Bon dia i bon dijous internautes. 'Com més ens enfrontem a la realitat, més ens adonem que la irrealitat és el programa principal del dia.' Paraules sàvies del gran John Lennon que ens situen de nou en el marc del debat sobre l'estat de la nació, en que el president del govern va demostrar que viu en un país nascut fruit de la seva imaginació. Aquesta distorsió clarament interessada de la realitat no deixa de ser preocupant, no tant perquè s'ho pugui creure ell sinó perquè la parròquia n'acabi també convençuda. El poder sovint, per no dir sempre, especialment quan les coses no funcionen acostuma a emprar tècniques per distreure el personal i vestir el dia a dia segons li convingui per tal de conduir-nos cap allà on volen, a l'estil del flautista d'Hamelín. Per sort, Alfred Bosch emulant un hipnotitzador va donar-li una ració de crua realitat a Mariano Rajoy, exhortant-lo a despertar-se i sortir d'aquest món paral·lel i oníric on sembla que viu, on s'atreveix a dir que la crisi s'ha acabat mentre es tanquen 150.000 empreses, l'atur no augmenta, l'ensenyament va de meravella i Catalunya serà silenciada i reconduïda al bon camí.
El Periódico
destaca l'original intervenció d'Alfred Bosch que arrencà el somriure de més d'un diputat i remarca la crida feta pel republicà feta a la "bona gent" espanyola per tal que acceptin la consulta dels catalans, la qual ha de ser vista com un simple gest democràtic i en cap cas hostil. Malgrat el diputat republicà tornà a reiterar que la consulta acabarà celebrant-se, Rajoy no va insistir en el tema ni tampoc explicà com pensa impedir-la, tot i que en boca del president d'honor del Sindicat Unificat de Policia adevertia que "Catalunya seguirà essent espanyola per la via civil o militar".
Per les nostres contrades ahir hi havia sessió de control al Parlament, fet que aprofitaren PP i C's per carregar contra el president de la Generalitat i els partitis sobiranistes. Responent a Albert Rivera, Artur Mas va anunciar quelcom que ja comença a ser un escenari més que probable, la prohibició que imposaran des d'Espanya del dret a vot el proper 9 de novembre. Està clar que l'alternativa passarà per convocar eleccions i en això Mas va voler fer un gest que l'honora al mostrar la voluntat de pactar-ne la data i les condicions amb les formacions que defensen el dret a decidir. Alícia Sánchez Camacho també va voler tenir el seu minut de glòria mediàtic i criticà durament Mas per no escoltar les mostres de diàleg llançades des de Madrid, a les quals el dirigent català respongué que si tant ens estimen potser que Rajoy s'escoltés el poble de Catalunya. Bon raonament, tenint en compte que qualsevol comunicació passa per a que tots els interlocutors estiguin oberts i receptius a rebre el missatge, i malauradament el govern espanyol sempre s'ha posat els dits a les orelles. I és que no hi ha pitjor sord que aquell qui no vol escoltar.
En l'àmbit internacional el govern britànic segueix la seva particular campanya pel NO a la independència d'Escòcia. Si fa uns dies el ministre d'Economia advertia que els escocesos quedarien fora de la lliura esterlina, ahir la ministra britànica de Cultura treia un altre argument per fer decantar el vot dels ciutadans. El diari Ara explica que Maria Miller avisava que si finalment Escòcia deixa de formar part del Regne Unit, aleshores els seus ciutadans deixaran de tenir la BBC i hauran d'abandonar diversos organismes dels quals formen part ara. Lluny de posar-se les mans al cap i perdre la compostura, el govern autònom ha afirmat que amb els 320 milions de lliure que s'estalviarien de pagar per l'impost televisiu, tindrien recursos suficients per crear una coorporació de ràdio i televisió pròpies. No crec que des del govern espanyol utilitzin el mateix argument vers els catalans, perquè certament que si això passés seria un autèntic alliberament per l'esperit i els sentits el fet d'estalviar-nos tenir TVE.
La perla d'avui tot i ser catalana ha tingut una repercussió internacional força rocambolesca. El Nació Digital ens desvela l'impacte causat per la campanya 'El món ho ha de saber' que fa uns mesos impulsà la revista Sàpiens, enviant el llibre Catalonia calling a diverses personalitats mundials per donar a conèixer el procés català. Ja sabem que a més d'un la independència de Catalunya fa por i la seva
consecució seria una notícia bomba que donaria la volta al món. Doncs bé, a Uganda la policia d'aquell país africà va confondre els exemplars enviats des del nostre país per paquets bomba, fins el punt que els primers a conèixer les nostres aspiracions foren els artificiers i no els governants.
En fi internautes, com deia Françoise Sagan que 'L'art ha de prendre a la realitat per sorpresa.'
