La fava li va tocar al rei

Bona tarda i bon dimarts internautes. El gran escriptor irlandès Jonathan Swift va escriure al S.XVII: 'Se sol dir que els reis tenen les mans llargues, jo voldria que tinguessin igualment llargues les orelles'. I sembla que a Can Borbó, els pavellons auditius els continuen tenint un xic rovellats, tenint en compte que després de tot el que es va sabent sobre la vida i miracles dels seus membres, ells no van precisament de bracet amb la discreció o el silenci de certa premsa.

Si fa pocs dies el diari El Mundo publicava una enquesta on per primera vegada el suport a la monarquia queia per sota del cinquanta per cent, ahir i avui han refermat la tendència de la majoria dels enquestats. Si algú va pagar el tortell la jornada passada al tocar-li la fava aquest fou Juan Carlos de Borbón, el qual va voler posar-se la medalla apareixent poc temps després de l'enèssima operació. Amb un aspecte força desmillorat, balbucejos constants i pauses inacabables per agafar aire, el rei va oferir una imatge pèssima, malgrat autoritats i periodistes afins, l'excusaven dient que estava molt nerviós a causa de la manca de llum, la qual causà aquesta lamentable primera aparició pública en el dia de la Pàsqua Militar, tal com llegim a Vilaweb.

No caurem en el típic parany dels que demanen la seva abdicació en favor de l'hereu, ja que per a que una democràcia es consolidi, cal que deixi enrere sistemes caducs com la monarquia donant pas a la república, que malgrat no ser perfecte, sempre permet expulsar i col·locar aquells qui en prenen les regnes a través de les urnes. Malauradament per la institució, ja prou tocada en sí mateixa, l'altra galleda d'aigua freda la tirava el jutge de Palma, José Castro, al tornar a imputar la infanta Cristina per un presumpte delicte de blanqueig de capitals. D'aquesta manera, l'instructor del cas Nóos, cita a declarar la filla gran del Cap de l'Estat el proper 8 de març. La pilota però, torna a estar ara a la teulada de l'Audiència de Palma, la qual s'haurà de tornar a pronunciar sobre si torna a exculpar la infanta desestimant la decisió de Castro per segona vegada. Si aquest fos el cas, cosa més que probable, la justícia no permetria una tercera imputació per la filla del rei.

En un altre àmbit de coses, l'any 2014 arriba farcit de notícies com la que anunciava a tort i a dret, la propietària dels llavis més PoPulars de Catalunya. Alícia Sánchez-Camacho, afirmava als quatre vents que els ajuntaments del PP no cediran les dades del Padró municipal a l'Idescat per elaborar el cens de la consulta. Evidentment, donada la poca influència municipal del partit, va tornar a demanar als àmics de batalles del PSC,  que els recolzin en aquesta acció. Els socialistes varen tocar els violins i tornaren a deixar sola, ben sola la pobra dirigent, que cada dia veu més com el seu, ja no és el País de les Meravelles. La darrera humiliació ha estat l'ajornament que els conservadors han hagut de fer fins el març de l'acte antiindependentista que s'havia de celebrar al llarg d'aquest primer mes del 2014.

No deixa de tenir un sentit malèvol aquesta maniobra dels PoPulars, ja que tal com recorda el Nació Digital, la manca d'un cens com cal, podria originar que fins a un 20% d'electors podrien quedar-se sense vot el 9 de novembre, tal com ja succeí a les primeres eleccions democràtiques del 1977, qun propo de 400.000 persones quedaren excloseos del cens.

Mentrestant a ultramar, el govern de Rajoy intenta rebaixar la tensió amb Panamà, després que la setmana passada l'empresa Sacyr anuciava que no podrien executar l'ampliació de les obres del Canal, per què hi havia uns desajustos en els preus del macrocontracte que el feien inviable. Si la Marca Espanya ja estava prou tocada a fora, tampoc hi contribueix gaire la informació servida per El Periódico que senyala que el Tribunal de Comptes qüestiona l'aval de 160 milions d'euros que el govern Zapatero va atorgar a la Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE), encapçalada per Sacyr per presumptes irregularitats en concedir-lo sense tenir un estudi de risc rigurós, quan aquest grup d'empreses optaren per aquesta licitació multimilionària.

Les perles d'aquesta primera Mossegada del 2014 són ben diferents. La primera ens explica la sorprenent notícia amb la que el canal de televisió alemanya SRF, obria el seu bloc d'economia. Segons la cadena, més de 5.000 milions d'euros no han estat reclamats de 855.000 comptes de fons de pensions en bancs suïssos. Així, els diners oblidats han estat transferits a un fons especial, que vetllarà per trobar els seus beneficiaris, els quals acostumen a oblidar que tenen dipòsits bancaris quan canvien de treball, es troben de baixa per maternitat o abandonen el país. Com deia el poeta: "La casa es grande".

La segona perla ens ha deixat no tan sols bocabadats, sinó també esmaperduts. La Vanguardia recull que una dona de Seattle va convertir-se en notícia a nivell mundial a causa de la seva peculiar satisfacció després d'haver tingut relacions amb la seva parella. Fou tant el goig i la joia experimentada per l'apassionada amant, que aquesta hagué d'ingressar al servei d'urgències, després que passades tres hores encara continuava sentint un orgasme pletòric, sense poder-lo frenar. Finalment, després d'una "bona estona", literalment parlant, el clímax s'esvaí. No sabem el secret de l'esmentat misteri, però de ben segur que la protagonista tindrà un allau de fans, tan o més gran que aquell que li consolidà l'estat del benestar, ara que estem en temps de penúries.


Reaccions: