Estem nominats!

Bon dia i bon dilluns internautes. El pensador i novel·lista Paulo Coelho deia que 'Les cordes que estan sempre tenses acaben desafinant'. Aquesta cita de l'escriptor brasiler ens apropa a la notícia indignant que ahir publicava Vilaweb sobre la notificació que aquest passat mes de febrer han rebut dos joves aficionats del Nàstic de Tarragona pel sol fet d'haver gosat cantar. Malauradament, en aquest món nostre no tothom és conscient que no serveix pel bel canto, però quan les les raons ideològiques passen a ser la raó principal a l'hora prohibir expressar-se musicalment, aleshores denota clarament un conflicte per part d'un "jurat" caspòs, carrincló i de la vella escola (franquista) amb uniforme policial. Els fets es remunten al desembre del 2013 quan els seguidors de l'equip tarragoní van desplaçar-se fins a València per animar el conjunt, però amb tan mala fortuna que a l'entrada del camp se'ls va acudir cantar Els Segadors, un fet que les autoritats que havien de mantenir l'ordre d'aquest partit de Copa van considerar com a dissonant perquè alterava el desenvolupament de l'acte.

Els agents van conduir els joves a una de les furgonetes policials i després d'identificar-los van notificar-los que serien sancionats, ja que segons ells havien cridat contra Espanya. Quan els agents de l'autoritat consideren que l'himne nacional de Catalunya és una provocació i atempta contra l'ordre públic, imposant-los una sanció de 3.000 euros (60.000 sinó la paguen) aleshores sí que és una altra mostra palpable que nosaltres, malgrat allò que alguns repeteixen per activa i per passiva, que no encaixem en aquesta terra que lluny d'estimar-nos ens menysprea, multa i amenaça, tot preguntant-se per què gent que no té cognoms genuïns catalans pot arribar a defensar la secessió de la seva estimada pàtria. Això sí, l'oïda musical cal educar-la dia a dia i sembla que la policia destinada a cobrir aquell esdeveniment només escoltà el que cantaren els tarragonins i no el munt de consignes xenòfoves i nazis que els grups radicals llançaren contra els aficionats vinguts de terres catalanes. Per tant, malgrat pugui sorprendre a alguns això és un altre fet lamentable, que se suma a una llarga llista de greuges que per alguns encara són fets aïllats, per allò de que els arbres no els deixen veure el bosc, i aquest senyores i senyors sí que és un bosc que desafina cada vegada més quan acaben nominant-nos pel simple fet de parlar o cantar en català.

Un altre dels que ens té acostumats a desentonar, malgrat que ell s'esforça a donar el do de pit, ha estat l'expresident de la Comunitat de Madrid. El Singular Digital recull les paraules de Joaquín Leguina que aquests dies es dedica a promocionar el seu darrer llibre en que deixar en bastant mala posició l'expresident Zapatero i l'exministra Carmen Chacón. L'exdirigent socialista qualifica l'actitud de Mas i d'aquells que el segueixen com a suïcides, perquè en paraules de Leguina no s'adonen que està conduint Catalunya cap a un precipici. De fet, no deixa de tenir certa raó però en sentit contrari ja que si seguim com fins ara si que realment acabarem desapareixent del mapa. L'expresident també s'explaia fent una declaració bel·ligerant d'intencions dient que "el nacionalisme no es discuteix, es combat".

Com ja vàrem comentar la setmana passada, el 9 de novembre cada vegada sembla tenir menys números per celebrar la consulta, perquè l'Estat ja ha deixat ben clar no només que serà il·legal sinó que posarà tots els mitjans per tal de segellar la possibilitat que els ciutadans poguem dipositar el nostre vot. En aquest sentit s'expressava aquest cap de setmana el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull. Ratificant aquesta mateixa tesi, La Vanguardia publicava també fa pocs dies que el Tribunal Constitucional aprofitarà la Setmana Santa per anul·lar la declaració de sobirania que tant els ha fet bullir la sang. Afortunadament, les cartes cada vegada estan menys marcades i els farols són més difícils de col·locar i el president de la Generalitat, n'ha parlat obertament en una entrevista al diari Ara, afirmant que ell personalment no veu a Unió Democràtica de Catalunya votant  pel Sí Sí a diferència del que defensa CDC.

El que sí defensarem és que La Mossegada continuï tenint l'apartat perlil que li dóna una pinzellada distesa i desenfada. No és pas el sentiment que deurien sentir els coprotagonistes de la perla d'aquest primer dilluns del mes de març en una primera impressió. L'acció que arriba a través de l'agència de notícies France Press explica la darrera aventura de Walter Williams, un pagès de l'estat nord-americà de Mississipí que acabà els seus dies a la Funerària Porter&Son, després que metges i familiars l'acomiadessin al comprovar que havia perdut el pols i el seu cor ja no bategava. I no ho feia fins que començaren els treballs d'embalsamament i comprovaren que aquell mort estava ben viu. L'explicació d'aquesta revifalla sobtada fou que la pila del marcapàs que duia havia deixat de funcionar unes hores causant la presumpta mor de l'home.

Tal com són en aquell país, no ens estranyaria que alguna empresa comercial iniciés una campanya recomanant comprar piles alcalines no fos cas que veiéssim la llum al final del túnel massa aviat.

Reaccions: