Bon dia i bon dijous internautes. "La contradicció no és un senyal de falsedat, ni la manca de contradicció un senyal de veritat". La frase de l'escriptor i filòsof Blaise Pascal, malgrat situar-se al segle XVII és perfectament extrapolable al context actual, especialment després del festival de contradiccions que ahir mateix conformaven el míting del PSC a Barcelona. L'acte que comptà amb la presència de diversos "artistes internacionals" convidats demostrà que el seu discurs pot arribar a ser gariebé tan incoherent com el seu encara líder.
Per començar, ja sobtava veure a l'escenari veure com Martin Schulz defensava la necessitat d'impulsar noves polítiques que frenin les que els conservadors apliquen arreu d'Europa, quan a tres passes tenia el flamant primer ministre francès, Manuel Valls, al que els sindicats francesos no deuen estimar massa per veient l'amenaça de convocar una vaga general, després que aquest iniciés una retallada de 50.000 milions, la més important que recorden al país gal.
La paradoxa també la deixà entreveure Schulz, aspirant a presidir la Comissió Europea quan donà credibilitat al rumor que corre per Brussel·les, el qual situarien el substitut de José Manuel Durão Barroso fora dels resultats electorals de diumenge, perquè la cancellera alemanya i totpoderosa, Angela Merkel, ja tindria pensat un nom més afí als seus interessos. Si finalment acaba confirmant-se aquest extrem tornarem a constatar la poca credibilitat d'uns comicis que poc en compte tenen als ciutadans, quelcom que saben prou bé grecs i italians que durant un temps van veure triats a dit per la Troika els respectius govern al marge menystenint l'anomenada sobirania popular.
Parlant de popularitat, no sembla que la crida a una possible gran coalició amb els dirigents del PP hagi fet guanyar enters a Felipe González vist a la desautorització en tota regla que la candidata Valenciano va fer dient que 'Ningú al PSOE vol la gran coalición, ja que aquesta és
una idea més pròpia de l'Ibex 35", entre les quals s'hi troba Gas Natural Fenosa, curiosament l'empresa que malgrat pagar-li una "morterada" avorreix supinament l'expresident del govern.
D'altra banda, massa avorrits no deuen estar els militants i simpatitzants socialistes que veuen com el discurs oficial canvia dia sí i dia també. Sense anar més lluny, aquesta setmana el primer secretari de Girona, Juli Fernández, mostrava la predisposicó dels socialistes a donar suport a la tant esperada i anhelada llei de consultes, sempre i quan Artur Mas no la utilitzi com a marc legal pel 9-N i si per preguntar sobre aquest fum anomenat "federalisme".
En el terreny internacional, fum deuria treure la jornada passada el telèfon del responsable de la companyia
estatal de ferrocarrils francesos, SNCF, després que els tècnis comprovessin que els 2.000 nous vagons que han de servir per renovar la seva flota tenen una mida que no s'ajusta a les dimensions de bona part de les estacions existents, i això comportarà una despesa addicional de 15.000 milions d'euros perquè malgrat la famosa el que ens deia la cançó de La Trinca, si ve d'un pam.
La perla d'aquest dijous ens arriba des de l'Audiència de Barcelona que recentment ha dictat una sentència condemnatòria contra la multinacional Carrefour a causa del que aparentment semblava una innocent pizza. El problema sorgí quan una clienta descobrí després de fornejar-la que el producte contenia un ingredient inesperat que no constava a l'embolcall i li hauria causat danys morals per valor de 2.000 euros.
L'espontani sembla ser que era un cargol, perquè després alguns nutricionistes considerin que les pizzes formen part del menjar escombraria, sobretot per la gran aportació de ferro, ja que el cargol lluny de tenir banyes el que tenia era una capa de rovell més que considerable al ser metàl·lic. Llàstima no advertissin a l'etiqueta que només era apte pels anèmics.
