El pernil del PP

Bon dia i bon dijous internautes. L'escriptor i humanista anglès William Hazlitt ja pensava al S.XIX que 'L'únic vici que no pot ser perdonat és el de la hipocresia. El penediment de l'hipòcrita és hipocresia en si mateixa', un argument que no deu tenir massa present el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, el qual ha tornat a demanar l'impossible. En una altra mostra d'il·luminació va tornar a demostrar quina classe de dirigents malgovernen Espanya, no sé si fruit d'un desconeixement total de la realitat o bé d'una hipocrèsia elevada a l'enèsima potència. La frase no fou pronunciada off the record sinó en un Curs d'Economia per Periodistes d'Informació Econòmica.  Beteta va deixar anar per la seva boqueta una altra de les metàfores per emmarcar, afirmant que el dèficit de les autonomies durant l'any passat no costaria massa de corregit perquè "encara queda molt marge per seguir retallant", i la recepta per fer-ho consisteix en fer un bon tall de pernil que malgrat veure l'os, encara hi ha "xixa". D'aquesta manera el secretari d'Estat despatxava l'assumpte, obviant que precisament qui més despesa pública genera i menys retalla és el govern central, traient-se les puces de sobre i culpabilitzant les comunitats.

Aquestes actituds no són noves perquè entren en la lògica que tant l'executiu de Rajoy com el PP han pràcticat per tal d'anar-se creant una coartada que reforci el centralisme i deixi les autonomies com les autèntiques ovelles esgarriades que no han sabut gestionar aquelles transferències i recursos que el pare Estat "amablement" els havia transferit. El pitjor d'aquest pensament és que no s'adonen que la gent ha deixat d'estar immunitzada contra aquest tipus de polítiques antisocials i a l'igual que saben els mestres "pernilers" sempre hi ha el risc de perdre algun dit quan no se sap fer ús d'un ganivet tan esmolat i perillós.

Qui darrerament té la llengua ben esmolada és portaveu del grup parlamentari del PP al Congrés, Alfonso Alonso, el qual era generós amb la premsa donant un titular sucós que tan agrada als membres de l'anomenta "quart poder".  Alonso que era un dels ponents de la conferència "Els reptes d'Espanya el 2014: regeneració democràtica i recuperació econòmica' va tornar a deixar clar que el govern de Mariano Rajoy no pensa moure ni un mil·límetre la seva posició respecte el procés perquè si ho fes comportaria "el suïcidi i dissolució d'Espanya". El dirigent popular també va donar un cop de porta qualificant de greu error els que defensen una reforma constitucional. Finalment, Alonso va criticar durament el president de la Generalitat titllant-lo de dèbil i covard per defensar la consulta, ja que pels populars obeeix a una maniobra de distracció per amagar la seva incapacitat per abordar la crisi econòmica i el dèficit de la Generalitat. Ben curiosa és aquesta concepció que tenen alguns de la falta de coratge, els que precisament els tremola tot i no fan res quan veuen que una nació mil·lenària com la nostra ha dit prou.

Si ahir comentàvem la incòmode invitació al funeral d'Adolfo Suárez que les autoritats espanyoles van fer al dictador de Guinea Teodoro Obiang i la posterior desvinculació de La Casa del Rei, avui hem conegut la plantada que va fer-li Mariano Rajoy en el sopar que la Unió Europea va organitzar a Brussel·les pels participants de la cimera UE-Àfrica. Pel que sembla, la manca de plurilingüisme del president espanyol va afavorir que els organitzadors col·loquessin el mandatari espanyol i guineà a la mateixa taula, ja que ambós comparteixen el mateix idioma i potser fins i tot tenen alguna altra afinitat ideològica. El cas és que Rajoy no s'hi presenta excusant la seva presència perquè oficialment volia preparar millor la reunió de l'endemà, però algunes males llengües apunten una possibilitat de color blanc, ja que ahir el seu Real Madrid de l'ànima jugava un important partit de la Champions a la mateixa hora que l'àpat comunitari.

La perla d'aquest dijous ens arriba des de la llunya ciutat australiana de Brisbane. Si les esperes, retards i cancel·lacions són tot un clàssic per aquells que viatgen sovint, els passatgers que esperaven pacientment l'enlairament del vol que els havia de portar fins a Sidney van veure's sorpresos per un peculiar fil musical improvisat. Tal com llegim a l'edició nord-americana del Huffington Post, els mals humors d'alguns usuaris van volatilitzar-se després d'adonar-se que entre el passatge s'hi trobava la companyia que representa el mundialment exitós musical El Rei Lleó. Tal com veiem en aquest  vídeo l'actuació dels actors demostrà allò que diu la dita: 'Allò que és bo es fa esperar' i més si és gratuït.

Reaccions: