Intercanvi de cromos? NO, la col·lecció sencera

Bona tarda i bon dimarts internautes.  'La diplomàcia és l'art d'aconseguir que els altres facin amb gust allò que un desitja que facin', ho explicava en un dels seus llibres l'escriptor nord-americà Dale Carnegie, autor que no crec que tinguin com a lectura de capçalera els dirigents del PP que cada dia mostren més el cantó fosc. Ahir Mariano Rajoy, fidel al seu estil de ni peix ni carn, va servir-nos ambdós plats anunciant-vos que el desembre publicaran les balances fiscals i d'altra banda desmentint una negociació secreta amb Catalunya. A porta tancada, tot i que deuria estar una mica oberta ja que tots els diaris se'n fan ressò, el cap de l'executiu afirma no tenir cap pacte estrany ni tenir cap intenció de canviar cromos. 

En quan a l'anunci de les balances, han estat moltes les forces polítiques catalanes que ho han celebrat. El cert és que tampoc cal ser passarells i pensar que ara ens descobriran la sopa d'all perquè és evident que ni de lluny contemplaran l'espoli fiscal que pateix els nostre país des de fa dècades. Tot i que encara és aviat per dir-ho, ningú amb dos dits de front pot pensar que un govern que basa les seves reformes en una recentralització de l'estat i en eliminar qualsevol tipus de privilegi o dret adquirit per Catalunya, pugui tirar pedres contra la pròpia teulada. D'aquesta manera i vist el gust que l'executiu espanyol té per les tècniques de manipulació de la realitat no ens hauria de sorprendre que a finals d'any descobrim que realment som els catalans els que vivim de la caritat de la resta de comunitats, i si no temps al temps.

Precisament 73 anys és el temps que ha passat des que les autoritats franquistes afusellessin el president Lluís Companys al Castell de Montjuïc. En l'ofrena de flors feta pel govern català i altres formacions, a excepció de PP i C's que titllen Companys com a colpista i no com a màrtir, Artur Mas ha aprofitat per respondre Mariano Rajoy dient-li que ara no és moment de canviar cromos sinó de permetre la consulta, ja que és més fàcil comptar els vots que no pas els manifestants. El cap del govern també ha lamentat les dures declaracions que l'expresident José María Aznar va fer ahir a Sant Sebastià en la presentació d'un llibre sobre les víctimes del terrorisme. En l'acte organitzat per la FAES, Aznar va tornar a posar de manifest l'odi visceral que sent pels nacionalismes, sense adonar-se'n que ell mateix el practica de forma bel·ligerant i corrosiva, generant tensions i animadversió que poc ajuden al diàleg. Com era d'esperar, l'exbigotut no només tornà a carregar contra el procés català exigint al govern central més fermesa donat que pels nacionalismes llibertat, llei i pluralisme no signifiquen res. Sorprèn el cinisme de personatges com aquest, que no paren de gastar la paraula Constitució, i en canvi en el seu dia decidí no votar-la ja que era més partidari de mantenir el règim dictatorial i no aventurar-se en democràcies.

Parlant de llibertats, la que tingueren dos nous banquers al optar per no declarar davant la comissió del parlament que investiga les irregularitats de les entitats bancàries. Ahir fou el torn dels directius de Caixa Penedès, Ricard Pagès i Manuel Troyano. Tot i comparèixer i vist com havien anat les anteriors van decidir fer vot de silenci i hagueren d'aguantar estoicament però amb el cap cot les crítiques duríssimes d'ICV i la CUP. Subratllem aquesta última intervenció de David Fernàndez, tal com llegim a Vilaweb, on el diputat els recomanà comprar-se un mirall per veure què és la màfia. Cal dir que Fernández tot i la seva virginitat parlamentària està essent un dels polítics que més contundent i clar està essent en aquesta legislatura, un fet que explicaria les bones perspectives electorals d'aquesta formació.

I a Pere Navarro continuen sorgint-li problemes de sota les pedres. Si fa uns dies l'exconseller Joaquim Nadal feia un pas endavant i acceptava presidir el Pacte Local pel Dret a Decidir de Girona, ahir feia el propi Maite Arqué, exalcaldesa d'una de les ciutats més importants de l'anomenat Cinturó Roig.  Dilluns era presentada com a presidenta del mateix pacte a la ciutat de Badalona i defensà les urnes com al millor mecanisme per decidir el futur de Catalunya. Si amb això no en tingués prou, han començat a sorgir discrepàncies entre alguns diputats socialistes per l'estratègia actual del grup parlamentari, tal com informava el diari ARA.

Acabem La Mossegada d'aquest segon dia de la setmana parlant de perles. La primera té com a protagonista el bisbe de Bilbao, Mario Iceta, el qual ha rebut una sanció de 30.000 euros per part del Banc d'Espanya. Iceta formava part del consell d'administració de la intervinguda Cajasur. L'entitat que fou de les primeres intervingudes per la nefasta gestió i les nombroses comissions que s'autoconcediren els mateixos directius. Davant d'aquests fets, el bisbe no tingué un dia massa il·luminat en quan a inspiració divina ja que l'únic que se li va acudir per justificar la multa rebuda fou dir qu e"van ser persones íntegres que van mirar pel bé de l'entitat" i ho van fer "el millor que van poder i van saber" Vaja, com si es tractés s'un simple Pecat venial.

La segona perla ens l'acosta l'agència de notícies Europa Press i ens trasllada cap a terres tarragonines. Si fa uns dies els Mossos d'Esquadra de la comissaria d'Igualada es queixaven per la insuportable pudor que feien les plantes de marihuana decomissades en diverses operacions, avui hem conegut la notícia de la detenció d'una altra persona que cultivava més d'un centenar d'exemplars. El sorprenent del cas és que el detingut era un mosso d'esquadra, i per més inri, estava destinat a l'àrea d'escortes del president Artur Mas. Això si que és el realment flipant.

Reaccions: