Bona tarda i bon dijous internautes. L'escriptor nord-americà Cullen Hightower deixava escrit fa un temps que 'Els diners s'inventaren perquè sapiguem exactament quant devem.' Un bon argument que no deixa pas indiferent el FMI ja que adverteix Espanya sobre l'augment en el risc de fallides d'empreses, les quals suposen l'alarmant xifra del 40% del deute privat. L'organisme internacional remarca que aquest endeutament difícilment podrà tornar-se, malgrat els esforços que ja s'han fet reduïnt plantilles, sous i jornades de treball. Segons el Fons Monetari de Christine Lagarde, Espanya està fent els deures però cal que millori la seva política impositiva, o el que és el mateix, suggereix un augment de l'IVA. El fet és que la sagnia de la crisi espanyola s'ha traduït el primer trimestre d'enguany en la baixada de persiana de 2.564 empreses. Per tal de curar-se en salut les entitats bancàries han optat per dues mesures: limitar la concessió de crèdits i apujar-ne els interessos.
Coincidint en el temps, diversos mitjans es fan ressó de l'estudi realitzat per la financera Credit Suisse que per paradoxal que sembli posa de relleu l'increment en un 13% del nombre de milionaris espanyols respecte l'any passat. D'aquesta manera prop de 47.000 persones afortunades compten amb més d'un milió de dòlars. I això també contrasta amb l'informe de l'Observatori de Càrites presentat avui subratllant que ja hi ha 3.000.000 de persones que són pobres, és a dir, que viuen o sobreviuen amb tan sols 300 euros al mes.
Potser agafant-se a aquestes dades que de cap manera reflecteixen una millora de la situació econòmica, el ministre més burleta del govern, també conegut com Cristóbal Montoro contradeia no només als organismes internacionals sinó també al seu propi cap, Mariano Rajoy, el qual presumia davant el primer ministre japonès de ser un país especialment atractiu gràcies a haver-se retallat els salaris majoritàriament. La contradicció també anomenada mentida o tergiversació de la realitat va venir quan el titular d'Hisenda va respondre una pregunta de Cayo Lara (IU) afirmant que 'els salaris no han baixat sinó que han moderat el seu creixement'. Fantàstica resposta d'aquest crispador dels nervis que deixa de manifest que la política desinformativa i manipuladora d'aquest govern continua més viva que mai.
Sense moure'ns del Congrés interessant resulta també la resposta que el govern ha donat a ERC i Amaiur després que aquestes formacions demanessin explicacions fa pocs mesos quan l'estat espanyol va vetar l'entrada a 20 metges kosovars que havien d'assistir a un congrés internacional d'anestesiologia a Barcelona. L'argument principal és que Espanya no ha reconegut Kosovo i per tant, els consolats espanyols no tramiten els visats, ja que segons les autoritats espanyoles aquest estat balcànic no existeix. El segon argument que també recull Vilaweb ens sonarà força als catalans, ja que l'executiu de Rajoy explica que la constitució de Iugoslàvia del 1974 no contemplava l'autodeterminació de les seves províncies.
I ahir, el País Valencià celebrava el Nou d'Octubre. El Nació Digital es fa ressò de la diada en que el president d'aquesta comunitat feu del PP, va tornar als vells costums dels seus antecessors agafant l'anticatalanisme com a nucli d'un discurs en que reivindicà el sentiment espanyolista dels valencians i denuncià el rol d'altres comunitats que només miren de desestabilitzar l'estat amenaçant-lo amb secessions impossibles. Òbviament, Alberto Fabra va dedicar un capitol del seu parlament a reivindicar el valencià carregant contra la unitat lingüística del catala, un fet que més tard es veuria reflectit en l'atorgament de la màxima distinció de la Generalitat valenciana a l'associació anticatalana "Lo Rat Penat" per la seva contribució a la cultura. Aquesta nova ofensiva obeiria als mals resultats que segons les darreres enquestes d'intenció de vot farien perdre la majoria absoluta als conservadors de Fabra i Barberá, possibilitant un govern d'esquerres entre PSPV-PSOE, Compromís i EUPV.
A casa nostra Alícia Sánchez Camacho dinava ahir amb les cases regionals en un restaurant del Port Olímpic per mirar de convèncer-les perquè s'impliquinen la manifestació del 12-O, obviant que aquestes van signar no fa massa adherir-se al Pacte Nacional per Dret a Decidir. Suposem que l'encara líder del PP mira d'aconseguir els màxims suports possibles, per tal que la delegada del govern Llanos de Luna no hagi d'inflar de forma exagerada el nombre d'assistents, molts d'ells vinguts des d'altres comunitats. Avui però, la presidenta a més de reclamar que Mas faci una crida a la participació també ha exigit als consellers que hi vagin. Resulta sorprenent escoltar plantejaments tan democràtics com obligar a algú que no vol a un acte d'aquest tipus. Però si fa un instant ens referíem a la dirigent popular com 'l'encara líder' és perquè, vist com està el patí de revolucionat a can PP, alguns analistes ja apunten que l'etapa de Camacho s'ha acabat i ara toca donar pas a persones com l'advocada i tertuliana Esperanza García, ex C's i actual militant del Partit Popular Català.
En el terreny més distès i desenfadat ens endinsem en les perles d'aquest dijous. La primera perla torna a reforçar la llegenda sobre la qualitat del
menjar que se serveix als avions. Segons un estudi de l'Agència de Protecció Mediambiental dels Estats Units el 12 per cent de les aeronaus serveixen aigua contaminada per la bactèria coliforme, la qual acostuma a trobar-se en el te i el cafè que ens ofereixen les hostesses. No sabem si aquest informe l'haurà finançat alguna bodega, però el que està clar és que en algunes companyies eslaves com Aeroflot hi ha vols que només compten amb vi i cervesa. Per tant, quan pugeu a un avió val més que begueu vi a no ser que sigueu el pilot. Tot i així sempre podeu optar per l'aigua beneïda si entre el passatge hi ha algun capellà.
La segona perla ens porta cap a terres africanes, concretament a Tanzània, on segons el web New Scientist un llac s'ha convertit en parany per moltes aus que com si d'un expedient X es tractés acaben convertides en estàtues. Els habitants d'aquelles contrades anomenen el Natron com el llac de la mort, un fet que els científics expliquen degut a que l'aigua assoleix temperatures de fins a 60 grausi nivells d'acidesa de 9 pH i 10 pH. Aquestes condicions fan que quan els animals entren en contacte amb l'aigua queden convertits en estàtues de sal volcànica.
En fi internautes, si després de tan males notícies encara voleu conservar la salut i la feina, feu cas d'un bon consell: 'Cal treballar vuit hores i dormir vuit hores, però no les mateixes'.
