El roc a la faixa

Bon dia i bon divendres internautes. 'En aquest món no es pot estar segur de res, llevat de la mort i dels impostos.' I és que malgrat que han passat molts anys des que el polític i científic nord-americà Benjamin Franklin pronunciés aquestes paraules, la percepció dels contribuents continua essent la mateixa. Ahir el president de la Generalitat inaugurava Tributs de Catalunya, els fonaments d'una Hisenda catalana pròpia. Aquest no és només un gest simbòlic sinó un dels pilars fonamentals de les estructures d'Estat. De moment Generalitat i Diputacions han unit forces per recaptar en una primera fase tributs com l'impost sobre successions o l'IBI en les 152 oficines que disposarà l'Agència i té previst gestionar fins a 2.000 milions en aquests impostos autonòmics i locals. Malauradament, els principals impostos com són l'IVA i l'IRPF continuaran recaptant-se a través de l'Agència Tributària d'un tal Montoro.

Evidentment, aquest primer pas per gestar l'organisme amb que ha de funcionar la futura Catalunya independent no ha agradat a tothom, de fet els ha fet especialment ràbia a PP, C's i PSC. Mentre els PoPulars ja han anunciat que emprendran mesures legals contra la nova agència, els socialistes en veu de Maurici Lucena l'han qualificada d'autèntica indecència perquè neix abans de saber si la ciutadania vol la independència. Qualsevol economista pot corroborar que per a que un Estat funcioni ha de disposar d'una estructura de recaptació que permeti gestionar els seus diners, i malgrat a ningú no li agrada haver de posar-se la mà a la butxaca, sempre resultarà més just i menys dolorós pensant que ho fem en català i pels catalans.

D'altra banda, a Madrid està vist que el discurs va radicalitzant-se a passos gegantins. El Singular Digital es fa ressò de la jornada d'ahir a les Corts espanyoles on amb més de 270 vots sobre 350, el 85% dels membres del Congrés votaven a favor d'una moció del partit de Rosa Díez que instava a rebutjar la consulta catalana. Els companys de viatge d'UPyD foren PP i PSOE, els quals votaren a l'uníson per preservar el que podria significar el final de la seva Espanya. Tot i el triomf de Díez, aquesta no va aconseguir l'acord amb els 2 partits majoritaris perquè votessin també a favors de suspendre l'autonomia. Això sí, entre els diputats que recolzaren el rebuig a la proposta catalana que ni tan sols s'ha debatut, hi havia com no els diputats del PSC que estan plenament d'acord en qualificar la consulta d'il·legal i antidemocràtica. Un altre lleig no només als ciutadans de Catalunya sinó també a aquells votants del PSC que encara creien en el dret a decidir tal com defensava el partit de Navarro al programa electoral.

En format breu El Confidencial explica el malson del fins ara senador del PP i exsecretari general del partit a Madrid Francisco Granados, no tant pel delicte que pugui haver comès sinó perquè el diari El Mundo feia públic que el que durant anys ha estat número 3 d'Esperanza Aguirre tenia 1,5 milions d'euros a Suïssa. Tot apunta que deixarà el seu escó avui mateix, perquè segons va revelar "no tinc per qué aguantar aquest linxament, puc vire fora de la política". No ens estranya gens que digui això, bàsicament pel fet que l'home ja tenia forces calerons amagats al país helvètic que de ben segur l'ajudaran a  subsistir durant uns mesos. Si fem ús de l'hemeroteca no fa nosa recordar les paraules que Dolores de Cospedal pronuncià en plena campanya de les eleccions catalanes del 2012 dient que "si algun president del PP, familiar o càrrec destacat se li descobrissin comptes a Suïssa jo hauria de dimitir". Pel que es veu ni Bárcenas ni Granados no han militat mai al mateix partit.

Tot això passava a los madriles, però a casa nostra la polèmica se situava a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament. Nació Digital explica la dura picabaralla diàlectica que hi hagué a causa de la proposta de resolució presentada per ICV-EUiA sobre la commemoració de l’any de l’exili republicà. La nota discordant amb aires d'altres règims no precisament democràtics la posà la diputada PoPular Maria José Cuevas. La poc "Il·lustre"diputada gosà a dir algunes forces polítiques i entitats es dediquen a explicar la història de manera imparcial i esbiaxada, insultant al bàndol que va guanyar la guerra, que entenem fou el seu i el d'alguns companys de partit. A més, Cuevas va destacar els deu anys "negres” abans de l'aixecament militar, que acabà posant ordre manu militari of course. Aquesta animadversió també la féu evident la diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas, la qual participà en el programa que Jiménez Losantos té a esRadio i escampà la bilis per les ja tòxiques ones denunciant que "periodistes i càrrecs públics pateixen una persecució que supera tots els límits a Catalunya". eguir leyendo: http://esradio.libertaddigital.com/es-la-manana-de-federico/2014-02-20/el-informe-del-cac-es-una-muestra-de-las-barbaridades-que-se-producen-en-cataluna-1276511185/ 

Acabem amb la sorprenent perla del darrer dia de la setmana viatjant fins a la llunyana Xina. La notícia ens arriba des del zoo de Chengdu, on els guardians dels felins van haver de rescatar un jove de 27 anys que estava dins la gàbia d'uns tigres de Bengala. El motiu de tan arriscada acció el publica el China News i explica que la víctima pretenia suïcidar-se de forma ràpida i original, però no aconseguí convèncer els "aparentment" ferotges animals. L'home que patia trastorns mentals volia solidaritzar-se amb els tigres per la manca de llibertat, però el seu gest va passar sense pena ni glòria, probablement perquè els sonats no acaben de sentar bé a l'hora de fer la digestió.

Reaccions: