La pastanaga de Fernández Díaz

Bon dia i bon dilluns internautes. 'La guerra és l'art de destruir homes, la política és l'art d'enganyar'. I en certa manera no deixa indiferent l'opinió que ja al S.XVIII tenia el filòsof i matemàtic francès, Jean Le Rond D'Alembert. I és que en tot conflicte sempre hi ha diferents estratègies i la nostra dista molta de la que fa temps ve plantejant l'estat per desacreditar el nostre dret legítim  a decidir el futur. El darrer intent per desestabilitzar-nos ha tornat a venir del ministeri de l'Interior, amb gran experiència en la matèria malgrat la manca de resultats, entre altres coses perquè poc pot anar bé un país aconfessional si sempre s'encomana a les verges i els sants. Aquesta vegada han volgut ésser una mica originals que la darrera invenció sobre el fals informe dels comptes d'Artur Mas i Jordi Pujol a Suïssa. En aquest sentit han tornat a usar la tàctica de la pastanaga pensant que la nostra policia no és precisament "ruca". Tot i així, parafrasejant la dita castellana Jorge Fernández Díaz deu pensar que "todos son de su condición" i aquest per desgràcia d'ell no és el cas que ens ocupa i tant el preocupa a ell.

El suposat caramel enverinat el desvetllava El Mundo publicant la presumpta proposta recollida a l'avantprojecte de llei orgànica de personal de la Policia Nacional que permetria que els Mossos que ho vulguin, puguin passar a formar part d'aquest cos.  Aquesta via obre diversos interrogants, entre els quals saber si pretén eliminar la competència que fins ara ha exercit la policia de la Generalitat. Si això fos així comportaria a part d'una nova retallada de l'autogovern i que els agents reconvertits haguessin d'equiparar el seu sou a la baixa amb els seus companys espanyols. L'altra possibilitat seria que els exmossos haguessin de traslladar la seva residència a les Espanyes deixant el cos català amb poc efectius, cosa poc probable que passi vist els èxits obtinguts en els diferents fronts que té el ministre.

Un cop passada la ressaca del debat sobre la cessió del 150.2, divendres en posat seriós i vestint de negre com a símptoma dels ànims que tenen per fer-nos claudicar, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría advertí no permetran que el president de la Generalitat faci "trampes al solitari" i converteixi les eleccionas autonòmiques en plebiscitàries. Advertiment que gairebé coincidia amb les declaracions que el catedràtic de ciències Polítiques de la UPF i membre del Consell Assessor per la Transició Nacional (CATN), Ferran Requejo, feia a Catalunya Ràdio sobre les gairebé nul·les possibilitats que hi de celebrar la consulta després del NO contundent del Congrés. Tot i aquestes dificultats, el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, afirmava al canal 3/24 que el govern està elaborant la llei de consultes que permetria cobertura legal perquè votéssim. Tal com va manifestar Rull, és més que preocupant la predisposició que té l'executiu de Rajoy a dir a tot que NO afirmant que presentaran un recurs al TC per anul·lar una llei que només té 15% del redactat.

I mentre el Nació Digital es fa ressò de l'opinió de l'eurodiputada dels populars francesos, Maïté Sanchez-Schmid, mostrant-se convençuda que un Estat català tindrà cabuda a la UE, no opinava el mateix l'exbigotut i expresident del Govern José María Aznar, el qual s'explaiava en un "publireportatge" cedit amablement pel diari El País, on al llarg de 10 pàgines deia coses tan sucoses com que a ell li "costa molt" guanyar-se "honradament la vida", no sabem si ho diu perquè potser té certa experiència a guanyar-se-la d'altres maneres.

En el terreny de les perles el cap de setmana ens n'ha portat dues força diferents i sorprenents. En la primera cal viatjar fins a la freda Noruega on un pescador veterà va trobar-se una sorpresa dins el mar i més concretament dins la panxa d'un bacallà. Segons sembla, Bjoern Frilund va notar quelcom estrany en la forma d'un dels bacallans atrapats a la xarxa i va decidir obrir-lo per satisfer la seva curiositat. Al marge de les arengades, el peix tenia una cosa poc habitual, un objecte de goma i color taronja de gairebé 15 cm. I és que que qui no es consola és perquè no vol fins i tot els peixos que s'empassen consoladors taronges pensant que són calamars.