Calers o Pàtria

Bona tarda i bon dilluns internautes. Josep Pla, un dels escriptors més importants en llengua catalana, digué en el seu dia que 'Els diners no donen la felicitat, certament; però tampoc són un seriós obstacle."  Precisament, una de les editorials que publica els seus llibres és Planeta, editor del qual n'és José Manuel Lara, el qual passà per Catalunya Ràdio fa pocs dies. Si fa uns mesos, Lara es pronunciava obertament sobre la marxa del grup editorial de casa nostra en cas d'Independència, en l'entrevista amb Mònica Terribas es mostrà més flexible. En aquest sentit, cal destacar aquest matís sobre la deslocalització de Planeta ja que en aquesta ocasió afirmà que només marxarien les empreses del grup en llengua castellana, mantenint-se íntegrament aquí les que treballen en català. Interessant doncs el gir d'aquest empresari, propietari entre altre d'Antena 3 i La Razón, perquè si bé ser patriota està molt bé, molt més és continuar guanyant calerons en un dels territoris que on més productes culturals es consumeix. Per tant, bona senyal que fins i tot un dels que més defensa la unitat espanyola ara no tingui tan clar que acabem marxant. I és que com deia el poeta: 'Els diners no són felicitat...felicitat és gastar-los.'

Precisament, aquest cap de setmana la família Lara també ha estat notícia de les pàgines roses degut al casament del seu fill Pablo i Anna Brufau. El més interessant de tot fou la trobada informal que tingueren la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría i el president de la Generalitat, on suposem no deurien parlar precisament del vestit de la núvia sinó de l'anunci fet sobre el dia que es faran públics data i pregunta de la consulta. 

Sobre aquesta mateixa s'hi referia l'encara líder del PSC, Pere Navarro durant el Consell Nacional del partit, en el qual Montserrat Tura deixà el seu càrrec per considerar que les opinions discrepants no tenen cabuda en la formació. La Vanguardia es fa ressò de l'acusació que Navarro va fer en la reunió  reiterant que la consulta no se celebrará en 2014 i que tant Mas com Junqueras intenten engalipar els ciutadans creant falses expectatives. Desconeixem si aquesta predicció obeeix més a un exhastiu anàlisi d'un gran estrateg o obeeix més a un desig per tal de treure's aquest mort de sobre i així normalitzar encara més les relacions amb el PSOE de Rubalcaba, que del dret a decidir no en vol ni sentir a parlar.

D'altra banda, l'actualitat també ens condueix a la nombrosa manifestació a Madrid en protesta contra la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans que deixà sense efecte la doctrina Parot. Com ja era de preveure, els milers de ciutadans que hi assistiren convocats per l'AVT no reberen amb petons i abraçades la comitiva que Mariano Rajoy hi envià. D'aquesta manera, com ja és habitual Rajoy deixà cremar per unes hores els representants populars, que lluny de calmar les masses provacaren  que aquestes els dediquessin crits de traïdors i pocavergonyes. Cal dir que entre els participants, l'extrema dreta aprofità per colar-hi salutacions i símbols franquistes amb l'ocellot d'en Paquitu, a l'infern sigui. Aquest via crucis de la delegació popular el podem llegir a la crònica de El País.

Una de les més criticades per la seva assistència fou la líder del PP basc, Arantza Quiroga, la qual ha estat titllada de dèbil pels sectors més dretans dels conservadors, després que aquesta no volgués criticar en excés la sentència i optés per respectar la decisió del TEDH. M'aventuro a dir que comença una dura campanya de desprestigi a la caverna mediàtica, buscant connexions entre el marit de la dirigent basca amb la família Pujol o Urdangarín, com ja llegim avui a Libertad Digital, per tal d'intentar fer-la fora per tenir plantejaments moderats, força allunyats de Mayor Oreja o Iturgaiz. Quelcom que malgrat les distàncies ja ha començat a tastar Alícia Sánchez Camacho a Catalunya, la qual per cert, ha explicat aquest matí que en cas que el president de la Generalitat fixi finalment data i pregunta, aleshores s'adreçarà per escrit a Mariano Rajoy per tal que prengui mesures per impedir-la. No és menor que Camacho opti pel gènere epistolar, ja que vista l'experiència, segur que almenys no haurà de sentir en ciu i en directe com la critiquen. 

En l'apartat de les perles, el diari Què! explica la impactant història de Duke Riley, un nord-americà que s'ha passat els darrers mesos entrenant fins a 50 coloms per tal que li portin tabac des de la veïna i proscrita Cuba. Segons explica el protagonista, l'experiment forma part de l'anomenat Projecte Comerç amb l'enemic i preten demostrar que amb una inversió petita i molta paciència ha aconseguit burlar mecanismes de seguretat de milions de dòlars. Una idea que ja l'ha fet famós arreu del planeta, permetent que sigui exposat en un museu i que a més vengui el seu millor colom per la no menyspresable xifra de 75.000 euros. Un fet que contradiu la idea que fins ara corria que fer volar coloms no porta enlloc

La imaginació al poder, fins i tot entre els lladregos. Almenys aquesta és la impressió que pot causar la segona perla del dia arribada des de la localitat italiana de Pesaro. Segons informa 'Il Corriere della Sera', la Guàrdia de Finances va detenir la setmana passada 7 treballador del dipòsit de cadàvers del municipi acusats de robar marcapassos als difunts per revendre'ls al mercat negre. A més, la policia també investiga 27 persones més relacionades amb diverses funeràries per cobrar preu abusius en determinats serveis, com cobrar 500 euros per sabates o rosaris als familiars dels desapareguts. Tal com apunta el diari italià, la trama hauria guanyat milers d'euros amb aquesta estafa.

A tall d'anècdota obituària, em ve al cap un famós anunci que triomfà a la Cuba dels anys 30: "Si la seva sogra és una joia, Funerària Fernández té el seu estoig".

Reaccions: