Duran, 40 anys sacrificant-se?

Bon dia i bon dilluns internautes. "La vida exigeix ​​a tot individu una contribució i depèn de l'individu descobrir en què consisteix." Són paraules del famòs Viktor Frankl, psicoanalista austríac, que reflexionava d'aquesta manera sobre els graus de sacrifici en la conducta humana. El que no ha estat pas un sacrifici per La Vanguardia ha estat l'entrevista que aquest diumenfe li feia Màrius Carol a Josep Antoni Duran Lleida, en la qual el secretari general de CiU tornava a deixar les coses ben clares sobre el posicionament del seu partit vers la consulta. L'entrevista amb el periodista no deixa de ser un massatge, probablement amb final feliç, ja que Carol no escatima paraules per destacar la importància de la Tercera Via que segons Duran "està més viva que mai", malgrat altres veus de la seva federació en discrepin obertament. 

El democristià, en un fals exercici de modèstia i sacrifici, destaca que ha estat en política més de 40 anys, però malgrat tenia pensat deixar la primera línia ha decidit mantenir-s'hi perquè seria irresponsable abandonar Catalunya en aquest moment. Radicalment és el que pensem bona part dels ciutadans d'aquest país perquè sí que seria un gest, que ja tocaria, que aquest polític plegués per responsabilitat, donat que l'opinió generalitzada dels votants de CiU no coincideix precisament amb aquesta famosa Tercera Via, tant coincident amb la que semblen defensar els socialistes. 

Però, el líder d'Unió aprofita que juga a casa (Grup Godó) i adverteix que espera que CiU no plantegi eleccions plebiscitàries i posteriorment la DUI, si la consulta no acaba materialitzant-se, perquè ell no ha estat mai partidari de la independència i per tant afirma que farà mans i mànigues perquè aquesta declaració no es produeixi, perquè suposaria una trencadissa innecessària. I quina és el possible parany que té en ment Duran? Certament, sempre ha defensat la necessitat de preguntar a la ciutadania però i si el que vol que es voti és un possible acord a la baixa basat en aquesta insulsa proposta que uns titllen de federal i d'altres de confederal? I en tot cas, tampoc explica que farien si posteriorment a un pacte o acord el Tribunal Constitucional el retallés substancialment deixant-lo buit com ja passa amb el darrer estatut.

Al marge de les ganes d'ocupar un ministeri per part del polític de la franja, aquest desig de protagonisme i remenar les cireres coincideix plenament amb el d'Alícia Sánchez Camacho, la qual va voler fer d'amfitriona de Fátima Báñez, acompanyant-la pel recinte de la Feria d'Abril a Barcelona. Però tampoc en aquest context tot foren flors i violes, perquè la presidenta popular i la ministra de Treball no pogueren evitar les xiulades i els insults d'una part dels assistents.

En aquest sentit, tampoc Pere Navarro va sortir malparat tot i visitar la casa del senyor, i no el Senyor Rubalcava en aquest cas, perquè l'encara líder del PSC que assitia a un acte familiar a la catedral de Terrassa va veure's sorprés pel cop de puny que una dona li etzibà poc abans d'entrar i òbviament el primer secretari no esperava que l'i diessin "fill de puta" i molts menys rebre una "hòstia" abans de posar peu al temple. Malgrat l'incident patit, Navarro va rebre una altra plantufada, més espirtitual en aquest cas quan un company de partit i exalcalde de Terrassa com ell, Manuel Royes, va demanar la celebració d'un congrés extraordinari del PSC i va criticar l'amnesia que viu l'actual direcció vers la promesa inicial de recolzar la consulta. I aquestes manifestacions de l'expresident de la Diputació de Barcelona, no són menors si a més les sumem a les de l'actual batlle de Jordi Ballart (PSC) que també s'ha pronunciat obertament a favor del dret a decidir. Per tranquil·litat i consol de Navarro sempre li podem recordar la dita que ningú és profeta a la seva terra.

La perla d'aquest dilluns ens fa viatjar fins la localitat alemanya de Brandenburg on la policia va arrestar dos neonazis poc habituals. Segons sembla, el marketing també ha començat buscar noves fòrmules per captar adeptes en aquests grups d'odi. I és que els nostres protagonistes no anaven amb la típica indumentària d'uniformes del tercer reich, ni tampoc amb el look de caps rapats. La idea d'entrar en el mòn dels més petits de la casa ha fet que diversos d'aquests grups vagin difonent la ideologia d'Adolf Hitler vestit de Triky, el famós monstre de les galetes de Barri Sèsam.
Veurem si qui pagarà la fiança serà la porqueta Peggy o l'Epi o en Blas.

Reaccions: