Ni dat ni beneït

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Jo no procuro conèixer les preguntes; procuro conèixer les respostes'. Aquesta frase del filòsof xinès Confuci ens hauria de fer reflexionar sobre la tempesta que el vaixell independentista patia ahir a causa de diverses inclemències externes. Després de la repassada que els deuria fer el ministre Margallo als diplomàtics lituans i letons, com ja era previsible els ambaixadors han dit que se'ls havia malinterpretat i tergiversat, ja que no volien pas enemistar-se amb el regne d'Espanya. Tot i aquesta puntualització, el portaveu del govern letó va fer públic ahir la tarda que el primer ministre 'Va dir el que va dir i no se'n desdiu'.

En aquest mateix front i ajudant a la causa unionista, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de la Competència, Joaquín Almunia variava substancialment les seves declaracions d'ara fa un any i explicava ahir a Barcelona que un territori segregat d'un estat membre deixaria automàticament de pertànyer a la UE. Aquestes paraules eren ratificades des de la CE per la seva portaveu, Pia Ahrenkilde.

Però això no està tan clar i així ho explicava el conseller Francesc Homs, que juntament amb l'expresident del Parlament Joan Rigol, presentaven el Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Document que intenta consensuar les diferents sensibilitats de partits, organitzacions i entitats de la societat civil. Al torn de preguntes el portaveu del govern català va voler deixar clar que a dia d'avui no hi ha cap article als tractats de la Unió que diguin que els catalans quedaríem fora, afirmació que també queda refermada pels contactes que fora dels focus estan mantenint responsables europeus i escocesos per continuar lligats a la UE.

Sigui com sigui, que el llegir no ens faci perdre l'escriure, ja que si Catalunya o Escòcia deixessin de formar part de la UE, aleshores  la resta d'estats membres no podrien gaudir del mercat únic i per tant, en territori català les seves empreses no tindrien lliure circulació de persones, mercaderies i capitals. Al marge d'aquest punt, està clar que la majoria de la ciutadania aposta per seguir a Europa, però si en un primer moment no pogués ser, sempre podríem fer tractats de cooperació com tenen Noruega o Suïssa.

El més positiu d'ahir que hauríem de destacar és el temps verbal que estan emprant des de fa poc els polítics. Si en fixem, en cap cas afirmen que Catalunya no pot ser independent, sinó que fan servir el condicional en tot moment amb expressions com: 'si fos independent...', enlloc de 'Catalunya no pot ser...' . Aquesta circumstància també explicaria el fet que ni tan sols Espanya ha sol·licitat a la Comissió Europea un informe sobre les repercussions que tindria una secessió, ja que malgrat tot, no les tenen totes. 

Igual que tampoc les tenen totes les altes instàncies de l'Estat, d'acord amb les paraules que Eduardo Torres-Dulce pronunciava ahir en l'obertura de l'any judicial. El Fiscal General de l'Estat recordava en el seu discurs davant el rei la 'indisoluble unidad de España' i lloava la monarquia pel seu caràcter constitucional. Un acte que, al marge de les queixes del president del TC sobre la imatge distorsionada que segons ell es dóna des de sectors nacionalistes, també tingué com a anècdota el làpsus reial al donar-li dues vegades la paraula al fiscal quan acabava de pronunciar el discurs.

Interessants també les paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer, President del Consell Assessors per la Transició Nacional, el qual deia que la carta de Mariano Rajoy juga amb força habilitat fent ús d'una ambigüitat  que no deixa entreveure clarament el NO del govern espanyol a la consulta. Per aquest motiu i segons revelen algunes fonts, CiU i ERC estarien estudiant presentar una pregunta al Congrés de Diputats per tal que el govern espanyol es mulli definitivament i això serveixi per argumentar a Europa que s'han esgotat totes les vies.

Els que no acaben d'esgotar-se són els mestres de Illes Balears, perquè la jornada passada protestaven juntament amb pares i alumnes contra el Tractament Integrat de Llengües, impulsat pel govern popular de José Ramón Bauzá. El diari ARA explica que 'aquest primer dia de vaga indefinida tingué segons els organitzadors un 90% de seguiment i un 22 segons la conselleria d'ensenyament. Al marge de denunciar la discriminació del català, la comunitat educativa recolzà els 3 directors d'institut que l'administració balear va cessar, deixant-los sense sou ni feina fins a nova ordre.

Vist el panorama caldejat, arribem a les perles d'aquest dimarts que ajudaran a digerir millor l'actualitat. La primera ens la brinda La Vanguardia . Segons recull el rotatiu barceloní, un hombe va ser ferit d'un tret després d'una acalorada discussió en una bodega de la ciutat russa de Rostov. Ni futbol, ni dones ni política, sembla que la discussió tingué com a espurna les discrepàncies sobre les teories del filòsof Emmanuel Kant. No m'imagino ningú d'aquí barallant-se per Josep Pla.

A La Voz de Galicia trobem la segona perla del dia. Fins A Coruña ens traslladem per conèixer de prop la història d'un misteriós client que hauria guanyat fins a 4,7 milions d'euros i no els ha reclamat. Sembla que tan solvent personatge hauria oblidat fa un any la butlleta sobre el taulell de l'administració de loteries. El propietari del negoci hauria advertit Loteries de l'Estat el qual ha fet una crida a través del BOP de la provincia per intentar localitzar l'afortunat o afortunada. Si d'aquí a un any el guanyador/a no ha donat senyals de vida, el "loter" s'emportarà el premi.

En fin internautes, ja ho deia assenyadament el Comte de Rivarol al S.XVIII: .'Hi ha persones a les que la fortuna no els procura més que la por a perdre-la'.

Reaccions: