Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

La brutícia de Manos Limpias

Bona tarda i bon dijous internautes. L'escriptor anglès  Charles Lamb plantejava en un dels seus llibres la següent pregunta: 'Si la brutícia fos un triomf, quina mà aixecaries?' Qüestió aquesta que el sindicat ultradretà Manos Limpias ha tingut sempre molt clar alhora d'actuar i respondre de la millora manera que sap, embrutant tot allò que té a veure amb la democràcia i amb els nacionalismes. Fa uns anys li tocà el rebre l'expresident del Parlament basc, Juan María Atutxa, el qual fou objecte d'una querella per desobediència a l'autoritat judicial al negar-se a complir l'orde del Tribunal Suprem de dissoldre el grup parlamentari de Sozialista Abertzaleak. Un cop feta la feina, amb la connivència dels tribunals espanyols, els funcionaris feixistes han decidit provar sort intentant acabar també amb la vida política del president de la Generalitat de la mateixa manera, però aquest cop acusant-lo de sedició, coaccions i amenaces al Govern de la nació, prevaricació continuada i malversació de cabals públics. Així ho exposava un dels màxims responsables de l'organització, advertint que han hagut de passar a l'acció davant la passivitat del govern del PP i combatre d'arrel un problema que per aquest Caballero de Honor de la Fundación Nacional Francisco Franco és el pitjor maldecap per la unitat d'Espanya.

Davant d'això i de les moltes campanyes de desprestigi que de moment esperen impacients en alguns calaixos, la societat catalana no hauria de caure en les provocacions i caldria que seguís treballant de forma unida, pacífica i democràtica per tal d'assolir el nostre objectiu final en forma d'independència i sense que ningú s'esquinci les vestidures, tot i que alguns acabin estirant-se els cabells.

Sigui com sigui, els nostres adversaris fa temps que no baixen la guarda, ans el contrari ja que sovint demostren que en l'ofensiva per retenir-nos van dos passos endavant. Si ahir explicàvem el cop de porta que José Mª Aznar feia a la direcció popular al no assistir a la convenció nacional, avui la fundació FAES que presideix presentava un informe de 80 pàgines, en castellà i en català on plantegen 20 preguntes i 20 respostes al repte sobiranista. En la seva bel·ligerància habitual, titllen tot el procés d'il·legal, manipulador amb la història i deslleial amb la resta de comunitats.

Malauradament, al marge de la tergiversació sempre interessada de l'ala més dretana del PP, hauríem de mirar-nos el melic i preguntar-nos pel famós llibre blanc català. Probablement, el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) deu tenir grans eminències entre les seves files, però el cert és que a hores d'ara la població d'aquest petit país que vol tenir estructures d'Estat amb prou feines coneix la tasca que estan fent i molts menys els arguments per fer un pas endavant. Com no es comencin a posar les piles, encara ens el presentaran el 10 de novembre.

I un dels símbols que per excel·lència s'ha convertit en distintiu de les nostres reivindicacions nacionals és l'estelada. Si ahir en un principi l'atenció estava centrada en les incompareixences de José Zaragoza (PSC) i la persona del PP més enfadada de Catalunya, per allò que sempre està de morros, per declarar sobre Método 3, el punt informatiu calent el trobàrem més tard a la mateixa Comissió, tal com llegim al Nació Digital. El diari publica la crònica sobre la resolució presentada pels republicans per declarar l'estelada com a  "símbol que representa un anhel i una reivindicació democràtica, legítima i no violenta". La votació tirà endavant gràcies als vots de CiU, ERC, PSC i ICV-EUiA. Òbviament, PP i C's votararen en contra i a més l'exdiputada popular i ara ciutadana Carina Mejías tingué els betzos d'advertir que “exhibir estelades als camps de futbol de la resta de l’Estat és una provocació que genera conflicte i confrontació” i a més  "ha estat un símbol usat per persones vinculades a la lluita armada contra innocents".

El que tampoc es despentinà ni gairebé s'immutà pel terrible episodi que patí, és el protagonista de la perla d'aquest dijous. James Grant es trobava pescant tranquil·lament en aigües de Nova Zelanda quen de sobte es veié sorprés per l'atàc d'un tauró. Tot i les ferides de l'esquàlid, Jamés Grant es cosí ell mateix la ferida i trucà uns amics per anar fer unes birres  un pub i celebrar el seu accidentat aniversari. Digueu-li valent o eixelebrat, tal com deia Goethe : 'La bogeria, de vegades, no és altra cosa que la raó presentada de forma diferent.'

El govern del PP s'encomana als Sants

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'No trenquis mai el silenci si no és per millorar-lo.' Aquest vell proverbi xinès hauria de fer reflexionar més d'un dirigent populars que aquests darrers dies pateixen de procacitat verbal quan parlen dels catalans que volem un futur millor per Catalunya. El mantra d'aquests dies ha passat a ser "nerviosisme", però ves per on cada dia ells mateixos generen més arguments que els assenyalen a ells com a víctimes d'aquest estat anímic. El cas és que de raons per estar-ne en tenen unes quantes, des de la baixa d'Alejo Vidal Quadras a la renúncia de Mayor Oreja per encapçalar les llistes a Europa. La cirereta del pastís la posava ahir José María Aznar, president de la FAES i president d'honor del PP,  anunciant que no assistirà a la convenció que el PP farà a finals d'aquesta setmana a Valladolid.

Un lleig que torna la pilota a Rajoy per no haver assistit a la presentació del segon volum de memòries de l'exlíder del partit. I es clar, amb tota aquesta tempesta destacats membres del govern com Jorge Fernández Díaz i Fátima Báñez no han vist altra sortida que encomenar-se al cel, i més concretament a Santa Teresa i la Verge del Pilar. Suposo que aquests que diàriament ens llegeixen la cartilla sobre la importància de la Constitució, obvien vilment l'article 16.3 que deixa ben clar que Espanya és un estat aconfessional. Aquest precisament ha estat el motiu perquè el diputat d'Amaiur Jon Iñarritu adrecés unes preguntes de control al govern, donat que és preocupant que enlloc d'impulsar i trobar solucions terrenals prefereixin que el vingui por la gracia de dios, com ja deia el caudillo.

Parlant de gracietes i graciosos, Cristóbal Montoro aprofitava els micròfons de RNE per explicar el motiu real de la no publicació de les balances fiscals. Lluny de caure-li la cara de vergonya, aquest grotesc personatge a l'estil de Charles Montgomery Burns, treia pit i deixava anar que s'havien desdit d'aquesta promesa en seu parlamentària, no perquè les anteriors no estiguessin ben calculades sinó per evitar que l'independentisme tingués més raons per defensar la sortida d'Espanya. O sigui, que ells mateixos són tan tanoques i babaus que acaben admetent l'expoli de 16.000 milions que patim anualment, suposo que per voluntat divina.

En clau catalana, el Nació Digital analitza l'entrevista de TV3 al cap de l'oposició Oriol Junqueras. Entre els punts més destacats el líder d'ERC va mostrar-se confiat en que Artur Mas no acabarà llançant la tovallola en tot aquest procés i la consulta s'acabarà realitzant. Tot i així, no va voler avançar què farien en cas que el govern espanyol aconseguís frenar-la, però indicà que en el moment final Europa pressionarà Espanya perquè permeti la votació.

Junqueras també fou preguntat sobre el famós dinar de la Fonteta organitzat per Luís Conde, i al qual assistiren diferents personalitats madrilenyes i catalanes per acostar posicions. El republicà confessà que si l'haguessin convidat no hi hauria assistit ja que el seu partit té una posició molts allunyada del pensament i tarannà de bona part dels comensals, i "no són aquests senyors, per molts diners que tinguin els que han de decidir el futur de Catalunya”. El president d'Esquerra finalitzà vaticinant que el suport internacional farà un gir de 180 graus el 9 de novembre.

Al marge de la pura realitat política existeixen les perles, aquelles informacions que tot i semblar inversemblants són purament reals. La primera d'aquest dimecres arriba des de la mil·lenària Xina, on un home emprenedor com pocs ha aconseguit passar tot un any menjant de gorra. El truc d'aquest modern "simpa" fou haver comprat un bitllet d'avió de primera classe i canviar més més de 300 cops la data de sortida del vol per poder anar cada dia al luxós restaurant de la zona VIP de l''aeroport internacional de Xi'an. L'enginy del personatge rematà la feina fent que la companyia li reemborsés el bitllet per no haver-lo utilitzat. La quadratura del cercle.

No foren tan afortunats els coloms que el passat diumenge el papa Francesc alliberà amb l'ajuda de dos nens des del balcó de la plaça de Sant Pere al Vaticà. Sorgint del no res aquests desitjos de pau personalitzats en aquestes aus blanques foren atacades traïdorament per una gavina i un corb que aconseguiren arrancar-los algunes plomes. Ja se sap que la pau no és un camí fàcil, i és que aquesta no ha estat l'única ocasió que els coloms han estat atacats a la santa seu, l'any anterior un episodi semblant li succeí també a Benet XVI i el seu colom. Com diu l'escriptor Eric Frattini, el veritable perill del Vaticà es troba en els corbs de la cúria.

Rajoy no té pla, però i els militars?

Bon dia i bon dimarts internautes. Georges Clemenceau, un conegut metge i polític francès, va escriure que 'La guerra és una cosa massa seriosa per confiar-la als militars.' Si això ho traslladem a l'actual manca d'encaix entre Catalunya i Espanya és evident que la via militar encara deixaria més empantenegat un conflicte que només ha d'obeir només a una solució política i pacífica. Si l'altre dia Santi Rodríguez i Alícia Sánchez-Camacho destacaven el "nerviosisme" de republicans i convergents, més preocupats deuen estar ells si llegim la informació publicada pel Nació Digital d'aquest matí parlant de l'Operació Estela

El diari es fa ressò de l'article que el coronel Martínez Inglés ha escrit citant fonts castrenses, en el qual dóna a conèixer els plans que alts comandament de l'Estat Major han elaborat per acabar amb qualsevol tipus de rebel·lió secessionista. L'operació que es duria a terme abans de la consulta tindria com objectiu intervenir i anul·lar els principals centres de poder català en una operació llampec a l'estil de la que realitzaren les forces especials per recuperar l'illa de Perejil. El coronel revela que l'acció que compta amb el vistiplau de Moncloa i Zarzuela acabaria amb la formació d'un govern interí provisional triat directament per Madrid amb personalitats afins. Si això és realment cert, caldria preguntar-se si la comunitat internacional continuaria esgrimint el "això és un afer intern" o reaccionaria contundentment expulsant Espanya de les institucions a les que pertany, deixant en la exclusió més absoluta aquest territori.

Sigui com sigui, si ja és prou còmic la cabra de la legió com emblema militar, no deixa de tenir certa gràcia la informació succeïda aquest cap de setmana en el viatge que príncep Felip feia a Honduras per assistir a la presa de possessió del nou president. L'hereu a la corona que viatjava en un avió de la forca aèria va veure com la seva arribada patia un retard considerable a causa d'una avaria de la nau, la segona en pocs mesos. El fet quedaria en anècdora si no fos perquè ahir el president espanyol i una important delegació assistiren a la cimera hispano-italiana en dos avions Falcon i un avió belga, donat que els avions del ministeri de defensa no reunien les condicions de seguretat necessàries. Pel que sembla, les autoritats espanyoles es veuran obligades a fer ús fins el 2028 d'aquestes meravelles aeronàutiques de la Señorita Pepis que compraren de segona mà.

Parlant de mans, un bon clatellot és el que ha rebut el govern de la comunitat de Madrid presidit per Ignacio González, una vegada coneguda la decisió del Tribunal Superior de Justícia de paralitzar la privatització de sis hospitals públics. La mesura ha provocat de facto la dimissió del conseller de sanitat madrileny, Javier Fernández-Lasquetty i la posterior celebració del col·lectiu de professionals de la medecina que veien com el projecte pretenia ser una còpia del fracassat model sanitari valencià, impulsat per l'expresident Francisco Camps.

Infructuós també ha estat el recurs que la Generalitat de Catalunya va presentar contra la decisió que el TSJC va adoptar l'any passat instant al govern a adoptar les mesures necessàries perque el castellà fos llengua vehicular a les aules. Ahir el Tribunal Suprem reafirmava la sentència i obliga les autoritats catalanes a imposar la llengua a tota la classe en cas que un alumne ho demani. Triomf de Convivencia Cívica Catalana que veu ratificades les seves demandes. A aquest pas no descarteu que els alumnes acabin usant auriculars amb traducció simultània, tal com acostumen a fer els diferents dirigents espanyols que resideixen a la Moncloa.

Dues són les perles destacades d'aquesta jornada assolellada. La primera ens porta l'estrany robatori que ha tingut lloc a l'església italiana de San Pietro della Ienca, a L'Aquila on uns desconeguts van endur-se un crucifix i una ampolla amb sang del papa Joan Pau II. L'enigmàtic furt ha mobilitzat prop de 50 policies que intentaran recuperar una de les tres uniques mostres del papa polonès. Algunes fonts apunten que en la possibilitat que l'acció tingui relació amb algun tipus de ritu satànic. Tot i les incògnites del cas, no descartem que l'autoria del fet pugui atribuir-se a algun vampir sibarita amant d'una edició de sang limitada i "divina".

El Periódico ens explica la segona perla en forma del greu contratemps que ha tingut l'agència espacial xinesa en la seva aventura llunar al veure com el seu robot Yutu passava a millor vida a l'explotar un mes i mig després del seu allunatge. El problema hauria sorgit en el sistema que havia de protegir l'enginy de la nit llunar, la qual provoca baixíssimes temperatures de fins a 180 graus sota zero. Aquesta errada de càlcul ha fet que el vehicle no s'hagi pogut abastir de l'energia solar deixant inoperatius tots els seus instruments.
D'aquesta manera, la missió llunar no haurà acomplert l'objectiu de dur a terme totes les anàlisis científiques i enviar a la Terra imatges de la lluna en tres dimensions. 

Suposem que vista l'experiència esi algun dia decideixen viatjar al sol ho facin de nit i optin per no comprar "robotets" a les botigues xineses perquè ja se sap que duren quatre dies.

L'empresa més filantropa del món

OPINIÓ
CARLES SÁNCHEZ
Sabent que “Filantropa” és aquella persona que ajuda de forma desinteressada als demés, després de buscar i rebuscar, he trobat l’Empresa per excel·lència més filantropa de tot el món. Els seus Treballadors cobren sous desmesurats. A més, son ells i no l’empresari els que decideixen quin sou tenen, augmentant-se’l sempre que volen, sense que l’empresari els el pugui baixar.

Les dietes d’allotjament i transport les cobren igual, encara que tinguin com a pis propi el seu lloc de treball. Ah! I en primera classe i hotels de 5 estrelles, no sigui que enganxin una malaltia si es barregen amb el poble. Tenen un servei de Bar-Cafeteria amb preus per sota dels costos, per tant l’empresari ha de posar diners de la seva butxaca.

Van a treballar quan volen, si alguna vegada, o moltes ni apareixen per allà ningú els diu res. Fins i tot s’adormen sobre la cadira i res, a parlar fluix no fos cas que es desperti... pobret. Això sí, si alguna vegada s’ha de votar quelcom, sobretot si és per apujar el seu sou hi són tots. Aquell dia no hi falta ni el més despistat.

Les normes Laborals les dicten els mateixos i a més moltes vegades donen feina a tercers a dit, i quina casualitat, després veus que els donen càrrecs d’Alt nivell en aquelles empreses que casualment van afavorir.

Si algun agosarat opta per demandar-los, difícilment els imputaran, però si això passa i finalment són condemnats, el president de l’empresa, que no és el empresari, o bé un dels seus directius solventarà el problema indultant-los.

Le feina la fan durant 4 o 8 anys com a molt i quan acaben, alguns reben un sou vitalíci i només cal que cotitzin pocs anyets per tenir la màxima cotització de jubilació garantida. Per si això fos poc, acostument a ser consellers delegats de vàries companyies que han “ajudat” mentre treballaven.

I després diran que no hi ha bons empresaris!

M’oblidava de dir que l’esmentada empresa té marca registrada: E S P A N Y A

I els seus Empresaris, socis a parts igualss: Els Pobrets Espanyolets.

JO MAI MÉS VULL FORMAR PART MAI D’AQUESTA EMPRESA! I TU?

El Pla Secret de Rajoy

Bona tarda i bon dilluns internautes. El Premi Nobel de Medecina, Konrad Lorenz, escrivia en un dels seus articles que 'Tot perill perd molt de la seva amenaça quan s'han descobert les causes.' I aquesta alarma fa temps que ha saltat a la Moncloa i al carrer Gènova des d'on encara els costa de creure que els catalans no desistim en la nostra tossuderia independentista, malgrat que ells s'hi esforcen i molt. Ben gran era l'expectació creada la setmana passada quan el gran Mariano anuncià sorprenent a propis i a estranys que tenia un pla, però no un pla qualsevol, sinó un pla especial per Catalunya.

Evidentment, això fou l'únic que quedà de la insulsa entrevista que li feren els amics d'Antena 3. A mode de suspens tothom n'esperava detalls a la convenció que el PPC va organitzar sota el nom de"Junts sumem". El desembarcament popular coincidí amb el trist aniversari de l'entrada dels franquistes a Barcelona i malgrat el temps, ben segur que moltes de les idees continuen ben latents ens les ments d'aquells que vingueren, però de casa no ens tragueren.

El primer que en decebre al personal fou Cristóbal Montoro ja que s'esperava que rebatís els arguments econòmics dels independentistes amb dades sota el braç, però lluny de fer-ho anuncià que després d'una llarga reflexió el govern havia decidit no publicar les balances fiscals degut al mètode erroni usat fins el moment i rebatejar-les com "balances territorials", en les quals només s'informarà de la inversió de l'Estat a cada comunitat a partir d'un mètode de càlcul innovador i més a fi a qui ja us imagineu. Dels famosos 16.000 milions anuals que perd Catalunya digué que no eren reals ja que deixen de banda conceptes com Defensa o Exteriors. Molt preocupat pel nostre benestar, acabà advertint que una Catalunya independent es veuria arruïnada perquè hauria de pagar arantzels per comerciar amb la resta d'Europa. És curiós que un home tan "savi" s'oblidi que Espanya precisament és la que haurà de pagar més arantzels quan els seus camions travessin Catalunya si volen arribar a Europa.

Però els amics del PP tenien quelcom més a dir de la mà i de la veu d'Alícia Sánchez-Camacho. Sent fidel al seu estil, la presidenta dels populars catalans s'atreví a insultar i menysprear gran part de la ciutadania de Catalunya al comparar el nostre procés pacífic i democràtic amb l'etapa de violència i terrorisme viscuda a Euskadi. Segons Camacho els unionistes se senten exclosos i rebutjats pels independentistes a l'igual que feia ETA i el seu entorn. Un gest perfectament calculat, ja que el PP fa temps que vol tornar a recuperar la confiança de les víctimes del terrorisme, molt allunyades a causa de la política penitenciària tutelada per Brussel·les. 

Aquest paral·lelisme sembla que ja feia dies que era una de les consignes que els conservadors tenien pensada, si tenim en compte la intervenció que pocs dies abans feia Román Cendoya, un contertuli habitual d'Intereconomia, el qual s'atreví a aventurar que "la sensació de frustració que es pot generar en la no realització del referèndum pot portar perfectament que en tres o quatre anys tinguem un fenomen terrorista a Catalunya".

I tota aquesta pantomima que havia de servir per seduir-nos es convertí ens un festival d'amenaces i retrets sense fonament contra qualsevol cosa que tingués a veure amb la consulta. La nota mística la posà Jorge Fernández Díaz, ministre de l'Interior i membre destacat de l'Opus Dei, el qual inspirat per Santa Teresa reafirmà que hem generat una fractura emocional que a dia a d'avui fa que moltes famílies hagin deixat de parlar-se, no sabem si ho diu per la seva si fem cas al greus rumors que corren sobre la seva persona.

De cara a la galeria, els populars afirmen que la famosa convenció ha estat un èxit, malgrat que l'estil i els discursos carregats de falsedats i violència han molestat també bona part de l'empresariat nostrat que s'esperava ponts de diàleg i no canonades. La maquinària propagandística del PPC s'ha afanyat a dir a través del seu portaveu adjunt al Parlament, Santi Rodríguez, que arran de la "brillant" intervenció del president Rajoy, CiU i ERC han caigut en un estat de nerviosisme. Són moltes les hipòtesis que especulen sobre aquest pla secret, però si hem de fer cas al personatge no ens estranyaria gens que després d'haver-se fumat un d'aquells cigars que tant li agraden i haver vist el triomf del seu Madrid, hagués acabat desistit de fer-lo públic a causa d'un sofísticat mètode d'encriptació, la seva pròpia lletra.

I mentre tot això passava a Barcelona, El Confindencial explica la reunió de l'anomenant "club Bilderberg català", on més de 200 convidats assistiren al dinar organitzat per l'empresari Luis Conde, oficialment per una causa benèfica. Aquesta nova versió del "suquet de peix" que popularitzà Pere Portablella serví perquè empresaris, banquers, polítics i periodistes es trobessin. Les discrepàncies quedaren aparcades per unes hores i el propi president de la Generalitat compartí taulà amb el ministr d'Indústria, José Manuel Soria, i la ministra de Foment, Ana Pastor.

Els més de 100 cotxes d'alta gamma i vidres tintats s'hi trobaven els de Pere Navarro, Narcís Serra, el compte de Godó i el director de La Vanguardia, Màrius Carol. Tot i l'hermetisme que envoltà "El Civet de la Fonteta" a ningú se li escapa que també havia de servir perquè els membres del "Pont aeri" difonguessin entre la flor i nata aquesta tercera via d'acostament i encaix en la seva Espanya de l'ànima. Afortunadament i malgrat tot, els nostres polítics saben que el carrer fa temps que ha pres la iniciativa i no hi ha marxa enrere per molts civets i convencions que vulguin fer.

Desengreixem la maquinària mossegadora i entrem en el terreny de les perles del primer dia de la setmana. La primera ens la porta el diari universitari  'Tulane Hullabaloo' i ens explica que les coses no sempre passen per casualitat. La publicació narra la història de Mikayla Stern-Ellis i Emily Nappi, estudiants de primer any de la Universitat de Tulane (Nova Orleans). Ambdues es van conèixer a través d'internet quan buscaven companyes per compartir pis al campus. La semblança física i els gustos similars van conduir-les a descobrir que eren germanes, filles d'un mateix donant d'esperma anònim.

La segona perla la trobem al diria xinès 'South China Morning Post', el qual publica que un famós magnat de Hong Kong va oferir 65 milions de dòlars a l'home que "conquistés" la seva filla lesbiana. Tot i la oposició de la Gigi Chao a casar-se amb un home, l'oferta va rebre la resposta de més de 20.000 candidats que tot i els intents no aconseguiren robar el cor de la noia, ja en possessió d'una altra.  A preguntes dels periodistes, el milionari Cecil Chao Sze-tsung assegurà no voler intervenir en la vida privada de la seva filla, ja que l'únic que espera és que ella tingui un bon matrimoni i fills que heretin el seu negoci. Si arriba a voler intervenir-hi...


La febre dels imputats

Bona tarda i bon divendres internautes. 'La religió mal entesa és una febre que pot acabar en deliri' i si bé Voltaire escrivia aquesta cita al S.XVIII, pot adaptar-se perfectament a l'actual context de la situació del nostre país. De ben segur que si es pogués prendre la temperatura,  el termòmetre marcaria febre i força alta si tenim en compte l'elevat nombre de virus judicials que corre per aquestes contrades. Un tema del qual se'n fa ressò E-notícies, enumerant el nombre d'imputats per m2 al que últimament tenen acostumats als ciutadans. Com ja hem dit més d'una vegada, malgrat els mitjans tothom és innocent fins que es demostra el contrari, però tot i així no deixa de ser simptomàtic que les imputacions són gairebé un esport nacional que es pràctica en diversos àmbits, des de la política a l'economia, des de l'esport a la seguretat ciutadana i així podríem seguir. Contra aquesta infecció encara  no tenim una vacuna eficaç malgrat alguns, cada vegada menys, que continuen creient que algun dia tindran èxit.

Sense deixar de banda les il·lusions, sembla ser que pocs dies abans de pactar la pregunta amb la resta de forces, Artur Mas va intentar reunir-se amb Mariano Rajoy per tornar a parlar d'un problema que no és precisament una utopia. Tal com explica Jordi Barbeta a La Vanguardia, aquest no ha estat l'únic intent del president català per trobar-se discretament amb el dirigent espanyol, a través de diversos intermediaris d'àmbits polítics i econòmics. Però es clar, a Moncloa tenen molt clar que qualsevol tipus de contacte té com a única condició deixar la consulta al marge, ja que aquesta queda fora de discussió.

El govern català ja s'ha pronunciat en més d'una ocasió sobre la voluntat d'arribar a un acord amb l'executiu central per tal de celebrar un referèndum dins el marc legal, però tots els senyals indiquen per activa i per passiva que mai autoritzaran que coses tan delicades pugui decidir-les el poble i molt menys els catalans, als quals consideren un territori annexionat i conquerit. Malgrat tot, Artur Mas ha posat deures als seus consellers demanant que participin en una campanya que expliqui a la resta de l'Estat el procés català per seguir la mateixa línia pedagògica que ja es fa a nivell internacional.

De tota manera, ho tindran complicat això de convèncer els ciutadans de la resta de territoris, fonamentalment perquè les campanyes anticatalanes i les manipulacions informatives dels darrers temps han fet forat en bona part de les Espanyes. Justament per això, ara ningú vol baixar del ruc perquè seria mostrar una feblesa intolerable vers uns "gals" que malgrat el temps continuen fent la punyeta als "romans". De fet, la consulta mal ens pesi difícilment es farà perquè l'Estat farà tot el que calgui per impedir-la. Avui per exemple, Soraya Sáenz de Santamaría, explicava després del consell de ministres que el govern espanyol actuarà contra la cessió de dades dels padrons municipals per realitzar-la, amb la "bonica" excusa que l'executiu de Rajoy vetlla perquè no s'incompleixi la llei de protecció de dades i no es violi el "dret fonamental a la intimitat".

Aquesta és una de les moltes amenaces i advertències que tracten de torçar la voluntat ferma dels catalans per ser lliures. Una altra ens la brindava Dolores de Cospedal, que assistit juntament amb part de la plana major dels conservadors a la convenció del PPC "Junts sumem". La dirigent ha dit que no permetrà separar Catalunya d'Espanya a “mossegades” ni a “cops de matxet”. Al marge d'aquesta propaganda gratuïta que ha fet la secretària general a la nostra publicació, ahir el ministre Margallo reprenia el discurs de la por dient que una Catalunya independent seria un 30 per cent més pobre. El titular d'Exteriors explicava que en cas de secessió els ciutadans veurien com el nou país s'enfonsaria més enllà de l'infern donat que cap organisme internacional el finançaria i no podria pagar cap tipus de servei. Com deia el poeta, aquí no estem per anar al cel, sinó per anar a tot arreu!

Parlant del cel, ben esperançadores foren les paraules que l'abat de Montserrat, Josep Maria Soler, pronuncià ahir en el debat organitzat pel diari El Punt-Avui a Barcelona, en que abordaren la independència des del vessant religiós. Sorprenent a tothom, el màxim responsable de l'abadia explicà que el Vaticà no deixaria sense reconeixement Catalunya en cas d'esdevenir un nou estat. Soler també va deixar clar que la Conferència Episcopal Espanyola mai no havia connectat amb la realitat catalana i per això, l'Església catalana manté un contacte habitual directe amb la Santa Seu per anar explicant-los tot el procés català de primera mà.

La primera perla d'aquest últim dia de la setmana mossegadora té com a protagonista un parent de Box Bunny i el desaparegut Nelson Mandela. Poc després que el líder sud-africà rebés l'homenatge en forma d'estàtua, el govern d'aquell país s'ha posat les mans al cap al descobrir quelcom que en un primer moment li havia passat desapercebut. Sembla ser que l'estàtua de 9 metres d'alçada tenia una sorpresa força amagada al pavelló auditiu del mandatari: un conill. Els escultors van argumentar la seva polèmica decisió pel fet que les autoritats no els havien permès signar el treball i per això van col·locar l'animaló a cau d'orella, ja que 'hass', en afrikáans, fa referència al conill i a la pressa. Els autors volien deixar palès el poc temps que els donaren per acabar l'escultura.

La segona perla té força a veure amb la vergonya a la qual fèiem referència ahir, aquesta però en la modalitat més olímpica. El periodista de la BBC Steve Rosenberg revelava a través d'una piulada que algunes de les instal·lacions que acolliran el proper mes de febrer els Jocs Olímpic de Sotxi tindran novetats importants, no tant en les proves esportives sinó en les infrastructures sanitàries. I és que les autoritats russes, lluny de sentir pudor en totes les seves accepcions (vergonya i mala olor), han tirat pel dret optimitzant recursos i han construït lavabos conjunts sense cap mena de separació. Es confirma doncs que els costums ni les dites no tenen el mateix sentit arreu, bàsicament per allò que sovint la confiança fa fàstic.

La Rampa Reial

Bona tarda i bon dijous internautes. 'La vergonya de confessar el primer error, en fa cometre molts altres.' Així d'explícit es mostrava el poeta i faulista francès, Jean de la Fontaine, al referir-se al sempre espinós i delicat concepte de la vergonya. De per sí ja resulta més que vergonyós el tractament que tant polítics, magistrats o periodistes entre altres donen al cas de l'Institut Nóos, on fins fa no massa semblava que l'únic culpable fos Iñaki Urdangarín. Però això malauradament ja no és d'estranyar pels d'aquí, però sí per bona part de l'estranger que es pregunten el perquè de tota aquesta ensabonada a una família més intocable que els homes d'Eliot Ness.

La Vanguardia publica que el Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha decidit que les condicions per declarar de la infanta seran les mateixes que va tenir el seu marit. Això vol dir que mal li pesi, la filla del rei haurà de passar el seu particular via crucis i recórrer la famosa rampa que condueix als jutjats de Palma, batejada per molts com "rampa de la vergonya". De tota manera, la darrera paraula sembla tenir-la
Prefectura Superior de Policia ja que estudiaran si la seguretat aconsella que la passejada la faci en cotxe o bé com "San Fernando: la mitad a pie y la otra mitad andando".

Evidentment, casos històrics com aquest són comptats i en temps de crisi serveixen per expremer idees i generar noves formes de negoci. Per aquest motiu la mestressa del bar Es Suprem no deixat passar l'oportunitat i ja comença a buscar patrocini donat que cada vegada que algun famós es persona al tribunal sempre apareix el seu establiment al fons. Tot i així, els veïns dels voltants també han començat a negociar el preu dels seus balcons privilegiats amb diversos mitjans de comunicació que podrien arribar a pagar fins a 1.500 euros el proper 8 de febrer.

Parlant de negocis, la ciutat Suïssa de Davos ha tornat a acollir el Fòrum econòmic mundial on nombrosos personalitat de l'economia, la política i l'empresa debaten sobre els problemes més urgents del planeta. Enguany l'anècdota ha tingut com a protagonistes l'alcaldesa de Madrid, Ana Botella i el ministre d'Indústria, José Manuel Soria que han vist com en el programa d'aquest esdeveniment només apareixia les seves fotos i deixava en blanc els respectius currículums a diferència de la resta. No sabem si es tracta d'un simple error o simplement obeeix a la vergonya que pot provocar representar actualment la Marca España.

I la crònica d'urgència d'aquest migdia ens arriba de Can Barça, perquè el rumor que publicava ahir La Vanguardia sobre la possible dimissió del president del club blaugrana, es materialitzarà aquesta mateixa tarda després d'una reunió urgent de la junta. Pel que sembla, la poca transparència en el contracte de Neymar i el fet que l'Audiència Nacional pugui arribar a imputar Rosell per apropiació indeguda. Aquesta però, no és l'única ombra de dubte que pesa sobre Sandro, ja que el dirigent també ha estat investigat al Brasil per haver-se beneficiat il·legalment d'un contracte per organitzar un partit de la selecció brasilera. Si bé la querella per les presumptes irregularitats que ara investiga el jutge Ruz fou presentada pel soci Jordi Casas, a ningú se li escapa que darrera d'ell podria haver-hi una conspiració promoguda per alguns exdirigents que malgrat no es pronunciïn segur que estan "al loro" i estudien si aprofitar l'avinentesa per tornar-se a presentar.

En l'àmbit de les perles ens fem ressò de l'operació que la Policia Nacional efectuà a Toledo en que desarticulà una de les bandes europees més importants en la falsificació d'euros. Els agents explicaren que el laboratori produïa diàriament fins a 2.500 euros i era dirigit per un autèntic mestre, un home de 60 anys llicenciat en  Belles Arts. Les forces de seguretat destacaren la gran qualitat dels treballs en els bitllets de 50, però també en la professionalitat en l'elaboració de dòlars i passaports de la UE. Probablement cansat de jugar al monopoli amb la seva dona, van decidir posar fil a l'agulla i passar a l'acció.

La segona perla ens arriba de l'espai exterior, o gairebé ja que Barcelona ha obert la botiga aliens4sale, un comerç impulsat per una parella d'emprenedors que van pensar que els extraterrestres poden marcar tendències i modes en la decoració de la llar i per això ofereixen una àmplia col·lecció figures i objectes curiosos sobre aquests homenets verds. Veurem si els va bé el negoci, més que res perquè també sap greu que haguessin de fer un ERO i acabessin marxant del Planeta.

De cara a la paret

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'La finalitat del càstig és assegurar-se que el culpable no reincidirà en el delicte', si més no això és el que pensava el filòsof italià Cesare Beccaria al S.XVIII. Però es clar, si alguna cosa tenen algunes persones és la incertesa a l'hora de reaccionar en situacions extremes. Lluny, ben lluny de la incertesa ha estat Pere Navarro a l'hora d'infligir el càstig als 3 diputats partidaris de la consulta que aquests dies també estan vivint el seu via crucis particular. Si bé la comissió de garanties del PSC va desestimar en un principi la seva expulsió, imposant-los la suspensió cautelar de la comissió executiva del partit i del Consell Nacional, ahir el grup parlamentari socialista els substituïa en les diverses comissions que fins ara ocupaven al Parlament i a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. 

De fet aquesta ha estat la menys dolenta de les solucions si tenim en compte que el principal objectiu de l'encara líder del PSC era expulsar-los fulminalment de forma exemplificadora per si algun altre il·lustre diputat tenia temptacions de seguir els seus companys. Afortunadament es veu que encara hi ha algú en aquella casa que pensa una mica i no es deixa portar pels mateixos instints primaris que el primer secretari, valgui la redundància. Això sí, Navarro ha volgut fer un mobbing particular als seus treus companys i els ha exilat en un racó dels escons del grup parlamentari. La veritat és que el dirigent socialista potser no considera aquesta mudança un càstig sinó un tot honor, ja que estan a tocar dels diputats d'Albert Rivera amb qui Navarro s'hi troba quasi tan bé com amb el PP, d'acord amb alguna foto de família que circulà el passat desembre.

I Avui el Parlament ha estat notícia pel debat de pressupostos on el tema de la consulta ha tornat a posar sobre la taula la divisió entre els partidaris de votar i els que no. Mentre Alicia Sánchez-Camacho repetia la lletenia sobre la il·legalitat del referèndum, Artur Mas tornava a insistir en conèixer detalls sobre el pla secret de Rajoy per evitar-lo i remarcava la obsessió dels populars vers la seva persona, quan de fet ell només és el cap visible d'aquest 70%  de ciutadans que volen votar i no els deixen. Precisament, el que no ha deixat massa ben parat ha estat la resposta del president a Pere Navarro responent les crítiques que aquest últim ha fet per no dialogar amb Rajoy i per haver-se reunit en secret amb el seu homòleg de la Llombardia, Roberto Maroni. En llenguatge futbolístic podríem dir que Mas li ha clavat dos gols per l'esquadra quan ha recordat  al socialista el seu poc diàleg amb els crítics del seu partit i la trobada que en el seu dia també tingueren Rubalcaba i Maroni quan aquest era ministre de l'Interior.

I si això passava al cap i casal, a la capital del Reino el Congrés debatia sobre Europa i malgrat diverses interpel·lacions, Mariano Rajoy només s'ha referit al "problema català" de passada i ha demanat a les formacions sobiranistes que expliquin "tota la veritat" als ciutadans sobre les conseqüències d'allò que demanen i ha exigit que no manipulin la informació. Si no fos perquè potser s'ho creuen em fa gràcia que sigui precisament el president del PP qui parli de manipulació informativa.Un fet que per cert veurem i patirem ben aviat perquè un dels punts que vol potenciar l'executiu de Rajoy és la presencia dels membres del seu govern i del PP a Catalunya per tan d'intentar evitar l'inevitable. La setmana que ve ell mateix assistirà a la convenció organitzada per la seva filial a Catalunya, sota el lema de "Junts Sumem".

A l'hora de parlar de les perles d'aquest dimecres sens dubte hem de començar per curiós consell que la Policia Nacional feia a través del seu Twitter donant indicacions per tal que t'enxampin amb porros a l'aeroport. Passa una mica com el cas d'en Navarro, que no sabem si és una estratègia secreta per buscar allà on no aconsellen o és simplement una patinada més del ministeri de l'Interior. Les instruccions del cos policial expliquen què cal fer per tal que els gossos no detectin la "Maria".

La segona perla tampoc ens deixa indeferents i té a veure amb la informació publicada pel diari Times sobre un espectacular robatori de 100 baionetes i gairebé 7.000 euros en unes pastilles sustretes del ministeri de Defensa. Per tal de dissimular l'indissimulable, fonts del departament han explicat que les pastilles de color blau i de nom Viagra tenen també aplicacions per tractar la hipertensió arterial.
Després d'aquest furt més que lamentable, veurem si alguns partidaris de reconquerir Gibraltar aprofiten el moment de debilitat britànica ara que estan en hores baixes i no presenten armes per falta de medicació.

El País de Nunca Jamás

Bona tarda i bon dimarts internautes. L'escriptor i poeta francès Jean de la Fontaine digué en una ocasió que 'Tots els cervells del món són impotents contra qualsevol estupidesa que estigui de moda.' I això és precisament el que ahir vàrem poder comprovar en l'entrevista que el president del govern espanyol concedia a una televisió amiga d'un amic "Planeta-ri". Tal com llegim a El Mundo, Mariano Rajoy ha tingut dies millors, no sé ben bé quins, però segur que sí. o no. El cert és que l'audiència tampoc fou l'esperada per la cadena ja que els espectadors, avesats al personatge preferiren optar per alternatives millors per tal de dormir més tranquils. Com era d'esperar, la majoria de temes quedaren com al principi, és a dir, amb la mateixa incògnita, ja que en l'únic que el cap de govern es mostrà segur fou en la assegurar la innocència de la infanta Cristina i en fer una defensa numantina de les posicions intransigents, afirmant que mentre ell sigui president "ni Catalunya serà independent, ni tampoc hi haurà consulta".

Aquesta mostra que s'adiu perfectament en la generació dels Ni-nis, deixa clar que hem de marxar del País de Nunca Jamás, si és que volem sobreviure a tanta estupidesa i tornar a respirar aire pur. De tota manera, no deixa de tenir certa gràcia que en aquest territori els Ni-nis tenen certes facilitats i avantatges per triomfar, gairebé com el somni americà d'aquell nen que comença a repartir diaris en bicicleta i acaba convertint-se en president. A Espanya la història és un xic diferent, perquè una tertuliana com Belén Esteban acaba publicant el llibre més venut i un "mindundi" com Rajoy és elegit president.

D'altra banda, interessant la notícia que llegim a El Periódico sobre les declaracions coincidents de les números dos de PP i PSOE respecte Catalunya. Dolores de Cospedal amb un somriure d'orella a orella es congratulava que els socialistes tinguessin ben clar el seu "NO com una casa" a la nostra independència. En aquest sentit, Elena Valenciano, vicesecretària general del PSOE no descartava que la seva formació participi en actes conjunts amb els populars per defensar la unitat d'Espanya. Resulta ben trist i penós que govern i oposició, que ben poques coincidències tenen, tinguin un ampli consens en tot allò que afecta al procés català.

Ben trist és com es deuen sentir els votants de Ciutadans després que ahir saltés la notícia de la possible imputació del seu número dos per un presumpte delicte de frau fiscal. Jordi Cañas, mà dreta d'Albert Rivera, compareixia al parlament i en diversos mitjans amb el cap cot i mala cara, al saber-se que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya podria imputar-lo en els propers dies si al final considera que l'ariet de C's hauria emès una factura falsa i suposadament estafat 429.203 euros en la declaració de l'impost de societats de l'exercici 2005. Diuen que qui riu l'últim riu millor, i aquells que sempre exigien "Mans netes" i que predicaven amb l'exemple, tornen a ser notícia pocs mesos després que la Sindicatura de comptes posés de manifest les irregularitats en els comptes de la seva fundació.

En l'àmbit de les perles d'aquest dimarts ens fem ressò de la informació publicada a l'edició britànica del diari Metro, que ens explica els resultats d'un estudi que afecta les futures mares. Segons la investigació del doctor Dick Swaab de la Universitat d'Amsterdam, les embarassades que fumen al llarg de la gestació poden condicionar la tendència sexual del seu fill o filla, fent que si és nen sigui gai o si és nena sigui lesbiana o bisexual. La pseudoinvestigació, que sembla més feta per la conferència episcopal espanyola per les bagenades que arriba a dir, també afirma que el consum de drogues afecten el quocient intel · lectual del futur nadó i si es viu en un entorn amb una altra contaminació fa que augmentin les possibilitats que el nen sigui autista. Suposem que és precisament aquest últim cas el que explica on vivia l'autor de l'estudi.

La segona perla ens recorda una de les obres més famoses d'Oscar Wilde, "La importancia de dir-se Ernest". Tot i no poder assegurar que el nom fa a la persona sí que és veritat que en els casos com el del nostre protagonista li genera més d'un problema. El corresponsal a Palestina del diari Diagonal Global explica el cas d'un ciutadà marcat des del seu naixement pel nom triat pels pares. Si ja viure en aquelles contrades és un risc pels ciutadans palestins, imagineu-vos si a més els teus progenitors decideixen posar-te el nom de Hitler. Aquest fet ha comportat força maldecaps a Hitler Abu Hammad, ja que en un país amb milions de jueus no és massa popular anomenar-se d'aquesta manera. El protagonista explica que els seus pares no tenien cap malicia quan tingueren aquesta pensada i només el triaren perquè els sonava que havia estat una persona important i havia marcat la història.

Els més de 5 minuts de glòria

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Un sociòleg nord-americà va dir fa més de trenta anys que la propaganda era una formidable venedora de somnis, però resulta que jo no vull que em venguin somnis aliens, sinó senzillament que es compleixin els meus'. Segurament aquesta cita de l'escriptor uruguaià Mario Benedetti la subscriuria bona part dels catalans pensant en clau independentista. I és que aquest aquest somni que fa uns anys semblava una quimera, avui cada dia que passa va prenent una clara textura de realitat per molt que pesi a alguns.

El que és evident és la internacionalització d'un procès que fa un poc ningú no n'hagués donat un pèsol, especialment a la capital del Reino. Aquest cap de setmana ens assabentàvem d'un important reportatge de la BBC sobre el procès català on el president de la Generalitat és entrevistat per Alan Little, una de les cares més populars de la cadena pública britànica. Artur Mas destaca el fet que sent enveja dels escocesos pel tracte dispensat pel primer ministre David Cameron al permetre el referèndum.

Afortunadament, sembla que el Diplocat i el lobby de relacions públiques Independent Diplomat, s'han anat posant les piles, si més no en quan a mitjans de comunicació que s'interessen pel conflicte. L'altre exemple que hem conegut avui mateix l'hem trobat al diari argentí La Nación , el qual considera el president de la Generalitat com un dels onze personatges que poden canviar el món en aquest 2014.

Diu la saviesa popular que 'Si l'enveja es tornés tinya, mig món grataria', i al PPC no paren de gratar compulsivament al veure que el procés no es queda a casa sinó que viatja bastant més enllà. És aleshores quan el mestre de cerimònies de la confusió i mal perdre, també conegut com Enric Millo, surt a la palestra i fa declaracions com que és indignant observar com el president de la Generalitat s'ha convertit en un antisistema que no respecta la democràcia i no para d'utilitzar expressions bèl·liques. Interessant concepte de democràcia el d'aquells que han tancat amb pany i clau les urnes.

L'altre punt que dia si i dia també es dediquen a escampar tant des del carrer Génova com de Ferraz és la idea que a Catalunya s'ha posat èmfasi en la qüestió nacional i s'ha donat l'esquena als problemes de la ciutadania. En aquest sentit no deixa de ser paradoxal l'informe que Intermón Oxfam ha presentat aquest matí, en que denuncia que Espanya s'ha convertit en el segon país de la UE en major índex de desigualtat econòmica, on les vint persones més riques del país disposen d'una fortuna de 77.000 milions d'euros, que és la mateixa quantitat que disposa el 20% de la població més pobra.

Igual de pobre, però d'esperit, és el recentment designat cardenal Fernando Sebastián, el qual s'ha cobert de glòria i no precisament divina en una entrevista concedida al diari 'Sur'. Sa eminència, al igual que també va fer en el seu dia un democristià català aficionat a tocar la bateria, considera que la homosexualitat és una deficiència que amb el tractament adequat pot corregir-se. Sembla estrany que amb conductes tan retrògrades i antinatura, un príncep de l'esglèsia es dediqui a embrutar i torpedinar els aires frescos impulsats pel pontífex.

En el terreny de les perles, aquest dilluns ens hem llevat amb una informació arribada des de la ciutat mexicana de Mérida, on un ciutadà que encara no ha estat identificat, pres d'una eufòria altruista va sortir al balcó de l'ajuntament i va començar a llençar diners a dojo, fins a 5.000 pesos. No és d'estranyar que aquest fet comportés un autèntic alderull al carrer que obligà la policia a intervenir i a detenir el peculiar personatge. Posteriorment, el detingut no el nomenaren president d'una ONG ni d'una fundació, sinó que fou ingressat directament a un psiquiàtric, on suposem que els interns van rebre'l el filantrop amb el braços i carteres oberts.
La segona perla ens situa en terres asiàtiques, concretament a la universistat Kasetsart de Bangkok, on el professorat a pres mesures extraordinàries per evitar que els seus alumnes copiessin en els exàmens. El mètode revolucionari emprat ha estat obligar als estudiants a posar-se uns barrets dun estil que recorden els tapalls que porten els rucs per impedir que mirin als costats. En trobareu més detalls en aquesta crònica del Bangkok Coconuts.
 
Veurem si gràcies al nou complement, els tailandesos converteixen les carbasses en melons.

El retorn del 7è. de cavalleria

Bona tarda i bon divendres internautes. Deia un gran matemàtic i filòsof grec: 'Ajuda als teus semblants a aixecar la seva càrrega, però no et consideris obligat a portar-la'. Aquest pensament de Pitàgores podríem a aplicar-lo al gran sidral que des de fa 24 hores viu el PSC, en que el vot diferenciat de tres diputats sembla haver comportat que el 7è. de cavalleria representat les bases i càrrecs locals del sector catalanista, així com nombrosos històrics del partit sortissin en defensa dels seus companys i presentessin un manifest en defensa del dret a decidir.

De fet el que denuncien és l'intent de l'actual direcció de voler eliminar les diferents sensibilitats que el 1978 originaren el naixament de l'actual formació. El pitjor de tot, no és només el menyspreu que alguns dirigents com Antoni Balmón, mà dreta de l'encara líder del partit, sinó la ferma decisió de menysvalorar les minories i amenaçar-les amb expulsar-les, previ retorn de les actes de diputats. El gest de Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura que ha comportat també nombrosos gestos de solidaritat arreu del territori podria acabar convertint-se en una alternativa política a l'actual formació, que segons apunten algunes fonts també acabaria integrant la recent creada Nova Esquerra Catalana d'Ernest Maragall.

Malgrat els tres protagonistes d'ahir s'esforcin a subratllar que ara no és hora de parlar de les conseqüencies orgàniques del seu gest, a ningú se li escapa que la recomanació de l'actual direcció tindrà un pes determinant perquè els 5 membres de la comissió de garanties del partit acabin tirant pel dret, bàsicament per no contradir l'actual direcció. La que també ha tirat pel dret i no s'ha mossegat la llengua ha estat la número 2 del PSOE, Elena Valenciano, que en una entrevista a TVE ha aplaudit l'actitud de Pere Navarro fent valer la majoria i ha recordat a Geli, Ventura i Elena que no és obligatori militar en un partit en el que no hi creus. No sé vosaltres, però al meu poble d'això en diuen ingerència, per no dir "mala llet".

Precisament, "Bad Milk" és el que deurien tenir aquest matí a Madrid quan llegien la premsa internacional, prèviament traduïda es clar. Si bé el viatge als Estats Units no tingué cap mena de repercussió mediàtica ni allà ni a la resta del món mundial, no ha passat el mateix amb la votació d'ahir al Parlament.  Tal com informa el Nació Digital, nombrosos mitjans nord-americans i europeus han obert les seves capçaleres parlant d'aquest nou pas dels catalans per celebrar una consulta per l'autodeterminació. No és d'estranyar que aquest fet sigui molt més transcendent que la d'un simple "prime minister" que necessita intèrpret i li acaben donant un copet a l'esquena, acomiadant-lo de la Casa Blanca amb unes xocolatines estupendes.

Ben estupendes també han estat les 7 noves competències que el govern central ha traspassat a Euskadi. La Vanguardia explica que després de mesos de negociacions el País Basc ha rebut un bloc d'impostos mediambientals, de joc i els dipòsits bancaris que els permetrà ingressar 70 milions d'euros. No deixa de ser significatiu que mentre aquí s'afanyen a retallar-nos competències, al nord els hi incrementen, suposem que per calmar la fera i evitar que questa grip sobiranista es converteixi en una epidèmia difícilment controlable.

La primera perla d'aquest últim dia de la setmana mossegadora ens la porta The Atlantic Post, el qual subratlla un fet que ni els lectors nord-americans més metòdics s'havien adonat. El rotatiu destaca l'error periodístic més durador de la història, ja que el famòs The New York Times, ha mantingut al llarg de 100 anys una errada en el número de cada edició, des de 1898 fins el 2000.
D'aquesta manera, un 7 de febrer de 1898 ningú va supervisar al treballador responsable de canviar la numeració de l'edició de l'endemà, i sense adonar-se'n va afegir 500 exemplars més del compte. Ni els més avesats a fer el joc de les 7 diferències van caure-hi.

Els que sí que ha caigut i de cul ha estat la vicepresidenta de la UE i comissària de Justicia, Viviane Reding a l'assabentar-se d'una idea que el govern de Malta ha tingut per incrementar els ingressos i pal·liar la soferta econòmia d'aquesta illa. La idea no deixa de ser emprenedora, perquè l'executiu ha posat a la venda fins a 1.800 passaports per tal que aquells ciutadans extracomunitaris que puguin permetre's el luxe de pagar 650.000 euros, aconsegueixin sense problemes la nacionalitat europea. El pla durament criticat per les autoritats de Brussel·les és plenament legal, ja que forma part de la competència dels estats concedir la ciutadania, i podria generar uns ingressos milionaris els primer anys.

En fi internautes, us deixo amb una interessant reflexió del gran Woody Allen: 'Hi ha dos tipus de persones en aquest món, les bones i les dolentes. Les bones dormen millor, però les males semblen gaudir molt més les hores en què estan despertes.'

"Alea jacta est"

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Amb el puny tancat no es pot intercanviar una encaixada de mans.' Aquestes paraules de l'exprimera ministra Indira Gandhi deixa de manifest la voluntat de diàleg d'aquells que defensem el dret a decidir enfront l'immobilisme de l'unionisme. Si bé el resultat positiu de la votació d'avui a la Cambra catalana era previsible, no ho era tan la decisió que prendrien els díputats dels corrents crítics del PSC. Finalment la proposició per demanar la competència per fer la consulta ha acabat aprovant-se amb 87 vots a favor de CiU, ERC, ICV-EUiA i tres diputats del PSC. Per la seva banda,  els 43 diputats del PP, C's i la resta del PSC s'han tornat a posar d'acord, mentre que els tres diputats de la CUP han optat per l'abstenció.

Al marge d'aquest resultat el punt de tensió per uns i de tranquil·litat per uns altres l'han centrat Marina Geli, Núria Ventura i Joan Ignasi Elena, que desmarcant-se del grup parlamentari no han permès que el partit es convertís en una presó i han votat en consciència apretant el botó del sí. Però hi ha hagut més teca, perquè també s'especulava que Roció Martínez-Sampere podia votar-hi a favor, però finalment ha fet cas de la consigna de la direcció socialista i ha fet No crític, anunciant però que ho feia a contracor i per això abandona l'executiva. Aquesta mateixa decisió és la que ha près l'exdiputada Laia Bonet, que a l'igual que la seva companya ha anunciat que també deixa l'executiva. El dubte que ens queda és si realment és perquè discrepen obertament de Pere Navarro o bé perquè els estatuts del partit obliguen els candidats a les primàries a deixar temporalment la direccio del PSC.

Sigui com sigui, aquesta no és una setmana que l'encara líder del partit recordarà amb carinyo, especialment perquè deixa clar la fractura dels socialistes en forma de degoteig constant, no només centrat al Parlament sinó també en les diferents comarques i viles en les quals un gran nombre de regidors i alcaldes es mostren obertament a favor del dret a decidir o fins i tot de la independència. De moment però, l'executiva dirigida pel primer secretari ja ha demanat als tres diputats díscols que reflexionin i tornin l'acta de diputat abans de diumenge. Una demanda que de ben segur també recolza i aplaudeix el PSOE, si tenim en compte declaracions com les de la presidenta de la Junta d'Andalusia que ahir mateix es felicitava perquè el PSC havia tornat a la centralitat i beneïa que el partit votés al costat de PP i C's.

El que no acaba de beneir el PP d'Extremadura és l'actual reforma de l'avortament impulsada pel ministre Gallardón. A La Vanguardia podem llegir la discrepància pública que ha arribat al parlament extremeny a través d'una proposta presentada per José Antonio Monago en la que recorda que ningu pot negar a una dona el dret a ser mare, ni tampoc obligar-la a ser-ne. Els populars extremenys tornen a insistir en la necessitat de retirar l'actual avantprojecte i consensuar-lo amb altres forces.

Interessant la notícia que publica El Mundo en la que l'agència de qualificació Moody's alerta del risc que suposaria la independència de Catalunya per l'economia d'Espanya. Moody's apunta que la secessió significaria una baixada de l'inversió estrangera i una clara aturada en l'activitat empresarial, ja que Catalunya representa el 19% del Producte Interior Brut, el més alt de totes les comunitats. Un nou capítol que desmenteix rotundament aquells que s'entesten a difondre la idea que el procés català no té cap mena d'interès a l'exterior.
Després de tanta informació, desengreixem la maquinària informativa a través de les perles d'aquest dijous. Els metges xinesos tornen a la palestra perquè tal com explica el diari anglès Mirror, els facultatius han substituit ambun dit del peu un altre de la mà d'un pacient, víctima d'un accident quan era petit. La bona notícia, malgrat sembli una versió oriental de Frankenstein, és que la intervenció sembla que ha estat un èxit.

La segona perla torna a portar-nos al continent africà, perquè Anthony Olatunfe, un nigerià de 26 anys ha decidit portar als tribunals l'empresa que fabrica un conegut dentifrici per publicitat enganyosa. Sembla que la famosa pasta dental 'Close Up' s'havia convertit en un hit parade dels anuncis de televisió, ja que prometia que després del seu ús les dones caurien rendides als peus del consumidor. Tal com explica el rotatiu local MetroNaija, l'home ha decidit emprendre accions legals contra l'empresa al comprobar que malgrat tenir les dents immaculades, l'efecte 'Close Up' no ha funcionat com a reclam femení al llarg dels 6 anys ininterromputs que l'ha comprat.

En fi internautes, tal com deia Auguste Renoir: 'És només després d'haver perdut les dents que un es pot permetre el luxe de comprar filets.'

La reinserció dels polítics

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'L'educador mediocre parla. El bon pedagog explica. El professor superior demostra. El gran mestre inspira.' Les paraules de l'escriptor nord-americà William Arthur Ward serveixen per endinsar-nos en els resultats de l'Enquesta Social Europea que publica el diari El País. Aquest estudi que cada dos anys es realitza simultàniament en 29 països europeus, ha servit enguany per constatar el que el carrer fa temps que denuncia, la clara desafecció dels ciutadans espanyols vers els polítics, exemplificat en l' 1'91 sobre 10 en quan a la confiança que els mereixen els representant públics. La nota és la més baixa dels darrers deu anys i contrasta clarament amb un augment de l'interès que suscita les novers formes de fer política en moviments de participació ciutadana com col·lectius, manifestacions, moviments socials, etc.

El coordinador de l'ESE a Espanya, Mariano Torcal, reflexionava sobre la necessitat que la classe política faci un pensament sobre les causes d'aquests resultats. Però és evident, que per la gran majoria dels dirigents no deixa de ser paper mullat, ja que mentre els partits vagin tenint vots i el grau d'indignació no arribi a provocar revoltes, bona part de la casta seguirà actuant de la mateixa manera, entre altres coses perquè no sabrien a què més dedicar-se o si venien de l'empresa privada ja ni se'n recorden. I és que si més o menys gran part de la població està d'acord en la manca de resultats en les actuals polítiques de reinserció social, no estaria malament que aquells que les dissenyen, debaten i impulsen, fessin algun tipus de reciclatge per reincorporar-se a la vida civil, després d'estar anys i panys ocupant un càrrec, que ben poc ha tingut de servei públic. Tot i així, l'estudi dirigit per Torcal també fa esment a quelcom certament paradoxal, i és que els ciutadans valoren en un 7'6 l'estat de la seva felicitat.

Parlant d'estat d'ànim, després de l'anunci fet avui pel diputat socialista Àngel Ros d'abandonar l'escó, suposem que el que frega un nivell important de felicitat és Pere Navarro. De fet, l'encara líder del PSC, destacava des de Madrid l'honradesa de Ros al marxar, evitant trencar la disciplina de vot. D'aquesta manera Navarro, mata dos pardals d'un tret: elimina un crític del grup parlamentari i el substitueix per un home afí com es Òscar Ordeig Molist. La decisió del dimissionari no deixa de tenir una doble lectura. Primer la seva valentia al donar un pas important en la defensa de la seva defensa del dret a decidir, però també per la difícil situació en que es trobaria al capdavant de la Paeria, ja que si no seguís les directrius de Navarro i el Consell Nacional segurament veuria com el seus propis companys de partit a Lleida presentarien un candidat alternatiu a l'alcaldia. I es clar, ja que hem de perdre, almenys assegurem el roc a la faixa. Veurem com segueix demà aquest culebrot dels socialistes catalans.

Els que també han assegurat que no votaran a favor de la votació al Parlament per demanar la transferència per realitzar referèndum son els membre de la CUP. Ahir anunciaren la seva intenció d'abstenir-se al·legant que no reconeixen l'autoritat espanyola i no tenen perquè demanar permís a Madrid per fer la consulta.  Decisió polèmica, tal com llegim a l' e-notícies perquè el més de desembre havien signat a favor de la proposta. Tot i augurar que difícilment la consulta s'arribarà a fer, és una llàstima que la tan anhelada unitat dels partits sobiranistes es vegi demà trencada per voler fer gestos de cara a la galeria dels antisistema, especialment en un moment important.

Important també les declaracions que la jornada passada feia el secretari d'Estat d'Energia. I és que el ministeri d'Indústria sembla que hagi descobert la sopa d'all. Ara resulta que segons un estudi, més difícil d'entendre que la factura de la llum, els consumidors podem estar ben contents perquè en el còmput global la llum ha baixat. Ho destaca el Huffington Post, citant Alberto Nadal, el qual assegurà que la factura elèctrica va baixar durant 2013 el 3,1 %.  Vull pensar que deu ser una nova presa de pèl en forma d'insult a la intel·ligència, perquè si realment n'estan convençuts aleshores no és d'estranyar que amb més del 25% d'atur, la destrucció d'afiliats a la Seguretat Social i un dèficit per caure d'esquena, encara ens vulguin vendre la moto que la recuperació econòmica ja ha guanyat la batalla a la crisi.

Les perles del dimecres si que ens ajudaran a digerir la densitat d'algunes informacions. La primera en arriba des de la capital d'Irlanda, on un jove de 22 anys a l'hospital després d'haver patit un accident de bicicleta que en un principi no revestia perillositat. El problema fou que la part afectada per la col·lisió fou l'entrecuix i això comportà que durant cinc llargues setmanes el noi presentes armes, com si talment hagués estat víctima d'una sobredosi de Biagra, tal com explica el Daily Mail. Després de diversos tractaments diferents, la inflor va començar a desaparèixer . No sabem si al llarg d'aquests dies el jove  va rebre ofertes de feina d'algunes productores de cinema per adults, però si més no segur que quan vagi en bicicleta anirà més en compte.

La segona perla també té com a connexió un accident de trànsit que canvià la sort del nostre protagonista,
Christopher Scheller. Aquest britànic de 18 anys va haver de ser hospitalitzat a causa de les ferides i fou allà on els metges detectaren un objecte estrany al recte.  La troballa no era altra cosa que un botí de joies robades que el lladre havia amagat a la seva guardiola biològica. Els facultatius sorpresos li extrairen 4 collarets, 4 polseres, 11 anells de dona i una bosseta de marihuana

En fi internautes, ja veieu que hi ha persones que no són el que semblen, perquè malgrat les aparences en el fons, ben en el fons són autèntiques "joies".

No molesteu !

Bona tarda i bon dimarts internautes. Fa uns quants anys l'escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde ens obsequiava amb la següent frase: "Perdona sempre als teus enemics, res no els molesta més". Un consell intel·ligent que evidentment no està a l'abast de totes les ments pensants que a data d'avui encara ens governen. L'espisodi que ahir patineren els periodistes és l'exemple més palpable que demostra que l'equip de Mariano Rajoy no només continua blindant-lo a ell sinó també aquella informació sensible que ataqui o divergeixi del discurs oficial. Si fa uns mesos Moncloa començava a adoctrinar-nos sobre les rodes de premsa 3.0 amb pantalles de plasma, ahir més o menys van voler fer el mateix des de Washington.

Si habitualment els periodistes ja tenen prou dificultats per informar del que fa o desfa el l'executiu central, la jornada passada fou el súmmum de la indescència a l'hora d'acreditar els enviats especials a la Casa Blanca, on Mariano Rajoy era rebut per Barack Obama. Evidentment, el conflicte català planava a l'aire i els responsables de comunicació espanyols facilitaren l'accés només als mitjans afins, deixant els més crítics, entre els quals bona part dels catalans, fora de la roda de premsa, que per cert només tingué una pregunta per banda, tal com denuncia El Periódico en el seu editorial.

Tot i així, els periodistes que malgrat tot segueixen molestant, aconseguiren introduir la pregunta tabú sobre Catalunya, i Rajoy visiblement incòmode perquè s'ensenyaven les vergonyes al gendarme mundial, va optar per negar qualsevol possibilitat de secessió a Espanya apel·lant al sentit comú i per la seva banda el president nord-americà evitava respondre la mateixa pregunta. Tot i això, Rajoy tingué un bon dia perquè aconseguí la foto tan preuada i la benedicció del líder del EUA per l'èxit de les reformes econòmiques, tot i que també li recordà que cal fer els deures per reduir l'elevada taxa d'atur.

A casa nostra, malgrat el temps no deixa de ser força elevada la preocupació que es viu a CiU pel cas de les ITV. Ahir, la Fiscalia Anticorrupció demanava una nova imputació per Oriol Pujol, en aquesta ocasió com a presumpte autor d'un delicte de suborn després d'un correu electrònic trobat per la policia en que diversos empresaris fan esment dels 30.000 euros que hauria demanat l'exsecretari general de CDC per tal de votar a favor de la llei de seguretat industrial. Tot i que encara no s'ha provat res i que tothom és innocent fins que es demostri el contrari, a ningú se li escapa que a mesura que la consulta estigui més a prop determinats poders i mitjans aniran creant l'ombra de la sospita al voltant d'aquest i altres casos que puguin sorgir.

El que no deixen de sorgir són declaracions sorprenents i gairebé kafkianes com les que recull La Vanguardia de Carlos Espinosa de los Monteros, responsable de la Marca España, que ahir era a Barcelona convidat pel Circulo Ecuestre. Segons explicà el dirigent, resulta que els catalans un dia vam llevar-nos il·luminats per una brillant idea: posar estelades als balcons perquè sinó els estrangers confonien la senyera amb la bandera espanyola i això no podia ser. Espinosa també va animar les empreses catalanes a treballr juntament amb les firmas espanyoles ja que la marca Catalunya no la coneix ni la portera de l'edifici i en canvi podrien aprofitar el gran paraigua de la Marca España per expandir-se i guanyar "prestigi" a l'exterior. No sé si aquest home ahir s'havia passat amb la medicació o simplement va tenir un mal dia, perquè només cal veure la valoració pèssima que els propis espanyols tenen dels seus seus polítics i les seves institucions, tal com revela la darrera Enquesta Social Europea.

Parlant d'Europa, Vilaweb destaca novament el contrast entre el govern espanyol i britànic en cas de secessió del seu territori. Mentre Madrid nega una i altra vegada, com si d'una lletania o mantra es tractés el dret a decidir, a Londres en canvi anunien que el govern assumirà el 100% del deute en cas que el Sí per la independència triomfi a Escòcia. Segons el Tresor, si es produeix aquest fet seran les autoritats d'ambdós països que s'asseuran a negociar quina part els correspon.

En l'àmbit de les perles avui destaquem una notícia trista i curiosa que explica el diari anglès Daily Mail. Segons el rotatiu el dia més trist de tot l'any 2014 serà el 20 de gener. L'estudi realitzat a partir de dos milions de missatges de Twitter, demostra que només el 12% de la població aconsegueix assolir els objectius que es planteja en canviar d'any. D'aquesta manera, els investigadors han descobert que al voltant d'aquesta data és quan els "piuladors" envien missatges més tristos, depriments i negatius, assumint que els bons proposits i plans pel nou any difícilment es realitzaran. Tot i la manca de rigor d'aquesta investigació, no deixa d'alegrar-nos que almenys no hagin triat el 9 de novembre, per raons òbvies.

La segona perla també té caràcter científic i ens arriba des de terres nipones. Diversos investigadors de la Universitat de Tòquio han inventat un mirall que li encantaria a la bruixa de la Blancaneus. Sembla que el nou enginy permet incrementar l'autoestima després de mirar-t'hi ja que a través de diversos processadors i una càmera digital interna, l'espill sempre et tornarà el teu rostre somrient. Podeu comprovar-ho en aquest vídeo.

Tot i així, no oblideu el que diu un popular proverbi àrab: 'Si veus les dents al lleó, no et creguis que és perquè t'està somrient.'

Una vez que pasaron las celebraciones de fin de año, los regalos navideños, fiestas, banquetes y vacaciones;  las personas tienen que volver a su vida cotidiana, obligaciones escolares y laborales, todo ello, enfrentando la bancarrota que quedó tras tanto derroche.
Eso provoca que las personas se sientan abatidas, desmotivadas y deprimidas y es justo durante este lunes cuando más lo resienten, pues éste podría ser el día más infeliz de todo el año.
A lo largo de los últimos tres años, varios investigadores analizaron más de dos millones de mensajes de Twitter colocados en enero buscando un lenguaje negativo y frases que indicaran mal humor.
Hallaron que este lunes se registra una cantidad cinco veces mayor que el promedio de tuits relacionados con el sentimiento de culpa por el abandono del objetivo de llevar un modo de vida más sano, según el diario británico 'Daily Mail'. 
Según la empresa fabricante de bebidas Upbeat, este día también crecen en seis veces las quejas sobre las condiciones meteorológicas y los hombres se sienten peor que las mujeres.
Los letrados, por su parte, describen este lunes como el Día del Divorcio, dado que es el más habitual del año para iniciar el proceso de divorcio.
En enero en general se inician dos veces más acciones de divorcio que en septiembre, el segundo mes más 'popular' en este sentido. La presión financiera, el abuso de alcohol, desacuerdos con los familiares y riñas sobre las labores del hogar encabezan el listado de las razones de las disputas, según el portal Divorcedepot.co.uk.
Otra encuesta elaborada por Evian sobre el periodo posterior a las Navidades, reveló que más de un tercio de aquellos que tienen que desplazarse para ir al trabajo describieron su viaje como "aburrido" y que una de cada cinco personas dijo que el regreso al trabajo era "como el día de la marmota", en referencia a la película en la que un personaje tiene que revivir el mismo día una y otra vez. 
Estos datos refuerzan el cómputo que hizo el psicólogo británico Cliff Arnall sobre el día más deprimente del año. Una ecuación matemática que publicó en 2005 donde toma en consideración el tiempo atmosférico, los datos estadísticos sobre los endeudamientos particulares y el plazo transcurrido desde Navidad. Según él, el día más deprimente es el lunes de la última semana completa de enero.
- See more at: http://www.uniradioinforma.com/noticias/curioso/articulo245263.html#sthash.RT9yscCl.dpuf