La culpa fou del cha-cha-cha

Bona tarda i bon dimecres internautes. Un dels homes més destacats del cinema de Hollywood fou el l'actor i director Orson Welles, el qual justificà la manca d'autocrítica en una frase molt ben trobada: 'Qui no sap ballar culpa sempre al terra'. Alfonso Alonso, portaveu del PP al Congrés culpà del problema del finançament català a ERC. Amb aquest argument tan típic de culpar al altres i eludir les responsabilitats en els 9.375 milions d'euros que segons el memorial de greuges deu el govern espanyol a la Generalitat. Aquesta colla de milions que no té pas en compte el dèficit fiscal no despentinen els dirigents populars, que veuen les queixes dels catalans com una simple anècdota que és fruit del model de finançament que en el seu dia Esquerra negocià quan formava part del Tripartit. Tot i que la societat ja està curada d'espants no deixa de ser mediocre declaracions com les d'Alonso que en cap cas justifiquen els reiterats incompliments signats en el seu dia sinó que miren de d'apuntar i tensar les relacions entre CiU i els seus socis parlamentaris. Per tant, parafrasejant aquella coneguda cançó "la culpa no fue del cha-cha-cha sino de Esquerra"

Avui el ministre del ram, Cristóbal Montoro ha volgut sortir del pas aconsellant els responsables de la Generalitat que enlloc de queixar-se tant, gestionin millor els diners i així l'economia es recuperarà més de pressa. El titular d'Hisenda ha justificat "algun incompliment" pel simple fet que no hi ha diners, i ha tret ferro a l'assumpte dels 1.700 milions menys que rebra el govern català perquè no volen duplicar pagaments ni incrementar més endeutament d'aquesta autonomia.

D'altra banda, sense abandonar la cambra baixa, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha convertit en protagonista del matí després d'adevertir Mariano Rajoy que si no mou fitxa es trobarà amb una Declaració Unilateral d'Independència al Parlament de Catalunya. Òbviament, per no espantar més del compte al personal, el líder d'Unió ha matitzat que ell no defensa aquest posicionament que considera molt negatiu per ambdues parts. En la seva línia, resumirem la resposta de Rajoy dient que no canviarà la política vers Catalunya i afirmant "seguiré treballant perquè visquem junts, per mantenir els llaços històrics, afectius, socials, personals i de tota mena que tenim. Això és una realitat que porta junta durant segles". El que està clar és que tant el govern del PP com l'oposició seguiran treballant, fonamentalment, no tant per viure junts sinó perquè nosaltres no visquem sols.


Parlem ara d'un personatge que no acostumem a sentir massa parlant sobre el debat que ens ocupa. Miquel Roca compareixia ahir a la Comissió d'Estudi pel Dret a Decidir i assegurà que la Constitució no té conté cap article que impedeix la consulta de Catalunya. L'expolític i coautor de la Carta Magna afirmà que convocar un referèndum per tota Espanya no tindria sentit, ja que el text constitucional reconeix Catalunya com a nacionalitat. Tot i mostrar-se prudent i preocupat per un possible trencament, no deixa de ser significatiu que un dels pares del Sancta Sanctorum desmenteixi la teoria legal que esgrimeixen els unionistes. Veurem si aquest tipus de declaracions deixen indiferent La Zarzuela o pel contrari decideixen prescindir dels serveis d'aquest advocat català.

En un altre àmbit, l'aniversari dels 73 anys de la mort de Lluís Companys, tornà a posar en evidència la manca de sensibilitat humana democràtica del PP quan Alfred Bosch estava intervenint a l'hemicicle del Congrés i demanà uns segons de silenci com a record i homenatge al president català afusellat. Aquest simple gest no fou respectat ja que des de la bancada del partit governant un diputat cridà: "¡Viva España!". Una anècdota que no deixa de formar part d'aquesta intolerància que enlloc d'apaivagar-se va in crescendo. Aquesta i la por assumir responsabilitats pels crims del franquisme han estat motiu suficient perquè el diputat republicà Joan Tardà hagi viatjar fins a Argentina per querellar-se contra l'estat espanyol per l'assassinat de Lluís Companys, donat que per paradoxal que sembli facin més per aquest tema des de Buenos Aires que des de Madrid.
 
En el terreny econòmic cal parlar de les declaracions que el presidente de la Cambra de Comerç dels Estats Units a Espanya, Jaume Malet, feia ahir en una entrevista al Matí de Catalunya Ràdio. Sembrant el dubte i la por, Malet ha explicat la gran preocupació dels inversors estrangers davant la possible independència de Catalunya, assegurant que si s'acaba produïnt suposarà una deslocalització massiva cap altres països més estables, perquè segons ell el capital estranger aposta per un mercat de 47 milions i no de 7. L'entrevistat no ha volgut acabar l'entrevista sense abans dir el que formava part del guió, que enlloc del món segueixen amb interès el procés català. Evidentment, per entendre Jaume Malet cal tenir en compte el context, ja que com us podeu imaginar és proper al PP i està molt vinculat a la FAES d'un tal Aznar.

Acabem amb les perles del dia. La Vanguardia ens sorpren parlant d'un alt funcionari xinès que ha estat cessat per no mullar-se. Segons sembla el senyor Wang, destinat a la ciutat de Yuyao va tenir la desgràcia que aquest gran germà en forma de xarxes socials publiquessin una foto del treballador públic evitant el fang i els bassals d'una manera força curiosa, a coll i be d'un veí que sembla que l'ajudà enganyat com un xino.

La segona perla pren certa volada i té com a protagonista la companyia Iberia, la qual ha optat per renovar-se o morir ofegada pels deutes i mals resultats. D'aquesta manera, l'aerolínía impulsarà una nova imatge de forma molt significativa. No sabem si l'agència contractada per fer el nou logotip és propietat d'algun militant independentista i republicà, però la veritat és que després de 37 anys sense canviar el logo els directius han decidit que el new look  passa per eliminar la bandereta espanyola i la corona. Per compensar-ho l'empresa ha decidit dedicar un avió al rei Juan Carlos. Com veieu uns altres que tenen plena confiança en la Marca España.

Finalment, no podem deixar de banda el Premi Planeta que la passada nit celebrava la 62ena edició. La guanyador fou l'escriptora  Clara Sánchez amb "El cielo ha vuelto", però la gran sorpresa fou qui acabà com a finalista. I no fou algú qualsevol, sinó l'exministra de cultura amb el PSOE, Ángeles González Sinde, la qual es feu famosa per impulsar la famosa llei antipirateria tan criticada per la comunitat d'internautes. Suposem que el fet d'acabar finalista no té res a veure amb el fet que l'editor i amo de Planeta, José Manuel Lara, expressés dos dies abans en una roda de premsa la importància de respectar la propietat intel·lectual i lluitar contra la pirateria. No sé si hi haurà causa efecte, però potser alguns de vosaltres em donareu LA RAZÓN, però no la d'en Marhuenda ni la del seu amo i senyor, sis plau.

Reaccions: