Bon dia i bon dimecres internautes. Deia el polític i filòsof roma Sèneca que 'Si vols que el teu secret sigui guardat, guarda'l tu mateix'. Ara bé, malgrat diguin que el secret millor guardat és el que no s'explica mai, hi ha mitjans que malgrat existència de l'Agència de Protecció de Dades s'escuden en la sacrosanta unitat per cometre delictes impunement. Això és que va fer sense cap mena de pudor el diari La Razón publicant la imatge dels DNI d'aquells 33 jutges que van gosar defensar el dret a decidir dels catalans. Aquells que en el seu dia condemnaven l'escarni sofert pels polítics ara no deixen de fer el mateix assenyalant-los amb el dit acusador per tal que, tots aquells que tenen el malgust de comprar el diari de José Manuel Lara, coneguin de prop els magistrats que han defensat les urnes com a millor solució per saber què volem els catalans.Un fet que provocà la gairebé instantània denúncia de "Manos Límpias" i la ferotge crítica de la caverna mediàtica que no s'esperaven que uns jutges que apliquen la llei es pronunciessin en contra del discurs oficial.
Tal com denuncien els afectats, el cas no és precisament una simple anècdota convertida en categoria, ja que tal com publica El Singular Digital la filtració només pot haver vingut de la policia o el ministeri de l'Interior, que "tan bé dirigeix" Jorge Fernández Díaz. Es dona la curiosa circumstància que aquesta portada de La Razón coincideix amb els 70 anys de l'aniversar del DNI, instaurat el 1951 pel caudillo, que estic segur tindria aquest rotatiu com a lectura obligada i favorita. A tall d'anècdota expliquem que Franco va reservar-se el número 1 per ell i posateriorment feu el mateix per la família reial, adjudicant els números que van del 10 al 99 per la seva descendència. Al pas que van però aviat es quedaran sense.
La jornada d'ahir servia també per conèixer un nou anunci del Govern sobre la presentació de quatre recursos al Tribunal Constitucional contra quatre lleis que atempten contra les competències de la Generalitat. Després de la reunió de l'executiu català, el conseller Homs i el conseller Vila van anunciar una denúncia davant la Comissió Europea pel nou pla hidrològic de l'Ebre, ja que si s'arriba a plicar els 3.000 hectòmetres cúbics de cabal mínim aleshores el Delta està condemnat a desaparèixer en un 25% pel simple fet que el mar guanyaria la batalla. Com ja es habitual el ministre Aria Cañete, el titular del ram que en el seu dia qualificà el trasvassament com un passeig militar, tancà les portes a un canvi del projecte, ja que per damunt de tot està l'interés nacional que ves per on mai té com a beneficiari a Catalunya. Per més inri, Santi Vila recordà que aquest pla neix mort ja que el 2015 caldrà adaptar-se la normativa europea en matèria mediambiental, això sí, el govern central ja s'haurà gastat milionades en unes obres probablement innecessàries, tal com llegim a Vilaweb.
El que sí és ben necessari és allò que ens explica el Nació Digital sobre l'avantprojecte de llei que el govern presentarà al Parlament per tal que les entitats bancàries que disposen des de fa més de dos anys de 15.000 habitatges buits hagin de pagar un nou tribut d'entre 850 i 1.650 euros anuals. D'aquesta manera es pretén afavorir el lloguer social, en un temps en que els desnonaments guanyen cada dia més terreny malgrat els tribunals europeus si han pronunciat en contra. Veurem si acaba aprovant-se i en tot cas si no és recorreguda pel govern espanyol, el qual sempre s'ha caracteritzat per solidaritzar-se molt més amb la banca rescatada que els compra deute públic que no pas amb el milers de ciutadans que han perdut les seves llars.
Acabem aquesta Mossegada amb dues perles ben diferents. La primera publicada per El Mundo explica
la història de Clio Almansa, una noia que no només va perdre la seva feina sinó part de la seva salut a causa de l'estranya obsessió del responsable de recursos humans de l' empresa Ecoline 2010. Si fa uns anys el dramaturg Jordi Galceran escrivia El Mètode Grönholm en el qual diversos candidats a un lloc de treball havien de passar mil i una proves per aconseguir un lloc de treball, el que va patir la nostra protagonista no dista massa de la ficció. La noia que va presentar la corresponent denúncia assegura que després de l'entrevista tradicional va conduir-la, juntament amb altres aspirants, a una habitació on un directiu va llançar a l'aire un bitllet de 50 euros convidant-los a saltar sobre ell si volien ser contractats. Evidenmtent, el joc acabà ben malament a mode de scrum o Melé, causant una lesió en un os
de la columna vertebral que la va obligar a portar una cotilla ortopèdica
durant gairebé dos mesos i a estar de baixa laboral un any sencer.
En fi internautes, com deia el poeta: 'Algunes persones són com els raspalls de dents, que sense la pasta no són res.'
