Bona tarda i bon dimcres internautes. 'La majoria de les persones són com agulles: els seus caps no són el més important'. Aquesta metàfora del polític i escriptor irlandès Jonathan Swift descriu perfectament el que molts pensem sobre els serveis secrets espanyols, els quals estarien darrera de la manifestació del passat 12 d'octubre a
la plaça de Catalunya de Barcelona. Almenys aquesta és la informació que ens servia ahir El Confidencial Digital en aquest article que explica com Mariano Rajoy hauria encarregat al CNI un pla per desestabilitzar el moviment independentista i augmentar els partidaris de l'unionisme. Evidentment, la intel·ligència brilla bastant per la seva absència tenint en compte el clamorós fracàs de la manifestació i alhora el creixent nombre d'independetistes. Tot i aquests fets inqüestionables és evident que hi ha plans de suport logístic i econòmic a entitats i moviments que defensen la unitat, però també s'han elaborat manuals que fomenten la desinformació i les calúmnies, llestos per tornar a atacar aquells que defensem la llibertat d'una presó de pobles anomenada Espanya.
Sense deixar de parlar de Madrid, no precisament per gust, sinó perquè avui per avui continua essent el centre de poder, ens fem ressò de les paraules de Cristóbal Montoro que ahir tornava a apel·lar a la responsabilitat dels governants per tal de fer marxa enrere i continuar en aquest estat que ens manté captius. Segons el ministre d'Hisenda, que ahir presentava els pressupostos generals de l'Estat per al 2014, 'una Catalunya independent faria perillar Europa'. A més, va assegurar que si hi ha segregació ni uns ni altres aconseguirem sortir de la crisi. El que està clar és que si nosaltres no fem ara un pas endavant i llevem àncores sí que ens serà impossible sortir-nos-en. Aquesta doble moral de Montoro i d'altres dirigents que primer ens menyspreen i després no poden viure sense nosaltres continua sent digne de ser estudiada pels psicoanalisties més reputats. Tot i així, algunes de les previsions més optimistes del ministre comencen a materialitzar-se tímidament i en àmbits reduïts. Si més no això és el que es vantava d'anunciar Dolores de Cospedal en la presentació dels comptes del PP del passat exercici, els quals mostren un balanç positiu amb un superàvit de 9,5 milions d'euros. I tot això en plena discussió sobre donacions irregulars i comptabilitats B.
D'altra banda, cal destacar la veu de l'exfiscal en cap del TSJC, José María Mena, el qual fou entrevistat ahir per Mònica Terribas a Catalunya Ràdio. En l'entrevista, Mena va defensar el dret a decidir, tot i que per votar en sentit contrari a la independència, però va deixar ben clar que si finalment s'acaba realitzant la consulta, ell n'acceptarà el resultat i continuarà vivint aquí sense cap "Mena" de problema, com el seu cognom inidica. Un exemple de com malgrat la legítima discrepància les urnes segueixen essent la manera més democràtica de prendre decisions.
La meva mare que és una dona tant o més peculiar que el seu fill, acostuma dir 'quina pena, tenir el cul més avall que l'esquena' i avui el que fa realment llàstima i vergonya és tornar a veure un nou escàndol policial dels tan nostrats Mossos d'Esquadra. El diari El País publica dos vídeos on es veu com diversos agents van fer un ús desproporcionat de la força en la detenció del malaurat empresari del Gaixample, que morí durant la detenció, probablement a causa de la marató de cops de puny i patades que els policies van clavar-li quan ja estava immobilitzat a terra. El cert és que alguna cosa s'ha de fer, perquè no potser que individus amb aquesta mentalitat tan violenta embrutin el bon nom de la policia catalana. Per tant, cal realitzar una investigació a fons i depurar responsabilitats. Esperem que aquesta vegada, els responsables de la l'escomesa siguin més diligents que no pas els que s'ocuparen del cas d'Ester Quintana, que a dia d'avui encara van apareixent noves proves incriminatòries contra l'actuació de diversos efectius de la BRIMO.
Al marge d'aquestes consideracions, sempre ens queda l'oasi de les perles del dia. Comencem parlant de curiós cas de Mar Esquembre, una professora de la Universitat d'Alacant que la setmana passada es va veure humiliada a la Cambra Baixada. Esquembre que assistia al Congrés de Diputats convidada pel PSOE va veure com l'excés de zel de les policies destinades al control d'accés provocaven una humiliació en tota regla de la seva persona. Segons explica la professora, les dues agents van conduir-la a una habitació on la feren despullar i l'escorcollaren per saber si portava algun tipus d'arma. Lluny de deixar-la en pau, i quan ja es trobava asseguda al lloc dels convidats observà com una de les policies s'asseia al costat durant l'estona que durà el ple. El president del Congrés, Jesús Posada, ja ha ordentat obrir una investigació al respecte. No és d'estranyar doncs que tractant així els ciutadans, la gent tingui cada vegada més desafecció de la política.
La segona perla tampoc té desperdici. Segons llegim a El Confidencial Digital, el passat divendres l'hereu díscol de la infanta Elena i Jaime de Marichalar va decidir fer gala de la intel·ligència heretada posant en pràctica un pla per passar desapercebut quan visitava una botiga d'esports de la capital del reino. De tots és sabut la "simpatia" que el nét del rei sent pels paparazzis i curiosos, així que se li encengué la llumeta i es col·locà la coneguda màscara que utilitzen els hackers d'Anonymous. L'actitud rebel de Felipe Juan Froilán, no només deixà preocupats els clients de la botiga que pensaren que era un antisistema, sinó que a més deixà fora de joc els guardaespatlles del cinquè en la línia de successió reial, que corredissa cap aquí i cap allà no aconseguien trobar-lo.
En fi internautes, tal com diuen els sabis: 'd'on no n'hi ha no en raja' i és que 'tots els testos s'assemblen a les olles'.
