Bon dia i bon dijous internautes. 'No temo als competidors, només temo la competència deslleial.' Aquestes paraules del fundador d'Amazon, Jeff Bezos, no només poden aplicar-se a l'àmbit empresarial, un fet que aquells que seguim de prop l'evolució del que uns anomenen "problema" i d'altres anomenem "solució" coneixem perfectament que en aquesta partida el joc brut fa temps que hi té cabuda. I és clar, el sempre idíl·lic "fair play" queda ben lluny de materialitzar-se en una contesa com la que ens ocupa i preocupa.
No sé si fou una picada d'ullet del destí o no, però el cas és que un dels llibres més venuts de Sant Jordi fou "L'analfabeta que va salvar un país" de Jonas Jonasson i aquest fet podria explicar aquest analfabetisme respecte els valors democràtics que permeten expressar la ciutadania a través de les urnes. Per aquest mateix motiu no deixa de ser simptomàtic el naixement de l'alternativa unionista a l'Assemblea Nacional Catalana, sota el títol de Societat Civil Catalana, un nom que ens recorda en gran manera la d'aquella entitat anomenada Conviencia Cívica Catalan, que sempre que pot torpedina la immersió lingüística a les escoles. Coincidència o no, el cert és que els partits anticonsulta (PSC inclòs) van donar ple suport a l'acte fundacional qure ahir reunia 1.300 persones al Teatre Victòria de Barcelona.
L'entitat la formen empresaris, juristes, professors i professionals de diferents camps que sorprenentment afirmen que la seva associació té com a pilars la democràcia i el respecte a "l'Estat de Dret", com si votar fos l'antítesi d'ambdós conceptes segurament pel fet que veuen amb mals ulls que nosaltres tinguem "Dret a Estat". Desconec si és cinisme o simplement hipocresia, però el fet de dir que "No volem fer política", tal com llegim a Vilaweb i em sembla que la seva fundació no és simplement per organitzar partidetes de dòmino sinó per combatre legítimament, espero, el NO però des de fora el NO, encara que sembli paradoxal.
La diada d'ahir va tenir també altres protagonistes. A Badalona l'alcalde PoPular García Albiol va tornar a mostrar el seu polèmic caràcter i va enviar la policia local a retirar la parada que Òmniun Cultural havia posat a la ciutat. Segons sembla, el batlle ja havia ordenat que totes les entitats que no fossin llibreters, ja que tenir unes paradetes que reivindiquen la identitat no li resulta massa còmode. Una bona amiga seva i alhora presidenta del seu partit, aprofitava les càmeres i els micròfons per carregar contra el president de la Generalitat, ja que segons la popular "Artur Mas segresta les festes de Sant Jordi i la vida dels catalans amb la seva obsessió independentista". Malauradament, tornem a comprovar que el seu discurs ja el tenia preparat abans del parlament del president, perquè fou conciliador i més light que l'aigua. Però es clar, per la boca mor el peix i aquesta senyora no és que la tingui de pinyonet precisament.
I l'encara líder del PSC? Doncs bé, gràcies. Pere Navarro va visitar la parada de la seva formació a les Rambles i aprofità per signar diversos exemplars del seu llibre sobre la via federal als lectors que s'hi acostaven. La sorpresa dels periodistes fou que la majoria dels que s'apropaven a Navarro per demanar-li la seva rúbrica eren novament paquistanesos. Caldria doncs preguntar-se si realment tenen algun conveni de col·laboració amb aquest col·lectiu o bé és que Navarro mira de fer mèrits per convertir-se en cònsul honorari d'aquell país quan ja no tingui partit per liderar.
La perla del dia ens arriba des del país veí a través del diari francès L'Est Républicain. Patrice Vergon, que així s'anomena el nostre protagonista, ha vist com la seva dèria li passava factura després que un tribunal l'hagi condemnat a 18 mesos de presó per causa violència psicològica a una dona de 75 anys de Belfort. Segons llegim, l'home de 54 anys va colar-se al pis de la víctima i va deixar anar els seus instints més primaris, altrament dit "porcs", al dedicar-se a ensumar i llepar els peus de la venerable velleta. Malgrat la decisió judicial sempre pot quedar-nos el dubte a l'hora de qualificar l'individu, que depenent de la pulcritud les víctimes hauríem de titllar-lo de fetitxista o massoquista, tot depèn de l'olor amb que es miri.
