Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Qui té boca...

Bon dia i bon divendres internautes. 'Per a tot problema humà hi ha sempre una solució fàcil, clara, plausible i equivocada.' Si més no això és el que pensava Henry-Louis Mencken, un dels periodistes nord-americans més influents del S.XX, que vist el què passà ahir al Parlament de Catalunya veuria corroborada la seva teoria. De fet feia temps que a la Cambra catalana no hi havia una majoria de dos terços al voltant del dret a decidir, entre altres coses per la mentalitat del grup socialista. El text aprovat per 91 vots a favor, 17 en contra i 18 abstencions, tornava a defensar que Catalunya triï lliure i democràticament el seu futur. Moltes foren les especulacions entre els il·lustres diputats sobre aquest resultat que ningú s'esperava, i evidentment tothom dirigí inicialment la seva mirada cap al grup crítics del PSC que es convertiren potencialment en els culpables d'haver ampliat aquesta majoria en favor de la consulta. Però com deia la famosa cançó Pedro Navaja de Ruben Blades "La vida te da sorpresas, sorpresas te da la vida" i l'estupefacció vingué de la bancada PoPular, quan se sabé que la meitat dels seus diputats votaren a favor juntament amb CiU, ERC, ICxV i la CUP. 

A diferència del què passà ahir al Congrés de Diputats on la majoria del PP rebutjà totes les mocions dels partits popular que demanaven un acord per celebrar la consulta, a casa nostra sorgí la incògnita vers l'estrany comportament dels 9 diputats popular. Significà això el naixement d'una "Cinquena columna" independentista a la formació d'Alícia Sánchez-Camacho? Realment hi ha conversos al PPC? Traïdors als valors que defensa la unitat d'Espanya? No, el que passa és que són badocs, que és qualitat de badar i no estar atents a allò que es debat, malgrat que en aquesta ocasió un dels artífex d'aquesta anormalitat fou Enric Millo, ja que s'esquivocà a l'hora d'indicar el sentit de vot. De fet, això ve a demostrar que la majoria de diputats no cal que s'impliquin en les qüestions que allà s'hi tracten perquè simplement com a tots els ramats l'important és seguir al líder i apretar el mateix botó que ell/a, i si això comporta caure per un penya-segat, haurà estat una mort errònia però solidària. La crònica d'aquesta sonada equivocació la trobareu àmpliament explicada a Vilaweb i és que qui té boca s'equivoca i la presidenta del PPC no la té precisament petita.

En el context europeu i tal com informa E-notícies, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) va tornar a donar una clatellada a Espanya al considerar que durant més de 10 anys el govern i 13 autonomies han cobrat un impost il·legal conegut com a cèntim sanitari, ja que el jutges han dictaminat que l'autèntic motiu que tenia el govern era recaptatori i en cap moment els diners es destinaren ni a sanitat ni a mediambient com així s'havia venut, com tantes altres taxes. El problema radica en que la decisió del tribunal europeu té caràcter retroactiu i això comporta que el govern espanyol hagi de retornar 13.000 milions, un fet que segons els analistes difícilment complirà tenint en compte que les virolles no sobren aquests dies, i en tot cas hauria d'inventar-se algun altre tribut per suplir aquesta milionada recaptada.

La bona notícia del dia ens la porta el científic català Joan Massagué, responsable d'una investigació impulsada des del Sloan Kettering de Nova York, que ha aconseguit descobrir el mecanisme que origina la metàstasi al cervell i a altres òrgans. Un fet que contrasta en gran manera amb la informació que també ens arriba des del Departament d'Estat dels EUA, segons la qual hi ha una autèntica metàstasi de corrupció que afecta  alts funcionaris i polítics espanyols, creant en la població una impressió d'impunitat el 2012. A més, destaquen les informacions sobre el maltractament a detinguts i a la violència en determinades accions policials. Malgrat compartir aquesta valoració no deixa de ser hipòcrita aquestes darreres afirmacions tenint en compte algú que encara té obert Guantánamo. No sabem com reaccionarà l'executiu de Rajoy sobre l'informe, però el que no s'ha pres massa bé la crítica de la comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström sobre l'actuació de la Guàrdia Civil a Ceuta en que resultaren mortes 15 persones. El ministre Fernández Díaz, que també té una especial habilitat per la democràcia, li ha respost que ningú ha de venir a donar lliçons sobre drets humans a Espanya.

Acabem aquesta mossegada de la setmana amb una perla sorprenent i gratificant, almenys per una parella californiana que ha vist recompensat el seu amor per la seva mascota. Segons explica la premsa nord-americana, el matrimoni va portar a passejar el seu gos quan de sobte aquest començà a furgar la terra i ves per on, la troballa no fou pas un òs ni una tòfona preuada. El que realment descobrí l'animaló foren 1.400 monedes d'or valorades en més de 10 milions de dòlars, encunyades entre 1847 i 1894.

Com veieu internautes, parafrasejant la dita popular: 'Qui té un amic pelut i de quatres potes té un tresor'.



1,2,3. Desperti!

Bon dia i bon dijous internautes. 'Com més ens enfrontem a la realitat, més ens adonem que la irrealitat és el programa principal del dia.' Paraules sàvies del gran John Lennon que ens situen de nou en el marc del debat sobre l'estat de la nació, en que el president del govern va demostrar que viu en un país nascut fruit de la seva imaginació. Aquesta distorsió clarament interessada de la realitat no deixa de ser preocupant, no tant perquè s'ho pugui creure ell sinó perquè la parròquia n'acabi també convençuda. El poder sovint, per no dir sempre, especialment quan les coses no funcionen acostuma a emprar tècniques per distreure el personal i vestir el dia a dia segons li convingui per tal de conduir-nos cap allà on volen, a l'estil del flautista d'Hamelín. Per sort, Alfred Bosch emulant un hipnotitzador va donar-li una ració de crua realitat a Mariano Rajoy, exhortant-lo a despertar-se i sortir d'aquest món paral·lel i oníric on sembla que viu, on s'atreveix a dir que la crisi s'ha acabat mentre es tanquen 150.000 empreses, l'atur no augmenta, l'ensenyament va de meravella  i Catalunya serà silenciada i reconduïda al bon camí.

El Periódico destaca l'original intervenció d'Alfred Bosch que arrencà el somriure de més d'un diputat i remarca la crida feta pel republicà feta a la "bona gent" espanyola per tal que acceptin la consulta dels catalans, la qual ha de ser vista com un simple gest democràtic i en cap cas hostil. Malgrat el diputat republicà tornà a reiterar que la consulta acabarà celebrant-se, Rajoy no va insistir en el tema ni tampoc explicà com pensa impedir-la, tot i que en boca del president d'honor del Sindicat Unificat de Policia adevertia que "Catalunya seguirà essent espanyola per la via civil o militar".

Per les nostres contrades ahir hi havia sessió de control al Parlament, fet que aprofitaren PP i C's per carregar contra el president de la Generalitat i els partitis sobiranistes. Responent a Albert Rivera, Artur Mas va anunciar quelcom que ja comença a ser un escenari més que probable, la prohibició que imposaran des d'Espanya del dret a vot el proper 9 de novembre. Està clar que l'alternativa passarà per convocar eleccions i en això Mas va voler fer un gest que l'honora al mostrar la voluntat de pactar-ne la data i les condicions amb les formacions que defensen el dret a decidir. Alícia Sánchez Camacho també va voler tenir el seu minut de glòria mediàtic i criticà durament Mas per no escoltar les mostres de diàleg llançades des de Madrid, a les quals el dirigent català respongué que si tant ens estimen potser que Rajoy s'escoltés el poble de Catalunya. Bon raonament, tenint en compte que qualsevol comunicació passa per a que tots els interlocutors estiguin oberts i receptius a rebre el missatge, i malauradament el govern espanyol sempre s'ha posat els dits a les orelles. I és que no hi ha pitjor sord que aquell qui no vol escoltar.

En l'àmbit internacional el govern britànic segueix la seva particular campanya pel NO a la independència d'Escòcia. Si fa uns dies el ministre d'Economia advertia que els escocesos quedarien fora de la lliura esterlina, ahir la ministra britànica de Cultura treia un altre argument per fer decantar el vot dels ciutadans. El diari Ara explica que Maria Miller avisava que si finalment Escòcia deixa de formar part del Regne Unit, aleshores els seus ciutadans deixaran de tenir la BBC i hauran d'abandonar diversos organismes dels quals formen part ara. Lluny de posar-se les mans al cap i perdre la compostura, el govern autònom ha afirmat que amb els 320 milions de lliure que s'estalviarien de pagar per l'impost televisiu, tindrien recursos suficients per crear una coorporació de ràdio i televisió pròpies. No crec que des del govern espanyol utilitzin el mateix argument vers els catalans, perquè certament que si això passés seria un autèntic alliberament per l'esperit i els sentits el fet d'estalviar-nos tenir TVE.

La perla d'avui tot i ser catalana ha tingut una repercussió internacional força rocambolesca. El Nació Digital ens desvela l'impacte causat per la campanya 'El món ho ha de saber' que fa uns mesos impulsà la revista Sàpiens, enviant el llibre Catalonia calling a diverses personalitats mundials per donar a conèixer el procés català.  Ja sabem que a més d'un la independència de Catalunya fa por i la seva consecució seria una notícia bomba que donaria la volta al món. Doncs bé, a Uganda la policia d'aquell país africà va confondre els exemplars enviats des del nostre país per paquets bomba, fins el punt que els primers a conèixer les nostres aspiracions foren els artificiers i no els governants.

En fi internautes, com deia Françoise Sagan que 'L'art ha de prendre a la realitat per sorpresa.'

Debat sobre l'estat de la Demagògia

Bon dia i bon dimecres internautes. El president Abraham Lincoln va afirmar en un dels seus discursos que "La demagògia és la capacitat de vestir les idees menors amb les paraules majors", i mai més ben dit tenint en compte la primer sessió del debat sobre l'estat de la nació que ahir se celebrà al Congrés de Diputats. Com ja era previsible cap novetat destacable, més del mateix: mateixos gestos, paraules calcades. Per resumir direm el que ja sabíem que diria, ja que no cal ser un setciències per endevinar el fum que ens vendrà Mariano Rajoy. El seu discurs es reduí en presumir de la recuperació econòmica, anunciar una possible rebaixa d'impostos i qualificar el discurs de Rubalcaba com exagerat i catastrofista. 

No cal dir que Catalunya també ocupà un dels capítols del seu parlament i fou quan tornà a negar categòricament la celebració de la consulta que s'escoltaren més aplaudiments per part de la bancada PoPular. Aquesta arrencada de patriotisme tan impregnat en l'ADN de ses senyories vingué precedit per una frase gens improvisada del president del govern que deixava meridianament clara la seva línia vers nosaltres afirmant que "la unitat d'Espanya és un valor superior", pel que es veu per sobre dels democràtics . Per tant, un element a tenir molt en compte a l'hora d'actuar perquè des dels altres límits només s'avindran a negociar quan nosaltres ja tinguem la feina feta (DUI) i ja no els quedi més remei que baixar del ruc si no volen convertir-se en una nova Grècia que no pot fer front a la totalitat del seu deute si nosaltres no n'assumim una part.

A l'hora d'il·lusionar o almenys d'intentar-ho amb aquella alegria que caracteritza a Rajoy, va anunciar una possible rebaixa de l'IRPF i ajudes a les empreses que contractin personal de forma indefinida. Tot i això, des d'Europa ja han posat condicionants a aquestes mesures fiscals. Olli Rehn, comissari d'Assumptes Econòmics advertia que el govern espanyol ha de tenir molt present que no resulta fàcil baixar impostos simultaniejant-ho amb complir amb el dèficit pactat.

D'altra banda, El Sigular Digital es fa ressò de dues piulades ben signficatives del Sindicat Unificat de la Policia (SUP), que ahir s'expressava a través de dos dels seus dirigents sobre quelcom que en un país com cal seria considerat normalíssim. La crítica dels seus tuits tingué com a protagonistes el príncep Felip i el president de la Generalitat, els quals gosaren parlar en català i en anglès durant la inauguració del Mobile World Congress (MWC) que se celebra aquesta setmana a Barcelona. Ambdós policies es mostraren indignats pel fet que tan Felip de Borbó com Artur Mas no utilitzessin el castellà en les seves intervencions. Digne de ser llegits per entendre que el president d'honor del sindicat avalés en el seu dia el fals informe policial contra Artur Mas i Jordi Pujol durant el 2012.

En l'àmbit perlil tornem a parlar de ciutadans no precisament modèlics. I és que ahir passava pel jutjat Jaime Jiménez Arbe, més conegut com "El Solitario", un popular atracador de bancs que actuava disfressant-se i armat fins a les dents. Per respondre als 15 anys i nou mesos que la fiscalia demana per ell pels delictes de robatori amb violència, dipòsit d'armes de guerra i falsificació de documents, El Solitario va respondre amb una declaració de principis afirmant que ell no es dedica a robar bancs, sinó que fa un favor a la societat expropiant-los de manera peculiar, perquè "són les entitats bancàries en connivència amb el poder estatal i polític els autèntics lladres."

- Seguir leyendo: http://www.libertaddigital.com/espana/2014-02-25/el-solitario-no-he-robado-bancos-los-he-expropiado-1276511607/
En aquesta línia d'excuses de malpagador i bon "robador", també és notícia la intervenció de l'alcalde de Toronto, Rob Ford. El batlle del que és la ciutat més gran del Canadà no va decebre en la darrera entrevista televisiva, en la qual tornà a abordar-se el seu mal comportament en el plens municipals a causa de les drogues. Sense que se li veiés cap mena de penediment l'alcalde digué que ell no pren drogues, només experimenta amb elles.

Però en fi, per excuses nostrades la millor la que ens oferí Fèlix Millet ahir al no comparèixer al jutjat pel cas de l'hotel del Palau a causa d'una fractura de fèmur, que ha provocat de moment l'ajornament del judici. No és gens estrany doncs que els anglesos desitgin bona sort tot dient Break a leg (trenca't una cama), sobretot veient que a l'amic Millet sembla que li funciona i força
.

Les amistats es trien

Bon dia i bon dimarts internautes. L'escriptor i diplomàtic espanyol Ángel Ganivet deixava escrit al llarg del S.XIX que 'Més val un minut de vida franca i sincera que cent anys d'hipocresia.'. Malauradament hipocresia i política són dos factors que sempre han conviscut en harmonia entre els polítics d'arreu i això és entre altres un dels factors que més distancien ciutadania de la "cosa pública". No sempre és fàcil dir allò que un pensa, però hi ha gent que lluny de voler quedar bé per allò del que alguns anomenen "políticament correcte" es decanta més per la sinceritat, pesi a qui pesi. 

El cas d'ahir en el marc de la inauguració del MWC és més que significatiu i a Madrid encara se'n fan creus de com un empresari català li ha fet un lleig a l'hereu de la Corona al negar-li la salutació. Poc s'ho pensava Àlex Fenoll, responsable de l'aplicació ShareisFashion, que arribaria a compartir portades amb el famós creador de Facebook, Mark Zuckerberg. Fenoll que en el seu dia fou candidat a la secretaria general de Solidaritat Catalana per la Independència (SI) no es tallà un pèl a l'hora de donar la mà a Felip de Borbó quan aquest passejava per diferents estands del Mobile World Congress per tal de potenciar les relacions públiques, donant una imatge de modernitat lligada a les noves tecnologies davant la premsa. Però el príncep va tenir la desgràcia de triar l'estand equivocat ja que Àlex Fenoll negà l'amistat a algú que no deixa votar en una consulta democràtica i pacífica, tal podem llegir en la crònica del Nació Digital.

No cal dir que la sorpresa del Borbó així com de tot el seu seguici fou majúscula, fins el punt que marxaren amb la cua entre cames, perquè no s'esperaven una reacció com aquesta. Diuen que la família no la pots triar, però les amistats sí i el cas d'ahir és una mostra palpable que quelcom ha canviat en la mentalitat d'aquest poble, el qual vol deixar de ser mesell després d'uns quants segles de submissió.

Ben dòcils volen tenir-nos els governants espanyols com José Manuel García-Margallo, el qual posava cullerada a les darreres declaracions de la comissària de Justícia europea, Viviane Reding, en que apel·lava als dirigents catalans i espanyols a negociar sense marcar línies vermelles. No en va tenir prou el ministre d'Afers Estrangers en que la vicepresidenta Reding es mostrés partidaria d'una Catalunya espanyola, ja que tot i estar obert al diàleg, aquest mai pot traspassar les normes que delimita la Constitució. És a dir, que parlar de tot excepte de les aspiracions catalanes i a més sense assegurar que allò que es parli i s'acordi acabi materialitzant-se, com ja és tradicional. Tot i així, quelcom s'està movent segons revelava el conseller d'interior i president del Consell Nacional de UDC. Ramon Espadaler va explicar ahir que Duran i Lleida havia constat un apropament de l'Estat per obrir un diàleg. En un context diferent això podríem considerar-ho positiu, però venint d'algú que no és precisament defensor de les tesis sobiranistes pot resultar més preocupant que el mateix silenci.

Parlant de preocupacions, ben poques són les que deuen tenir els mítcs Millet i Montull malgrat haver de comparèixer aquesta setmana als jutjats, acusats d'irregularitats en el cas de l'Hotel del Palau. Ja han passat anys des que es destapà l'escàndol i el més indignant es que aquests senyors, que en el seu dia s'autoinculparen, només han passat 15 dies a la garjola. De moment la jutgesa ha desestimat anul·lar el judici per ajuntar-lo al cas Palau de la Música, però tal com van les coses no hi ha massa esperances que ambdós personatges siguin condemnats de forma imminent, ja que la seva millor defensa continua essent aquesta teranyina de contactes amb la majoria de partits i institucions als quals presumptament haurien anat untant. Per tant, els violins del Palau ben segur continuaran sonant quan se'ls pregunti pels fets delictius.

Les perles d'avui tenen com a protagonistes dos polítics amb diferents responsabilitats. El primer és Oriol Junqueras el qual s'ha vist sorpès per una nova estratagema de la caverna mediàtica espanyola, que cada dia hi posen més imaginació. La darrera la publicava l'exdiari de Pedro J, en un article de José Antonio Gómez Marín, segons el qual el líder republicà, catòlic practicant, hauria estat amagant la seva conversió a l'Islam. Tot i que el líder d'ERC s'ho ha pres a broma, no deixa de ser significatiu que ara l'estratègia sigui convertir-lo en un radical islamista que tingui un pla secret per fer una crida a la gihad o guerra santa.

La segona perla ens la servia aquest cap de setmana Risto Mejide en el seu nou programa d'entrevistes, Viajando con Chester, en el qual tingué com a convidat estrella l'expresident Zapatero. En un moment donat, el presentador va voler punxar-lo preguntant-li si parlava anglès i l'exmandatari es defensà dient que no era condició sine qua non  per a ser cap de govern, ja que aleshores l'esquerra mai hauria aconseguit el poder per la manca d'oportunitats a l'hora d'estudiar. Mejide mossegà bastant bé i deixà en evidència una mancança que no només és patrimoni de l'esquerra sinó també de la dreta més mariana. I és que per Zapatero, els idiomes són importants, però amb intèrprets es pot anat a tot arreu. Com sempre, la llei del mínim esforç continua estan ben vigent a la Marca Espanya.


Pèrdua de temps?

Bon dia i bon dilluns internautes. L'assagista i estadista anglès Sir Francis Bacon va escriure pels voltants del 1600 que 'Escollir el propi temps és guanyar temps.' Pensament que no crec que comparteixi de la mateixa manera la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding que dissabte visitava Barcelona. El Singular Digital explica la trobada amb periodistes que va tenir la dirigent europea en la qual vam constatar que podria haver anat al mateix curs de formació accelerat que José Manuel Durão Barroso, si més no perquè el seu discurs contra la independència de la nostra nació era "calcadet".  Reding va exhortar els governs espanyol i català a negociar per tal que Catalunya pugui mantenir-se dins l'actual Estat i per tant també a la UE.

Si això no fos prou ingerència, ells que sempre parlen del recorrent "afer intern", va considerar que qualsevol cosa que no fos la permanència dins Espanya seria una "pèrdua de temps". Sembla doncs que l'adoctrinament que ha rebut la vicepresidenta està donant fruits, perquè les seves darreres posicions disten molt de les que en el seu dia feia a ‘Diario de Sevilla’ assegurant que si Catalunya s’independitzés no quedaria fora de la Unió. Ara que s'apropa l'hora de la veritat el discurs ha canviat i ja no s'estan per giragonses. En una mena de xantatge emocional, la numeró dos de Barroso va insistir que no li agradaria perdre Catalunya. Doncs, què vol que li digui Senyora Reding, en una Europa on els interessos dels Estats i d'algunes multinacional prevalen per sobre de la voluntat democràtica d'un poble, m'estimo més no ser-hi i no perdre més el temps.

Ara bé, les coses com molt bé expliquen diversos experts europeïstes no són tan senzilles sinó que hi ha sempre altres tonalitats a part del negre. L'exemple més clar que contradiu cadascun dels falsos arguments proclamants als quatre vents n'és la revolució popular que ha aconseguit canviat el govern de la llunyana Ucraïna, i no per la via de les urnes. Malgrat la sagnia de més d'un centenar de manifestants la UE i el FMI s'han mostrat oberts a acceptar la nova situació a l'exrepública soviètica i a facilitar-li tot tipus d'ajudes per tal que tingui una transició tranquil·la. Ben cert és que la situació d'aquell país és molt diferent de la nostra, però que no ens vinguin a nosaltres en que la legalitat i les constitucions són inamovibles, perquè això és ben bé el que ha passat a Ucraïna, aspirant a associar-se a la Unió Europea, que està rebent les benediccions que a nosaltres ens neguen.

Aquest cap de setmana farcit de notícies també ha saltat a l'actualitat allò que Salvador Cot en l'editorial del Nació Digital, parlant de la mala imatge exteriors que projecta Espanya arran del tractament rebut pels verificadors internacionals del procés de pau a Euskadi. Si bé és més que reprovable l'actitud dels membres d'ETA que després de fer públic a la BBC l'entrega d'una part de les armes per després tornar-se-les a emportar, tampoc és just que aquests experts negociadors en conflictes tan greus com Irlanda del Nord, Kossove o Sri Lanka, hagin marxat amb la cua entre cames després que el jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno els cités a declarar com a testimonis després del darrer comunicat de la banda terrorista.

Tot procés de pau comporta cessions i flexibilitat per ambdues parts, però és evident que aquesta cultura de la negociació no ha arribat a determinades institucions i personatges com Esteban González Pons. El vicesecretari d'Estudis i Programes del PP assegurava ahir que els verificadors treballen per ETA i eren innecessaris en aquest país. Però es clar, malauradament encara vivim en un Estat on els polítics canvien radicalment d'opinió i un no sap ben bé si creure-se'ls o no. Una basca que tenia un discurs ben diferent el 1999 és Rosa Díez, la qual en una entrevista a La Vanguardia gosava dir  "Si la majoria de bascos volgués la independència la democracia s'adaptaría".Menys mal que qualsevol idea era viable en democràcia, i si no que ens ho preguntin a nosaltres.

La perla del dia té com a protagonista un jove de 22 anys i els Mossos d'Esquadra, després que alguns veïns de l'Eixample alertessin la policia al veure'l amb actitud sospitosa. Tanta suspicàcia tenia força fonament ja que l'home estava desvalisant un dels pisos de la zona, carregant diversos objectes de valor en una furgoneta. Lluny de fugir corrents el nostre lladregot va donar la carar i va justificar davant l'autoritat que estava fent una mudança després d'haver-se barallat amb la seva mare. Per corrobar la història els mossos van acompanyar-lo fins al pis de la presumpta mare i van veure com l'excusa d'aquest mal actor queia pel seu propi pes després que s'aturessin en diversos pisos on no entrava la clau, fins arribar a un que es trobava obert i tot regirat. 

En fi internautes, com deia Thomas Carlyle : 'És perillós començar amb negacions, i fatal acabar per elles.

El roc a la faixa

Bon dia i bon divendres internautes. 'En aquest món no es pot estar segur de res, llevat de la mort i dels impostos.' I és que malgrat que han passat molts anys des que el polític i científic nord-americà Benjamin Franklin pronunciés aquestes paraules, la percepció dels contribuents continua essent la mateixa. Ahir el president de la Generalitat inaugurava Tributs de Catalunya, els fonaments d'una Hisenda catalana pròpia. Aquest no és només un gest simbòlic sinó un dels pilars fonamentals de les estructures d'Estat. De moment Generalitat i Diputacions han unit forces per recaptar en una primera fase tributs com l'impost sobre successions o l'IBI en les 152 oficines que disposarà l'Agència i té previst gestionar fins a 2.000 milions en aquests impostos autonòmics i locals. Malauradament, els principals impostos com són l'IVA i l'IRPF continuaran recaptant-se a través de l'Agència Tributària d'un tal Montoro.

Evidentment, aquest primer pas per gestar l'organisme amb que ha de funcionar la futura Catalunya independent no ha agradat a tothom, de fet els ha fet especialment ràbia a PP, C's i PSC. Mentre els PoPulars ja han anunciat que emprendran mesures legals contra la nova agència, els socialistes en veu de Maurici Lucena l'han qualificada d'autèntica indecència perquè neix abans de saber si la ciutadania vol la independència. Qualsevol economista pot corroborar que per a que un Estat funcioni ha de disposar d'una estructura de recaptació que permeti gestionar els seus diners, i malgrat a ningú no li agrada haver de posar-se la mà a la butxaca, sempre resultarà més just i menys dolorós pensant que ho fem en català i pels catalans.

D'altra banda, a Madrid està vist que el discurs va radicalitzant-se a passos gegantins. El Singular Digital es fa ressò de la jornada d'ahir a les Corts espanyoles on amb més de 270 vots sobre 350, el 85% dels membres del Congrés votaven a favor d'una moció del partit de Rosa Díez que instava a rebutjar la consulta catalana. Els companys de viatge d'UPyD foren PP i PSOE, els quals votaren a l'uníson per preservar el que podria significar el final de la seva Espanya. Tot i el triomf de Díez, aquesta no va aconseguir l'acord amb els 2 partits majoritaris perquè votessin també a favors de suspendre l'autonomia. Això sí, entre els diputats que recolzaren el rebuig a la proposta catalana que ni tan sols s'ha debatut, hi havia com no els diputats del PSC que estan plenament d'acord en qualificar la consulta d'il·legal i antidemocràtica. Un altre lleig no només als ciutadans de Catalunya sinó també a aquells votants del PSC que encara creien en el dret a decidir tal com defensava el partit de Navarro al programa electoral.

En format breu El Confidencial explica el malson del fins ara senador del PP i exsecretari general del partit a Madrid Francisco Granados, no tant pel delicte que pugui haver comès sinó perquè el diari El Mundo feia públic que el que durant anys ha estat número 3 d'Esperanza Aguirre tenia 1,5 milions d'euros a Suïssa. Tot apunta que deixarà el seu escó avui mateix, perquè segons va revelar "no tinc per qué aguantar aquest linxament, puc vire fora de la política". No ens estranya gens que digui això, bàsicament pel fet que l'home ja tenia forces calerons amagats al país helvètic que de ben segur l'ajudaran a  subsistir durant uns mesos. Si fem ús de l'hemeroteca no fa nosa recordar les paraules que Dolores de Cospedal pronuncià en plena campanya de les eleccions catalanes del 2012 dient que "si algun president del PP, familiar o càrrec destacat se li descobrissin comptes a Suïssa jo hauria de dimitir". Pel que es veu ni Bárcenas ni Granados no han militat mai al mateix partit.

Tot això passava a los madriles, però a casa nostra la polèmica se situava a la Comissió d'Afers Institucionals del Parlament. Nació Digital explica la dura picabaralla diàlectica que hi hagué a causa de la proposta de resolució presentada per ICV-EUiA sobre la commemoració de l’any de l’exili republicà. La nota discordant amb aires d'altres règims no precisament democràtics la posà la diputada PoPular Maria José Cuevas. La poc "Il·lustre"diputada gosà a dir algunes forces polítiques i entitats es dediquen a explicar la història de manera imparcial i esbiaxada, insultant al bàndol que va guanyar la guerra, que entenem fou el seu i el d'alguns companys de partit. A més, Cuevas va destacar els deu anys "negres” abans de l'aixecament militar, que acabà posant ordre manu militari of course. Aquesta animadversió també la féu evident la diputada de Ciutadans, Inés Arrimadas, la qual participà en el programa que Jiménez Losantos té a esRadio i escampà la bilis per les ja tòxiques ones denunciant que "periodistes i càrrecs públics pateixen una persecució que supera tots els límits a Catalunya". eguir leyendo: http://esradio.libertaddigital.com/es-la-manana-de-federico/2014-02-20/el-informe-del-cac-es-una-muestra-de-las-barbaridades-que-se-producen-en-cataluna-1276511185/ 

Acabem amb la sorprenent perla del darrer dia de la setmana viatjant fins a la llunyana Xina. La notícia ens arriba des del zoo de Chengdu, on els guardians dels felins van haver de rescatar un jove de 27 anys que estava dins la gàbia d'uns tigres de Bengala. El motiu de tan arriscada acció el publica el China News i explica que la víctima pretenia suïcidar-se de forma ràpida i original, però no aconseguí convèncer els "aparentment" ferotges animals. L'home que patia trastorns mentals volia solidaritzar-se amb els tigres per la manca de llibertat, però el seu gest va passar sense pena ni glòria, probablement perquè els sonats no acaben de sentar bé a l'hora de fer la digestió.

El mareig de la perdiu

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Distreure's significa gairebé sempre canviar d'avorriment.' Més d'un subscriuríem fil parranda la cita de l'escriptor francès Charles Régismanset, especialment tots aquells que seguim de prop aquest procés que camina a velocitat irregular segons el dia. Ahir tornàrem a assistir a una nova reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir on més d'una quarantena d'entitats, partits i associacions del teixit català hi participen. Després de gairebé tres hores on el president de la Generalitat va tornar a reiterar la negativa del govern espanyol a obrir un diàleg mentre no s'abandoni la idea esbojarrada de posar en qüestió la sacrosanta unitat d'Espanya.

A ningú se li escapa de consensuar un document tan important no resulta fàcil i la tasca de l'expresident Rígol s'orientà en establir com objectiu guanyar voluntats per a realitzar entre aquells que són contraris a la independència, a més d'advertir que sense noves mobilitzacions ciutadanes difícilment ens permetran votar . Tot i així a vegades un té la sensació d'anar guanyant o perdent temps segons els casos, perquè al marge de veure la foto d'un munt de persones reunits en una sala immensa, vàrem trobar a faltar més contingut i nous plantejaments que accelerin el procés.

Malgrat el missatge oficial que segueix manifestant que la consulta del dia 9 acabarà celebrant-se, no es comentava pas el mateix fora de càmeres i micròfons, vist el bloqueig i les amenaces que pregona diàriament el govern central. Afortunadament, la perdiu semblava haver pres Biodramina perquè no estava precisament marejada quan aquesta setmana el vicesecretari de Coordinació Institucional de CDC, Lluís Corominas, realitzava unes declaracions a TV3, fins ara impensables. El dirigent convergent defensava que en cas que es convoquessin eleccions plebiscitàries com a Pla B i el resultat de les mateixes fos clarament favorable al SÍ, aleshores el Parlament aprovaria una declaració unilateral d'independència. Celebrem veure que allò que alguns xiuxiuejaven amb la boca petita i mirant a banda i banda per tal que ningú els sentís, ara ho facin públicament mal li pesi a cert hoste del Palace, que ves a saber si canviaria de parer si li oferissin ser ambaixador a Madrid per no perdre aquest lligam sentimental que tan el lliga a la capital espanyola.

I un dels residents VIP d'aquesta capital és Felip de Borbó, ha anunciat que ens honorarà amb la seva reial presència, tot i que no calia, passant els propers dies a terres catalanes. Durant els mateixos s'entrevistarà amb el president de la Generalitat, Artur Mas, l'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el ministre d'Indústria, José Manuel Soria. L'agenda oficial de l'hereu de la corona situa la visita en el marc de la inauguració de Mobile World Congress, però altres fonts apunten el príncep aprofitarà per fer campanya entre els empresaris i polítics per tal que no abandonin la "Madre Patria", entre altres coses perquè l'hi va part del sou. Com ja és un secret a veus, assistirà a un sopar organitzat com no pel propietari de La Vanguardia i 8TV, Javier Godó.

Probablement a part de per Espanya, la cort barcelonina brindarà també per la informació que El Singular Digital publica sobre la decisió més que cobarda i lamentable de la votació que tingué lloc ahir a l'Ajuntament de Barcelona, la qual tenia com tema estrella la proposta presentada per ICV-EUiA que demanava la retirada de la Medalla d'Or de la ciutat a la Infanta Cristina de Borbó. Malgrat que en un primer moment el resultat no estava tan clar, finalment CiU i PP uniren les seves forces al·ludint a la presumpció d'innocència de l'administradora d'Aizoon, mentre PSC s'abstenia i republicans i ecosocialistes votaven a favor. El curiós del tema és que encara hi hagi ànimes càndides que pensen que la monarquia pot tenir un paper clau en la resolució del conflicte català, quan només cal veure que només es preocupen d'ells mateixos.

Les dues perles d'aquest dijous faran posar a més d'un les mans al cap. La primera ens la serveix el diari El País, que publica la notícia que té com a protagonista la Prefectura Superior de Policia d'Aragó, un organisme teòricament seriós. Res més lluny de la realitat, perquè un curset aparentment útil i pedagògic ha esquitxat aquests funcionaris. Tal com detalla el diari, els agents assistiren a una formació sobre desfibril·ladors, en la qual el responsable se  serví d'un vídeo que havien de servir per il·lustrar les tècniques de reanimació amb aquests aparells. El problema fou que no era un document precisament pedagògic sinó més aviat eròtic, fet que indignà especialment una policia local que denuncià els fets.

La segona perla ens l'acosta El Mundo i ens transporta fins els Estats Units on els emprenedors han trobat una bona via de negoci en la xarxa. Si bé ja estem acostumats a poder comprar de tot per internet, no és tan normal poder gaudir de determinats serveis com els que ofereix el reverend Bob Larson per la mòdica quantitat de 295 dòlars. D'aquesta manera, l'home ha volgut extendre les seves habilitats per combatre al diable gràcies al seu ordinador connectat a la plataforma Skype. Així el web de Larson  s'ha convertit en un referent per tots aquells internautes que creuen estar posseïts pel dimoni i volen un exorcisme virtual i immediat. Com que en la varietat d'ofertes està el negoci, aquest pastor evengelista també ofereix per aquelles persones més reàcies a les noves tecnologies, la possibilitat de batejar per telèfon.

En fi internautes, que si us trobeu un hacker a l'ordinador i no teniu antivirus sempre podeu contactar amb un exorcista 3.0.

Som fruit de la imaginació

Bon dia i bon dimecres internautes. 'El secret de l'existència no consisteix només en viure, sinó en saber per què es viu.' Fiodor Dostoievski, un dels escriptors per excel·lència de la literatura russa resumia així el seu pensament sobre la importància de la consciència humana. En aquest sentit no passa inadvertida la circular que el ministre d'Afers Exteriors espanyol ha enviat al conjunt de les seves legacions diplomàtiques per combatre qualsevol article que els dirigents catalans puguin publicar a la premsa estrangera defensant el dret a decidir i la independència. Com ja és norma, la qüestió radica fonamentalment en negar qualsevol identitat que no sigui l'espanyola, condemnant-nos a un alzheimer institucional que sembla no recordar que abans de la Constitució del 78 ja hi havia vida. Tot i així, l'article d'Artur Mas al Corriere della Sera segueix portant cua per la trascendència del mateix, ja que des de Madrid continuen posant-se les mans el cap no tan pel que s'hi explica sinó perquè això d'ensenyar les vergonyes a l'estranger sempre fa lleig.

Per aquest motiu, Francisco Javier Elorza que és l'home de Margallo a Itàlia ha rebatut l'escrit de Mas publicant la rèplica negacionista, fins el punt que acusa al president de tergiversar la història, mentir en les aportacions que reb Catalunya i negar el més que provat dèficit fiscal. L'ambaixador insisteix en que el nostre país sempre ha format part d'Espanya i afirma que mai ha estat un regne independent ja que tota la seva existència ha estat lligada a un altre. Per tal de justificar la negativa del govern espanyol a autoritzar la consulta apel·la novament a la Constitució democràtica i crítica durament que l'executiu de Mas vulgui imposar el referèndum per la força, donant la volta al que realment fan des d'Espanya que és reivindicar el dret de conquesta imposant la seva inqüestionable voluntat.

El Singular Digital recull també destaca en la seva edició d'avui l'entrevista realitzada a Alícia Sánchez-Camacho a Los Desayunos de TVE, en que sense moure ni una coma del discurs oficial assegurava que, amb aquella boca tant "petitona" que els cirugians li han donat, "Catalunya no és una nació antiga i tampoc ha estat mai nació, ja que la més antiga d'Europa és l'espanyola. D'altra banda també va subratllar que al Principat no hi ha lliberrtat i que no hi ha ni hi haurà cap mena de diàleg amb Artur Mas.

En aquesta línia, l' ARA explica que la intervenció que Mariano Rajoy feia ahir al Senat responent la pregunta d'un homenet que segons m'asseguren i encara que sembli impossible arribà a ser president de la Generalitat. Si bé el president del govern, més conegut com "Mariano el Breve" per les poques ocasions que tenim d'escoltar-lo fora del plasma, va voler posar llum a la qüestió de José Montilla, però la cosa se li complicà força quan pronuncià una de les seves memorables frases referint-se a la necessitat que Artur Mas baixi del burro. Segons el cap de govern "a veces moverse es bueno y a veces no" i recordà que Espanya no fou intervinguda perquè no va moure ni un dit i va aguantar fins al final, costant-nos només milers de milions pel rescat a la Banca.

Si marxem cap a terres valencianes el PP que continua atent i amatent a les darreres enquestes que els condemnen a una derrota electoral tant a municipals com autonòmiques. Si el malestar ja és considerable a tot l'Estat, València no se'n salva i enlloc de suavitzar la tensió Rita Barberá ha decidit posar cullerada en les prohibicions locals amparant-se en la nova llei de seguretat ciutadana. L'Alcaldesa impulsarà un bàndol per tal que els ciutadans de la capital del Túria no puguin manifestar-se en les principals places de la ciutat, i només s'autoritzaran aquelles concentracions organitzades pel consistori o en aquelles que hi participi. Un gest aquest que demostra la involució a la que el partit governant ens està portant a base de reformes encobertes de la constitució fetes amb premeditació i alevosia, que no paren de restringir i coartar les llibertats.

Si girem pàgina i ens centrem en la perla d'aquest dimecres, cal fer-nos ressò d'Amanda Corby, una britànica de 46 anys que ha conseguit captar l'atenció del The Daily Mail, degut a una peculiar dolència que s'ha convertit en crònica. El problema ve causat per un soroll inspiratori que resulta de la contracció brusca, intermitent i involuntària del diafragma i els músculs intercostals inspiratoris, que resumit vindria a ser el singlot. Malgrat la medecina tradicional i mil i una d'alternatives, la dona no ha aconseguit aturar-lo i ja fa 11 anys que es veu atacada pel singlot cada dos segons en episodis de deu minuts. Tot i sorprendre-us val més que ho feu sense obrir la boca no fos cas que... hip...hip.

La immersió serà descafeïnada

Bon dia i bon dimarts internautes. 'La injustícia és humana però més humana és la lluita contra la injustícia', almenys això és el que pensava el dramaturg i poeta alemany Bertolt Brecht. I aquest esperit lluitador des del civisme però també si cal des de l'insubmissió és el que hauríem de tenir ben present els catalans que estem veient com al ja manifestos atacs polítics i a l'ofec econòmic s'hi suma també l'ofensiva judicial, curiosament més virolenta des que fou aprovat l'Estatut del 2006. Si ja aleshores les retallades competencials iniciaren el seu camí, no és menys cert que no s'han aturat sinó animats pels esdeveniments i revindicacions nacionals s'han incrementat notablement. 

El darrer episodi el coneixíem la passada jornada amb la ratificació que el Tribunal Suprem feia de la sentència que fa uns dies feia públic el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnant la immersió lingüística a un principi d'ostracisme després de més de trenta d'any d'èxit. Tal com llegim a El Singular Digital, el Suprem avala que el 25% de les classes s'han d'impartir en castellà i el professor haurà d'emprar també aquesta llengua per tota l'aula en cas que només un dels alumnes així ho reclami perquè se senti discriminat. Aquesta ratificació, que no rectificació, ve acompanyada per una estirada d'orelles a la Generalitat i més concretament a la consellera d'Ensenyament perquè els magistrats consideren que el Departament que dirigeix no adopta les mesures cautelars amb la suficient diligència per evitar perjudicar els alumnes, o millor dit les famílies, que opten per la llengua de Cervantes. En aquest sentit, els rumors que corren per la capital del reino apunten que la Fiscalia estaria estudiant inhabilitar Irene Rigau i fins i tot retirar la competència en matèria d'ensenyament al govern català.

En aquesta línia i seguint l'argumentació de la nova llei d'educació del ministre Wert, una família valenciana de Xirivella ha reclamat 6000 euros al Ministeri per les despeses que han comportat haver escolaritzat la seva filla en un centre privat durant 4 anys degut a que el col·legi Ramón y Cajal no ha aplicat mai la línia en valencià que demanava el consell escolar del centre i malgrat una sentència judical així l'obligava. Aquesta notícia que publica El Punt Avui, es complementa amb la mediocritat i presa de pèl de la Generalitat valenciana es traduí en una magnífica resposta de traca: "Desconeixem si els pares que ho demanen són els legals representants dels seus fills".

Seguim parlant de representants, però en aquesta ocasió de la patronal perquè ahir la CEOE i Foment del Treball rebutjaven la crida feta pel president Mas per tal que els empresaris s'impliquessin en el procés sobiranista i defensessin la celebració de la consulta. El Periódico relata les respostes negatives de Juan Rosell i Joaquim Gau de Montellà al·legant que seva feina consisteix en preocupar-se de generar riquesa i crear ocupació, i no en posicionar-se políticament. El responsable de la patronal catalana segueix pensant que la solució passa pel Pacte Fiscal, un concepte que es veu que no s'adonen que ha quedat desfasat. No cal dir que la majoria de diaris espanyolistes titulen que els empresaris giren l'esquena a la Independència i reivindiquen diàleg per apagar les aspiracions "rupturistes". En cap cas parlen ni de PIMEC, CECOT ni el Cercle Català de Negocis que sempre s'han mostrat a favor de la consulta i de la creació d'un estat propi, una posició que dista en gran manera de l'enrocament permanent de Rosell i el seu homòleg català que sordegen a l'hora d'escoltar el carrer i es volquen a defensar la unitat negant la possibilitat de poder triar als que volem marxar.

En l'àmbit de les perles començarem parlant de l'estrany robatori que tingué lloc fa uns dies en terres lleidatanes. El propietari de la finca Mel Can Toni va veure's sorprès quan va veure que li havien desaparegut 41 ruscs amb 800.000 abelles a l'interior. Si en un primer moment el robatori valorat en gairebé 6.000 euros podria semblar llaminer, el lladre s'ho acabat repensant i ha contactat amb l'apicultor explicant-li que havia estat un error i que li tornaria en breu. D'aquesta manera sempre ens quedarà el dubte si el lladre tenia un paladar massa fí per una mel tan dolça o bé que l'home estava més interessat en manllevar mosquits. En resum, un borinot que deuria estar avorrit en una tarda de diumenge.

La segona perla ens l'apropa Antena 3 parlant d'un dels grups mítics de la dècada dels 70. Al marge de les seves cançons, si per alguna cosa també destacava aquesta formació sueca formada per dues dones i dos homes fou per la seva indumentària llampant de vestits i botes de plataforma. Aquest segell identitari marcà una època de glòria per una de les bandes que més discos van vendre arreu del món. Això sí, la sorpresa ha estat majúscula després que Björn Ulvaeus, un del quatre cantants hagi revelat a The Official photobook, que la seva estètica obeïa només a una simple qüestió fiscal, ja que Suècia permet desgravar impostos a través del vestuari, sempre i quan els vestits siguin fantasiosos o tinguin altres atributs que els distingeixin completament de la roba més tradicional.

Ja ho veieu internautes, a vegades en el malgust podem trobar l'estalvi.

Mis terrores favoritos

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'El terror guanya batalles però perd guerres, perquè en el cor dels humans hi ha un irreprimible anhel de llibertat'. Aquesta cita de l'escriptora i periodista Rosa Montero serveix per situar-nos en la interessant entrevista a Josep Antoni Duran i Lleida que El Punt Avui publicava aquest cap de setmana. En ella el líder democristià no aporta res que no sabéssim, però si que recalca novament la processó que diu patir a causa del procés independentista, que el té més que mortificat. Aquest martiri de l'home del Palace no el deu deixar dormir massa perquè ell es considera un incomprès i una víctima d'un moviment que l'ha sobrepassat, perquè mai a la vida s'hagués imaginat quelcom tan terrible com que els partidaris de marxar serien tan nombrosos. Com és natural, no s'està de reconèixer que existeixen diferències amb el seu soci de coalició i manifesta un desig inequívoc de pactar amb l'estat perquè les aigües tornin al seu curs. Segons Duran PSC, CUP i CiU tenen importants divergències internes i assegura que seria desastrós pel país que aquestes derivessin en escissions i trencaments innecessaris. Entre les pors que confessa torna a sortir la famosa DUI, la qual espera evitar sempre i quan ambdós bàndols practiquin l'alta política, un fet que de moment no ha succeït i pot acabar amb el ja conegut "xoc de trens".

Unió Democràtica ha tingut un bon aliat aquest cap de setmana, tal com s'ha encarregat de recordar-ho aquest matí el seu secretari general, Josep Maria Pelegrí, subratllant les paraules que el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, feia aquest cap de setmana en una entrevista concedida a la BBC. En ella el mandatari europeu afirmava que veia molt difícil que una Escòcia independent pogués tornar a la UE, perquè segons la seva particular opinió els tractats europeus només admetrien l'adhesió si hi hagués unanimitat de tots els estats membres i al cap d'uns anys. Evidentment, Barroso torna a defensar el discurs dels conservadors que el van nomenar i obvia la unificació d'Alemanya que tingué un tracte especial per continuar sent membre de ple dret. A més, tampoc fa esment a l'especial estatus de Kosove que negocia directament amb la UE com a entitat legal internacional,  sense comptar amb els estats que la integren i per tant sense dret a veto.

Precisament vetar algunes accions de CDC és el que molt probablement li encantaria fer a Duran, ja que com ha repetit els darrers dies, en l'acció exterior l'han deixat totalment al marge. Suposem doncs que també s'haurà assabentat per la premsa de l'article que el president de la Generalitat ha escrit a 6 diaris europeus de Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Xipre, Estònia i Malta, demanant que ens deixin votar i no aturin la democràcia. En aquest sentit, resulta significatiu aquest front mediàtic europeu que s'ha vist reforçat per l'entrevista al rotatiu italià Corriere della Sera on Mas es queixa de l'egoïsme d'alguns països europeus vers el conflicte i parla sense embuts afirmant que la independència és el futur natural d'una antiga nació, tal com llegim a la crònica del diari ARA.

Fora dels nostres límits, cal destacar la informació publicada per El Confidencial, en que el portal digital informa del ja descarat canvi de rumb d'un diari d'esquerres com era El País. Aquest acostament ideològic vers el govern popular obeeix a l'amistat del conseller delegat Juan Luis Cebrián amb Soraya Sáenz de Santamaría, degut al deute milionari del Grupo Prisa que l'executiu de Rajoy ajudarà a refinançar, però no a canvi de res. D'aquesta manera, un home com Rajoy al que molts titllen de xitxarel·lo, ha aconseguit treure's de sobre Pedro J. Ramírez de El Mundo, i reconvertir la veu del PSOE gràcies a un exorcisme de liquidesa.leyendo: http://www.libertaddigital.com/espana/2014-02-16/cebrian-destituira-al-director-de-el-pais-en-un-nuevo-acercamiento-al-gobierno-1276510864/La

Les perles d'aquest dilluns ens acosten aquelles notícies que sovint trenquen motlles. La primera ens parla de les primers conseqüències de l'indiscriminat ús dels smartphones, especialment entre els joves.Ho explicava el cirurgià de la clínica Teknon Joaquim Casañas a RAC1, alertant que si la tendència segueix en pocs anys els actuals adolescents acabaran patint atròfies, artritis i tendinitis fruit de l'ús compulsiu del mòbil. Així si algun dia veieu una mà envenada no sigueu incrèduls pensant que és fruit de fer esport i inclineu-vos més per ser causa del WhatsApp, Facebook o Candycrash.

Parlant d'inclinacions, el britànic The Telegraph publica la sorpenent història de quatre membres de la selecció de futbol femení iranià que han estat expulsats al detectar-se que eren homes, tal com han revelat les proves de gènere que passen els equips femenins, no sé si aixecant les faldilles. La notícia s'embolica perquè es veu que els quatre expulsats no havien finalitzat les seves operacions de canvi de sexe i són tan "bons" que la federació d'aquell país els permetrà reincorporar-se a l'equip quan hagin culminat amb èxit la metamorfosi "de niño a mujer", parodiant la mítica cançó de Julio Iglesias.

La consulta és de justícia


Bona tarda i bon divendres internautes. El dramaturg austríac Franz Grillparzer ja afirmava a començaments del S.XIX que 'Les cadenes de l'esclavitud solament lliguen les mans: és la ment el que fa l'home lliure o esclau.' Si tenim en compte que l'aparell de l'Estat sempre ens ha negat poder realitzar la consulta escudant-se en la Constitució, ahir 34 magistrats catalans presentaven un manifest jurídics segons el qual la carta magna no és un obstacle per a que podem decidir per nosaltres mateixos. Els signants es basen en el fet que Catalunya és una nació tal com recollia el "trossejat" Estatut del 2006 i serà enviat als seus col·legues espanyols, així com als partits, govern i Parlament.Tal com llegim a La Vanguardia, l'altre aspecte fonamental del manifest és que la trentena de signants afrmen que és perfectament aplicable i legítim el dret a l'autoderminació, ja que no es limita només als pobles governats o sotmesos per potències estrangeres, sinó també a aquells que pateixen una limitació del seu dret a l'autogovern. En aquest sentit i vist com se les gasten per la meseta, no és decartable que aquest cop d'efecte pugui donar males idees a les altes instàncies i acabin castigant els togats desterrant-los a destinacions tant llunyanes com Ceuta o Melilla. Abans però, el "democràtic" sindicat Manos "limpias" ja ha sol·licitat al Poder Judicial que insti a la fiscalia i al tribunal competent per si hi ha indicis d'un delicte de sedició.

Precisament en aquelles contrades es produí la setmana passada un terrible succés quan un nombrós grup d'immigrants pretenien entrar a Ceuta nedant i foren durament continguts pels antiavalots de la Guàrdia Civil. El resultat de la intervenció fou 12 morts i l'escàndol, més que servit, es debaté ahir a la comissió d'Interior del Congrés. Si en un primer moment l'obscurantisme de la intervenció policial s'imposà en les primeres informacions per tal de treure dramatisme, ahir el propi ministre donava una versió contrària a la que hores abans oferia el director general de la Benemérita, Arsenio Fernández de Mesa, segons el qual el cos que dirigeix no havia utilitzat material antiavalots i la seva actuació havia estat tan impecable que es querellaria contra qualsevol que posés en dubte la seva honorabilitat. Si aquesta amenaça velada ja era prou patètica, Fernández Díaz no es quedà curt quan oferí unes explicacions pèssimes per la poca credibilitat. El Periódico relata l'explicació del responsable d'Interior, segons el qual l'institut armat disparà pilotes de goma mentre els il·legals intentaven entrar a territori espanyol. Això sí, només apuntaven a l'aigua i la versió oficial diu que les víctimes moriren com a conseqüència de la mala mar. Un episodi més a sumar al currículum de Jorge Fernández Díaz.

Parlant de currículums, cal fer referència al del president d'Unió Democràtica de Catalunya, el qual afegia unes quantes línies més a l'hora de criticar el seu soci de federació quan volorava la política exterior de la Generalitat i especialment el manifest impulsat pel conseller Francesc Homs en resposta a l'enviat fa pocs dies pel ministre García Margallo a totes les ambaixades adoctrinant els seus diplomàtics. En l'entrevista concedida ahir a TVE el líder democristià qüestionà l'actual línia dient que ningú l'informa del que s'està fent, però que les coses que veu no li agraden gens. A més, posa també cullerada a sobre les discrepàncies sobre el sentit del vot en la consulta i diu que una fractura en el sí de les principals forces polítiques seria desastrós pel país, donant a entendre que val més no aventurar-nos a abandonar la "madre patria" i la suite del Palace.

Les bona notícia mediàtica del dia ens arriba curiosament des de Madrid, perquè Intereconomía va deixar d'emetre en obert a causa dels 75 milions d'euros de deute i només els incondicionals més extremistes podran gaudir dels insults i menyspreus dels contertulians a través de les plataformes de pagament. Ara bé, aquesta sagnia de la caverna no serà total ja que tant Madrid com el País Valencià seguiran gaudint en obert d'aquesta cadena propietat de Julio Ariza, exdiputat del PPC i ara mentor televisiu del líder de C's, Albert Rivera.

La perla d'aquest divendres és ben bé de pel·lícula perquè resulta gairebé increïble el fet protagonitzat per un conductor norueg. L'agència Europa Press narra l'extraordinària aventura del pilot originari de la ciutat de Dokka, el qual va llevar-se a les sis del matí i s'emportà la seva germana. El trajecte escollit tenia com a destinació la casa d'uns parents i estava a uns 60 quilòmetres, un fet que no aturà el nostre protagonista. El que si l'aturà fou el petit accident que patiren ambdós germans en una carretera plena de neu i gel. La sorpresa del conductor llevaneus que s'aturà per auxiliar-los fou majúscula quan veiè que darrere el volant hi havia un noiet de 10 anys i al seu costat una nena de 18 mesos. Ja ho diuen que els nens tenen una imaginació tremenda perquè la brillant excusa que donà el vailet a l'home i posteriorment a la policia fou que era un nan, que per aquelles coses que passen s'havia oblidat el carnet de conduir a casa.

La peculiar decadència de Montoro

Bon dia i bon dijous internautes. L'assagista i poeta argentí Santiago Kovadloff va escriure en un dels seus molts articles que 'La decadència no implica un retorn al passat; implica una condemna al present.' I mai més lluny de la veritat malgrat determinats personatges de la política espanyola s'entestin a fer creure el contrari. Ahir vàrem assistir a una nova actuació estel·lar al Congrés de Diputats de l'inefable Cristóbal Montoro, el qual referint-se a l'aventura catalana va assegurar que l'independentisme era una quimera que està en decadència. I de fet en certa part el titular d'Hisenda de raó, perquè o fem un pensament i marxem d'una vegada i per totes o bé Catalunya està condemnada inexorablement a caure en la decadència més absoluta, fruit de l'espoli permanent i els atacs constants a la nostra identitat.

La intervenció de Montoro se serví de la famosa Declaració de Barcelona en que una seixantena d'empresaris o directius alemanys es mostraven contraris a la independència de Catalunya ja que segons ells els seus negocis es veurien perjudicats al sortir automàticament de la UE. Malgrat cap tractat contempla aquesta possibilitat com ja han exposat experts internacionals, el ministre aprofità l'avinentesa per fer-s'ho venir per criminalitzar la consulta vers la independència acusant Artur Mas de tenir un pla secret per boicotejar i posar pals a les rodes a la recuperació econòmica espanyola. Sense sortir del missatge oficial el ministre va recalcar que a part de que la marxa de Catalunya és impossible jurídicament també és insostenible en el terreny econòmic.

En aquest debat també va voler dir-hi la seva una altra gran simpatitzant a la causa, causa espanyolista s'entén, Rosa Díez. La portaveu de UPyD tornà a acusar el govern del PP de ser massa tou amb la insolència catalana que es pren a la bartola totes les sentències dels tribunals i per tant exhortà novament als covards dirigents populars a aplicar sense contemplacions la suspensió de l'autonomia catalana per "defensar" tots els espanyols que viuen a Catalunya i ploren desconsolats pels carrers de pobles, viles i ciutats al sentir-se desemparats i orfes.

De la mateixa manera i amb més raó podem sentir-nos els catalans després de les darreres ingerències de l'Estat en allò que fins ara estava perfectament definit en aquest Estatut, que tot sigui dit, no és res més que paper mullat tenint en compte l'ofensiva recentralitzadora a la que estem assistint i només podem combatre amb recursos que en el millor dels casos acabaran donant-nos la raó, això sí, anys més tard. Sigui com sigui, el Parlament de Catalunya va aprovar ahir la nova llei d'horaris comercials que pretén blindar el model propi contra la darrera norma espanyola que liberalitza els horaris. Com que l'anterior llei catalana estava suspesa pel recurs d'inconstitucionalitat presentat pel govern central. D'aquesta manera, el Parlament permetrà obrir fins a 10 festius al llarg de l'any i limitarà els períodes de rebaixes, almenys fins que ens tornin a tombar la llei, cosa gens descartable.

Si al matí la número 2 d'UPyD a les europees, Maria Teresa Pagazaurtundua, declarava als sempre micròfons "amables" de Carlos Herrera a Onda Cero que "Els nacionalistes s'han convertit en una plaga de tèrmits", la Cambra catalana també tingué un moment agre fruit d'una comparació tendenciosa i menyspreable realitzada com no per Ciutadans. Carlos Carrizosa en la sessió de control al govern deixà anar que el principal lema de la immersió lingüística podria ser atribuit a Franco. No cal dir que les espurnes saltaren a la cambra i el diputat republicà Oriol Amorós deixà ben retratat el poc il·lustre diputat tal com llegim a El Singular Digital.

La primera de les perles d'aquest dijous avui  en la brinda El País parlant de l'intrepid cap de govern espanyol que ahir era d'excursió a Turquia. El rotatiu explica que Mariano Rajoy volia penjar-se una medalla internacional al assistir a la inauguració d'una nova línia de metro d'Ankara, fruit dels treballs realitzat per l'empresa catalana COMSA. L'acte presidit perl primer ministre turc,, Recep Tayipp Erdogan, prengué un caire ben diferent del que s'imaginaven les autoritats espanyoles, ja que de cop i volta es veié immers en un miting islamista organitzat pel partit AKP, aprofitant que el mes que ve se celebraran eleccions municipal. D'aquesta manera el president espanyol acabà sent el teloner de l'acte, i és que com deià aquell: "no es pot anar pels puestos sense saber idiomes".

I del desconcert de Rajoy a un altre més impactant en forma de segona perla. En aquesta ocasió sorpresa i indignació foren els que sentiren els familiar d'Esteve Fainé, un terrassenc que traspassà fa uns dies i fou conduit al Tanatori Municipal de Sallent. Fins aquí tot correcte, fins que la família del difunt s'emportà un ensurt al descobrir que el cadàver del taüt no era el seu, malgrat sí que portava la seva roba. Segons sembla la Funerària del Bages va confondre el cos d'aquest per un altre que es trobava a les seves instal·lacions i va haver d'anar a buscar el real altre cop i portar-lo novament al tanatori. Dintre del mals, encara sort que l'altre individu no era una dona, perquè aleshores ja hauria estat brutal.

Declaració amb accent alemany

Bon dia i bon dimecres internautes. 'La solidaritat pesa més que les ideologies. Moltes persones creuen que es tracta d'un tipus d'emoció, i és veritat, però també té a veure amb la intel·ligència.' Així ho afirma el novel·lista i dramaturg suec Henning Mankell en una de les seves obres. En aquest sentit no us perdeu la crònica que avui publica Vilaweb sobre la  'Declaració de Barcelona' que un nodrit grup d'empresaris alemanys presentaren per manifest contrari a la Independència de Catalunya. Aquest acte que aparentment podria ser significatiu queda àmpliament desacreditat tenint en compte diversos factors que òbviament s'han deixat de banda de forma interessadíssima. 

Dues són les principals línies que desmitifiquen la declaració: molts dels que es presenten com a directius de multinacionals ja no en són membres i l'altre aspecte que no és menor fa referència a l'impulsor del text, Albert Peters. Només cal repassar l'hemeroteca per veure que l'empresari alemany és una persona molt propera a Alícia Sánchez-Camacho, un fet que va demostrar quan fa uns mesos va organitzar-li un dinar amb una quarantena de directius. Afortunadament, gran part de les multinacionals s'han pronunciat a favor d'una neutralitat en aquest debat i no han fet cap gest en forma de deslocalització cap a Madrid, tot i que si assolim la independència no sé ho si aquesta localització anirà en sentit contrari, migrant de la capital del reino a la capital del nostre petit estat, per la incertesa de l'economia espanyola sense el coixí català.

Sense moure'ns de l'exterior el conflicte català pren volada tal com llegim al Nació Digital, el qual destaca que el principal laboratori d'idees francès, l'Institut Français des Relations Internationales ja fa dies que organitza debats sobre el probable naixement de l'estat escocès i català, amb la participació de diversos experts i polítics internacionals, exceptuant els espanyols. Aquesta mirada vers un possible canvi de fronteres europees desmenteix rotundament les afirmacions fetes pel ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, reiterant que no hi haurà independència ni referèndum a Catalunya i emfatitzava que ni els mercats ni els governs estan preocupats pel procés sobiranista. De tots és sabut la manca d'una política informativa en l'executiu de Rajoy a l'hora de sincronitzar el discurs, perquè si aquest desinterès internacional fos cert aleshores per què el ministre d'Afers Exteriors espanyol José Manuel García Margallo va dedicar tants recursos a fer arribar a les 129 ambaixades i 92 consolats que té Espanya arreu del món un document titulat 'Per la convivència democràtica'?

Jornada memorable ahir al Congrés de Diputats en que el PP va tornar a fer ús del corró de la majoria absoluta imposant mesures antipopulars. Així, malgrat que el PSOE havia aconseguit que la seva iniciativa de rebutjar l'avantprojecte de reforma de l'avortament, la bancada popular va votar "tots a una" i ni tan sols les dones del partit conservador que s'havien mostrat crítiques van trencar la disciplina de vot amb l'excusa que no volien fer el joc als socialistes. Magnífic criteri el de ses senyories que avantposen els interessos partidistes a la seves consciències. El dia però seguí la tònica negativa quan novament els 180 diputats conservadors van restringit les condicions en què un jutge espanyol pot investigar delictes comesos fora del territori nacional, no fos cas que es jutgessin altres dictadors perjudicant les inversions a Espanya i altres governs s'afegissin a Argentina a l'hora de jutjar aquell dictador que vàrem patir durant 40 anys. Per rematar la crònica negra, el PP va tombar la proposta plantejada pel Parlament de Catalunya en la que instava a aprovar la dació en pagament per a les famílies que no podien seguir pagant els seus habitatges. L'excusa del vot PoPular l'ha donat el portaveu Vicente Martínez Pujalte, justificant el seu vot negatiu amb el bonic argument que "No ens hem de carregar la cultura de pagament".

La primera de les perles d'aquest dimecres demostrà que el seny no sempre ve de sèrie en responsables de seguretat. Ho demostra la notícia arribada des del principal aeroport de Heathrow on un guardia d'un control de seguretat va detectar un arma potencial amb la que es podria cometre atemptats. La "perillosa" pistola formava part dels accessori del famós cowboy Woody del film d'animació Toy Story. Com que l'home va considerar que la joguina comportava un alt risc terrorista va quedar-se la pistoleta i va tornar el ninot al passatger. Menys mal que no portava ninots de Star Wars, perquè les armes làser ja haurien provocat l'aplicació de la llei antiterrorista estel·lar.


Respecte a la segona perla que ens la brinda el canal de televisió àrab Al Arabiya, el qual publica les conseqüències de fer trampes a l'hora de fer exàmens. Són molts els mètodes i tàctiques emprades per passar aquest mal tràngol i sovint escoltem que la consciència pot acabar recriminant-nos aquest frau, però ja no és tan freqüent veure com una "xuleta" acaba passant factura al cap de 20 anys. Això mateix li va passar a un home de l'Aràbia Saudita quan després de visitar el metge a causa d'uns forts dolors al coll i l'orella, va ser sotmès a una exploració i li descobriren un tros de paper usat per aprovar un examen de la universitat.

Per què li diuen experiment quan realment és una enquesta?

Bona tarda i bon dimarts internautes. 'La ciència avança vencent errors, no establint veritats. L'autor d'aquesta certesa fou l'activita i anarquista rus Vsévolod Mijáilovich Eichenbaum, més conegut com Volin. Tot i ser d'esquerres, almenys presumptament, l'exministre del PSOE José Luis Corcuera feia la versió de la España caní en ple Congrés dels diputats afirmant que "els experiments es fan a casa i amb gasosa". 

Aquesta introducció ens remet a quelcom que fins ara encara no havíem escoltat: una enquesta que malgrat semblar-ho és simplement un experiment. Ens referim a l'estudi intern de la Generalitat al voltant dels partidaris de la independència. Vilaweb ho explica plantejant els diversos escenaris possibles a les 1.800 persones que foren preguntades en grups de 200. No entrarem a valorar cadascun dels resultats, però si que destacarem que el nivell més baix dels independentistes ronda el 45% i el millor en el 63%. En tots els casos el Sí supera de forma còmode als partidaris del No, seguits d'aprop pels indiferents. Després d'aquests resultats no deixa de sorprendre'ns que no s'elevi a la categoria d'enquesta un estudi tant significatiu com aquest i passi més aviat inadvertit tenint en compte que fou encarregat pel CEO, adscrit al Departament de la Presidència. Mal anem si quan sembla que vent bufa a favor nostre no en traiem prou partit i anem difressant paraules parlant d'experiment enlloc d'enquesta, dret a decidir enlloc d'autodeterminació, consulta enlloc de referèndum o sobirania enlloc d'independència.

Molt més clar ho tenen els tres barons del PP que ahir van unir forces per tal de reivindicar un millor finançament. D'aquesta manera, els presidents dels governs valencià, Alberto Fabra, murcià, Ramón Luis Valcárcel, i balear, José Ramón Bauzá, reclamaven un model més just per les seves autonomies, seguint el camí obert per Catalunya fa un quant temps. La diferència però és que els mateixos que s'omplien la boca amb crítiques ferotges contra nosaltres, s'han vist el melic i han vist que el pastís està realment mal repartit i cal solucionar-ho. Evidentment, ja els ha sortit , reconegui l'esforç que han hagut de fer per compensar les desigualtats del sistema vigent. Ressaltem especialment la indignació de Valcárcel el qual afirmava que si les desigualtats persisteixen ells estaran encantats de tornar les competències al govern central i "ja s'ho faran". Precisament per aquest motiu ja els ha saltat a la iugolar el conseller extremeny d'Economia i Hisenda, Antonio Fernández, que després de criticar els seus companys de partit ha augurat que amb aquesta actitud trencaran Espanya.

Dos dies després de la cerimònia dels Premis Goya, encara continua ressonant el discurs d'un dels triomfadors de la nit amb 6 de 7 les estatuetes a que estava nominada la pel·lícula de David Trueba "Vivir es facil con los ojos cerrados". El director madrileny demostrà una vegada més el seu savoir faire i donà una lliçó als presents dedicant unes paraules a Tatiana Sisquella i convidant a conèixer i estimar més Catalunya, un fet normalment inusual per aquelles contrades on els anomenats "progres" continuen amagats sota les pedres quan des de la caverna i rodalies parlen no precisament bé dels catalans. A part de Trueba, l'altre protagonista fou el ministre Wert, el qual excusà oficialment la seva presència perquè tenia altres compromisos internacionals. Òbviament, el titular de cultura se les veia venir i va preferir posar terra per mig per no haver d'escoltar com la flor i nata de la indústria cinematogràfica li deia de tot menys guapo. El diputat del PP Vicente Martínez Pujalte i Esperanza Aguirre justificaren l'absència del ministre assegurant que "en el sou no entra que t'insultin", però si que es pugui prendre el pèl es veu.

La perla d'aquest dimarts podria semblar un xic catalana, però res més lluny de la veritat. Cal situar-nos a Polònia, la real no la del Toni Soler, perquè fins allà també ha arribat el virus dels presidents infidels amb dones més joves. I la notícia té traca, ja que el darrer cap de govern comunista d'aquell país, conegut entre altres coses per les terribles ulleres de pasta i cul de got que portava, ha saltat novament a l'actualitat. La dona del general Jaruzelski ha anunciat que el seu marit de 92 anys té la intenció de divorciar-se després d'embolicar-se amb l'infermera que el cuida a l'hospital on està ingressat des de fa un temps. Segons informa el diari polonès Fakt l'exdirigent i últim dictador abans de la democràcia hauria estat sorprès per la seva muller quan l'infermera tenira el cap sota els llençols del seu llit. No ens estranya doncs que Barbara Jaruzelski hagi dit que la dona era una conspiradora i manipuladora, especialment això últim si tenim en compte l'objecte manipulat.