La bilis de Belloch

Bona tarda i bon dimecres internautes. Una de les escriptores més famoses del moment, l'anglesa JK Rowling, va escriure no fa massa que 'La grandesa inspira enveja. L'enveja engendra rancúnia. I la rancúnia genera mentides'. Aquestes últimes sumades a les insídies són les que es dedica a escampar l'exministre socialista Juan Alberto Belloch. Al diari ARA llegim que l'actual alcalde de Saragossa ha plantejat que el Senat suspengui l'autonomia de Catalunya si manté la idea de convocar la consulta. I és clar, Belloch fent gala del seu sentiment patri, arriba a posar independentistes i etarres al mateix sac, dient que els mètodes són diferents però l'objectiu fnal és el mateix. Comença a ser preocupant que els autoanomenats progressistes callin i d'altres es deixin anar la melena, dedicant-se a llançar amenaces i provocacions, simplement perquè creuen més en la indisoluble unitat d'Espanya que en la democràcia que ofereixen les urnes.

Sense abandonar del tot les sigles socialistes ens fem ressò de la intervenció que l'encara líder del PSC va fer durant la presentació de la Declaració d'Alacant pel Corredor Mediterrani. Pere Navarro que coincidí amb Pérez Rubalcaba, aprofità per discrepar obertament d'una Catalunya independent posant com exemple el corredor que trencarà fronteres enlloc de posar-les. El dirigent socialista criticà durament el govern de la Generalitat perquè preten fer una consulta sense que l'estat l'autoritzi, ja que pel que es veu, per Navarro la legalitat catalana és paper mullat. I si el primer secretari expressava això, ben diferents eren les paraules de Maurici Lucena atacant Artur Mas, donat que segons el portaveu del PSC, el president ja no vol fer la consulta sinó convocar eleccions plebiscitàries i la DUI. Per tant no és estany que el Partit dels Socialistes vagi a la deriva si ambdos dirigents expressen idees contradictòries el mateix dia, però es clar, segur que és una estratègia molt ben pensada per desconcertar-nos.

I un dels que ja no ens desconcerta gens és Josep Antoni Duran i Lleida, el qual passava pel programa de Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. El polític s'ha sincerat i ha deixat clar que la seva relació amb el president de la Generalitat és "millorable". Sense voler entrar massa en polèmica ha seguit defensant la seva Tercera Via davant la independència i ha recordat que la història demostra que Catalunya sempre ha sortit beneficiada pactant amb l'Estat, a diferència del que ha passat quan s'ha volgut independitzar perquè sempre ha acabat en "fracàs i desastre". No és d'estranyar doncs que ERC encara no hagi respost al nou oferiment que la federació els ha fet per entrar al govern l'any que ve, ja que amb companys de viatge com Duran és difícil confiar-hi, per allò de que no tots els camins porten a Ítaca.


Parlant de camins, els de la justícia cada dia són menys inescrutables si tenim en compte el color polític dels magistrats. Si darrerament el PP vivia més dels disgustos que de les alegries, ahir la truita va canviar.
En un escrit dels pèrits de l'Agència Tributària al jutge Ruz, expliquen que els pagaments dels empresaris a la comptabilitat B del PP, i el seu posterior repartiment com a sobresous no constitueixen delicte fiscal. Segons els tècnics d'Hisenda aquesta anomalia ja hauria prescrit i els posteriors pagaments a 2008 no superarien el topall de 120.000 euros que marca la llei, i per tant també en quedarien exonerats totalment.

Seguint amb els bonics exemples de com funciona la justícia, cal parlar d'algú que durant 10 anys l'ha anat esquivant amb gran perícia. Carlos Fabra, impulsor del famós aeroport fantasma sense avion, ha presidit la Diputació de Castelló al llarg de 16 anys i ara s'enfronta als tribunals acusat de tràfic d'influències, suborn i frau fiscal. D'aquesta manera, aquest imitador barat de "Corleone" haurà d'explicar tots els favors fets, previ pagament, a diferents empreses d'amics i coneguts que obtenien nombroses adjudicacions fàcilment. Lamentablement, no us estranyi que un personatge com ell que ha estat "agraciat" 7 vegades amb la loteria, també se'n surti tranquil·lament, vist el precedent dels companys Francisco Camps o Rita Barberá.

Les perles d'aquest dimecres ens traslladen cap a terres una mica hostils. La primera ens la serveix el portal de notícies de Telecinco, explicant-nos el curiós embaràs d'una dona iraquiana de 40 anys que porta al seu ventre ni més ni menys que 13 fills. Sembla que no és la primera vegada que la mare té un embaràs múltimple ja que té 7 fills més, entre els quals bessons. Si finalment aconsegueix parir totes les criatures es convertirà en la dona que més fills ha tingut en un sol part. En aquest cas, els nou nats no vindran amb un pa sota el braç sinó amb la fleca sencera.

La darrera perla ens arriba dels Estats Units on els efectes de la crisi fa nèixer nous "emprenedors" que tornen al bescanvi en espècies davant la dificultat d'obtenir dòlars. L'edició americana del Huffington Post publica el cas d'un home de Florida que va presentar-se a l'oficina del Departament d'Aigües per pagar l'aigua amb la singularitat que enlloc d'abonar l'import en metàl·lic ho feu amb cocaïna. Tot i així internautes sempre ens quedarà el dubte si va portar l'import exacte o van haver de tornar-li el canvi en porros.






Reaccions: