Entre poc i massa

Bon dia i bon divendres internautes. Averrois, filòsof, metge, jurista i astrònom d'Al-Àndalus va deixar petjada amb bona part del seu pensament, entre els quals destaca aquesta pinzellada: 'Quatre coses no poden ser amagades durant molt de temps: la ciència, l'estupidesa, la riquesa i la pobresa'. Aquesta darrera ha tornat a colpir la ciutadania no tant perquè sigui terrible, fet que tots tenim assumit, sinó per evidenciar que estem gairebé al mateix nivell que Romania. De tots és sabuda la dita que afirma que totes les comparacions són odioses, però la realitat i xifres que ahir presentava Càritas Europa en l'informe sobre pobresa infantil demostren que ens hem d'empassar l'amor propi, ja que els efectes de la crisi demostren que Espanya té un 29,9% de penúria, i és el segon país més pobre de la Unió, després de Romania.

D'aquesta manera i sense entrar en fer demagògia d'un tema tan seriós, els fets demostren que les polítiques d'austeritat imposades per la Troika comunitària han deixat de banda aquest col·lectiu en contraposició de la gran banca, que s'ha vist beneficiada de crèdits i rescats multimilionaris. Si a aquesta colpidora realitat li afegim l'informe del Síndic de greuges sobre desnutrició, el 12% de treballadors espanyols que malgrat treballar no arriben a final de més i a les noves mesures d'alguns països que permeten expulsar ciutadans de la pròpia UE quan no es poden mantenir, veurem una radiografia que ens farà plantejar que potser "Sí que estamos tan mal". Trobareu més detalls al Huffington Post.

Ara bé, no cal posar-se melodramàtic sinó cercar solucions i polítiques actives buscant els màxims acords. Però no tothom és partidari de tendir ponts de diàleg i arribar a un consens, si més no ho deixava prou clar Cristóbal Montoro al Congrés de Diputats. El ministre d'Hisenda esgrimia que el seu govern no acceptarà mai imposicions de ningú i molt menys quan aquestes estan fora de la legalitat constitucional. Per cert, cap al·lusió a l'escletxa que deixà el TC sobre el dret a decidir i molt menys a una negociació política que deixi l'autonomia catalana per damunt de les altrs. Curiós el context en que el "gracietes" del govern manifestava aquest fals victimisme, excusant-ne en que si no hi ha una solució dialogada és per culpa dels catalans. I és que tal com llegim a Vilaweb, el Congrés debatia la renovació del concert econòmic basc, el qual aconseguí un ampli consens ja que pel titular d'Hisenda ells sí que tenen un tractament especial que obeeix a raons històriques.

Al marge de la bofetada jurídica que el Consell General del Poder Judicial ha donat al govern per considerar inconstitucionals diversos punts de l'avantprojecte de llei de seguretat ciutadana, l'executiu de Rajoy no deixa de veure amb horror el canvi de tendència que comença a tenir els mitjans anglosaxons respecte el nostre procés. El darrers exemples els trobem a diaris prestiogiosos com el Financial Times apuntant que la darrera sentència del Constitucional reforça en gran manera l'independentisme. Però no és l'únic, ja que la totpoderosa- Seguir leyendo: http://www.libertaddigital.com/espana/2014-03-27/la-nueva-diplomacia-de-mas-abogados-de-roca-y-embajadores-de-somalilandia-1276514324/ cadena nord-americana Bloomberg també exhortava Espanya a arremangar-se i negociar si no vol acabar com Ucraïna, que ha vist com en un no res s'ha quedat sense Crimea. I com que no hi ha dues sense tres, els insults que la internacional Shakira ha rebut aquests dies per haver-se atrevit a cantar el Boig per tu en català han tingut cabuda al The Wall Street Journal, destacant l'odi que ha despertat el gest de la cantant colombiana, en un contrext en que els catalans volen votar per decidir si volen trencar la relació amb Espanya, per raons econòmiques i greuges històrics.

Acabem La Mossegada d'aquest divendres amb dues perles internacionals. La primera explica l'original mètode que un professor belga ha trobar per motivar els seus alumnes a l'hora d'estudiar. Sembla que arran dels mals resultats acadèmics, el professor assabentat de l'afició dels seus alumnes per la popular sèrie "Joc de Trons", els ha amenaçat amb desvelar quins personatges aniran morint en els propers capítols, fent el que popularment s'anomena spoiler.

I de l'orginalitat belga a la noruega, perquè un noi de 18 anys d'aquest país escandinau ha decidit pagar la seva juguesca davant l'insistència dels seus amics. La penyora però el deixarà literalment tota la vida, ja que havia de triar entre dos tatuatges: un de la nina Barbie allà on l'esquena perd el seu nom o bé una factura del McDonald's al braç. El jove no tingué en compte que el menjar escombràries costa d'eliminar del cos i més si cadascun dels dies de la seva vida es desperta recordant la cheeseburger i el Nonstop McFlurry que va sopar aquell dia.

Reaccions: