La reinserció dels polítics

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'L'educador mediocre parla. El bon pedagog explica. El professor superior demostra. El gran mestre inspira.' Les paraules de l'escriptor nord-americà William Arthur Ward serveixen per endinsar-nos en els resultats de l'Enquesta Social Europea que publica el diari El País. Aquest estudi que cada dos anys es realitza simultàniament en 29 països europeus, ha servit enguany per constatar el que el carrer fa temps que denuncia, la clara desafecció dels ciutadans espanyols vers els polítics, exemplificat en l' 1'91 sobre 10 en quan a la confiança que els mereixen els representant públics. La nota és la més baixa dels darrers deu anys i contrasta clarament amb un augment de l'interès que suscita les novers formes de fer política en moviments de participació ciutadana com col·lectius, manifestacions, moviments socials, etc.

El coordinador de l'ESE a Espanya, Mariano Torcal, reflexionava sobre la necessitat que la classe política faci un pensament sobre les causes d'aquests resultats. Però és evident, que per la gran majoria dels dirigents no deixa de ser paper mullat, ja que mentre els partits vagin tenint vots i el grau d'indignació no arribi a provocar revoltes, bona part de la casta seguirà actuant de la mateixa manera, entre altres coses perquè no sabrien a què més dedicar-se o si venien de l'empresa privada ja ni se'n recorden. I és que si més o menys gran part de la població està d'acord en la manca de resultats en les actuals polítiques de reinserció social, no estaria malament que aquells que les dissenyen, debaten i impulsen, fessin algun tipus de reciclatge per reincorporar-se a la vida civil, després d'estar anys i panys ocupant un càrrec, que ben poc ha tingut de servei públic. Tot i així, l'estudi dirigit per Torcal també fa esment a quelcom certament paradoxal, i és que els ciutadans valoren en un 7'6 l'estat de la seva felicitat.

Parlant d'estat d'ànim, després de l'anunci fet avui pel diputat socialista Àngel Ros d'abandonar l'escó, suposem que el que frega un nivell important de felicitat és Pere Navarro. De fet, l'encara líder del PSC, destacava des de Madrid l'honradesa de Ros al marxar, evitant trencar la disciplina de vot. D'aquesta manera Navarro, mata dos pardals d'un tret: elimina un crític del grup parlamentari i el substitueix per un home afí com es Òscar Ordeig Molist. La decisió del dimissionari no deixa de tenir una doble lectura. Primer la seva valentia al donar un pas important en la defensa de la seva defensa del dret a decidir, però també per la difícil situació en que es trobaria al capdavant de la Paeria, ja que si no seguís les directrius de Navarro i el Consell Nacional segurament veuria com el seus propis companys de partit a Lleida presentarien un candidat alternatiu a l'alcaldia. I es clar, ja que hem de perdre, almenys assegurem el roc a la faixa. Veurem com segueix demà aquest culebrot dels socialistes catalans.

Els que també han assegurat que no votaran a favor de la votació al Parlament per demanar la transferència per realitzar referèndum son els membre de la CUP. Ahir anunciaren la seva intenció d'abstenir-se al·legant que no reconeixen l'autoritat espanyola i no tenen perquè demanar permís a Madrid per fer la consulta.  Decisió polèmica, tal com llegim a l' e-notícies perquè el més de desembre havien signat a favor de la proposta. Tot i augurar que difícilment la consulta s'arribarà a fer, és una llàstima que la tan anhelada unitat dels partits sobiranistes es vegi demà trencada per voler fer gestos de cara a la galeria dels antisistema, especialment en un moment important.

Important també les declaracions que la jornada passada feia el secretari d'Estat d'Energia. I és que el ministeri d'Indústria sembla que hagi descobert la sopa d'all. Ara resulta que segons un estudi, més difícil d'entendre que la factura de la llum, els consumidors podem estar ben contents perquè en el còmput global la llum ha baixat. Ho destaca el Huffington Post, citant Alberto Nadal, el qual assegurà que la factura elèctrica va baixar durant 2013 el 3,1 %.  Vull pensar que deu ser una nova presa de pèl en forma d'insult a la intel·ligència, perquè si realment n'estan convençuts aleshores no és d'estranyar que amb més del 25% d'atur, la destrucció d'afiliats a la Seguretat Social i un dèficit per caure d'esquena, encara ens vulguin vendre la moto que la recuperació econòmica ja ha guanyat la batalla a la crisi.

Les perles del dimecres si que ens ajudaran a digerir la densitat d'algunes informacions. La primera en arriba des de la capital d'Irlanda, on un jove de 22 anys a l'hospital després d'haver patit un accident de bicicleta que en un principi no revestia perillositat. El problema fou que la part afectada per la col·lisió fou l'entrecuix i això comportà que durant cinc llargues setmanes el noi presentes armes, com si talment hagués estat víctima d'una sobredosi de Biagra, tal com explica el Daily Mail. Després de diversos tractaments diferents, la inflor va començar a desaparèixer . No sabem si al llarg d'aquests dies el jove  va rebre ofertes de feina d'algunes productores de cinema per adults, però si més no segur que quan vagi en bicicleta anirà més en compte.

La segona perla també té com a connexió un accident de trànsit que canvià la sort del nostre protagonista,
Christopher Scheller. Aquest britànic de 18 anys va haver de ser hospitalitzat a causa de les ferides i fou allà on els metges detectaren un objecte estrany al recte.  La troballa no era altra cosa que un botí de joies robades que el lladre havia amagat a la seva guardiola biològica. Els facultatius sorpresos li extrairen 4 collarets, 4 polseres, 11 anells de dona i una bosseta de marihuana

En fi internautes, ja veieu que hi ha persones que no són el que semblen, perquè malgrat les aparences en el fons, ben en el fons són autèntiques "joies".

Reaccions: