L'amnèsia conspirativa

Bon dia i bon dimecres internautes. 'Digues i ho oblido, ensenya-m i ho recordo, involucra-m i ho aprenc'. Són paraules de polític i científic nord-americà Benjamin Franklin quan reflexionava sobre la importància de mantenir viva la memòria. Malauradament, com ja hem comentat en més d'una ocasió des d'aquesta mateixa tribuna, n'hi ha que no n'aprenen ni tampoc en tenen pas cap ganes. El diccionari defineix l'amnèsia com un trastorn en què un individu ha perdut completament o parcialment la memòria i sorgeixen dificultats a l'hora de recordar fets, persones o dates. I ahir era un dia molt trist per a moltes persones degut a l'aniversari de la terrible matança que fa 10 anys va haver-hi a Madrid. Si bé les diverses associacions de víctimes oblidaren per uns instants les seves discrepàncies, alguns dirigents del PP com Dolores de Cospedal o el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, seguiren posant dubtes sobre el que realment va passar aquell malaurat 11-M. Ben diferents es mostrà el president del Congrés, Jesús Posada i els ministres Ruiz-Gallardón i Fernández Díaz, que no només donaven per tancada la polèmica de l'autoria dels atemptats sinó que afirmaven que el govern d'aquella època no havia fet prou bé les coses.

La caverna mediàtica però segueix insistint en la tesi que sempre ha defensat un senyor baixet i amb bigoti, que malgrat no ser Franco cada dia té més trets que ens el recorden en gran manera. Sembla que els mateixos dirigents que la jornada passada obviaren aquella falsa teoria conspiratòria impulsada per José María Aznar, el qual arribà a trucar als directors dels diaris més importants per assegurar-los que tenia informacions que asseguraven que els terroristes pertanyien a ETA. I el gran beneficiat d'aquesta gran impostura fou tres dies més tard José Luis Rodríguez Zapatero, el qual es veiè sorprés per la victòria in extremis del PSOE.

Curiosament o no, ni Aznar ni Zapatero foren convidats als actes d'ahir, tot i que ambdós al·legaren que per problemes d'agenda no hi havien assistit. Qui sí hi era fou el que fins ara ha estat president de la Conferència Episcopal Espanyola, Antonio María Rouco Varela. La màxima autoritat dels bisbes espanyols també va aprofitar l'assemblea plenària de la Conferència per fer el seu darrer discurs, incendiari com sempre, en que advertí novament del perill imminent de ruptura d'Espanya a causa de greus problemes d'identitat juntament a la insolidaritat d'alguns. Rouco tingué també paraules poc amables per la classe política als quals renyà pel baix nivell intel·lectual, suposem que ho feu amb coneixement de causa i per experiència pròpia, ja que no ha sabut adaptar-se als temps en color i prefereix veure les coses en el mateix blanc i negre en que s'emetia el NO-DO.

A casa nostra, les coses continuen sense rutllar a Can PSC i els problemes se li acumulen a l'encara líder del partit. Si fa uns dies el primer secretari dels socialistes de Girona, Juli Fernández, donava suport obertament a celebrar la consulta del 9-N, Navarro també va veure's sorprés per la renuncia a l'acte de diputat de dos dels aspirants a guanyar les primàries per encapçalar la llista socialista a les municipals de Barcelona. Aquest fet inusual, primer de Jaume Collboni i posteriorment de Laia Bonet, ens donen certa esperança vers la classe política, ja que encara hi ha gent que pensa que després del Parlament i l'Ajuntament encara hi ha vida a l'òrbita privada. Això sí, la situació del PSC es complica brutalment al ser Cristòfol Gimeno la persona que finalment ocuparà l'escó, el qual està imputat pel cas Catalunya Banc.

Acabem La Mossegada amb una perla gastronòmica força inusual que publica el diari Qué! i té com a protagonista un noi anglès de 24 anys que segueix una revolucionària dieta en la que ni fruita, ni verdures ni làctics hi tenen cabuda. Sembla que després de la tràgica mort d'un parent a causa d'un infart, la família va descobrir que tots patien de colesterol i això féu que el jove comencés a documentar-se sobre el tema i a viatjar per aquests móns de déu per trobar una fòrmula màgica reduint els excessos d'aquesta malàltia cardiovascular.

La solució la trobà a l'Equador i des d'aleshores que només menja pizzes, "tacos" i "fajitas" incrustades amb insectes a base de proteïnes. Un fet que no hauria d'estranyar tenint en compte que fa uns mesos l'OMS recomanava el consum d'aquestes bestioles per combatre la fam al món. Peter Bickerton calcula que ja s'hauria cruspit més de 10.000 grills, 5.000 llagostes i 10.000 cucs, que segons ell són rics en minerals, magnesi i ferro.

En fi internautes, tal com deia el gastrònom i escriptor francès Anthelme Brillat-Savarín:'Digues el que menges i et diré qui ets '. Per alguns l'home aranya i per altres l'home porc, tot depèn de com es miri.



Reaccions: