La pinça constitucional no ens permet votar

Bona tarda i bon dijous internautes. 'Tots els mals de la democràcia poden curar-se amb més democràcia.' Alfred Emanuel Smith (1873-1944) Polític nord-americà. I de moment els mals de la democràcia prenen forma de constitució restrictiva, custodiada pels partits immobilistes que no tenen cap intenció de canviar l'statu quo. L'exemple més clar l'observàrem ahir al Congrés de Diputats escoltant el president del Govern i el líder de l'oposició, fent una pinça contranatura sempre que Catalunya demana emancipar-se. Quelcom que torna a qüestionar Alfred Bosch (ERC) al manifestar que el govern espanyol pateix d'urnofòbia, per impedir que els catalans s'expressin lliurement votant.

A l'igual que el seu cap directe, Alícia Sánchez-Camacho, que avui passava pels Matins de Catalunya Ràdio, ha tornat a ser la veu del seu amo reiterant que el govern central mai permetrà una consulta d'autodeterminació que és il·legal, a l'igual que ha totes les constitucions del món. Segurament ni ella ni Rajoy deuen haver llegit el Nació Digital perquè desmenteix aquest extrem, explicant el que diu la carta magna del país veí, ja que Portugal i el Brasil contemplen aquest dret en les seves respectives constitucions. Camacho també ha tornat a treure una possible suspensió de l'autonomia posant com exemple el que feu el govern britànic a Irlanda de Nord. Al llarg de l'entrevista la líder popular ha insistit en que haurien de ser tots els espanyols els que poden decidir, bàsicament perquè ni PP ni PSOE han reconegut mai Catalunya com a subjecte polític i jurídic. Per tant, que no ens facin passar bou per bèstia grossa fent el posat de cadellets degollats quan en realitat no són més que els botxins.

D'altra banda, el partit de Pere Navarro torna a l'actualitat a causa de les discrepàncies internes d'algunes agrupacions locals que no entenen el posicionament de la formació socialista. Així, el PSC d'Igualada ha desafiat l'encara líder manifestant el seu suport a la pregunta inclusiva acordada per CiU, ERC, ICV i la CUP. Però el més sorprenent ha estat la punyalada que assestada des de Can Navarro, perquè els socialistes de Terrassa també han discrepat d'aquell que fins fa no massa encara era el seu alcalde, tal com publica avui Vilaweb.

De tota manera, no només a Can Navarro hi ha mala maror, perquè a Unió Democràtica ahir no els deuria sentar massa bé el centenar de baixes a les comarques tarragonines pel desencís causat per la indefinició del partit respecte el procés sobiranista i els continus atacs al president de la Generalitat. Des del partit de Duran han restat importància a aquest fet  assenyalant que la meitat de les persones que han trencat el carnet no estaven al corrent de pagament, quelcom que no deixa de ser una maldat per desacreditar els dissidents.

Per sort la deessa de la Fortuna ens porta bones notícies de l'exterior. En concret, el diari nord-americà The Wall Street Journal ha seleccionat una foto de la Via Catalana com una de les millors del 2013. I és que malgrat alguns s'entestin a tapar-ho, als mijans internacionals els causà un gran impacte veure com més d'un milió i mig de persones d'agafaven les mans al llarg de 400 km  per reivindicar la independència de Catalunya de forma pacífica.

Si entrem al territori "Perlil" cal incidir en una notícia que ens servei l'Agència EFE, que de ben segur no agradarà gens als polítics. En aquest cas el culpable és un Web que mostra les piulades que en el seu dia van decidir esborrar els diputats, per allò del que és "políticament correcte". D'aquesta manera, digodiego.es és el "Pepito Grillo" en forma d'hemeroteca del twitter que recorda als representants populars que malgrat tot sempre hi ha un pòsit virtual del seu mal cap.

La segona perla també té a veure amb internet i com serveix per combatre tot allò que sona a català. A Libertad Digital llegim la informació sobre el nou enginy de David Fernández, el qual està tan tip de sentir parlar dels catalans que ha creat una aplicació anomenada Sustitu.CAT, amb la qual quan naveguem per diferents pàgines el nostre navegador subsitueix termes com Catalunya o catalans per Ponilàndia o ponies. Un altre exemple del molt que ens estimen alguns als altres límits.