La seva preocupació és la nostra tranquil·litat

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'Estar preocupat és ser intel·ligent, encara que d'una manera passiva. Només els ximples no tenen preocupacions.' La frase és del dramaturg i poeta alemany Goethe, però l'hauria pogut signar perfectament Juan Rosell. El Huffington Post explica en la sevà crònica l'estat de preocupació del president de la CEOE pel gir sobiranista de bona part dels empresaris catalans. El dirigent de la patronal posa en relleu el "distanciament" entre aquests territoris i apel·la a la moderació i al diàleg per solucionar el problema. Però a més, Rosell fa una crida al seny de l'empresariat, convidant-los a pensar més amb el cap que amb el cor. Evidentment, no és estrany que el responsable de la gran patronal empresarial estigui preocupat, entre altres coses perquè el seu cor sempre ha estat més "rojo y gualdo" que "estelat o quatribarrat"

En aquest sentit, el president de la CEOE evidencia allò que des d'altres institucions es neguen a admetre fent ús de la tàctica de l'astruç amagant el cap sota la constitució. Per tant, això ens ha d'omplir de tranquil·litat i optimisme perquè és senyal que ho estem fent raonablement bé. Quelcom que també posa de manifest l'antropòleg i professor universitari, Manuel Delgado, en una entrevista a Vilaweb, en que afirma que tenim la independència a tocar.

D'altra banda, en clau econòmica hem de tornar a denunciar la falta de paraula i sensibilitat del govern popular despres que al llarg de les darreres setmanes, tant el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, com el d'Economia, Luis de Guindos, asseguressin per activa i per passiva que la pujada de la llum era un hortitzó que no contemplava l'executiu central. Com tantes altres coses s'han tornat a retratar, mostrant un novament un descrèdit absolut que ja no és notícia. Malauradament el que sí serà notícia serà aquest "reajustament", altrament dit pujada de la factura elèctrica que podria oscil·lar entre el 6 i el 7%. El pitjor de tot, és que encara es pensen que la gent té prou coixí per anar aguantant aquestes injustícies.

Parlant de preses de pèl, la que publica avui el diari El País sobre les relacions entre la família Aznar i l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa. El rotatiu del grup Prisa publica un correu on llegim la resposta de Blesa a les pressions del fill de l'exbigotut, que pretenia que l'exbanquer autoritzés la compra de nombroses obres d'un amic pintor dels Aznar per la no menyspreable xifra de 100 milions d'euros, ja en plena crisi. Tot i que Blesa fou col·locat a la presidència del banc per José María Aznar, aquest es negà a que el banc adquirís aquestes obres, un fet que no sentà massa bé a l'actual president de la FAES.
 
En l'àmbit de les perles, interessant la que ens porta El Periódico, que explica una inusual campanya publicitària de la companyia aèria WestJet. L'impacte arriba després que alguns passatgers amb destintació a Calgari foren sorpresos abans d'embarcar amb un Pare Noel virtual que els preguntà quins regals volien per aquestes festes. Doncs dit i fet, tan bon punt van posar el peu a l'Aeroport de Calgari, els incrèduls viatgers veieren com apareixien els regals demanats a la cinta transportadora. Com veieu igualet que aquí, que l'únic que regalen és la pèrdua d'equipatge.

La segona perla també ens deixa glaçats i mai més ben dit. La revista 'Nature Communications', destaca la recerca d'un equip de científics que ha trobat nombrosos diamants a les muntanyes de l'Antàrtida. Concretament, els exploradors han trobat restes de kimberlita. Veurem si a l'igual que ha passat a Alaska amb el petroli, on els interessos econòmics han primat sobre els ambientals pensant que Kyoto és només el nom d'una cadena d'electrodomèstics que entre les seves gangues tenia un protocol.

Reaccions: