Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Black Friday


Bona tarda i bon divendres internautes. Avui que la publicitat ens envolta per tot arreu segur que més d'un s'haurà preguntat "què és aquesta història del Black Friday que no paren de bombardejar-nos ?". La història es remunta als voltants de 1961 a Filadelfia (no la de Kraft sinó la d'Estat Units), quan després del dia d'Acció de Gràcies, s'organitza tal caos de trànsit a causa de les rebaixes d'alguns comerços que acabaren batejant-lo com divendres negre arreu del país, ja que la caixa dels establiments passà de tenir números rojos a negres per l'augment de les vendes.

Fet aquest preàmbul i malgrat escolteu que enguany és la primera vegada que es fa el Black Friday a casa nostra, no és del tot cert i no té a veure amb el terrorífic anunci de la loteria nacional en què a una diva els ulls li surten d'òrbita i al tamborilero gairebé li salta la dentadura postissa. De fet, és encara més terrible perquè una de les coses per les quals serà recordat el PP és per les reformes que durant molt temps ha vingut anunciant després de cada Consell de Ministres. Retallades i rebaixes que han anat fent-se públiques cada divendres, motiu pel qual la premsa batejà aquest dia com el "Divendres Negre" en context ibèric.

Al marge del dia negre que han patit els treballadors de Canal 9 al veure clausurada la Ràdio Televisió Valenciana, l'alcaldesa de Madrid també patí un autèntic via crucis durant el ple celebrat ahir a l'Ajuntament de la capital d'Espanya. Ana Botella, màxim exponent del "Cup of Cafè con leche en la Plaza Mayor" va tornar a sorprendre al personal mentre discutia amb Jaime Lissavetzky (PSOE) i Ángel Pérez (IU) sobre la recent vaga de neteja que deixà bona part dels carrers fets un fàstic. En una discussió més acalorada del normal, Botella respirà fons comptà fins a 10 i sentencià la disputà amb una frase digne d'emmarcar-se: 'el PP i la reforma laboral que ha impulsat han portat el major progrés conegut a la història de la humanitat'.

En un altre context, llegim al Nació Digital una altra presa de pèl digne d'estudi protagonitzada per José Ignacio Goirigolzarri, actual presidente de Bankia. El banquer després de referir-se al perill de fallida que suposaria per l'estabilitat econcòmica una Catalunya independent, també va respondre un xic molest la qüestió d'un periodista que l'interpel·lava sobre si l'entitat que presideix pensa tornar els diners que van rebre del rescat bancari. La resposta fou molt més light i difusa que la que es referia al nostre país, i despatxà l'assumpte dient que aquesta era una qüestió superficial, i que no la podia respondre.

Parlant de respostes, la que donà el primer ministre Alex Salmond a Mariano Rajoy després que aquest últim digués que si Escòcia s'independitzava quedaria automàticament fora de la UE. Salmond en to burleta corregí el president espanyol i el convidà a llegir el llibre blanc abans de parlar, i recordà que Escòcia és una nació i no un territori, a l'igual que ell és primer ministre i no president. La premsa britànica destaca avui el possible veto d'Espanya per a que Escòcia es quedi a la Unió Europea.

Però és que la indignació dels escocesos, curiosament també la tenen els anglesos, un cop hagués trascendit un nou incident diplomàtic que ha passat força desapercebut als mitjans espanyols. Segons relata El Confindencial, la Guardia Civil s'hauria saltat a la torera la llei internacional a l'obrir una valisa diplomática amb documentació oficial del governador britànic a Gibraltar. No és d'estranyar doncs l'enuig al Parlament de Londres i la petició que diversos diputat feren demanant bucs de guerra al penyal.

Si fa un moment parlàvem de preses de pèl, la primera perla d'aquesta darrera Mossegada de la setmana sorprendrà a més d'un i una. La multinacional japonesa ha desenvolupat un nou producte que pot revolucionar el mercat dels gadgets tecnològics. Es tracta d'una perruca intel·ligent amb múltiples aplicacions com un micro GPS que guiarà al portador cap al seu destí sense perdre's. A més disposa de nombrosos sensors per mesurar la temperatura corporal , la tensió arterial o fins i tot gravar sons i imatges. El més paradoxal de tot és que ves a saber si en alguns casos la pròtesi capil·lar acaba essent més intel·ligent que la testa que la sosté.

La segona perla servida pel diari 20 minutos explica una curiosa subhasta realitzada aquesta setmana a la casa Artcurial de França sobre un dels monuments històrics més famosos del món. 220.000 euros són els diners pagats per un col·leccionista portugués per quedar-se un tros de l'escala de la Torre Eiffel. Les escales en forma de cargol foren retirades l'any 1983 i substuides per unes altres ja que incomplien les normes de seguretat. La resta de trams de l'escala han estat adquirits al llarg d'aquests anys per nombrosos col·leccionistes d'arreu.

La Dimensió Desconeguda

Bona tarda i bon dijous internautes. 'El veritable misteri del món és el visible, no l'invisible'. Aquestes paraules del famòs escriptor i dramaturg irlandès Oscar Wilde reflecteixen molt bé el dubte gairebé metafísic que el president del govern espanyol feia públic a La Moncloa mentre compareixia en roda de premsa amb el president francès, François Hollande. A preguntes dels periodistes sobre el referèndum a Escòcia, Rajoy seguint la línia habitual, però aquest cop sense plasma pel mig, va llegir la resposta en clau de futur incert per aquells territoris que optin per la secessió dels respectius estats al haver d'abandonar la Unió Europea. I tot això mentre el seu homòleg francès evitava entrar en polèmica tirant pilotes fora, com la majoria de dirigents europeus que s'escuden en que aquest és un assumpte estrictament intern d'Espanya.

El camí cap allò desconegut a que es referia el cap de l'executiu espanyol no ens hauria de tirar enrere, sinó tot el contrari, ja que de ben segur aquest futur incert probablement serà molt més prometedor que el trist passat i l'empobridor present. I és que com diu un clàssic 'la vida no és un problema per ser resolt, sinó un misteri per ser viscut'. En certa manera, la resposta que Artur Mas feia des de l'Índia anava en aquest sentit, ja que el president Rajoy estaria admetent la possibilitat d'una Catalunya independent.  

Precisament aquest matí començavem a veure certa llum al final del túnel, si més no després d'escoltar Jordi Turull en una entrevista a Catalunya Ràdio. El portaveu del grup parlamentario de CiU ha assenyalat que la data i la pregunta de la consulta s'anunciarà entre el 17 i el 20 de desembre. A més, Turull ha volgut deixar clar que la pregunta serà el màxim inclusiva possible i a la vegada molt clara, descartant una tercera via que el govern espanyol no té cap intenció d'ofertar.

Malgrat el desconcert per les divergències existents entre els partits favorables al dret a decidir, a ningú se li escapa que seria no només un desastre que les forces polítiques no es posessin d'acord, sinó que el 80 per cent de la ciutadania s'ho prendria com una traïció i una presa de pèl. Especialment, perquè han hagut de passar 300 anys i dues movilitzacions de gairebé 2 milions de persones perquè els nostres representants es posessin les piles per canviar l'status quo que ens manté fagocitats.

Parlant de preses de pèl, us recomano llegir l'editorial que Salvador Cot ha escrit al Nació Digital parlant del nou membre de la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques d’Espanya. Rodolfo Martín Villa, un home amb passat gris, per no dir negre, que ahir destacava en el discurs de presa de possessió que abans de la Constitució ja existien drets civils. En un país normal semblaria una paradoxa que un exmembre actiu del franquisme i presumpte responsable polític de la mort de 5 treballadors a Vitòria el 1976, fos nomenat membre d'una institució que pregona la Moral. Però es clar, no oblidem que Spain is different, i com la de certes senyores la d'aquest personatge és igual o més distreta.

En el camp de les perles el Huffington Post ens parla d'un fenòmen interessant que té com a protagonista la companyia Coca-Cola, la qual fa uns mesos que ha iniciat una campanya per potenciar les llaunes d'aquest famós refresc. Des que els creatius de la marca van decidir posar nom a les llaunes, la venda d'aquestes ha augmentat fins a un 13%. Segons els publicistes, aquest èxit es deu a l'efecte emocional que provoca en els consumidors, al sentir-se protagonistes comprant un producte amb el seu propi nom. Llàstima que els catalans no poguem gaudir d'aquesta emoció ja que tampoc en aquesta ocasió la multinacional nord-americana ha estat sensible amb els 10 milions de persones que parlen la llengua de Pompeu Fabra.

La segona perla ens trasllada als Estats Units, perquè Brian Wilson ha sorprès els aficionats del beisbol professional després de rebutjar una sucosa oferta dels New York Yankees. El jugador que es caracteritza per tenir un caràcter força especial ha declinat acceptar fins a 13 milions de dòlars per una diferència insalvable, no voler afaitar-se la barba. 

Ja ho veieu internautes hi ha persones amb principis barbuts, si més no ens ho recorda un extracte d'un dels articles d'Alejandro Jodorowsky: 'Un filòsof que no podia caminar perquè trepitjava la seva barba, va optar per tallar-se els peus'.



Cansament

Bona tarda i bon dimecres internautes. Escrivia fa uns quants anys el filòsof nord-americà Eric Hoffer que 'el major cansament prové del treball no realitzat'. I en aquest sentit s'hi referí el president de la Generalitat des de l'Índia, posant sobre la taula el perill que corre el procés si no es dosifica una mica ja que la ciutadania pot acabar cansant-se de discussions més partidistes que no pas de país. Segons Artur Mas, cal que totes les forces facin un esforç i arribin a un consens si no es vol acabar amb la mateixa sensació de fatiga que deixà l'estatut del 2006, un fet que es traduí en només el 49 per cent participació en el referèndum.

L'anècdota d'ahir la protagonitzà l'ombra de Mas a l'Índia, Gustavo de Arístegui.  L'actual ambaixador espanyol, que marca de prop el dirigent català, tal com ja feu el seu col·lega a Israel, comentà distesament amb els enviats especials de la premsa que Gandhi mai fou un separatista i en el seu ideari en cap moment hi entrava la paraula independència. Sensacional reflexió la del diplomàtic, especialment perquè per molts fou l'artífex de la fi del colonialisme britànic i el naixement d'un nou estat. Sigui com sigui, ja m'agradaria que tots els unionistes d'aquí fossin com el Mahatma.

I mentre Pere Navarro continua qualificant l'actuació a l'exterior del president com a rídicula, a molts votants del PSC se'l deu regirar l'estòmac i els deu avergonyir les giragonses que l'encara líder del PSC fa per esborrar de l'imaginari col·lectiu que un dia arribaren a defensar el dret a decidir. Tot i això, sembla que Navarro continua tenint ben alliçonats els seus subordinats perquè les dues conselleres que els socialistes tenen al Consell de l'Audiovisual de Catalunya van considerar que 13TV i Intereconomia TV en cap cas fomenten el discurs de l'odi, a diferència del que pensa la Generalitat que emprendrà accions legals contra aquests mitjans per banalitzar el nazisme, tal com explica el Nació Digital.

I ara una recomenació personal. Si ahir destacàvem la presentació del llibre blanc d'Escòcia en que el govern d'aquell país desgrana el full de ruta a seguir després de la independència, avui no podem passar per alt l'explicació que de forma clara i planera en fa el director de Vilaweb, Vicent Partal. Com ja dèiem ahir, gran avantatge el que ens porten, només cal veure aquest vídeo per veure quanta feina ens queda per fer.

En el terreny "perlil" ens toca parlar del que fins era el concert més amarg d'una pianista de Puigcerdà, la qual fou denunciada per una veïna perquè li molestava els constants assajos de la intèrpret.  Tal fou l'obsessió de la denunciant que arribà a demanar la baixa laboral per ansietat degut a alteracions del son i episodis de pànic. Finalment, l'Audiència de Girona no va donar la nota i va absoldre la pianista que s'enfrontava a 5 anys de presó. No sabem si l'harmonia judicial hauria seguit la mateixa melodia si enlloc de ser un piano hagués estat una bateria.

La segona perla té a veure amb un dels personatges més populars del mes de desembre, perquè la policia de Nova York ha demanat als bars de la ciutat que no serveixin alcohol al Pare Noel. L'ordre arriba a causa dels nombrosos aldaraulls que cada any es produeixen durant la trobada de "SantaCon", on centenars de Santa Claus es reuneixen i acaben beguts i embrutant els carrers. Després de les queixes dels veïns les autoritats han començat a prendre mesures. Veurem si aquesta decisió fa que agents i barmans enguany es quedin sense regal.

Independència, fallida o creixement?


Bona tarda i bon dimarts internautes. 'Els diners no són res, però molts diners, això ja són una altra cosa.' D'aquesta manera tan gràfica l'escriptor irlandès George Bernard Shaw explicava la importància d'aquest mannà que mou el món des de fa uns quants segles. Justament de diners en parlava ahir Luis María Linde, governador del Banc d'Espanya, afirmant que una Catalunya independent suposaria una daltabaix a nivell nacional i europeu, comparable a la ruptura de l'euro que va estar a punt de produir-se quan esclatà la crisi grega. Linde va voler destacar el perill de fallida que comportaria un canvi de fronteres, assegurant que tant l'estat com el territori secessionat patirien molt. No cal dir o potser sí, que una Catalunya independent no lligaria els primers anys els gossos amb llonganisses, però està clar que el teixit productiu català i l'emprenedoria seguirien obrint portes a l'exterior, com de fet fa anys que ho estan fent. Però es clar, el governador no podia deixar de recordar el famós mantra que tan s'esforça Mariano Rajoy i els seus ministres a repetir, qui marxi quedarà automàticament fora d'Europa i per tant no seria finançat pel Banc Central Europeu ni tampoc podria formar part de la zona euro.

Aquest extrem, tal com recordava ahir Oriol Junqueras en una entrevista a 8TV, no està del tot clar ja que les autoritats europees en cap moment s'han mostrat tan clares amb altres nacions com Escòcia o Flandes que aspiren a seguir dins la Unió. De manera ben clara ho explicat aquest matí el ministre principal d'Escòcia, Alex Salmond, que ha presentat el "llibre blanc" sobre la independència, on al llarg de gairebé 700 pàgines s'explica els beneficis de tenir un estat independent així com els dubtes que molts ciutadans poden tenir vers les estructures d'un nou estat.

Malauradament, a uns quants anys llum estem els catalans de tenir tan consens a l'hora d'afrontar el procés sobiranista. A falta de tenir un llibre blanc com els escocesos que respongui 650 preguntes sobre la independència, aquí els partits que teòricament estan a favor del dret a decidir, ni tan sols s'han posat d'acord, tal com s'havia pactat incialment, per votar al Parlament la so·licitud del famòs article 150.2 per celebrar consults. Ben encertada estigué Pilar Rahola lamentant que 'Els partits del Sí són un guirigall'. Esperem que finalment el Seny s'imposi i acabem tenint data i pregunta clara abans de trobar-nos l'home dels nassos.

La crònica judicial torna a tenir com a principal actor, Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, que ha estat condemnat a 4 anys de presó per delicte fiscal. En canvi, l'exbaró del PP ha estat absolt de suborn i tràfic d'influències. Així doncs, l'estranya combinació dels astres valencians han permès que l'home més afortunat d'Espanya per haver-li tocar 3 cops la loteria, hagi esquivat els 13 anys que li demanava la fiscalia. Això sí, l'amo i senyor de l'aeroport fantasma s'ha mostrat satisfet i confia que el recurs presentat prosperarà alliberant-lo de tots els càrrecs, i si no sempre li quedarà l'indult.

I de la fortuna d'alguns, a la malastrugança d'uns altres. La primera perla ens torna a parlar de la necessitat de tenir certa cultura PoPular. Si el passat mes de gener coneixíem la notícia de la denagació de la nacionalitat espanyola a un immigrant senegalès per no saber el nom de la dona del president del govern, ara la víctima ha estat un equatorià que pateix un alt grau de discapacitat psíquica, ha vist com l'Audiència Nacional no li concedia aquest honor al no respondre qui era Mariano Rajoy. Llàstima que aquest examen no ens el facin a molts catalans perquè estaríem encantats de fallar la pregunta i perdre de vista un passaport que no és el nostre.

La segona perla ens arriba de la Xina, on han descobert que hi ha lladres que tenen consciència. Si més no això és el que relata l'agència de notícies Xinhua a l'explicar el cas d'un important empresari al qui li van sustreure el seu iPhone. L'home lluny de donar-lo per perdut va dedicar-se a enviar missatges al lladre apel·lant al seny si no volia acabar servit en un plat de restaurant xinès. Sembla que l'amenaça funcionà en part, ja que el lladre va transcriure en 11 folis els més de 1000 contractes de l'agenda i els va enviar juntament amb la tarja SIM en un paquet al seu legítim propietari.


Ja ho veieu internautes, en el fons tal com deia Rafael Barrett : 'Un lladre no és res més que un banquer impacient.'

Un any després

Bona tarda i bon dilluns internautes. Un vell proverbi àrab diu que 'Hi ha quatre coses que mai tornen: una bala disparada, una paraula parlada, un temps passat i una ocasió desaprofitada'. Una reflexió que sens dubte pot fer pensar a més d'un en l'any transcorregut des de les darreres eleccions al Parlament. Des d'aleshores han passat moltes coses, però potser no prous si tenim en compte els pals a les rodes que des de Tribunals i govern central han anat posant-nos a base de decrets, lleis i sentències desfavorables pels interessos catalans. El president de la Generalitat, que és de viatge oficial a l'Índia, ha tornat a fer una crida a la resistència i ha demanat a les forces polítique que no tibin la corda de la consulta cadascú pel seu cantó perquè podria arribar a trencar-se. Sense fer una comparació explícita, Artur Mas ha volgut fer un paral·lelisme entre el procés català i el moviment de resistència pacífica que liderà Mahatma Gandhi. Cal recordar però que no tot foren flors i violes pels habitants de l'excolònia britànica, perquè si bé aconseguiren la independència, els soldats de sa graciosa majestat no els ho posaren fàcil, ja que davant la resistència passiva i la desobediència civil dels nadius respongueren amb bales i més bales, fins que al final claudicaren davant la lluita pacífica impulsada per un homenet que es convertí en un dels pares del país.

I no cal ser massa llestos per pensar qui prefereix fer ús dels articles 2 i 8 de la constitució per defensar la indisoluble unitat d'Espanya amb l'exèrcit. I segurament aquest és també un dels motius pels quals el portaveu del grup parlamentari del PPC, Enric Millo, ha criticat durament el president de la Generalitat dient que amb aquest tipus de viatges l'únic que fa és avergonyir els catalans amb l'ajuda del seu "guia espiritual" Junqueras. Evidentment, la seva cap directa també ha volgut posar-hi cullerada reclamant que el cap de l'executiu català deixi de malbaratar recursos públics buscant socis internacionals. Després de tant magnífiques declaracions és fàcil arribar a la conclusió que el nostre president està a l'Índia, però avui a Catalunya hi havia dos dirigents PoPulars que s'han dedicat a fet l'indi, amb perdó per tots els indis que ens llegeixin.

Ja que fèiem referència a Alícia Sánchez Camacho, no val a badar respecte l'article que l'exdirector del diari ABC i actual col·laborador de La Vanguardia ha escrit avui. José Antonio Zarzalejos torna a fer-se ressò dels rumors que cada dia s'escolten al carrer Gènova de Madrid, en que algunes fonts apunten que no passaran massa mesos perquè li acabin fent el llit a l'actual presidenta del PP a Catalunya. Segons l'articulista, Camacho podria ser desterrada a Europa, com ja van fer en el seu dia amb Alejo Vidal Quadras. La sorpresa és que un dels noms que sonen per substituïr-la és un home d'alçada, no moral sinó física: Xavier García Albiol, actual alcalde de Badalona.

La notícia del cap de setmana ha tingut com a protagonista l'Assemblea Nacional Catalana, que ha volgut deixar clar que malgrat no són un agent polític, vetllen perquè els partits no s'adormin i no descarten noves movilitzacions si els partits no acaben acordant la pregunta de la consulta abans que acabi l'any. D'aquesta tocada de crostó a través de la "Declaració de Seva", l'ANC ha tornat a exigir un enunciat clar que inclogui la paraula "independent", ja que sinó seria un frau a la ciutadania, tal com recordava aquest matí Carme Forcadell en una entrevista a Catalunya Ràdio.

En el terreny de les perles en destaquem dues força diferents. La primera fa referència al perill que suposen el desodorants, no tan sols per la capa d'ozó sinó també per les embarassades. L'estudi de la Universitat de Michigan destaca que aquest producte de la higiene persona conté una substància que pot provocar parts prematurs. Si us serveix de consol, em va a la ment una famosa cita de Thomas Alva Edisson: 'El geni és un u per cent d'inspiració i un noranta-nou per cent de suor'.

La segona perla és bastant més gratificant no només per les embarassades. Tal com llegim a el Singular Digital, el Gran Teatre del Liceu tornà a ser l'escenari de crits per part de nombrosos assistents al concert ‘Músics Metges contra el càncer’. Aquesta vegada però, cap membre de la monarquia hi era present, però bona part del públic no pogué reprimir l'emoció a l'escoltar els dos-cents cantants i vuitanta músics que entonaren ‘El cant de la Senyera’. Com si d'una coreografia es tractés, del no res aparegueren senyeres i estelades que completaren l'actuació juntament amb nombrosos crits demanant la Independència. No deixeu de visitar l'enllaç per veure el vídeo que com deia aquell 'posa la gallina de piel'.

Les 500 excuses del PSC

Bona tarda i bon divendres internautes. 'La gent no busca raons per fer el que vol fer, busca excuses', si més no això és el que deixava escrit el novel·lista i dramaturg britànic William Somerset Maugham. I és que en el context que estem on la ciutadania fa temps que exigeix claredat als polítics, deixant de banda les mitges tintes, el PSC s'ha desmarcat definitivament del dret a decidir. Però es clar, no deixa de ser lleig trobar-se al mateix bàndol de PP i C's, i és per això que s'han tret del barret una campanya centrada en divulgar la via federalista. En aquest sentit, el partit dels socialistes organitzarà 500 actes al llarg del Principat per intentar explicar l'inexplicable, un projecte polític que a diferència d'altres només coneixem que vol reformar la constitució, sense saber ben bé en quins punts. Una pedagogia interessant aquesta de vendre un fum virtual que em temo pugui acabar novament al mateix calaix oblidat del qual sortí. De tota manera no deixa de ser curiosament covarda  aquesta amnèsia tutelada pel residents del carrer Ferraz de Madrid, on Rubalcaba marca el camí de l'encara líder del PSC, i aquest acota el cap prometent que no farà més dolenteries.

I mentre Navarro es mostra pletòric pels copets a l'esquena que va rebre dels companys socialistes espanyols, la líder del PSOE andalús, Susana Díaz afirma que és una llàstima que no s'entengui el gran esforç que estan fent els socialistes catalans. Poc coneix l'actual presidenta de la Junta la realitat catalana, perquè s'adonaria que a diferència del que pensa, els catalan entenem més que bé el paperot que fa el PSC, incomplint el programa electoral i deixant a l'estacada el 80 per cent dels ciutadans de Catalunya que exigeixen poder decidir. 

Com dèiem, aquesta nova maniobra de distracció dels progressistes del carrer nicaragua l'ha captat perfectament José Rodríguez, un militant del PSC que ha ideat l'Observatori de Ciberpolítica, conegut també com l'excusòmetre de la consulta. Una  aplicació divertida amb la que el seu inventor carrega contra totes i cadascuna de les excuses que s'ha anat inventant la direcció d'aquesta formació.

Veurem quins seran els pretextos que donaran els amics socialistes si es compleixen les previsions que ha fet públiques aquest matí el CEO. No us avorrir amb denses xifres comparatives dels partits, perquè no hi ha canvis significatius respecte a les que han anat apareixent els darrers mesos, però sí que incidirem en una dada important: el 54,7% dels enquestats votarien sí a la independència i el 22,1% ho farien en contra. Tal com explica Vilaweb, l'independentisme es consolida i augmenta davant les altres opcions. Els partidaris de la tercera via (UDC i PSC) assolirien un 21,3%  i els autonomistes tan sols el 18,6%. Per tant, es demostra i desmenteix que el suflé independentista no baixa sinó que resisteix i millora.
 
En un altre àmbit de consideracions, El Confidencial publica alguns dels suposats plans que el govern català tindria per reforçar les estructures d'Estat. El rotatiu s'escandalitza a l'explicar que Artur Mas estaria dissenyant un CNI català, que comptaria a la fase final amb 306 espies i es finançarien a través d'una partida de 30 milions d'euros. No sabem ben bé quina credibilitat donar a aquesta informació, però tampoc es per posar-se les mans al cap, ja que tots els estats, el Vaticà inclòs, tenen serveis d'intel·ligència i en el seu defecte sempre trobaran el Método 3 de torn.

Les perles d'aquesta darrera Mossegada de la setmana ens traslladen cap a realitats més curisoses. Al Huffington Post llegim que Espanya s'ha convertit esl darrers anys en el 7è país europeu que més consum té d'antidepressius. El diari explica que la crisi ha fet que milions d'espanyols consumeixin cada vegada més aquest tipus de fàrmacs, el doble del que es consumia fa 10 anys. Tenint en compte el panorama de qui hi ha a La Moncloa i els casos de corrupció generalitzada no és d'estanyar que la gent acabi deprimint-se.

La següent notícia és un xic més divertida, tot i que no ens estranyaria que a Helena Barrett, no li'n sembli massa. Segons revela el diari anglès Daily Mail aquesta britànica de 38 anys va decidir fer un pensament i passar pel quiròfan per reduir pes. Tot i que en un principi l'operació va anar bé, al haver perdut 60 quilos, la nostra protagonista descobrí que després d'haver-se tret un bon pes de sobre, ara en tenia un nou maldecap. El problema en forma de pelleringa ha provocat que molta gent li pregunti si s'ha fet un canvi de sexe. Una qüestió lògica si tenim en compte el paquet que li ha quedat en l'entrecuix, fruit de la carn que li sobrava. 

En fi internautes, no val a badar o tal com deia Nicolau Maquiavel: 'Pocs veuen el que som, però tots veuen el que aparentem'.


Crisi d'identitat

Bona tarda i bon dijous internautes. "La personalitat es desperta al contacte d'altres personalitats". Paraules del filòsof Plató que haurien de fer reflexionar més d'un diputat del PP a la cambra catalana. Ahir que es debatien els pressupostos vam tenir l'oportunitat d'assistir a una sessió on tant Dolors Montserrat com el seu company Enric Milló va fer una espectacular giragonsa que va deixar-nos descol·locats a casa. Ambdós diputats van fer ús de la demagògia ja que a l'hora de realitzar les seves intervencions als consellers Vila i Mas-Colell van començar a retreure al govern les retallades, les privatitzacions, les polítiques contra l'atur, els desnonaments... Per rematar la intervenció, Dolors Montserrat acabà la seva aportació acusant el govern d'Artur Mas de "donar pel sac" als catalans per la venda de 14.000 habitatges públics. Interessant aportació la d'aquests il·lustres membres del Parlament, que com aquell qui no vol i fruit d'una crisi passatgera d'identitat, s'espolsaren la militància del partit que governa l'Estat i oblidaren que bona part de les acusacions fetes es deuen a la mala gestió del seu president nacional, el qual avui tornava a fer una crida al "SENI de la GENERALITÁ" perquè no s'entesti a convocar la consulta, tal com escoltàvem aquest matí als micròfons de RNE.

Quan un cos exerceix una força sobre un altre, aquest exerceix sobre el primer una força d’igual magnitud i direcció però de sentit contrari. Aquest enunciat de la primera llei de Newton no el tingué massa en compte una altra de les defensores a ultrança de la Unidad de España, Maria José García Cuevas. La diputada del PP va tornar a carregar contra el model d'escola en català i renyà la consellera d'Ensenyament per permetre que un institut de Vic tingués penjades dues estelades. La física no ha volgut contradir el principi d'acció i reacció, fet que s'ha traduït en que aquest matí l'esmentat institut encara tenia 38 banderes més que han portat els alumnes tal com publica el Nació Digital.

En el terreny internacional, si pocs són els amics que tenim a l'exterior, Alistair Camichael, no es troba entre ells. El nou ministre per Escòcia que en una trobada amb els corresponsals posava negre sobre blanc, a l'igual que en més d'una ocasió han fet des del govern espanyol, dient que l'executiu de Cameron defensa obertament el referèndum en aquell territori, però que a Espanya haurien de ser tots els ciutadans els que votessin i no únicament els catalans. A més, Carmichael va negar que hi hagi hagut qualsevol tipus de contacte entre la Generalitat i Downing Street. Sigui com sigui, a ningú se li escapa que els contactes en un assumpte tan delicat sempre es fan rere el teló i fora dels focus.

Les perles d'aquest dijous no deixen de sorprendre'ns. La primera fa referència a una estranya decisió del govern norueg que ha anunciat un pla que afectarà la dieta dels membres de l'exèrcit d'aquest país escandinau. En aquest sentit, els soldats ajudaran a combatre el canvi climàtic a través d'una dieta vegetariana que s'aplicarà el primer dia de la setmana. D'aquesta manera i com si fos una llicència quaresmenca, l'exèrcit deixarà de consumir carn permetent un estalvi de 150 tones al cap de l'any.

La darrera perla la trobem al país veí, on encara que sembli mentida de la truita a la francesa en diuen omelette. El protagonista de la història és Marc Dorcel, un famós productor de cinema porno i gran seguidor de la selecció gala de futbol. L'empresari va prometre fa uns dies que si França aconseguia classificar-se pel Mundial de Brasil guanyant Ucraïna, aleshores permetria 24 hores de barra lliure al seu web pornogràfic. Els jugadors guanyaren amb claredat, no sabem si incentivats per la promesa de Dorcel, però el cert és que el seu web quedà col·lapsat de visites en tan sols 45 segons.

I és que com diu el gran Woody Allen: 'El sexe entre dues persones és una cosa molt maca; entre cinc es fantàstic... '

Ells i nosaltres

Bona tarda i bon dimecres internautes. 'No pretenguis apagar amb foc un incendi, ni remeiar amb aigua una inundació'. Aquestes sàvies paraules del filòsof xinès Confuci ens fan reflexionar sobre l'actitud de part de la nostra classe política que es veu superada per la veu del carrer. I és que a dia d'avui encara hi ha grups al Parlament que miren de marejar la perdiu i passar de puntetes sobre una consulta que no deixa de ser una pedra a la sabata per les respectives executives. En aquest sentit el PSC ja ha fet el primer pas desmarcant-se de la consulta i alineant-se amb PP i C's, incomplint el propi programa electoral pel simple fet de no molestar el sempre intervencionista PSOE.

Malauradament aquesta és la imatge de desunió dels catalans, ben lluny de la que tenen els escocesos. Ahir mateix quedava en evidència la distància, no només geogràfica que ens separa, sinó també la coherència en la unanimitat dels partits d'aquell antic regne que perdè la sobirania el 1707. Stewart Maxwell del Partit Nacional Escocès i Patricia Ferguson del Partit Laborista d'Escòcia, compareixien al Parlament de Catalunya davant la comissió d'estudi del dret a decidir. Malgrat que els signe del vot és ben diferent, ambdós diputats van mostrar-se satisfets per poder celebrar la consulta, tot i que també van reconèixer que si el govern britànic no l'hagués permesa, els escocesos l'haurien fet igualment perquè no es pot anar contra la voluntat del poble. És en aquestes ocasions on hom s'adona que encara ens falta recórrer un llarg recorregut per entendre la democràcia com ho fan els països normals exercint el dret a vot sense cap mena de problema.

D'altra banda, encara cuegen les advertències de l'expresident Aznar dient que si per ell fos enviaria Artur Mas directament a la presó en cas que convoqui un referèndum il·legal. De tota manera, les reaccions del govern han estat més aviat tèbies. Només el portaveu del PP al Congrés, Alfonso Alonso, va puntualitzar el president d'honor del seu partit, explicant que no caldrà la preso ja que el govern disposa de suficients instruments per impedir i prohibir la consulta. No sé pas quina impressió deuen tenir a l'exterior d'un país que impedeix que els seus ciutadans expressin el que pensen a les urnes. Com ja hem dit en més d'una ocasió, si realment volem ser lliures cal tirar pel dret, ja que o marxem pel nostre compte o restarem per sempre encadenats. Cal deixar d'una vegada i per sempre la síndrome d'Estocolm que ens manté lligats al nostre captor des de fa tres segles i volar lliurement per construir un futur més digne.

Precisament el futur immediat de la Conferència Episcopal Espanyola s'està debatent aquests dies a Madrid per escollir la nova cúpula de l'església. Antonio María Rouco Varela, l'encara president i arquebisbe de Madrid es tornava a mostrat molt preocupat aquesta setmana perquè la unitat d'Espanya està en perill, un fet amoral que seria terrible després de tants segles d'història comuna i fraternal. Imagino que quan diu fraternal es refereix a Caïm i Abel, igual que a la història comuna és la que hem hagut de compartir no precisament perquè els catalans saltessin d'alegria després del 1714. Però Rouco va anar una mica més enllà i va tornar a carregar contra les tradicionals dianes, el matrimoni homosexual i l'avortament. Després d'escoltar-lo un es pregunta si s'ha adonat del canvi de rumb impulsat pel seu cap directe o bé ha quedat enquilosat en aquell que defensava Espanya com el refugi espiritual d'occident i afortunadament ens va deixar fa 38 anys, encara que a vegades no ho sembli.

Parlem ara de perles, internautes. La primera és digna d'un capítol d'expedient X, ja que fa uns quants mesos que els visitants del museu de Manchester vivien amb el cor compungit després de ser testimonis del que sembla ser un cas paranormal. Protagonista de la fenomenologia n'és l'estàtua d'un egipci anomenat Neb Senu. Fa un any que el misteri recorria la sala on s'ubicava ja que aquesta reproducció de l'any 1.800 a.C. votava sola sense que s'hi trobes cap mena d'explicació. Finalment, no ha estat fruit de cap maledicció ni d'un parell de piles Duracell, sinó fruit de la vibració provocaca pels vianants i el trànsit del carrer, tal com ha descobert la cadena anglesa ITV.

En un altre àmbit de coses, la segona perla us deixarà garratibats al descobrir les barbaritats que arriba a fer la gent quan surt a la tele. El cas de Mark Parisi no deixa de ser digne d'estudi, perquè aquest nord-americà que participava en el reality Extreme Tightwads ( extremadament garrepes ). El pas pel programa li ha suposat una delicada operació i a l'hora una alegria monetària. El nostre home va ser operat després de vendre el seu testicle per la no menyspreable xifra de 35.000 dòlars. Parisi, que treballa en una cafeteria no ha deixat d'incrementar al llarg dels anys el seu compte corrent fent de voluntari en diversos assaigs clínics. Un emprenedor esbojarrat que li ha costat un cu..ó aparèixer a la tele, sort que hi ha sortit guanyant.

Sempre fent amics

Bona tarda i bon dimarts internautes. Tal com deia el filòsof Sèneca 'Un sol bé pot haver-hi en el mal: la vergonya d'haver-ho fet'. La cita d'aquest il·lustre ciutadà romà ens introdueix en l'actualitat d'avui marcada novament per un dels expresidents més bocamolls d'aquest regne anomenat Espanya. Diuen alguns experts que el fet de portar bigoti infligeix certa confiança i un reforçament de caràcter, però el nostre protagonista es veu que desmenteix la teoria, perquè des que va afaitar-se el bigoti hitlerià no deixa de tocar el crostó, per no dir els "webs" als catalans. Aquest matí, José María Aznar era entrevistat pel seu gran amic Carlos Herrera als micròfons d'Onda Cero deixant-nos no escandalitzats, perquè ja coneixem els nostres clàssics, però sí que sorpresos per fer audibles els seus pensaments. Lluny de practicar la vergonya a la al·ludia Sèneca, el president d'honor del PP ha lamentat que aquell que ell designà com a delfí no hagi restablert la llei que durant el seu govern castigava amb fins a cinc anys de presó la convocatòria de referèndums il·legals, cosa que aplicaria sense pensar-s'ho en l'actual context.

No es estany Fent el paral·lelisme, la democràcia es demostra votant, però l'exbigotut no ha estat mai amant de la democràcia, ni tant sols quan parlava lapao en la intimitat. Aquest personatge que darrerament no para d'omplir-se la boca parlant de la Carta Magna, fou dels que el 1978 hi votà en contra, no tant perquè volgués una república, sinó perquè era un joseantoniano convençut i no desitjava pas un altre statu quo que no fos el que havia imposat durant 40 anys un tal Paquito.

Precisament, un dels que no s'ha caracteritzat mai per la seva amistat amb l'expresident ha estat el rei Juan Carlos, el qual serà protagonista d'un polèmic reportatge de Canal+ França, en el qual s'analitza la seva figura al llarg dels seus anys de regnat, tal com recull la crònica de El Periódico. I material no els en manca als periodistes francesos, que lluny de rendir pleitesia es dediquen a desgranar diversos punts foscos, des de la mort del seu germà en estranyes circumstàncies, el seu paper durant el 23-F o els darrers escàndols de faldilles i el cas Nóos. El programa que malauradament no podrem veure a casa nostra, per raons òbvies de censura, també parla de la partida assignada a la casa reial que es veu incrementada pels nombrosos negocis particulars, especialment cobrant comissions per fer d'intermediari entre petrolieres i els països productors.

I és que la les joies de la corona, lluny de brillar fa temps que estan cobertes d'una espessa teranyina que sembla teixida per una aranya republicana. El diari El Mundo publicava aquest matí les suposades negociacions entre la fiscalia i la defensa d'Urdangarín per no haver de passar una temporadeta lluny del sol. Òbviament el fiscal general Torres-Dulce ja s'ha apressat a desmentir-ho, però que ningú s'enganyi perquè vivim en un país on malauradament les desigualtats i les injustícies sempre les patim els mateixos, per molt estat de dret que ens vulguin vendre.

D'altra banda, l'apropament al mes de desembre ha fet que les travesses per saber quina serà la pregunta de la consulta s'hagin començat a dir en veu alta. Si ahir era Oriol Junqueras proposant "Vostè està d'acord amb la independència de Catalunya?" i hores més tard ho feia Joan Josep Nuet, coordinador general d'EUiA plantejant "República Catalana, sí o no?", avui l'encara eurodiputat d’ICV, Raül Romeva, proposava "creu que Catalunya ha de ser un estat independent?". Aquest últim, que deixarà el Parlament Europeu aviat, no ha estat sant de la devoció de Joan Herrera, que ja ha repetit en més d'una ocasió que ara no és prioritari fer la pregunta ara, sinó que cal assegurar poder fer la consulta. Un fet que no deixa de ser una excusa per anar guanyant temps i no haver-se de mullar en un sentit o en un altre.

La primera perla no només us sorprendrà sinó que us deixarà literalment flipats. Almenys això és el que es desprèn de la notícia servida pel canal de televisió Eurosport. Segons sembla, el passat cap de setmana el circuit d'Austin que acollia la Fórmula 1 va tenir una bandera força peculiar en als establiments oficials de l'equip McLaren. A primera vista, era la bandera mexicana però observant-la detingudament també hi apareixia cert ornament que la original no té i que ha estat durament criticada per la diplomacia del país asteca. El motiu? Que al costat de l'escut nacional hi havia una fulla de marihuana.

La segona perla té dosis d'expedient X, perquè des de fa gairebé un segle, els veïns el vila d'Aratan a Castelló, han vist com el nombre de naixements de bessons és més alt del normal. Tot i que els habitants d'aquest petit municipi ho atribueixen a l'aigua d'una de les seves fonts, les investigacions d'un metge de la localitat apunten que el motiu real vindria del fet que durant el segle passat van celebrar-se molts matrimonis entre cosins i aquesta herència podria explicar la causa de tantes bessonades.

Si per aquelles casualitats passeu per allà, no digueu mai d'aquesta aigua no en beuré que encara sou capaços de tenir família nombrosa i contradir la ciència.

Tossudament Crítics

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'Amb certes persones val més ser traït que desconfiar'. Si més no això és el que pensava el filòsof alemany Arthur Schopenhauer. I ahir Pere Navarro, no va ser traït precisament, sinó que en el marc del consell nacional extraordinari del partit va sortir-ne plenament victoriós, al guanyar amb un 83,5 per cent de vots a favor davant del 13,27 dels crítics, que apostaven per demanar la transferència de l'article 150.2 de la constitució. D'aquesta manera, l'encara líder del PSC torna a demostrar que l'aparell del partit està amb ell, o si més no, amb la direcció del PSOE que fa temps que exigeix als companys catalans que deixin de reivindicar el dret a decidir i se centrin en un neofederalisme, que encara estan reinventant per dotar-lo de cert contingut. Tal com llegim a La Vanguardia la nova prova de foc per l'executiva de Navarro tindrà lloc el proper 4 de desembre quan el Parlament voti la moció del conegut article de la Carta Magna. Tot i no tenir-les totes, l'actual primer secretari confia que els diputats del sector crític acataran els resultats de la votació del diumenge, en que patiren una severa derrota.

En aquest sentit, el responsable d'Acció Política, Antonio Balmón tornava a insistir aquest matí a TV3 que al partit hi ha gent que massa soroll i sobren. En una línia semblant s'expressaven també el PSOE de Múrcia i de La Rioja exigint als crítics que abandonin la formació. I de fet, com ja hem comentat en alguna ocasió seria l'opció més lògica ja que l'essència catalana dels PSC fa temps que ha perdut pes, motiu pel qual les baixes del partit han estat una constant aquests darrers temps, entenent que és impossible defensar el país tenint tot l'aparell en contra. Per tant, aquesta agonia volent lluitar contra els gegants no deixa de ser lloable però del tot inefectiu, ja que el projecte socialista està més que esgotat, un fet que demostren des de fa temps les enquestes, però es clar, diguin el que diguin és dur no tenir garantit l'escó en unes properes eleccions. Així que la tant comentada fractura del partit, si es produeix, no passarà de ser un mer esquinç.

D'altra banda, aquest cap de setmana Mariano Rajoy es donava un bany de masses en la clausura del congrés de Noves Generacions del PP. El president del govern aprofità per carregar novament contra aquells que segons ell es dediquen a jugar amb la sobirania espanyola. El que resulta preocupant és que a dia d'avui, des dels altres límits encara continuen pensant que això nostre és un simple joc que no passarà de simple febrada d'estiu. Així ho advertit aquest mateix matí el conseller d'Economia Andreu Mas-Colell en una conferència al Fòrum Europa de la capital espanyola, afirmant que si no és aquesta generació serà la propera la que aconsegueixi que Catalunya tingui un estat propi.

Però Rajoy no va centrar-se únicament en el "joc català" i davant dels cadells populars va voler vendre les excel·lències de la seva obra de govern. No ens estranya que a Can PP estiguin tan satisfets d'un balanç clarament positiu: increment del nombre de milionaris, amnistia fiscal, rebaixes en les prestacions de l'atur, copagament, rescat bancari, absolucions judicials, recentralització, reforma educativa, i així podríem seguir.

El que no s'atura per res del món és Josep Antoni Duran i Lleida, que continua reivindicant-se dia sí i dia també, per criticar la il·lusió d'aquells que defensem i creiem en la independència. En aquesta ocasió el Periódico ha estat el mitja triat per concedir una entrevista, deixant clarament el punt de vista antiindependentista revelant que 'al pas que anem, el procés acabarà malament'. Un extrem aquest que no deixa de tranquilitzar-nos, ja que sí per ell va malament vol dir que per la majoria dels que apostem per l'estat propi anirà bé. El líder d'UDC no ha volgut deixar passar l'ocasió de parlar de Junqueras, després que aquest no descartés proposar una aturada de l'economia catalana. Duran no tant sols ha tret la bilis amb el president republicà sinó que ha carregat contra l'actual ERC dient que és exactament la mateixa que va colapsar Catalunya amb el Tripartit.

En el terreny de les perles destaquem la bona vista dels membres del del Ku Klux Klan, els quals van veure-se-les "negres" per sortir cames ajudeu-me després de fer campanya reivindicant la supremacia blanca a la ciutat de New Smyrna Beachuna (Florida), població de la qual és majoritàriament de color, negre.

La segona perla té com a protagonista un nen de cinc anys anomenat Anthony Russo, tot un prodigi que deixarà a més d'un parat. I és que ja s'ha convertit en llegenda al córrer 21 quilòmetres de la mitja marató de Trenton (New Jersey) en només 2 hores i 22 minuts, superant a més d'un adult que també hi participava. Els pares però ja han rebut nombroses crítiques per obligar l'infant a realitzar entrenaments tant durs. Veurem si al final acaba escapant-se i no qualsevol agafa aquest nano.

L'estat es blinda

Bona tarda i bon divendres internautes. El gran dibuixant i humorista Jaume Perich va escriure en una de les seves vinyetes que 'Gràcies a la llibertat d'expressió avui ja és possible dir que un governant és un inútil sense que ens passi res. Al governant tampoc' No deixava de ser cert en part fins avui que coneixem la notícia publicada per La Razón sobre el projecte de llei de Seguretat Ciutadana. Aquesta fantàstica llei mordassa, que de moment passa força desapercebuda, suposa un blindatge no del govern en sí, sinó de l'Estat. Abans d'acabar l'any l'executiu de Rajoy la debatrà en consell de ministres, ja que el nombre de drets retallats està molt per sobre dels que ens dóna amb la coartada que han de preservar l'estat de dret. 

Evidentment, allò que més mal fa als espanyols a part de tocar la seva bandera són les discrepàncies sobre el que ells anomenen LA NACIÓN, i això que ells en diuen ofenses o ultratges, en les variants orals, escrites o de fet, passaran a estar molt més tipificades del que ja ho estan ara. Els moviments ciutadans com la PAH hauran de canviar de tàctica de pressió vers els il·lustres diputats perquè l'assetjament també estarà prohibit a l'igual que les manifestacions o protestes que no hagin estat autoritzades per l'autoritat governativa, especialment dures seran les sancions per aquelles persones que protestin davant el Congrés  o els alts tribunals de justícia. En fi, que ens esperen temps difícils perquè les retallades econòmiques aniran seguides de les socials.

Com si d'un bucle es tractés, el PSC torna a ser notícia per les discrepàncies internes al voltant del dret a decidir. Després de despenjar-se aquesta setmana dels partits que sol·liciten la transferència de l'article 150.2 per celebrar referèndums. Tal com informa Vilaweb, Antonio Balmón, secretari d'Acció Política i mà dreta de Pere Navarro, va anunciar la celebració d'un consell nacional extraordinari per aquest diumenge per tal de posicionar-se "definitivament" o no, en el tema de la consulta. Per tal de minimitzar les reaccions que puguin donar-se al consell, l'encara líder del PSC (com sempre dit amb carinyo) ha mantingut avui divendres una reunió amb els representants d'Avancem i Agrupament Socialista. No han transcendit els detalls però ells mateixos han reconegut que no han arribar a un acord per consensuar una única posició. De tota manera, fons dels socialistes avancen que si les discrepàncies es materialitzen al grup parlamentari per no acatar la decisió de la direcció, aleshores no seria d'estranyar que hi hagués alguna expulsió.

D'altra banda, fantàstica la intervenció de Cristóbal Montoro durant la compareixença davant la premsa després del consell de ministres. Segons el titular d'Economia cal restar credibilitat al famós "Espanya ens roba' ja que Catalunya forma part d'Espanya i seria com robar-se a si mateix. L'estupidesa d'aquest home cada vegada ens sorprèn més, perquè després ha seguit el seu argument renyant als independentistes que  volen acabar amb la casa del pare, la família i Europa. Només li faltava afegir l'esperit sant.

Les perles d'aquest divendres tenen com a protagonistes ben diferents. El primer el gran Homer Simpson, ja que segons llegim a La Vanguardia, s'ha retrobat amb un company de joventut, que curiosament és de Barcelona. D'aquesta manera, a mode de flashback el cap de família dels Simpson recordarà la seva visita a la Sagrada Família, gràcies al seu amic Eduardo que ha decidit visitar-lo per ajudar-lo a passar la crisi dels 40. Llàstima que la visió que dels barcelonins es dóna, fent ús del typical spanish ens retrata una societat masclista, passota i taurina. No sabem si per redimir-se o no, els guionistes acaben l'episodi amb Marge demanant a l'Eduardo que no s'ofengui si l'anomena espanyol.

La darrea perla té com a protagonista el fiscal del cas Nóos, Pedro Horrach, que lluny de sorprendre'ns ha fet el que s'esperava. I és que aquest s'ha avançat al jutge Castro i s'ha refermat en no demanar la imputació de la infanta Cristina per falta de proves sòl·lides. L'anècdota radica en el fet que el magistrat encara no s'ha pronunciat perquè està a l'espera de rebre un informe de l'Agència Tributària i d'un altre de la Brigada de Delinqüència Econòmica, a més de l'extracte bancari dels comptes bancaris de la parella. Com veieu un professional el fiscal com pocs, que abans de tenir més elements de judici, opta directament per descartar qualsevol tipus de culpabilitat, no sabem si això obeeix a una secreta afició per una determinada marca de cervesa (Coronita) o bé perquè com a l'anterior mili, a la monarquia la innocència sempre "se le supone", malgrat les evidències.

Sentència poc "Prestige-iosa"

Bon dia i bon dijous internaues.Un dels filòsofs aristòcrates més famosos de França fou el baró de Montesquieu, el qual es referí als abusos del sistema dient que 'Una injustícia comesa a l'individu és una amenaça feta a tota la societat'. Imagineu com seria si la injustícia es fes a tota la societat, doncs no cal imaginar massa perquè tenint en compte com funcionen els tribunals d'aquest estat, no passaria absolutament res, com ja advertia en aquell famós programa de TV dels anys 80 La Trinca.

Si bé ja no ens sorprèn veure sentències en el terreny de la corrupció o contra el català, ahir coneixíem el vessant medioambiental dels magistrats de l'Audiència Provincial de la Corunya, els qual van absoldre els tres principals acusats d'una les catàstrofes ecològiques més greus d'Espanya quan el 13 de novembre del 2002 el pretrolier Prestige s'enfonsava davant les costes gallegues. El tribunal, que vestia unes togues immaculades i sense restes de "chapapote" optà per deixar en llibertat el capità, el cap de màquines i l'exdirector general de la Marina Mercant. Per si això no fos poc, els jutges han considerat que la gestió feta per l'Administració fou de bona fe i s'ajustà a llei. Sembla estrany com aquell famòs discurs de los "hilillos de plastilina en estiramiento vertical" triomfés no només entre els electors que tornaren a donar la victòria del PP a la Xunta, sinó també entre els jutges que anys més tard converteixen un delicte majúscul en simple anècdota.

Els més contents, a part dels tres acusats, ha estat l'asseguradora del vaixell, la qual pot veure com els 22,7 milions d'euros que en el seu dia van dipositar com a fiança, avui podrien recuperar amb interessos degut a l'exculpació. Malauradament, els fets poden empènyer a pensar a alguns que la justicia "Nunca Mais" serà imparcial, o almenys fa un quan temps que no fa mèrits per ser-ne.

De la negror del "chapapote" a la blancor del nostre idioma. Perquè segons vam saber la jornada passada, el català ja supera els deus milions de parlants. Això és el que es desprèn de l'informe elaborat per la Xarxa CRUSCAT de l’Institiut d'Estudis Catalans. Aquestes bones xifres es tradueixien en que 12,8 milions de persones (91,7%) entenen la nostra llengua i que 7,3 milions (52,6%) l'escriuen. Un fet sensacional, que malgrat els pals a les rodes que sempre ens han posat, demostra la bona feina que es fa a les escoles i la capacitat de resistència d'un idioma que ha estat sempre qüestionat pels altres límit.

Precisament, fora de les nostres fronteres també era ahir Oriol Junqueras. El líder republicà participà en una conferència organitzada pel grup de Aliança Lliure Europea a Brussel·les sobre el dret a decidir. El president d'ERC advertí que faran servir tots els recursos democràtics per garantir que els catalans puguin votar el seu futur i si cal no descarta realitzar una aturada econòmica en forma de vaga general duran una setmana, perquè Espanya s'adoni de la repercussió que això tindria en el seu PIB, tan tocat pel deute exponencial i que tan preocupa a Europa. En aquest sentit, ha demanat a Europa que avali la consulta catalana.

Les perles d'aquest dijous ens porten també cap a terres llunyanes. La primera la llegim a La Vanguardia i ens explica les sorpreses que ens pot arribar a donar la ciència. El rotatiu explica com un neonazi nord-americà que participava en un programa de televisió defensant la supremacia blanca va quedar de pasta de moniato quan la presentadora afroamericana li entregà una prova d'ADN a la qual s'havia prestat el convidat. Doncs ves per on, el nostre amic s'esquinçà les vestidures no per tenir un 86% de gens europeus, sinó per tenir-ne un 14 d'origen africans. Talment com aquell famós culebrot brasiler de L'esclava Isaura.

La segona perla ens la porta el diari Qué! parlant d'una mala notícia pels amants dels superherois. I és que lluny de ser un reclam del Saló del Còmic, el digital publica la notícia de la detenció de Batman per robatori i tràfic de drogues. L'explicació la trobem en que segons indica el seu document d'identitat, el jove s'anomena Batman i és fill de Suparman. No sabem si per una intoxicació de Kriptonita o haver passat massa temps amb ratpenats, però el cas és que aquest noi de Singapur passarà cert temps a la garjola, a menys que Spiderman o Thor tinguin prou diners per pagar-ne la fiança. No anem bé internautes, fins i tot els superherois són corruptes!

Petits gestos

Bon dia i bon dimecres internautes. 'L'important no és escoltar el que es diu, sinó esbrinar el que es pensa'. Aquesta cita del polític i diplomàtic espanyol Juan Donoso Cortés serveix per entendre la filosofia diplomàtica, especialment dominada no només pel que es diu sinó també pel que es calla. Aquests dies que la premsa espanyola es dedica a menystenir els contactes que el president de la Generalitat manté amb diferents personalitats israelianes, deurien patir un cobriment de cor al assabentar-se que el president hebreu, Shimon Peres, revia Artur Mas i per més inri ho feia flanquejat per dues banderes nacionals, obvian la roja y gualda. Els detalls de la bufetada diplomàtica els trobem a El Confidencial i deixa en entredit aquells que com Alícia Sánchez-Camacho presumeixen d'amistats inequívoques amb Espanya.

També des de Terra Santa, Artur Mas ha volgut destacar el nou rol que el PSC ha pres respecte el dret a decidir. Tot i les darreres desavinences amb el PSOE, sembla que finalment els socialistes que comanda l'encara líder del PSC, Pere Navarro, han optat per donar l'esquena als més de 80 per cent de catalans que demanen poder votar. Tal com explicava el seu portaveu, Maurici Lucena, els socialistes votaran a partir d'ara en contra de qualsevol iniciativa que es faci si no és amb el vist-i-plau del govern espanyol. D'aquesta manera es desmarquen de CiU, ERC, ICV i la CUP que aquests dies estudien presentar una moció al Congrés de Diputats demanant la transferència de l'article 150.2 per tal de convocar referèndums. Una excusa ben pobra la del PSC que pretén guanyar l'espai que està perdent en favor de C's i  d'altra banda serveix com a pretext per no recolzar una causa en la que mai ha cregut.

Parlant de credibilitat, poca és la que té José Ignacio Wert a la UE, després que la Comissió Europea desmentís rotundament les declaracions que el ministre d'Educació havia fet poques hores abans afirmant que Europa pensa reduir a la meitat la partida destinada al programa Erasmus pels propers 6 anys. La reacció del portaveu d'Androulla Vassiliou, comissària europea d'Educació, fou tan enèrgica que titllà les paraules de Wert d'escombraria, explicant que precisament les beques s'incrementaran entre un 4 i un 60 per cent entre 2014-2020.

Mariano Rajoy que en aquells moments participava a París en una cimera per combatre l'atur juvenil, va respondre a preguntes dels periodistes les contundents afirmacions que posaven en una posició no massa còmode al seu ministre, dient que es tractava d'un simple malentès i que cal donar tot el suport a Wert que ha fet una feina extraordinària impulsant una reforma educativa molt necessària. En la mateixa compareixença. el president del govern també va donar un altre titular al desmentir allò que és notori i públic, la mala relació que té amb José María Aznar. Segons el cap de l'executiu, la relació amb l'expresident és excel·lent i descarta qualsevol ruptura.

En l'àmbit de les perles, destaquem la notícia que pot fer trastocar les audiències televisives, ja que segons informa Mundo Deportivo,  el Reial Madrid estudia comprar Intereconomía TV. L'operació que està a punt de tancar-se serviria per ampliar la limitada audiència el canal que el club té a la plataforma de pagament, passant a gaudir de la TDT. Conclusió, que si Intereconomia ja es veia poc a Catalunya, no vull imaginar-me el share que reflexarà si passa a formar part del patrimoni madridista.

D'altra banda, La Vanguardia subratlla el fet que Suècia hagi decidit tancar quatre presons per la caiguda de l'índex de criminalitat del país escandinau. El govern en posarà a la venda dues i les altres es reconvertiran en altres equipaments socials. Aquesta inèdita notícia l'explica el responsable d'institucions penitenciàries dient que es deu a les mesures de reinserció, que han fet que en 8 anys el nombre de reclusos hagi minvat considerablement.

Em quedo amb una reflexió d'un vell rocker: 'Si el crim no es paga, aleshores la meva feina és un crim?'

La sabata de la vergonya

Bona tarda i bon dimarts internautes. El filòsof alemany PierreVillaume va escriure un cert dia que 'L'esperança de la impunitat és per a molts homes una invitació al delicte'. Aquesta reflexió d'aquest pensador del S.XVIII la fem nostra molts dels que observem com els grans delictes sovint es dilueixen en el temps així com els seus autors, i és que la impunitat en aquest país s'hi ha trobat per norma força còmode, especialment pel que fa als escàndols financers. No és gens estrany que el populisme i la demagògia vagi calant convertint la idea que aquell que déu mil euros anirà abans a la presó que el que en degui mil milions. Un dels exemples més palpables el trobem en algú que ahir mateix compareixia davant la comissió d'investigació d'irregularitats financeres del Parlament.

Rodrigo Rato, expresident de Bankia i exdelfí de José Mª Aznar va passar ahir per l'hemicicle responent les preguntes dels diputats que representen les diferents formacions. Com era d'esperar, el que avui és el assessor internacional del Banc de Santander va tirar pilotes fores, donat que l'autocrítica és un altre concepte que no entra en el vocabulari de la majoria dels financers compareixents. Això sí, la tarda no fou tan plàcida com esperava l'exresponsable d'una de les entitats més ruïnoses de les que es fan i es desfan, perquè a Rato li feren passar una mala estona. El culpable d'aquest fet el trobem en la intervenció del diputat David Fernández de la CUP, el qual va emular el famós periodista xiïta que el 2008 li llençà una sabata al George Bush.

Vilaweb informa d'aquest mal tràngol que l'exministre d'economia va patir, entre altres coses perquè més per desgràcia que per sort, els representants públics no acostumen a cantar les veritats, per allò del que és políticament correcte. I el banquer, en aquesta ocasió va haver d'aguantar una bateria de preguntes i una corrua de crítiques implacables que el feren empassar saliva en vàries ocasions. Segurament no siguin les formes, però el que està clar és que David Fernández està fent sortir els colors a la cara d'uns quants i tractant molt millor del que ho feren ells amb milers d'afectats en preferents, indemnitzacions milionàries i desnonaments massius.

Després d'aquesta vena esquerrana, que em surt de tant en tant, ens fem ressò de les paraules que Alicia Sánchez-Camacho, pronunciava ahir referint-se al viatge oficial del president Mas a Terra Santa. Segons la líder popular, és una pèrdua de temps i de recursos que el govern es passegi pel món buscant "socis i còmplices internacionals", perquè la comunitat internacional no vol noves aventures que trenquin fronteres. Per Camacho els únics socis a l'exterior són els d'Espanya i advertí al president de la Generalitat que Israel és un gran amic d'Espanya. Potser la dirigent popular quedaria sorpresa si escoltés el que realment pensen els israelians de la marca Espanya, que entre altres coses es dedica homenatjar i condecorar militars nazis, que ben poc estimaven als jueus.

En el camp de les perles cultivades, destaquem el que ens explica l'agència de notícies AFP sobre una nova moda que comença a triomfar a Indonèsia. Ja ho diuen que l'emoció i la diversió van íntimament lligades a l'adrenalina, cosa que experimenten al cent per cent les persones que visiten un Spa de Jakarta. Aquest ha posat en solfa un mètode de massatge revolucionari, consistent en col·locar tres pitons de gairebé 2 metres, les quals s'enrosquen sobre l'estòmac del clients i van traient la llengua mentre olfategen el seu pacient. Aquest massatge que dura 90 minuts i costa 32 euros és la nova sensació si teniu ganes de desestressar-vos de forma natural.

La segona perla ens trasllada a una de les meravelles del món, el Machu Picchu. La premsa local peruana destaca que aquesta ciutat sagrada de l'imperi inca, podria tenir propietàries. Almenys això és el que volen demostrar Roxana i Gloria Abrill, les quals han demanat una indemnització de 100 milions de dòlars al govern de Lima, argumentant que són descendents directes de l'home que comprà aquelles terres abans que es descobrís aquesta joia de l'arqueologia. Veurem si l'escriptura de propietat del 1905 i un llibre d'un escriptor de 1916 que agraeix l'entrada a les seves terres, serà prou per convèncer el govern d'aquell país que afluixi la mosca inca o nord-americana en forma de $.