Un any després

Bona tarda i bon dilluns internautes. Un vell proverbi àrab diu que 'Hi ha quatre coses que mai tornen: una bala disparada, una paraula parlada, un temps passat i una ocasió desaprofitada'. Una reflexió que sens dubte pot fer pensar a més d'un en l'any transcorregut des de les darreres eleccions al Parlament. Des d'aleshores han passat moltes coses, però potser no prous si tenim en compte els pals a les rodes que des de Tribunals i govern central han anat posant-nos a base de decrets, lleis i sentències desfavorables pels interessos catalans. El president de la Generalitat, que és de viatge oficial a l'Índia, ha tornat a fer una crida a la resistència i ha demanat a les forces polítique que no tibin la corda de la consulta cadascú pel seu cantó perquè podria arribar a trencar-se. Sense fer una comparació explícita, Artur Mas ha volgut fer un paral·lelisme entre el procés català i el moviment de resistència pacífica que liderà Mahatma Gandhi. Cal recordar però que no tot foren flors i violes pels habitants de l'excolònia britànica, perquè si bé aconseguiren la independència, els soldats de sa graciosa majestat no els ho posaren fàcil, ja que davant la resistència passiva i la desobediència civil dels nadius respongueren amb bales i més bales, fins que al final claudicaren davant la lluita pacífica impulsada per un homenet que es convertí en un dels pares del país.

I no cal ser massa llestos per pensar qui prefereix fer ús dels articles 2 i 8 de la constitució per defensar la indisoluble unitat d'Espanya amb l'exèrcit. I segurament aquest és també un dels motius pels quals el portaveu del grup parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat durament el president de la Generalitat dient que amb aquest tipus de viatges l'únic que fa és avergonyir els catalans amb l'ajuda del seu "guia espiritual" Junqueras. Evidentment, la seva cap directa també ha volgut posar-hi cullerada reclamant que el cap de l'executiu català deixi de malbaratar recursos públics buscant socis internacionals. Després de tant magnífiques declaracions és fàcil arribar a la conclusió que el nostre president està a l'Índia, però avui a Catalunya hi havia dos dirigents PoPulars que s'han dedicat a fet l'indi, amb perdó per tots els indis que ens llegeixin.

Ja que fèiem referència a Alícia Sánchez Camacho, no val a badar respecte l'article que l'exdirector del diari ABC i actual col·laborador de La Vanguardia ha escrit avui. José Antonio Zarzalejos torna a fer-se ressò dels rumors que cada dia s'escolten al carrer Gènova de Madrid, en que algunes fonts apunten que no passaran massa mesos perquè li acabin fent el llit a l'actual presidenta del PP a Catalunya. Segons l'articulista, Camacho podria ser desterrada a Europa, com ja van fer en el seu dia amb Alejo Vidal Quadras. La sorpresa és que un dels noms que sonen per substituïr-la és un home d'alçada, no moral sinó física: Xavier García Albiol, actual alcalde de Badalona.

La notícia del cap de setmana ha tingut com a protagonista l'Assemblea Nacional Catalana, que ha volgut deixar clar que malgrat no són un agent polític, vetllen perquè els partits no s'adormin i no descarten noves movilitzacions si els partits no acaben acordant la pregunta de la consulta abans que acabi l'any. D'aquesta tocada de crostó a través de la "Declaració de Seva", l'ANC ha tornat a exigir un enunciat clar que inclogui la paraula "independent", ja que sinó seria un frau a la ciutadania, tal com recordava aquest matí Carme Forcadell en una entrevista a Catalunya Ràdio.

En el terreny de les perles en destaquem dues força diferents. La primera fa referència al perill que suposen el desodorants, no tan sols per la capa d'ozó sinó també per les embarassades. L'estudi de la Universitat de Michigan destaca que aquest producte de la higiene persona conté una substància que pot provocar parts prematurs. Si us serveix de consol, em va a la ment una famosa cita de Thomas Alva Edisson: 'El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor'.

La segona perla és bastant més gratificant no només per les embarassades. Tal com llegim a el Singular Digital, el Gran Teatre del Liceu tornà a ser l'escenari de crits per part de nombrosos assistents al concert ‘Músics Metges contra el càncer’. Aquesta vegada però, cap membre de la monarquia hi era present, però bona part del públic no pogué reprimir l'emoció a l'escoltar els dos-cents cantants i vuitanta músics que entonaren ‘El cant de la Senyera’. Com si d'una coreografia es tractés, del no res aparegueren senyeres i estelades que completaren l'actuació juntament amb nombrosos crits demanant la Independència. No deixeu de visitar l'enllaç per veure el vídeo que com deia aquell 'posa la gallina de piel'.