El Maquillatge espanyol

Bona tarda i bon dilluns internautes. Deia el polític Otto Von Bismark que 'Mai es menteix tant com abans de les eleccions, durant la guerra i després de la cacera'. Dissabte en tinguerem una bona mostra amb la manifestació que els partits unionistes convocaven a la Plaça Catalunya reinvindicant la unitat d'Espanya. El fracàs de la mateixa fou monumental ja que tenint en compte els esforços del organitzadors i el setè de cavalleria vingut des dels altres límits només aconseguiren omplir la plaça amb poc més de 30.000 persones segons fonts de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Evidentment, la punxada fou monumental tenint en compte les expectatives generades que emplaçaven la famosa majoria silenciosa a pronunciar-se. Tal com es va veure, la majoria s'empetití com aquella sensacional pel·lícula del 1957 "El increible hombre menguante". El miracle dels pans i els peixos no trigà en arribar en forma de maquillatge, perquè la Delegació del Govern inflà la xifra fins als 106.000 i la pròpia organització  calculà 160.000 persones. Però ni la coneguda cançó de Mecano dient 'sombra aquí y sombra allá, maquíllate maquílllate' serví per dissimular les cares de desolació tant d'Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera.

Lluny d'acceptar el fracàs de convocatòria la qualificaren com a èxit rotund i ambdós es mostraren plenament satisfets. Nosaltres a casa també, bàsicament perquè no representà ni el 10 per cent d'aquells catalans que sortirem pels carrers de viles i ciutats reivindicant la independència de Catalunya. Ara bé, que el llegir no ens faci tampoc perdre l'escriure, perquè al final els suports es comptabilitzen a les urnes, i tant PP com C's són votats per milers de persones, altra cosa és que moltes menys de les que voldrien, fet pel qual segueixen resistint-se a donar suport a la consulta.

Sense dir-ho explícitament si que aquestes formacions, vist el panorama, acusaren UDC i PSC de covardia per no assistir-hi i els advertiren que la seva absència acabarà passant-los factura a les urnes. En resposta a aquestes paraules,  Jaume Collboni (PSC) explicà que el seu partit no entra en el qu qualifica de guerra de banderes i culpa el PP de la catalanofòbia practicada al llarg d'aquests últims 10 anys. D'altra banda, el dirigent d'Unió i conseller d'Interior Ramon Espadaler argumentà la no participació afirmant que el seu partit està ben lluny dels plantejaments dels convocants i simplement volen preservar la identitat catalana. Bona resposta, però sembla estrany que els "amics" d'Unió no s'adonin que la millor manera de preservar la nostra identitat i cultura és proclamant-nos independents. 

A titol d'anècdota i per tancar aquest capítol, alguns diaris de Madrid parlen de manifestació multitudinària on no importava el nombre sinó la dignitat dels que feien sentir la seva veu. El més curiós és el tractament que fan de la informació, especialment Libertad Digital que se centra en el que anomenen premsa separatista, això és La Vanguardia i El Periódico, que per determinats interessos ocults i pressions van donar una importància desmesurada al nombre d'assistents.

L'altra gran esdeveniment d'aquest cap de setmana ha estat la massiva beatificació de 522 màrtirs de la guerra civil. Més de 25.000 persones van concentrar-se a Tarragons per seguir els actes que comptaren amb 104 bisbes i 1.400 capellans vinguts d'arreu. Entre les autoritats, el ministre Alberto Ruiz Gallardón i el president de la Generalitat. El titular de Justícia destacà la necessitat de l'acte com a mostra de reconciliació, no sabem ben bé amb qui, ja que en cap cas es feu referència als assassinats comesos pel bàndol nacional feixista amb la connivència i benedicció de l'esglèsia catòlica, tal com recordà en un altre acte la monja benedictina, Teresa Forcades. El cert, és que avui en dia són molts els prelats de l'església que no només no condemnen el franquisme sinó que enyoren la reserva espiritual d'occident.

En aquest sentit, una de les persones que més ha criticat la participació d'Artur Mas i Joana Ortega en la macrobeatificació ha estat Pilar Rahola. La periodista ha concedit una interessant entrevista a Vilaweb on analitza l'actual situació que viu el nostre país i vaticina eleccions plebiscitàries i la immediata suspensió de l'autonomia per part del govern espanyol.

En l'àmbit de les perles algunes d'interessants. Comencem per la que no va passar desapercebuda aquest dissabte al Palau Reial de Madrid, on el princep Felipe de Borbón presidí la recepció en el dia de les forces armades, en substitució del rei que segueix convalescent després de l'operació de maluc. Després del discurs defensant la unitat d'Espanya, l'hereu a la corona convidà als presents a aixecar les copes en honor a Espanya i al rei. Així ho feren els convidats com a bons cortesans i serfs, excepte una, la princesa Leticia que ni tan sols es mullà els llavis brindant ni per Espanya ni pel seu sogre, tal com es veu en aquest vídeo.


No deixem aquesta emotiva data, sobretot pels hereus d'aquells indígenes morts en la conquesta d'Amèrica pels colons espanyols. El Huffington Post destaca la picabaralla que hi hagué al Twitter entre el gegant d'electrodomèstics Media Markt i el vicepresident del PP, Esteban González Pons. La polèmica sorgí perquè la multinacional alemanys convidà als seus seguidors a no perdre el temps amb la desfilada de la Legió i a aprofitar el temps visitant els seus centres. Les piulades anaren pujant de to, fins a límits insospitats. No us perdeu l'enllaç al diari i veureu com n'hi ha que la pell la tenen massa fina.

Acabem amb un vídeo independentista que ja s'ha convertit en viral, degut al nombre de visitants. Seguint la moda de la periodista Marina Schifrin, que abandonà la companyia on treballava fent un vídeo en que ballava i denunciava el maltracte rebut, un grup de catalans han volgut imitar-la dient de forma ben divertida "Adéu Espanya".

Reaccions: