Independència, fallida o creixement?


Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Els diners no són res, però molts diners, això ja són una altra cosa.' D'aquesta manera tan gràfica l'escriptor irlandès George Bernard Shaw explicava la importància d'aquest mannà que mou el món des de fa uns quants segles. Justament de diners en parlava ahir Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya, afirmant que una Catalunya independent suposaria una daltabaix a nivell nacional i europeu, comparable a la ruptura de l'euro que va estar a punt de produir-se quan esclatà la crisi grega. Linde va voler destacar el perill de fallida que comportaria un canvi de fronteres, assegurant que tant l'estat com el territori secessionat patirien molt. No cal dir o potser sí, que una Catalunya independent no lligaria els primers anys els gossos amb llonganisses, però està clar que el teixit productiu català i l'emprenedoria seguirien obrint portes a l'exterior, com de fet fa anys que ho estan fent. Però es clar, el governador no podia deixar de recordar el famós mantra que tan s'esforça Mariano Rajoy i els seus ministres a repetir, qui marxi quedarà automàticament fora d'Europa i per tant no seria finançat pel Banc Central Europeu ni tampoc podria formar part de la zona euro.

Aquest extrem, tal com recordava ahir Oriol Junqueras en una entrevista a 8TV, no està del tot clar ja que les autoritats europees en cap moment s'han mostrat tan clares amb altres nacions com Escòcia o Flandes que aspiren a seguir dins la Unió. De manera ben clara ho explicat aquest matí el ministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, que ha presentat el "llibre blanc" sobre la independència, on al llarg de gairebé 700 pàgines s'explica els beneficis de tenir un estat independent així com els dubtes que molts ciutadans poden tenir vers les estructures d'un nou estat.

Malauradament, a uns quants anys llum estem els catalans de tenir tan consens a l'hora d'afrontar el procés sobiranista. A falta de tenir un llibre blanc com els escocesos que respongui 650 preguntes sobre la independència, aquí els partits que teòricament estan a favor del dret a decidir, ni tan sols s'han posat d'acord, tal com s'havia pactat incialment, per votar al Parlament la so·licitud del famòs article 150.2 per celebrar consults. Ben encertada estigué Pilar Rahola lamentant que 'Els partits del Sí són un guirigall'. Esperem que finalment el Seny s'imposi i acabem tenint data i pregunta clara abans de trobar-nos l'home dels nassos.

La crònica judicial torna a tenir com a principal actor, Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, que ha estat condemnat a 4 anys de presó per delicte fiscal. En canvi, l'exbaró del PP ha estat absolt de suborn i tràfic d'influències. Així doncs, l'estranya combinació dels astres valencians han permès que l'home més afortunat d'Espanya per haver-li tocar 3 cops la loteria, hagi esquivat els 13 anys que li demanava la fiscalia. Això sí, l'amo i senyor de l'aeroport fantasma s'ha mostrat satisfet i confia que el recurs presentat prosperarà alliberant-lo de tots els càrrecs, i si no sempre li quedarà l'indult.

I de la fortuna d'alguns, a la malastrugança d'uns altres. La primera perla ens torna a parlar de la necessitat de tenir certa cultura PoPular. Si el passat mes de gener coneixíem la notícia de la denagació de la nacionalitat espanyola a un immigrant senegalès per no saber el nom de la dona del president del govern, ara la víctima ha estat un equatorià que pateix un alt grau de discapacitat psíquica, ha vist com l'Audiència Nacional no li concedia aquest honor al no respondre qui era Mariano Rajoy. Llàstima que aquest examen no ens el facin a molts catalans perquè estaríem encantats de fallar la pregunta i perdre de vista un passaport que no és el nostre.

La segona perla ens arriba de la Xina, on han descobert que hi ha lladres que tenen consciència. Si més no això és el que relata l'agència de notícies Xinhua a l'explicar el cas d'un important empresari al qui li van sustreure el seu iPhone. L'home lluny de donar-lo per perdut va dedicar-se a enviar missatges al lladre apel·lant al seny si no volia acabar servit en un plat de restaurant xinès. Sembla que l'amenaça funcionà en part, ja que el lladre va transcriure en 11 folis els més de 1000 contractes de l'agenda i els va enviar juntament amb la tarja SIM en un paquet al seu legítim propietari.


Ja ho veieu internautes, en el fons tal com deia Rafael Barrett : 'Un lladre no és res més que un banquer impacient.'

Reaccions: