La carta magna catalana

Bon dia i bon dimarts internautes. Deia l'historiador i poeta anglès Thomas Macaulay que 'La causa major de revolucions, és que mentre les nacions avancen al trot, les constitucions van a peu.' Un fet que no deixa de ser menor perquè la carta magna d'un país ha de l'eix vertebrador sobre el qual funcionar, deixant les bases assentades sense tancar la porta a incorporar nous articles, malgrat això no sempre és contemplat amb alegria per qui tots sabeu per tal de mantenir-nos presoners d'una constitució més intocable que els homes d'Eliot Ness.

Afortunadament, en aquest país nostre tenim emprenedors i gent amb visió de futur que no s'esperen asseguts i amb els braços creuats a que alguna institució i/o organisme públic els encarregui quelcom. I un d'aquests personatges sens dubte és el jutge Santiago Vidal, que en una entrevista a Catalunya Ràdio confirmava la informació publicada pel diari El Mundo sobre la redacció d'una constitució pròpia. Òbviament, la notícia no ha passat desapercebuda a la premsa espanyola que veuen cada vegada amb més preocupació que una part del seu territori s'escapa. Vidal va explicar que 10 jutges, diferents professionals del dret i la docència, així com també nombroses entitats socials fa temps que van creure oportú prendre la iniciativa i elaborar els 100 articles bàsics per la República de Catalunya, pilar bàsic per tenir unes estructures d'Estat com cal. Veurem si això que a Madrid el fa treure foc pels queixals acaba coordinant-se amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional i les forces polítiques.

I un dels que segurament sua sang i ja deu tenir una úlcera a l'estòmac és un "exbigotut" que fa uns quants anys, encara que ara no vol recordar-ho, no es dedicava a despotricar de regnes de taifes sinó que parlava català en la intimitat, segurament fent algun monòleg celebre com el de "L'enteniment del món, a lo vaja dels mots".  Aquests dies, però, José María Aznar també té la bilis més amarga que de costum, que ja és dir, per la inicial intenció del seu partit d'apartar-lo de la campanya europea. I com que diu el poeta que qui canta els seus mals espanta, ahir l'expresident del govern va deixar anar la seva acidesa amb els periodistes lamentant que el PP no l'havia convidat a fer algun míting amb el seu company de batalles, Miguel Arias Cañete. I com no, la sempre fidel Esperanza Aguirre va sortir en defensa del president de la FAES i va dir que ella mateixa li organitzaria un acte a Madrid, ja que la baronesa encara mana per aquelles contrades. Val a dir que al carrer Gènova de la capital del reino tornaren a sonar totes les alarmes, perquè queda força lleig a les portes d'uns comicis, el president d'honor del partit es queixi que li fan mobbing i per aquest motiu Esteban González Pons, número dos de la lista electoral, sortia a TVE per apagar foc i dir que es tindria en compte l'expresident del govern.

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha intervingut en la polèmica i, en el mateix acte que l'expresident, s'ha mostrat oberta a organitzar un acte a la capital, pero durante la tarde Carlos Floriano se ponía en contacto con la Fundación FAES para intentar dar solución a crisis. "Estoy en condiciones de decirle que el presidente Aznar participará en la campaña del PP", señaló Esteban González Pons, número dos de la lista electoral, en el Canal 24 horas. "

D'altra banda, llegim al diari ARA una fantàstica l'aportació de la ministra de Treball, Fátima Báñez, que en unes declaracions amb la sempre mediàtica i recautxutada Alícia Sánchez Camacho, assegurava que no entén les queixes de Catalunya vers el finançament rebut, ja que segons ella hauríem rebut durant el 2013 prop de 4.500 milions d'euros més en prestacions i pensions, gràcies a la solidaritat de tots els espanyols, que és una manera encoberta de dir "caritat"". 

I mentrestant, Nació digital es fa ressò d'alguns testimonis de l'incident patit pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, un visionari de l'estratègia política que ha seguit la filosofia unionista de PP i C's fent una muntanya d'un granet de sorra, o el que és el mateix, d'una plantufada a un cop de puny d'una misteriosa dona de mitjana edat que a hores d'ara ningú sap qui és. Això sí, l'encara líder dels socialistes catalans, afirmava en diverses entrevistes que ha estat víctima d'una agressió a causa del "clima insostenible" creat pel sobiranisme.

La perla d'avui té caràcter tecnològic i ens demostra com de ràpid evoluciona la tècnica a diferència d'algunes mentalitats. La notícia que publiquen diversos rotatiu explica com una empresa xinesa ha aconseguit reduir costos i fabricar fins a 10 vivendes en només 24 hores. La tècnica emprada pot revolucionar el mercat de les cases prefabricades, i és que el preu mitjà d'una vivenda de 200 metres quadrats rondaria els 4000 euros, gairebé el mateix que val un metre quadrat a Barcelona o Madrid. El secret? No són 2 milions de xinets treballant brutalment i cobrant sous precaris, sinó una revolucionària impressora en 3D. Així que no us estranyi que en un futur no massa llunya arribi un amic a casa i ens demani usar el seu llàpis de memòria on hi té un dúplex amb piscina que vol imprimir.