Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Un sociòleg nord-americà va dir fa més de trenta anys que la propaganda era una formidable venedora de somnis, però resulta que jo no vull que em venguin somnis aliens, sinó senzillament que es compleixin els meus'. Segurament aquesta cita de l'escriptor uruguaià Mario Benedetti la subscriuria bona part dels catalans pensant en clau independentista. I és que aquest aquest somni que fa uns anys semblava una quimera, avui cada dia que passa va prenent una clara textura de realitat per molt que pesi a alguns.
El que és evident és la internacionalització d'un procès que fa un poc ningú no n'hagués donat un pèsol, especialment a la capital del Reino. Aquest cap de setmana ens assabentàvem d'un important reportatge de la BBC sobre el procès català on el president de la Generalitat és entrevistat per Alan Little, una de les cares més populars de la cadena pública britànica. Artur Mas destaca el fet que sent enveja dels escocesos pel tracte dispensat pel primer ministre David Cameron al permetre el referèndum.
Afortunadament, sembla que el Diplocat i el lobby de relacions públiques Independent Diplomat, s'han anat posant les piles, si més no en quan a mitjans de comunicació que s'interessen pel conflicte. L'altre exemple que hem conegut avui mateix l'hem trobat al diari argentí La Nación , el qual considera el president de la Generalitat com un dels onze personatges que poden canviar el món en aquest 2014.
Diu la saviesa popular que 'Si l'enveja es tornés tinya, mig món grataria', i al PPC no paren de gratar compulsivament al veure que el procés no es queda a casa sinó que viatja bastant més enllà. És aleshores quan el mestre de cerimònies de la confusió i mal perdre, també conegut com Enric Millo, surt a la palestra i fa declaracions com que és indignant observar com el president de la Generalitat s'ha convertit en un antisistema que no respecta la democràcia i no para d'utilitzar expressions bèl·liques. Interessant concepte de democràcia el d'aquells que han tancat amb pany i clau les urnes.
L'altre punt que dia si i dia també es dediquen a escampar tant des del carrer Génova com de Ferraz és la idea que a Catalunya s'ha posat èmfasi en la qüestió nacional i s'ha donat l'esquena als problemes de la ciutadania. En aquest sentit no deixa de ser paradoxal l'informe que Intermón Oxfam ha presentat aquest matí, en que denuncia que Espanya s'ha convertit en el segon país de la UE en major índex de desigualtat econòmica, on les vint persones més riques del país disposen d'una fortuna de 77.000 milions d'euros, que és la mateixa quantitat que disposa el 20% de la població més pobra.
Igual de pobre, però d'esperit, és el recentment designat cardenal Fernando Sebastián, el qual s'ha cobert de glòria i no precisament divina en una entrevista concedida al diari 'Sur'. Sa eminència, al igual que també va fer en el seu dia un democristià català aficionat a tocar la bateria, considera que la homosexualitat és una deficiència que amb el tractament adequat pot corregir-se. Sembla estrany que amb conductes tan retrògrades i antinatura, un príncep de l'esglèsia es dediqui a embrutar i torpedinar els aires frescos impulsats pel pontífex.
En el terreny de les perles, aquest dilluns ens hem llevat amb una informació arribada des de la ciutat mexicana de Mérida, on un ciutadà que encara no ha estat identificat, pres d'una eufòria altruista va sortir al balcó de l'ajuntament i va començar a llençar diners a dojo, fins a 5.000 pesos. No és d'estranyar que aquest fet comportés un autèntic alderull al carrer que obligà la policia a intervenir i a detenir el peculiar personatge. Posteriorment, el detingut no el nomenaren president d'una ONG ni d'una fundació, sinó que fou ingressat directament a un psiquiàtric, on suposem que els interns van rebre'l el filantrop amb el braços i carteres oberts.
La segona perla ens situa en terres asiàtiques, concretament a la universistat Kasetsart de Bangkok, on el professorat a pres mesures extraordinàries per evitar que els seus alumnes copiessin en els exàmens. El mètode revolucionari emprat ha estat obligar als estudiants a posar-se uns barrets dun estil que recorden els tapalls que porten els rucs per impedir que mirin als costats. En trobareu més detalls en aquesta crònica del Bangkok Coconuts.
Veurem si gràcies al nou complement, els tailandesos converteixen les carbasses en melons.
