La gota de Margallo

Bon dia i bon divendres internautes. 'Els més obstinats solen ser els més equivocats, com tots els que no han après a dubtar'. Així de clar s'expressava l'anglès Samuel Butler en una de les seves novel·les, i també així de tossut segueix el govern espanyol personalitzat ahir en el front que té obert el García-Margallo, que ahir era de visita a Barcelona. El titular d'Exterior no va parlar, per raons òbvies, dels articles publicats aquesta setmana pel The New York Times i el Washington Post parlant de les diferències en quan a legitimitat del referèndum català i escocès amb el de Crimea, però si que tornà a etzibar una plantufada a les aspiracions catalanes amb un nou informe elaborat pel seu departament en que adverteix de la pèrdua del 20% del PIB i altres plagues bíbliques que patiríem els catalans en cas d'independència. 

Fins aquí cap novetat, però introduí un element diferent en aquesta ocasió, ja que trucà al conseller Homs dient que estava disposat a parlar del que sigui per contrastar els darrers informes elaborats pel seu ministeri amb dades d'ambdues parts. Aquesta treva sobre el debat sobiranista demanada per Margallo no deixa de ser un brindis al sol tenint en comptes que només pretén guanyar temps i en tot cas sempre argumentaran les dades amb el seus peculiar mètodes de càlcul, segons els quals la inversió de l'Estat a Catalunya està molt per sobre del que nosaltres diem. 

En aquest sentit, el Consell Assessor per la Transició Nacional presentarà sis informes abans de les eleccions europees que rebatran el discurs oficial de Margallo, els quals demostren que en el pitjor dels escenaris la riquesa catalana cauria només entre un 2 i un 3 per cent en el primer any com a Estat. L'interessant de les respostes del titular d'Exterior fou que a preguntes de la premsa no va voler respondre sobre les conseqüències que tindria per Espanya si es materialitzés la secessió, perquè no contemplen aquest escenari, si més no públicament. A tall informatiu direm que abans de l'acte en que participava va reunir-se durant mitja hora amb Duran i Lleida, tot i que segons van explicar ells mateixos no van parlar en cap moment de la consulta, i nosaltres que ens ho creiem.
 
Napoleó sempre deia que 'La victòria pertany al més perseverant' i en aquesta batalla psicològica que ens toca lliurar haurem de mantenir-nos tossuts i no deixar-nos convèncer si volem vèncer. I de fet l'actualitat juga força a favor nostra perquè rebat en gran manera tot aquesta corrua de pors i mentides que fabriquen diàriament des de la capital del reino. Aquesta gran falòrnia que ens intenten vendre sobre la descapitalització de les grans empreses davant el nostre procés queda desmentida amb notícies com la que llegim a La Vanguardia parlant dels 100 milions que invertirà Ferrari per constuir un parc temàtic basat en aquesta escuderia automobilística italiana. Però com deia el mític Super Ratón: "No se vayan todavía, aún hay más", perquè la també multinacional Amazon estudia obrir un gran centre logístic per al Mediterrani a casa nostra, això si les filtracions interessades que fan des del ministeri d'indústria no ho impedeixen, en una negociació que la Generalitat i l'empresa havien mantingut fins ara discretament, tal com ens revela El Periódico.

De la sessió de control al Parlament només destacarem les rèpliques que féu el president de la Generalitat a PPC i C's, que a l'igual que Margallo continuen capficats en impedir sigui com sigui que els catalans expressem la nostra opinió a les urnes. En el cas de Sánchez-Camacho, Mas li recriminà que s'avanci als esdeveniments a l'hora de qualificar d'il·legal la consulta i li assegurà que posarà les urnes a disposició de la ciutadania d'acord amb la llei que té previst aprovar la Cambra catalana. Si a la líder dels populars li tocà el rebre per intrusisme, Albert Rivera també fou un dels damnificats de la crítica presidencial quan li recordà que si no parlés contra la independència no sabria pas què dir.

Acabem amb la perla del dia, la qual té protagonista un registrador de la Propietat que ha acabat convertint-se en cap de govern. El Huffington Post explica la resposta que el cap de gavinet de Mariano Rajoy ha donat a la directora de l'escola d'idiomes Speak&Go de Madrid, després que aquesta reclamés noves beques per estudiar a l'estranger i a més tingués l'ocurrència d'oferir-li un curs gratuït al comtat de Kent perquè el propi Rajoy s'adonés de la facilitat que suposa viatjar pel món sabent parlant altres llengües. Com era d'esperar, Jorgé Moragas ha agraït el gest de l'escola però ha rebutjat la invitació perquè no estan en condicions de poder acceptar-la. Això sí, reconèix la importància de l'aprenentatge d'idiomes, i considera que saber anglès és una "necessitat", motiu pel qual el govern popular afavoreix l'educació bilingüe. Llàstima que aquesta estima no sigui igual amb totes les llengües de l'Estat. D'aquesta manera Rajoy torna a perdre una gran oportunitat de semblar-se als seus homòlegs europeus, però es clar, quan s'estudia un idioma acostumen a fer una prova de nivell i tampoc és qüestió de quedar més en evidència del que ja ho fa habitualment.

Reaccions: