Bona tarda i bon dimecres internautes. Woody Allen escrivia que 'Els diners no donen la felicitat, però procuren una sensació tan semblant, que es necessita un especialista molt avançat per a verificar la diferència'. I és que la sensació és un concepte tan particular que cadascú la percep de forma diferent. No sé si serà a causa de Gibraltar, que és el nou ase dels cops que té Espanya, però el cert és que ahir el portaveu i conseller Francesc Homs afirmava que "la reacció de rebuig i de negar totalment la consulta" no és mateixa que la de fa un any per part del govern espanyol. Potser les formes han variat una mica, però la negativa a deixar-nos decidir continua essent la mateixa, a l'igual que l'animadversió entre molts ciutadans dels altres límits, fruit la campanya insaciable de la caverna mediàtica i de la llavor deixada per determinats ministres.
Una mostra més d'aquesta falsa percepció són les declaracions de Marta Rovira (ERC) i de Carles Viver i Pi-Sunyer, els quals coincidien a manifestar que potser l'any que ve no podrà fer-se la famosa pregunta als catalans perquè el Tribunal Constitucional ho vetaria. No cal ser massa llest per veure que això serà així, però com ja hem dit moltes vegades, convé recordar que la majoria de països que ara són estats independents, no van demanar permís a l'altra part. Per tant, el famós Pla B, que mai s'ha fet públic passaria per unes eleccions plebiscitàries amb un programa ben clar dels partits que defensen la 'Independència o estructures d'estat' i els que volen mantenir-se units a Espanya.
La Via Catalana en aquest sentit pot ajudar en gran manera a externalitzar el conflicte per tal de rebre suports tal com deia avui en una entrevista a Catalunya Ràdio, Mati Hint, membre del Front Popular d'Eslovènia que participà activament en la Via Bàltica. Una cadena que serví per obrir els ulls del món cap a la realitat d'uns països que fins llavors estaven condemnats a pertànyer a la poderosa Rússia. No sé si igual de poderoses són les raons perquè encara hi hagi persones que no s'han apuntat a la Via Catalana, i per aquest motiu no us perdeu l'entrevista que Vilaweb fa al coordinador d'aquest esdeveniment, Ferran Civit, en que aclareix perfectament els dubtes que puguin quedar-nos.
En el terreny econòmic no podem deixar d'informar sobre les noves dades de l'atur que es feien públiques la jornada passada, o gairebé, perquè el dia abans i en un somriure poc habitual, Dolores de Cospedal anunciava la increïble notícia: espectacular recuperació de l'economia per les bones dades sobre l'atur. Només 24 hores després la ministra de Treball, Fátima Báñez, donava les xifes concretes: "l'atur ha baixat 31 persones". Un èxit sense precedents que no tan sols amaga els 99.000 afiliats menys que té la Seguretat Social des de juliol, sinó que a més tampoc compta les persones que s'han esborrat de les oficines d'ocupació ni aquelles ciutadans que han marxar a buscar feina fora del país. D'altra banda, si la recuperació econòmica que tant ens venen fos tan evident, no tindria sentit el nou índex que prepara el govern per regular les pensions enlloc de regir-se per l'IPC anual, que per cert afirmen que ja no és sostenible pel sistema.
En canvi, si parlem de Defensa es veu que la tresoreria estatal no acaba d'estar tan buida. El Periódico parla abastament d'una nova licitació publicada al BOE en que el ministeri destina fins a 266.000 euros al manteniment integral d'un complex residencial a Benidorm pel període d'un any. Així, aquests apartaments per exmilitars tindran coberts el servei de neteja, jardineria i manteniment de mobiliari. El diari recorda que fa 4 anys, Defensa ja hi destinà 900.000 euros per reformar el complex.
Les perles del dia, que sempre acostumen a deixar-nos un somriure millor que el de Cospedal ens traslladen a diversos ciutats del planeta. La primera ens ve de Plymouth, al sud d'Anglaterra. La nostra protagonista és Sarah Colwill, una dona de 38 anys que entra a l'hospital amb una forta migranya i en sortí bé o no tan bé. La pacient, des d'aleshores, parla amb accent xinès. Un trastorn conegut com a síndrome de l'accent estranger. Essent un xic malèvol, potser no estaria tan malament que algun dels mesetaris que tan ens critiquen i calumnien patissin el mateix síndrome que Sarah Colwill, però aquesta vegada, amb un marcat accent català.
La segona perla ens arriba de Madrid on al Congrés UPyD traslladava tres preguntes enverinades al govern sobre les mesures que pensa adoptar davant la Via Catalana. Segons Rosa Díez, la cadena humana resulta molt perillosa ja que impedeix la lliure circulació de persones i carreteres ESTATALS, segrestant les persones que vulguin circular-hi. Bonic raonament per contrarestar la violència extrema de famílies senceres que s'armaran fins les dents agafant-se de les mans i cridant INDEPENDÈNCIA.
L'última perla té caire còmic i ens la serveix el Huffington Post. El titular és ben explícit: "Es busca dona amb bigoti". Lluny de parlar de certa folclòrica espanyola, el diari recull el cas d'una dona que amb l'única eina d'unes ulles amb nas i bigoti decidí manllevar un perfum Chanel d'uns grans magatzems, marxant sense passar per caixa. De moment, les investigacions sembla que podrien centrar-se en algun parent de Groucho Marx.
