La confiança fa fàstic

Bona tarda i bon dimarts internautes.  'La confiança, com l'art, mai prové de tenir totes les respostes, sinó d'estar obert a totes les preguntes'. Aquesta cita del poeta nord-americà Wallace Stevens serveix per introduir-nos en el fascinant món dels espies, perquè finalment ahir coneixíem a través del diari El Mundo que l'Agència de Seguretat Nacional americana va espiar més de 60 milions de trucades en territori espanyol, entre desembre del 2012 i gener d'enguany. La informació formaria part dels documents que l'exinformàtic de la CIA, Edward Snowden hauria fet públics. A l'igual que s'ha anat publicant en diferents diaris europeus, els governs suposadament amics dels nord-americans, haurien estat espiats i com no podia ser d'altra manera, Espanya també. Interessant la comèdia que arriben a fer els dirigents que ara es posen les mans al cap, quan qui més qui menys sap que arran dels atemptats del 11-S els Estats Units van incrementar les escoltes telefòniques i el control d'internet, sovint amb la connivència d'aquests que ara posen el crit al cel, no tant per haver estat controlats sinó pel fet que s'hagi fet públic.

En el cas espanyol, resulta patètic les paraules de Rajoy, perquè si en poques coses es bo, no ho és precisament en l'art dramàtic. El president espanyol i el ministre d'Afers estrangers es referien a les informacions publicades dient que si es confirmen el clima de confiança podria veure's afectat. Tal és la importància real que li donen que l'ambaixador James Costos fou rebut no per ells sinó per Iñigo Martín de Vigo, el famós secretari d'Estat per a la UE que sempre compara el procés català amb la teoria del llumí.

Però tampoc cal anar tant lluny amb aquests controls, ja que a casa nostra segons llegim al Nació Digital, els Mossos d'Esquadra haurien estat fet seguiment de determinats comptes d'activistes a Twitter a través del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya, coincidint amb diversos esdeveniments internacionals celebrats a Barcelona. El més curiós és que al final els nois de Método 3 encara seran uns angelets i haurem de donar-li la raó al poeta quan deia que 'el súmmum dels súmmums és que un mut li digui a un sord que un cec ens està espiant'.

El que ben segur estan sent discretes són les trobades que Josep Antoni Duran i Lleida està mantenint amb Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba. Ell mateix n'ha desvelat les reunions en una entrevista a la cadena Ser on s'ha mostrat moderadament optimista per les converses mantingudes amb els dos principals partits espanyols i ha dit que malgrat queda molt camí per recórrer, s'ha obert una petita porta a l'esperança. El que no ha concretat és 'a l'esperança per a qui?'. Per aquells que no volem seguir formant part d'Espanya o dels que aposten per una simple millora fiscal anomenada Tercera Via en el marc espanyol?

En l'àmbit internacional, Vilaweb si que ens aporta certa esperança per aquells que encara pensem que més tard o més d'hora la Unió Europea pactarà l'entrada de Catalunya com a nou estat membre, en l'hipotètic cas que sigui expulsada. El precedent el trobem amb les negociacions que la UE ha iniciat avui amb Kossove per tal de signar un acord amb l'expaís serbi. Diverses fonts comunitàries expliquen que cap estat membre podrà vetar el tractat ja que les negociacions es porten directament des de l'organisme i no des dels estats, i permetrà el lliure intercanvi de comerç, serveis i capitals. Quelcom que fins ara Espanya negava l'existència d'aquesta possibilitat en referència a una possibe Catalunya independent.

Al marge d'aquestes consideracions informatives, la Terra segueix girant també gràcies a les perles. La primera forma part del joc dels disbarats. Segons relata el portal de notícies Mail Online, Lamenda Kingdon, una jubilada britànica va veure com el seu viatge en avió s'allargava més del compte. La turista que tenia la intenció de viatjar a Espanya per veure l'Alhambra de Granada, va ser víctimad'un gran malentès amb l'agència de viatges, ja que enlloc d'enviar-la a conèixer aquesta meravella considerada Patrimoni Cultural de la Humanitat, la van destinar a l'illa caribenya de Grenade.
Lluny de queixar-se, la passatgera ha gaudit d'un dia al carib i a més la companyia aèria ha corregit el seu error regalant-li un bitllet a la ciutat andalussa i un altre a Nova Zelanda. Llàstima no s'equivoquen mai amb mi!

La segona perla també ens trasllada a terres ben llunyanes, concretament  a Zimbabwe on el radicalisme religiós i antioccidental que impulsa el seu president, Robert Mugabe,  ha fet que la premsa local publiqués diverses denúncies de les dones del districte de Masvingo que han estat multades per vestir minifaldilles o pantalons. A l'igual que passa en altres països integristes, la policia cultural vetlla pel compliment dels "bons costums" dictats pel Mugabe i sanciona les dones que es desvien de l'estricta norma. El més sorprenent és que les multes cal pagar-les amb gallines, cabres o cinc litres de cervesa.