l'encara líder del PSC, Pere Navarro, aprofitant la seva plantufada de glòria ha volgut també treure rèdit mediàtic advertint al president de la Generalitat que no qüestioni l'actual democràcia pel simple fet que no deixin votar els catalans i ha insistit que és massa simplista voler fer creure als catalans que la independència és la "solució fàcil", entre altres coses perquè no es materialitzarà i provocarà una gran frustració entre la ciutadania, a diferència diu Navarro de l'il·lusionant projecte federalista socialista. En fi, com deia l'escriptor i polític Benjamin Disraeli : "Hi ha persones divertides que no interessen i persones interessants que no diverteixen"

La perla d'avui farà "pixar de riure" a més d'un i una, perquè un no sap mai quan i en quina circumstància li pot canviar la sort. De fet, això és que li va passar a un jove xinès de Hong Kong el qual va veure's sorprès a mig trajecte per una necessitat imperiosa de fer "aigües menors" i l'home va decidir fer una paradeta per buidar el dipòsit en el primer descampat que va trobar. Però la seva satisfacció fou doble ja que al fet de treure's un pes ecològic i líquid de sobre s'hi sumà la fortuna dels zaorís que amb la seves varetes miren de trobar corrents d'aigua, minerals, etc. Doncs bé, el nostre miccionador apuntà tant bé amb la seva particular "vareta" que acabà descobrint una estatueta de la dinastia Song amb més de 1.000 anys d'antiguitat.

Reaccions: