La cosa va per llarg

Bona tarda i bon dijous internautes. En una de les moltes batalles, Napoleó va dir a un dels seus oficials: 'Pots demanar-me qualsevol cosa que vulguis, excepte temps' i això és quelcom que com deia Einstein continua essent relatiu. Tan relatiu que com la famosa obra de Marcel Proust, 'A la recerca del temps perdut'. Aquest mateix matí en una entrevista a Catalunya Ràdio, Artur Mas responia que si la consulta no és autoritzada per Madrid aleshores es veuria forçat a convocar eleccions plebiscitàries el 2016. Unes declaracions que ja han aixecat polseguera entre les altres forces polítiques, entre les quals Esquerra Republicana que continua apostant per realitzar la consulta el 2014.

Ja ho diuen que construir un país no és una cosa fàcil, però molts ciutadans encara dubten si ens haurem d'esperar 300 anys més per recuperar la sobirania perduda el 1714. Aquella famosa frase del president a assegurant que la consulta es faria sí o sí sembla que s'ha transformat en 'sí, però depèn'. A ningú se li escapa que les presses no són pas bones, segurament en temps normals és així, però en paraules del primer dels catalans estem vivint en una emergència nacional, i a grans mals grans solucions.

Sigui com sigui, no oblidem que a mesura que ens apropem a l'Onze de Setembre els partits van movent fitxa, i ara ja sabem que dels partits que defensen el dret a decidir, només CDC, ERC i la CUP hi assistiran com a partits, mentre que UDC, IxCV i PSC no hi aniran. No costa massa imaginar que faran aquestes tres formacions si s'arriba a convocar la consulta o en el seu cas es fan eleccions plebiscitàries. El que està clar és que aquests darrers anys la ciutadania ha despertat i ha marcat el temps a la classe política, un fet que no podem descartar que torni a repetir-se a partir del 12 de setembre, si la cadena humana acaba triomfant com tots els que hi anirem esperem.

Al marge de l'entrevista, les portades dels diaris publiquen la dimissió temporal de José Zaragoza a l'executiva del PSOE. La Vanguardia explica que aquesta fou una decisió forçada pel clatellot que els socialistes catalans van rebre d'Alfredo Pérez Rubalcaba titllant de repugnant qualsevol espionatge polític. Poc després, la sucursal del PSOE al carrer Nicaragua capitanejada per Pere Navarro exigia aquest gest a Zaragoza, que malgrat els indicis segueix reivindicant la seva innocència. Un toc d'atenció que també van voler fer la resta de formacions que es van veure sorpreses pel que publicava El Periódico sobre el presumpte encàrrec que el dimitit temporal hauria fet a Método 3 per investigar l'alcalde Popular de Badalona, Xavier García Albiol. Veurem com respondran Pere Navarro i José Montilla al Parlament, després que CiU i ERC n'hagin demanat la compareixença.

En el terreny de la Via Catalana anem coneixent més detalls que apunten cap a l'èxit de la cadena. De moment sabem que ja gairebé estan coberts tots els trams i que s'han començat a contractar autocars de fora perquè els 1500 de l'any passat ja han quedat coberts per la forta demanda, quelcom que també corroboren hotels de les terres de l'Ebre que han vist com moltes famílies reservaven habitació per passar-hi la nit. La polèmica sorgeix ara entre alguns bisbes com el de Tortosa o Solsona, tal com recull Vilaweb, que demanen als seus rectors que no repiquin les campanes per iniciar la cadena, ja que l'esglèsia només ha de tractar temes religiosos. Llàstima que això mateix no ho apliquin sempre, sobretot amb exemples com els de 13 TV, canal incendiari del qual són propietaris, on els contertulians fan gala de certa nostàlgia lloant temps en blanc i negre i predemocràtics.

Les perles d'aquest dijous ens porten curiositats diverses. La primera ens situa a la capital anglesa, on un popular gratacels conegut com Walkie Talkie està essent notícia aquests dies després de les diverses denúncies de ciutadans que s'han vist afectats pels molestos reflexos dels seus finestrals còncaus. Tan és l'efecte que provoquen els vidres de l'edifici que segons explica El País,  la temperatura arriba a pujar pels carrers del voltant fins als 92 graus, causant nombrosos desperfectes als comerços i cotxes de les rodalies. I aquí que ens queixavem fa uns dies dels arquitectes que van oblidar-se de posar ascensors al gratacels de Benidorm.

D'altra banda, la síndrome postvacacional anyorant el temps lliure no tothom la viu igual, i si no que li preguntin a Ryan Blair, un home de 37 anys que va decidir passar les vacances a Austràlia navegant amb caiac per diverses illes. El problema sorgí quan decidir fer un descans i al voler reprendre la marxa va veure com un cocodril de grans dimensions el seguia. La prudència i la insistència del rèptil van fer que l'aventurer es quedés 2 setmanes atrapat a l'illa fins que uns pescadors van poder rescatar-lo. Segur que després de l'experiència foren dos els que s'entristiren pel succés, un per fer un intensiu de supervivència i un altre deixà caure la famosa llàgrima de cocodril per no poder-se'l cruspir.