Escolta, Espanya!

Bon dia i bon divendres internautes. L'any 1898 fou un dels pitjors de la història espanyola i així ho recollia Joan Maragall en la seva "Oda a Espanya", fent palesa una situació que malgrat el pas del temps sembla que està més present que mai, deixant evidència que la sordesa d'alguns no és sobrevinguda sinó que és crònica. Referint-se a la pèrdua colonial el poeta inicia la seva peculiar lloança dient "Escolta, Espanya -la veu d'un fill que parla en llengua - no castellana".A l'igual que aleshores, els seus dirigents continuen instal·lats en l'immobilisme i fugint d'estudi com si sentissin ploure, sense recordar el desastre que suposà a final del S.XIX la marxa dels territoris d'ultramar deixant la metròpoli després de gairebé quatre segles.

Aquest mateix prec feia Artur Mas als il·lustres diputats que el proper 8 d'abril debatran al Congrés la delegació de la competència per organitzar referèndums. El president que no descarta cap sorpresa en el resultat, sí que va demanar que almenys s'escolti la veu dels catalans que es veurà representada pels tres diputats de CiU, ERC i ICV. Previsiblement, malgrat la bona voluntat d'una de les parts està clar que el debat no serà una bassa d'oli i per tant no estarà exempt de bronques, exabruptes i cridòria, ja que l'expectació i el morbo creats segurament facilitaran que es converteixi més en un festival Tom & Jerry que no pas en un debat seriós i constructiu. Per tant, és lògic que el president de la Generalitat s'hagi estimat més no defensar ell mateix la proposta perquè si alguna cosa té el temps és que se n'extreuen lliçons per no repetir errors, i Mas no vol cavar la seva pròpia tomba ni la del procés, com sí que féu Juan José Ibarretxe el febrer del 2005.

En aquest sentit, el cap del govern català declarava que malgrat la futura negativa del Congrés, el procés continuarà a través la llei catalana de consultes que es tramita al Parlament. El diari El País incideix en la logística que la Generalitat ha començat a planificar i donades les dificultats administratives que el goven central posa per l'elaboració del cens, l'executiu de Mas ha volgut posar fil a l'agulla creant també un registre de catalans a l'exterior per tal que malgrat la distància també puguin expressar-se a l'hora de decidir el futur de Catalunya.

Parlant de l'exterior, La Vanguardia ressalta el notable increment d'espanyols que viuen fora. La impactant notícia és que el nombre d'aquests ciutadans fora del país ja és de 2.000.000, havent-se produit l'onada migratòria més forta durant l'any passat amb un increment del 40 %. Evidentment, aquestes dades són valorades de forma molt esbiaixada des del govern del PP argumentant que és fruit de l'interés per formar-se en altres països i no a causa de la precarietat laboral, causa principal per la que la gent s'ha vist obligada a espavilar-se i buscar-se les garrofes en altres fronteres, principalment a l'Amèrica del Sud, perquè aquí pinten bastos.

I un d'aquests "bastos" a casa nostra és la llista d'espera de la sanitat pública, que no para d'augmentar. Tal com llegim al diari ARA, el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, va reconèixer que la promesa que els usuaris serien atesos en menys de 6 mesos no s'havia pogut complir. Aquest important dèficit del sistema sanitari es tradueix en que 181.559 persones esperen fer-se proves, rebre tractament o ser operades. No deixa de ser sagnant, que una sistema que sempre s'ha caracteritzar per ser un dels més eficients d'Europa hagi emmalaltit a causa de les retallades que l'executiu català s'ha vist obligat a aplicar a causa dels reiterats incompliments de l'administració central que s'estima més tenir la sanitat catalana en estat vegetatiu per anar minant la moral i la salut dels habitants d'aquest territori rebel, però amb causa.

La darrera perla d'aquesta setmana ens demostra que malgrat la dita, l'amistat sí que té preu. Així ho demostra la notícia publicada pel diari xinès "Evening News Qianjiang" que parla de la transacció econòmica feta per un important empresari que va encapritxar-se d'un gosset tibetà força especial que els darrers temps s'ha posat de moda entre les classes benestants. El can que té una gran similitud amb un lleó, té un any d'edat i gairebé val el seu pes en or, perquè el magnat immobiliari no escatimà a l'hora de gratar-se la butxaca i acabà pagant 12 milions de iuans (1,4 milions d'euros).

En fi internautes, que com bé deia el meu avi: "Tot el que es pugui pagar amb diners és barat".