Qui té boca...

Bon dia i bon divendres internautes. 'Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada.' Si més no això és el que pensava Henry-Louis Mencken, un dels periodistes nord-americans més influents del S.XX, que vist el què passà ahir al Parlament de Catalunya veuria corroborada la seva teoria. De fet feia temps que a la Cambra catalana no hi havia una majoria de dos terços al voltant del dret a decidir, entre altres coses per la mentalitat del grup socialista. El text aprovat per 91 vots a favor, 17 en contra i 18 abstencions, tornava a defensar que Catalunya triï lliure i democràticament el seu futur. Moltes foren les especulacions entre els il·lustres diputats sobre aquest resultat que ningú s'esperava, i evidentment tothom dirigí inicialment la seva mirada cap al grup crítics del PSC que es convertiren potencialment en els culpables d'haver ampliat aquesta majoria en favor de la consulta. Però com deia la famosa cançó Pedro Navaja de Ruben Blades "La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida" i l'estupefacció vingué de la bancada PoPular, quan se sabé que la meitat dels seus diputats votaren a favor juntament amb CiU, ERC, ICxV i la CUP. 

A diferència del què passà ahir al Congrés de Diputats on la majoria del PP rebutjà totes les mocions dels partits popular que demanaven un acord per celebrar la consulta, a casa nostra sorgí la incògnita vers l'estrany comportament dels 9 diputats popular. Significà això el naixement d'una "Cinquena columna" independentista a la formació d'Alícia Sánchez-Camacho? Realment hi ha conversos al PPC? Traïdors als valors que defensa la unitat d'Espanya? No, el que passa és que són badocs, que és qualitat de badar i no estar atents a allò que es debat, malgrat que en aquesta ocasió un dels artífex d'aquesta anormalitat fou Enric Millo, ja que s'esquivocà a l'hora d'indicar el sentit de vot. De fet, això ve a demostrar que la majoria de diputats no cal que s'impliquin en les qüestions que allà s'hi tracten perquè simplement com a tots els ramats l'important és seguir al líder i apretar el mateix botó que ell/a, i si això comporta caure per un penya-segat, haurà estat una mort errònia però solidària. La crònica d'aquesta sonada equivocació la trobareu àmpliament explicada a Vilaweb i és que qui té boca s'equivoca i la presidenta del PPC no la té precisament petita.

En el context europeu i tal com informa E-notícies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va tornar a donar una clatellada a Espanya al considerar que durant més de 10 anys el govern i 13 autonomies han cobrat un impost il·legal conegut com a cèntim sanitari, ja que el jutges han dictaminat que l'autèntic motiu que tenia el govern era recaptatori i en cap moment els diners es destinaren ni a sanitat ni a mediambient com així s'havia venut, com tantes altres taxes. El problema radica en que la decisió del tribunal europeu té caràcter retroactiu i això comporta que el govern espanyol hagi de retornar 13.000 milions, un fet que segons els analistes difícilment complirà tenint en compte que les virolles no sobren aquests dies, i en tot cas hauria d'inventar-se algun altre tribut per suplir aquesta milionada recaptada.

La bona notícia del dia ens la porta el científic català Joan Massagué, responsable d'una investigació impulsada des del Sloan Kettering de Nova York, que ha aconseguit descobrir el mecanisme que origina la metàstasi al cervell i a altres òrgans. Un fet que contrasta en gran manera amb la informació que també ens arriba des del Departament d'Estat dels EUA, segons la qual hi ha una autèntica metàstasi de corrupció que afecta  alts funcionaris i polítics espanyols, creant en la població una impressió d'impunitat el 2012. A més, destaquen les informacions sobre el maltractament a detinguts i a la violència en determinades accions policials. Malgrat compartir aquesta valoració no deixa de ser hipòcrita aquestes darreres afirmacions tenint en compte algú que encara té obert Guantánamo. No sabem com reaccionarà l'executiu de Rajoy sobre l'informe, però el que no s'ha pres massa bé la crítica de la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström sobre l'actuació de la Guàrdia Civil a Ceuta en que resultaren mortes 15 persones. El ministre Fernández Díaz, que també té una especial habilitat per la democràcia, li ha respost que ningú ha de venir a donar lliçons sobre drets humans a Espanya.

Acabem aquesta mossegada de la setmana amb una perla sorprenent i gratificant, almenys per una parella californiana que ha vist recompensat el seu amor per la seva mascota. Segons explica la premsa nord-americana, el matrimoni va portar a passejar el seu gos quan de sobte aquest començà a furgar la terra i ves per on, la troballa no fou pas un òs ni una tòfona preuada. El que realment descobrí l'animaló foren 1.400 monedes d'or valorades en més de 10 milions de dòlars, encunyades entre 1847 i 1894.

Com veieu internautes, parafrasejant la dita popular: 'Qui té un amic pelut i de quatres potes té un tresor'.



Reaccions: