No hi ha res impossible!

Bon dia i bon dijous internautes. 'L'impossible és el fantasma dels tímids i el refugi dels covards'. Sàvies paraules de Napoleó Bonaparte que posen de manifest que en aquest món la paraula impossible no existeix malgrat el que pugui dir el ministre d'Afers Estrangers del Regne d'Espanya. I és que aquesta fou la paraula més destacada durant el col·loqui al Barcelona Tribuna en que ahir participà José Manuel García Margallo. S'esperava amb expectació la seva presència després que ja hi hagi data i pregunta per la consulta. Durant les preguntes dels assistents, Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural qüestionà el ministre sobre la negativa del govern central a deixar-nos votar. Margallo, ras i curt, respongué que l'executiu de Rajoy espera que els catalans tornin a apostar pel "Pactisme" enlloc de la confrontació, ja que alguns tenen encara un concepte caduc i equivocat de SOBIRANIA, i "demanar l'impossible és altament perillós".

Cal recordar que en aquesta vida, malgrat alguns s'esforcin a negar-ho, tot és relatiu i en política molt més que en altres àmbits. No és gens estrany que allò que fa uns anys semblava impossible, ara ho donem per fet, i això és quelcom que des de Madrid continuen negant a base d'un discurs immobilista i caduc, que recorda aquells temps imperials quan encara pensaven que la metropoli seguiria mantenint els territoris colonials a ultramar. Malgrat haver passat més de tres dècades des que en Paquito ens va deixar, sembla que a Espanya això de la democràcia continua venint-li força gran i necessita una actualització 3.0, malgrat el manual constitucional no contempli el simple dret a decidir d'un poble.

Sigui com sigui, ja el 2012, el director de cinema Juan Antonio Bayona ens demostrava a "Lo Imposible", que la voluntat humana pot vèncer qualsevol tipus d'element, posant com a exemple l'experiència viscuda per una família catalana durant el tsunami de l'Oceà Índic del 2004. Ara bé, gens fàcil resulta lluitar contra la ignorància,l'arrogància i la prepotència de certa casta política que encara té impregnada en els gens mentalitats tancades i autoritàries.

Fruit d'aquesta filosofia de vida, succeeixen coses com les que llegim a El Confidencial, el qual destaca un nou nyap de l'eficaç ministeri de l'Interior, que tant "brillantment" dirigeix Jorge Fernández Díaz. Així, tant fou l'anhel de penjar-se una medalla que Interior va publicar una nota de premsa informant d'una operació antiterrorista quan encara no s'havia realitzat. Aquesta brillant decisió ja ha provocat que  la Fiscalia de l'Audiència Nacional hagi obert una investigació per esbrinar aquest greu error, que passa a formar part del currículum del ministeri que dirigeix un presumpte català.

Mentrestant, les aigües no estan massa calmades al carrer Gènova de Madrid. Això és el que desprèn de la informació que publica El Periódico, en que el president del Govern, Mariano Rajoy durant la reunió de l'executiva no descartà la possibilitat de fer canvis consensuats en la llei de l'avortament del ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón. Aquest gest deixa pretén callar les veus de diversos dirigents populars que els darrers dies han qüestionat aquesta reforma. Això sí, com ja és habitual la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, va fer una apologia del "PILOTISME", assegurant que malgrat que respecta les opinions discrepants d'alguns companys, ella està totalment d'acord amb la llei i no tocaria ni una sola coma. O sigui, que malgrat sigui un zero a l'esquerra o la dreta, ella segueix sent més Rajoliana que el mateix Rajoy, quelcom semblant al que passa amb les periodistes Paloma Gómez Borrero amb el Papa o Mariangel Alcázar amb el rei.

Un altre tema que també n'hi ha per llogar-hi cadires aquests dies el llegim a El País.  El diari explica que el famòs Palau de les Arts que la Generalitat valenciana adjudicà a l'arquitecte Santiago Calatrava i que costà 478 milions d'euros, resulta que cau a trossos. La bonica broma multimilionària ha fet reconsiderar als responsables del govern la decisió de mantenir el Trencadís de la façana canviant-lo per una capa de pintura blanca de 3 milions d'euros, que tot i no ser especialment atractiva, almenys a ningú li caurà al cap, com ja ha passat amb el 60 per cent de les rajoles que s'han desprès.

Les perles d'aquest dijous ens desvetllen algunes curiositats de l'actualitat. La primera en la porta el diari Qué!, el qual ens explica el cas John Cisna, un professor de Ciències d'Iowa que lluny de refiar-se del que explicava un dels documentals més tabús de les cadenes de menjar ràpid, després de l'èxit de "Supersize Me", va voler provar en les seves pròpies carns, els efectes de les hamburgueses de McDonald 's durant tres mesos. Desconeixem la credibilitat d'aquest experiment, si més no perquè Cisna assegura que ha perdut 16 quilos després de consumir els productes d'aquesta multinacional al llarg dels 90 dies. Tot i que no queda massa clar el seu secret, probablement el "truc de l'almendruc" radica en el fàstic que aquest pseudomenjar provoca si hi vas més d'un dia seguit, causant una desgana absoluta.

La segona perla ens descobreix que la incompetència no té una exclusivitat absoluta. Aquest extrem ho certifica la notícia que diversos mitjans xilens han donat a conèixer, explicant que la inauguració del primer pont llevadís del país amb un cost de 30 milions d'euros ha estat posposada sine die. La causa la trobem en el fet que les plataformes mòbils foren instal·lades a l'inrevés, i ara com ara la llei de gravitació universal encara no ha canviat perquè els automòbils circulen de cap per avall. Curiosament, la construcció que ha de servir per unir la ciutat de Valdivia amb l'illa Teula, s'ha fet sobre un riu que segurament pel seu nom va desconcertar els enginyers a l'hora de col·locar les plataformes, i és que l'empresa constructora responsable de l'execució és l'espanyola AZVI i per més inri el riu s'anomena CAU CAU.

Reaccions: