L'estelada propietat d'un espanyol?

Bona tarda i bon dijous internautes. En certa ocasió, Albert Camus, nobel francès de literatura va escriure que "La capacitat d'atenció de l'home és limitada i ha de ser constantment esperonada per la provocació". I amb aquest mateix esperit l'unionisme espanyol intenta dia a dia torpedinar la línia de flotació d'aquells que defensem l'estat propi. La darrera, publicada a quatre columnes per La Razón, ha estat protagonitzada per José Antonio Blázquez, un empresari de Castelló que se li ha acudit registrar l'estelada a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). Tot i les irregularitats del tràmit, sembla que li haurien acceptat, i ja són varis els experts que des de Catalunya apunten que impugnaran aquest registre ja que la bandera és un símbol de domini públic, des que Vicenç Albert Ballester la va difondre i probablement dissenyà a principis del S.XX.

L'esmentat empresari, es declara obertament anticatalà i no m'estranyaria que fos un altre simple peó de la maquinària espanyolista, si més no per la profusió que ha tingut en determinats mitjans de la caverna mediàtica pel tipus de discurs que fa dient que el seu únic objectiu és prohibir-ne la venda, l'ús i reproducció, o sigui, més o menys com fa segles que intenten fer amb la nostra llengua. Afortunadament, després de 300 anys no se n'acaben de sortir, però ja són moltes les veus a les Espanyes que ofereixen suport i consells legals per tal que aquest pseudoregistre del nostre símbol independentista sigui, per paradoxal que sembli, propietat d'un espanyolet subvencionat que busca el seu minut de glòria. Tot i això i tal com van les coses, no seria agosarat que el TC acabi també prohibint-nos l'ús d'aquest símbol. Altra cosa serà que li fem cas o no, perquè tal com diu el refrany no hi ha pitjor menyspreu que la indiferència.

En canvi no ens han deixat precisament indiferent la intervenció de Josep Antoni Duran i Lleida a Los Desayunos de TVE. Com era d'esperar el líder d'Unió i hoste del Palace s'ha mostrat novament en contra de la independència, deixant ben clar que si Artur Mas acaba convocant eleccions plebiscitàries amb la independència com a principal punt programàtic, aleshores UDC no s'hi trobaria còmode i potser trencarien la coalició. El democristià també ha reconegut sentir-se dolgut a l'haver-se assabentat per la premsa del balanç de 9.375 milions que la Generalitat reclama a Madrid. Segons Duran, tot i ser l'interlocutor Generalitat-Estat, no fou consultat en cap moment sobre aquestes xifres. Aquesta nova emprenyada en veu alta, ens aproxima cada dia més a una ruptura inevitable, si tenim en compte que  cada vegada això s'assembla més al típic reallity show de tarda on les parelles no paren de treure's els drapets bruts.

Afortunadament, no tot són males notícies pels ciutadans. Vilaweb, explica una nova decisió del Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg que ha paralitzat temporalment el desallotjament d'un bloc d'habitatges de Salt, que havia estat ocupat per varies famílies, després d'haver perdut les seves vivendes a causa de la crisi. Segons l'organisme europeu l'estat espanyol no pot fer-los fora perquè seria anar en contra del dret internacional de l'habitatge. Un nou exemple de bona feina per part dels advocats de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, que aposten novament per la via europea, per sortejar les injustícies de l'establishment espanyol. Com deia un mític personatge amb nom de verdura: "Els petits canvis són poderosos".

Parlant de poderosos, la patronal d'empresaris CEOE que presideix Juan Rosell, ha anunciat que en les properes setmanes enviarà una nova proposta al govern i agents socials per modificar la contractació. Pel que es veu, als treballadors encara se'ns pot collar més amb l'excusa de generar llocs de treballs. La lluminosa idea que s'han tret de la mànega passa per allargar el període de prova a un any, el que significaria l'acomiadament lliure i sense càrregues per les empreses.

Acabem amb les perles d'aquest dijous que dia a dia deixen entreveure allò de "que no estamos tan mal hombre!".  Tot i que no tothom pot dir el mateix si tenim en compte el que publica el diari britànic Daily Mirror sobre el que li passà a Les Price. Aquest ciutadà va patir literalment una broma força pesada quan es disposava a embarcar en un avió, ja que els 234 kg de pes feren que la companyia li cobrés 2 bitllets. El problema, ja assumit amb resignació des de fa anys, fou la intel·ligència o malla baba de qui li donà les targetes d'embarcament, perquè els seients que li donaren estaven separats, un a la fila 17 i l'altre a la 19. N'hi ha per llogar-hi cadires, però juntes!

La segona perla també clama al cel i ens arriba de Ca la Merkel, concretament des de Limburg, on el bisbe d'aquella diòcesi s'ha fet força popular no tant per la seva caritat cristiana sinó pels excessos i luxes. Franz-Peter Tebartz-van Elst s'ha vist temptat per un dels pecats capitals més mal vistos, l'avaricia.
Aquest servent de la humanitat deuria entendre-ho malament, perquè enlloc de servir-la se n'ha servit, i s'ha construit un palau que ha costat la no menyspreable xifra de 30 milions d'euros. Per tant, s'entén perfectament l'empipament de centenars de feligresos, els quals destinen fins a un 9 % de la renda en donacions a l'església. Per tal de redimir-se el bisbe amant del luxe ha volat fins a Roma en Low cost, potser perquè ja s'ho havia gastat tot en la caseta, i haurà de donar explicacions davant els seus superiors. I és que internautes, qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra, però compte perquè alguns pel que es veu tenen veritables pedreres.


Reaccions: