El Pla Secret de Rajoy

Bona tarda i bon dilluns internautes. El Premi Nobel de Medecina, Konrad Lorenz, escrivia en un dels seus articles que 'Tot perill perd molt de la seva amenaça quan s'han descobert les causes.' I aquesta alarma fa temps que ha saltat a la Moncloa i al carrer Gènova des d'on encara els costa de creure que els catalans no desistim en la nostra tossuderia independentista, malgrat que ells s'hi esforcen i molt. Ben gran era l'expectació creada la setmana passada quan el gran Mariano anuncià sorprenent a propis i a estranys que tenia un pla, però no un pla qualsevol, sinó un pla especial per Catalunya.

Evidentment, això fou l'únic que quedà de la insulsa entrevista que li feren els amics d'Antena 3. A mode de suspens tothom n'esperava detalls a la convenció que el PPC va organitzar sota el nom de"Junts sumem". El desembarcament popular coincidí amb el trist aniversari de l'entrada dels franquistes a Barcelona i malgrat el temps, ben segur que moltes de les idees continuen ben latents ens les ments d'aquells que vingueren, però de casa no ens tragueren.

El primer que en decebre al personal fou Cristóbal Montoro ja que s'esperava que rebatís els arguments econòmics dels independentistes amb dades sota el braç, però lluny de fer-ho anuncià que després d'una llarga reflexió el govern havia decidit no publicar les balances fiscals degut al mètode erroni usat fins el moment i rebatejar-les com "balances territorials", en les quals només s'informarà de la inversió de l'Estat a cada comunitat a partir d'un mètode de càlcul innovador i més a fi a qui ja us imagineu. Dels famosos 16.000 milions anuals que perd Catalunya digué que no eren reals ja que deixen de banda conceptes com Defensa o Exteriors. Molt preocupat pel nostre benestar, acabà advertint que una Catalunya independent es veuria arruïnada perquè hauria de pagar arantzels per comerciar amb la resta d'Europa. És curiós que un home tan "savi" s'oblidi que Espanya precisament és la que haurà de pagar més arantzels quan els seus camions travessin Catalunya si volen arribar a Europa.

Però els amics del PP tenien quelcom més a dir de la mà i de la veu d'Alícia Sánchez-Camacho. Sent fidel al seu estil, la presidenta dels populars catalans s'atreví a insultar i menysprear gran part de la ciutadania de Catalunya al comparar el nostre procés pacífic i democràtic amb l'etapa de violència i terrorisme viscuda a Euskadi. Segons Camacho els unionistes se senten exclosos i rebutjats pels independentistes a l'igual que feia ETA i el seu entorn. Un gest perfectament calculat, ja que el PP fa temps que vol tornar a recuperar la confiança de les víctimes del terrorisme, molt allunyades a causa de la política penitenciària tutelada per Brussel·les. 

Aquest paral·lelisme sembla que ja feia dies que era una de les consignes que els conservadors tenien pensada, si tenim en compte la intervenció que pocs dies abans feia Román Cendoya, un contertuli habitual d'Intereconomia, el qual s'atreví a aventurar que "la sensació de frustració que es pot generar en la no realització del referèndum pot portar perfectament que en tres o quatre anys tinguem un fenomen terrorista a Catalunya".

I tota aquesta pantomima que havia de servir per seduir-nos es convertí ens un festival d'amenaces i retrets sense fonament contra qualsevol cosa que tingués a veure amb la consulta. La nota mística la posà Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i membre destacat de l'Opus Dei, el qual inspirat per Santa Teresa reafirmà que hem generat una fractura emocional que a dia a d'avui fa que moltes famílies hagin deixat de parlar-se, no sabem si ho diu per la seva si fem cas al greus rumors que corren sobre la seva persona.

De cara a la galeria, els populars afirmen que la famosa convenció ha estat un èxit, malgrat que l'estil i els discursos carregats de falsedats i violència han molestat també bona part de l'empresariat nostrat que s'esperava ponts de diàleg i no canonades. La maquinària propagandística del PPC s'ha afanyat a dir a través del seu portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, que arran de la "brillant" intervenció del president Rajoy, CiU i ERC han caigut en un estat de nerviosisme. Són moltes les hipòtesis que especulen sobre aquest pla secret, però si hem de fer cas al personatge no ens estranyaria gens que després d'haver-se fumat un d'aquells cigars que tant li agraden i haver vist el triomf del seu Madrid, hagués acabat desistit de fer-lo públic a causa d'un sofísticat mètode d'encriptació, la seva pròpia lletra.

I mentre tot això passava a Barcelona, El Confindencial explica la reunió de l'anomenant "club Bilderberg català", on més de 200 convidats assistiren al dinar organitzat per l'empresari Luis Conde, oficialment per una causa benèfica. Aquesta nova versió del "suquet de peix" que popularitzà Pere Portablella serví perquè empresaris, banquers, polítics i periodistes es trobessin. Les discrepàncies quedaren aparcades per unes hores i el propi president de la Generalitat compartí taulà amb el ministr d'Indústria, José Manuel Soria, i la ministra de Foment, Ana Pastor.

Els més de 100 cotxes d'alta gamma i vidres tintats s'hi trobaven els de Pere Navarro, Narcís Serra, el compte de Godó i el director de La Vanguardia, Màrius Carol. Tot i l'hermetisme que envoltà "El Civet de la Fonteta" a ningú se li escapa que també havia de servir perquè els membres del "Pont aeri" difonguessin entre la flor i nata aquesta tercera via d'acostament i encaix en la seva Espanya de l'ànima. Afortunadament i malgrat tot, els nostres polítics saben que el carrer fa temps que ha pres la iniciativa i no hi ha marxa enrere per molts civets i convencions que vulguin fer.

Desengreixem la maquinària mossegadora i entrem en el terreny de les perles del primer dia de la setmana. La primera ens la porta el diari universitari  'Tulane Hullabaloo' i ens explica que les coses no sempre passen per casualitat. La publicació narra la història de Mikayla Stern-Ellis i Emily Nappi, estudiants de primer any de la Universitat de Tulane (Nova Orleans). Ambdues es van conèixer a través d'internet quan buscaven companyes per compartir pis al campus. La semblança física i els gustos similars van conduir-les a descobrir que eren germanes, filles d'un mateix donant d'esperma anònim.

La segona perla la trobem al diria xinès 'South China Morning Post', el qual publica que un famós magnat de Hong Kong va oferir 65 milions de dòlars a l'home que "conquistés" la seva filla lesbiana. Tot i la oposició de la Gigi Chao a casar-se amb un home, l'oferta va rebre la resposta de més de 20.000 candidats que tot i els intents no aconseguiren robar el cor de la noia, ja en possessió d'una altra.  A preguntes dels periodistes, el milionari Cecil Chao Sze-tsung assegurà no voler intervenir en la vida privada de la seva filla, ja que l'únic que espera és que ella tingui un bon matrimoni i fills que heretin el seu negoci. Si arriba a voler intervenir-hi...


Reaccions: