Som a l’aire

Des de l’antena altiva, escampant critiques i paraula viva.

Opinions sinceres

L’anàlisi crítica i àcida d’allò que està passant

Una pinzellada àcida amb gotes d’humor

Perquè no cal farcir la informació amb paraules que no s’entenen.

Com un bon vi

Si la collita és bona, l’aroma i el perfum informatiu té un altre gust, no?

Les barreres a la Llibertat

Bona tarda i bon dilluns internautes. 'No hi ha barrera, pany, ni forrellat que puguis imposar a la llibertat de la meva ment'. La famosa escriptora anglesa Virginia Woolf defensava així la seva integritat contra aquells que imposen per decret la seva voluntat. I aquest cap de setmana de barreres en parlava la secretaria general del PP, Dolores de Cospedal, tornant a insistir que el president de la Generalitat s'hauria de preocupar més dels catalans i menys de voler posar barreres que trenquen amb l'Estat. En resposta a aquestes paraules, Artur Mas aprofità el dia de la festa de CDC per recordar que si el poble opta per votar llibertat, aleshores Catalunya serà lliure. El líder de Convergència també aprofità per dir que "és Espanya qui aixeca murs d'incomprensió i intolerància". Tal com venen succeint-se els fets, el cúmul de declaracions poc amables des de l'altra banda no sembla que s'aturi.

Sense anar massa lluny, l'exministre de Justícia i actual alcalde de Saragossa pel PSOE, va voler deixar ben clara la seva posició vers el conflicte català. Sense mossegar-se la llengua i essent ben conscient del que deixa, Juan Alberto Belloch va concedir una entrevista a l'ABC , en la qual afirmava: "ETA mató por la autodeterminación y no cedimos; el PSC debe tenerlo claro". És curiós que aquest personatge sigui un magistrat convertit a polític i especialista en criticar de forma cretina i menyspreable els posicionaments legítims d'un poble que només aspira a votar i a decidir el seu futur. Per tant, no és d'estranyar el que molts catalans fa anys que pensem, ja que al nostre petit país alguns només el volen submès, obedient i ben calladet.

La que no té precisament la boca tancada és Esperanza Aguirre, la qual aprofita qualsevol oportunitat per sortir a la palestra i dir-hi la seva. Aquesta dissabte passava pels micròfons del Suplement de Catalunya Ràdio, on feia gala de l'absurda teoria que a part de catalanitzar Espanya, també cal catalanitzar Catalunya. Aquesta contradicció, no deixa d'amagar la fal·laç idea que aquells que vivim aquí vivim enganyats, per un sistema educatiu que ens ha trastocat, generant independentistes a dojo i una gran desafecció cap a l'Estat.

Per tal d'apaivagar aquests falsos missatges que des de les espanyes segueixen llançant, Artur Mas és avui a Brussel·les per entrevistar-se amb diversos dirigents de la UE com el vicepresident Olli Rehn, comissari responsable d’Afers Econòmics i Monetaris; el vicepresident Maros Sefcovic, comissari responsable de Relacions Interinstitucionals i Administració, i el comissari d’Ocupació, Afers Socials i Inclusió, Lázsló Andor. Aquesta visita, a la qual òbviament el govern espanyol li resta importància, continua amb el full de ruta que el govern català fa temps que intenta impulsar a nivell internacional, deixant clara la nostra vocació europeista i evidenciant que no som pas aquells que volem posar barreres.

Parlant de barreres lingüístiques, gran manifestació aquesta diumenge passat a les Illes Balears on més de 100.000 ànimes verdes cridaven a l'uníson contra el decret del tractament integrat de llengües (TIL) que el govern del PP ha imposat a través de la seva majoria absoluta en aquell territori. Evidentment, els organitzadors han considerat un èxit la participació, ja que segons els experts, aquesta hauria estat la manifetació més massiva a les Balears. Un fet aquest, qüestionat del del PP que enlloc de capicular i negociar amb la comunitat educativa, no baixa del ruc i a més culpabilitza Catalunya d'instigar als participants.

Aquesta insensibilitat PoPular no radica únicament a ses illes sinó que a la meseta en són autèntics experts. Si la setmana passada el Parlament de Catalunya aprovava una proposició per demanar formalment l'autorització de consulta al Congrés de Diputats, ahir mateix el el portaveu d'economia del PP, Vicente Martínez-Pujalte afirmava que no els tremolarà el pols per tombar aquesta proposta, tal com van fer en el seu dia amb el Pla Ibarretxe, i bona part de l'estatut afegeixo jo.

Finalitzem La Mossegada d'aquest dilluns amb les perles del dia. La primera ens parla d'un altre invent de la botància anomenat TomTao. Segons explica el Huffington Post, la ciència ha donat un pas més i ha aconseguit generar un híbrid entre patatera i tomaquera. El resultat d'aquesta combinació genètica produïda per l'empresa anglesa Thompson & Morgan, ha fet que una mateixa planta produeixi tomàquets i patates. Vist com corre la ciència i essent Catalunya puntal en investigació, no m'estranyaria que algun acabem produint la varietat del tomàquet i el pa, per allò tan nostrat de la gastronomia.

La segona perla ens arriba de terres més llunyanes. El Periódico publica que el xeic saudita Saleh al-Lohaidan, conseller judicial del Ministeri de Justícia de l'Aràbia Saudita, li ha tocat massa el sol i s'ha llevat amb una revelació que ens ha deixat tocats. Segons el religiós, resulta que conduir pot perjudicar els ovaris de les dones, un fet que pot provocar malformacions ens els fetus. Llàstima que en un país tant ric, les dones continuen submeses simplement pels sants cu....ns d'una casta masclista i retrògrada, que ni tan sols les permet votar ni vestir com volen.

Acabem amb el Nació Digital, el qual es fa ressò d'una representació teatral amateur que ha aconseguit traspassar fronteres. Si ja prou complicades són les relacions hispano-britàniques, aquest darrers dies la globalització de la xarxes socials ha permès que la premsa d'aquell país coneixés l'existencia d'una obra de teatre interpretada per nens de Valsalada (Osca). En aquest vídeo, els menors reconquereixen Gibraltar i es dediquen a afusellar els anglesos, mentre els espectador aplaudeixen i riuen les "gracietes" dels seus fills. Com sempre, n'hi ha que han nascut amb el do de l'opurtunitat i la diplomàcia, segur que amb els anys arriben a ministres.




Un pes que fa de bon portar

Bona tarda i bon divendres. 'Crec en la determinació humana. Al llarg de la història s'ha comprovat que la voluntat humana és més poderosa que les armes'. Aquesta frase pronunciada fa alguns anys pel Dalai Lama la podríem signar perfectament els catalans que malgrat les provocacions diàries demostrem la nostra determinació sense oblidar el civisme, un fet que desconcerta i deixa sovint sense arguments a Madrid, acostumats a vincular l'independentisme amb violència viscuda a Euskadi.

Ben determinat a dir el que pensava ha estat aquest matí Josep Antoni Duran i Lleida en l'entrevista concedida a Rac1. L'encara soci de Mas ha volgut treure ferro a la polèmica generada pel seu article en que reivindicava la Tercera via que preten millorar les condicions de Catalunya augmentant l'autogoven. Duran tampoc ha volgut entrar en polèmica per les paraules que aquest pronuncià ahir menystenint la proposta del líder d'Unió i s'ha queixat que a Catalunya també hi ha una caverna mediàtica que aprofita sempre per carregar contra les seves opinions. A preguntes de Jordi Basté, ha confessat que no havia avisat Artur Mas sobre la intenció de publicar el famós article, i ha dit que ningú ha de pensar malament per haver coincidit amb el Debat de Política General, ja que era pura coincidència i no pretenia causar cap mal. Per posar més llenya al foc, ha dit que 'en cap lloc del programa de CiU es demanava la independència', ja que per ell estat propi i estructures d'estat no volen dir el mateix.

Finalment, ha dit que veu molt difícil que el govern espanyol accepti autoritzar la consulta, si almenys no hi ha mes d'una pregunta. Aquest ha estat el moment en que Josep Rull, secretari d'Organització de Convergència ha aprofitat per fer una piulada dient que CDC té perfil propi i només cal 1 pregunta amb 3 respostes: Sí, No, en blanc. Aquest fet no li ha agradat massa Duran, el qual ha acabat l'entrevista manifestant no té cap intenció de trencar amb el seu soci, però que a vegades les circumstàncies i els desitjos no sempre coincideixen.

A grans trets podríem resumir el debat d'ahir de la següent manera. CiU i ERC van centrar la major part del seu discurs en l'econòmia i la necessitat de convocar la consulta per sortit d'aquest atzucac. Pere Navarro, novament no va tenir un dia massa brillant i aprt de reivindicat la paternitat de la Tercera Via, oferí l'ajuda del PSC al govern per tal d'arribar a pactes en matèria econòmica. Joan Herrera va dedicar el seu parlament a criticar les retallades. Sánchez-Camacho fou sens dubte la persona que es mostrà més enfadada, acusant Mas d'inestable i dèbil. Començà comparant-nos amb Grècia i Xipre si finalment el nostre país marxa d'Espanya. A més no s'estalvià de dir que Catalunya és viva gràcies a l'ajuda estatal i manifestà el seu enuig pel gran desplegament policial que el Mossos faran durant el 12 d'octubre. Albert Rivera, en un to una mica baix titllà de "ploramiques" Artur Mas i aquest replicà dient-li "cascarràbies" i exigint la seva dimissió. En conclusió, direm que tant Mas com Junqueras es mostraren brillants i decidits, i els partits unionistes parlaren més de la qüestió nacional, obviant fer esment a una crisi, que segons diuen tan els preocupa.

Tornant al dia d'avui, aquesta tarda es voten les les propostes de resolució dels diferents partits. Destaquem, tal com recull  Nació Digital la que CiU, ERC, PSC i ICV han pactat sobre la moció redactada per l'expresident del Parlament, Joan Rigol, que emplaça al govern a negociar amb el govern espanyol la consulta. A més, CiU i ERC demanaran de forma urgent el referèndum al Congrés, així com també establiran les bases per tenir l'Agència Tributària Catalana i la Seguretat Social.

En l'àmbit internacional cal parlar de la intervenció de Mariano Rajoy a les Nacions Unides, el qual reclamà diàleg al Regne Unit per arreglar la situació anacrònica de Gibraltar, ja que aquest tema afecta "greument" la integritat territorial. El president del govern reivindicà novament el dret a l'autodeterminació per resoldre el conflicte del Sàhara Occidental, apostant per aquesta via democràtica, que a nosaltres ens nega una i altra vegada sense caure-li la cara de vergonya quan seguidament digué que calia lluitar contra els "nacionalismes exacerbats". D'aquesta gira pels EUA no podem deixar de banda el que publiquen El Mundo 'El Mundo' i 'Vozpopuli' sobre l'intent de l'equip de Rajoy de censurar part de l'entrevista que li feren a Bloomberg TV. Evidentment, els professionals de la cadena es negaren a tallar la part en que el president del govern se sentí profundament incòmode al preguntar-li sobre la seva relació amb el cas Bárcenas, el presumpte finançament B del PP i finalment sobre si tenia pensat dimitir. I és que aquesta vegada, Rajoy no va salvar-se amb el Plasma, ja que els periodistes també hi eren.

I de l'informació feixuga i densa a la crònica més distesa i desenfadada en forma de perles. Comencem parlant de la gran estratègia de l'executiu central per generar més independentistes. Ahir maiteix, el ministeri de l'Interior anunciava la concessió de medalles i gratificacions vitalicies a dos comissaris, no per haver estat ferits estant de servei o realitzant un acte heroic, sinó per proposar escorcollar la seu de CDC per buscar documentació relacionada amb els falsos comptes d'Artur Mas i Jordi Pujol a Suïssa.

La darrera perla ens la serveix el diari Qué! i ens presenta un xinès que després d'un greu accident de trànsit patí una infecció severa que li ocasionà l'erosio del nas. Doncs, bé la ciència ha aconseguit reconstruir-li a patir d'un cartíleg de les seves costelles. El més impactant és que la regeneració li estan fent al front i els metges esperen que s'acabi formar per transplantar-li al seu lloc substituint l'actual. Constatem doncs que els xinesos són autèntics mestres en l'art de falsificar i copiar, ja que a partir d'ara també sentirem a parlar de l'Home dels Nassos.

Catalunya estima Espanya?

Bona tarda i bon dijous internautes. Deia l'escriptor Jacinto Benavente que 'el veritable amor no se'l coneix pel que exigeix​​, sinó pel que ofereix' i aquesta és una interessant cita que serveix per referir-me al discurs amb que el president de la Generalitat obria ahir el Debat de Política General. Segons Artur Mas, "Catalunya sent afecte real per Espanya, l'estima, però ja no confia en l'Estat". Aquest estrany sentiment no deixa de ser un xic contraditori, si tenim en compte com ens ha tractat des de sempre les èlits governants. Per tant, no ens confonguem, perquè com deia el gran Woody Allen, 'Per què l'anomenen Amor quan volen dir Sexe?' Per tant, ni amor ni odi, simplement indiferència a algú que només ens vol pel que produïm.

Tot i l'encostipat presidencial, Artur Mas va fer un discurs força brillant, en el qual pronuncià en més d'una ocasió la paraula INDEPENDÈNCIA, un fet que celebrem. El seu fou un parlament bastant sincer, si tenim en compte que, a part de destacar el punts positius de la tasca de govern, també féu un exercici d'autocrítica vers els temes negatius, un fet que vist el panorama general sempre és d'agrair en un polític. De la intervenció d'ahir, subratllem el fet que Mas no va voler monopolitzar la seva intervenció únicament en la consulta sinó que va incidir força en la crisi i en recuperar la credibilitat de la classe política impulsant mesures com la transparència. Entre els anuncis significatius anuncià que en l'àmbit econòmic el 2014 no serà un any de retallades i en la qüestió nacional el full de ruta no ha canviat. Així, el president insistí que vol realitzar la consulta amb el consens del govern espanyol prioritàriament i en cas negatiu convocant eleccions plebiscitàries, sens especificar si poden ser abans del 2016.

Tot i que demà ja aprofundirem en les intervencions dels grups de l'oposició i en les respectives rèpliques, cal fer esment que no va convèncer massa menysvalorant  l'informe que el Síndic de Greuges feu denunciant diversos casos desnutrició.  I avui, permeteu que subratlli la resposta que Artur Mas donava a Pere Navarro, en la qual desestimava brillantment la famosa Tercera Via d'UDC. D'aquesta manera, despatxava aquesta alternativa proposada pel seu soci i elogiada per PP, C's i PSC, argumentant molt encertadament que aquesta Via ja la van desestimar el 2005 amb la gran escapçada que patí l'Estatut a l Congrés, Senat i Tribunal Constitucional.

I si darrrerament les portes europees semblava que se'ns tancaven per boca de diferents dirigents, ahir Roland Vaubel, assessor de la tot poderosa cancellera Merkel, afirmava que enlloc diu que Catalunya hagi de quedar fora de la UE en cas d'independència. En declaracions al programa El món a RAC1, l'assessor deixava ben clar, que "no hi ha precedents ni lleis explícites" que contemplin aquesta situació, i reiterà la seva creença que una Catalunya independent seria perfectament viable dins el marc comunitari.

En l'àmbit educatiu, la vaga de mestres i professors continua a les Balears. Tot i la tensió d'aquests dies, sembla que que comença a entreveure's certa flexibilització del govern de les illes. El diari ARA explica que el departament d'ensenyament ja ha readmès com a professors els 3 directors que foren cessats fa pocs mesos i a més estaria disposat a que l'aplicació del Tractament Integral del Llengües (TIL) sigui voluntària a primer d'ESO. Sigui com sigui, l'obsessió per eliminar qualsevol revolta contra aquest decret la personalitzava, tal com llegim a Vilaweb, la diputada del PP Ana Mª Aguiló, la qual de forma mesquina, amenaçà de retirar la custòdia dels fills als pares que se sumen a la vaga recolzant als docents.
 

Evidentment aquest experiment balear no deixa de formar part de l'estratègia del PP amparant-se a la malaurada famosa Llei de reforma educativa (LOMCE). Ahir, tal com explica El País, coneixíem l'esmena pactada per UPyD i el PP per incloure que el castellà sigui llengua vehicular a totes les escoles de l'Estat.

I després de tanta informació desengreixem una mica la maquinària informativa a través de les perles del dia. Comencem parlant del que publica El Confidencial, el qual explica que les trifulques i hores tenses que es vivien la setmana passada a La Zarzuela perquè el Rei volia anar-se'n als Estats Units a operar-se. Després de que els experts aconseguissin convèncer-lo, la segona discussió pujada de to segons algunes fonts, arribà perquè no acceptà que l'ingressessin a l'hospital público La Paz de Madrid, ja que fou allà on el seu pare putatiu, el general Franco, acabà agonitzant i el monarca no volia que el poble fes comparacions.

La segona i última perla ens la porta la cadena nord-americana CBS , la qual es fa ressò d'un tractament mèdic que podria resultar revolucionari a l'hora de tractar membres del cos amputats. La informació ens desvetlla el cas de Paul Halpern, un pacient que va perdre el dit a causa de la mossegada d'un cavall que estava alimentant. El ferit fou assistit pel doctor Eugenio Rodríguez a Miami, i aquest decidí fer un motlle amb una bufeta de porc, que posteriorment va unir al monyó del membre amputat. D'aquesta manera, i per estrany que sembli els ossos, pell i teixits van regenerar-se, com si d'una cua de sargantana es tractés.

Ja ho veieu internautes, del porc tot se n'aprofita.

"Talleres La Zarzuela"

Bona tarda i bon dimecres internautes. L'escriptor i aristòcrata del S.XVII La Rochefoucauld va escriure: "La pobresa espiritual produeix l'obstinació. No creiem fàcilment en el que està més enllà del que arribem a veure.". Aquesta tossuderia que tenen algunes persones a entestar-se a no deixar pas al relleu generacional es fa evident en el primer dels espanyols, que com és sabut no vol deixar la Prefectura de l'Estat malgrat la seva delicada salut. No sabem si li acabaran aplicant el copagament sanitari perquè com diu el pacient, no para d'entrar i sortir del taller, probablement perquè les ITV les passa pels pèls. El cert és que estarà 6 mesos de baixa ja que d'aquí a 8 setmanes el tornaran a intervenir per substituir-li definitivament la pròtesi del maluc. Diuen els metges que l'atenen que la propera intervenció ja no comportarà tant risc, però tot i així vivim en un estat tan poc planificador que mai han pensat que un dia el rei pot desaparèixer i no per anar amb alguna amigueta. 

Aquest és doncs un problema constitucional, ja que la seva successió està contemplada a la carta magna a través d'una llei orgànica, que 35 anys després encara no s'ha fet i per tant hi ha un cert buit legal en cas de que hi hagués un desenllaç fatal. De tota manera, que ningú dubti que per aquests casos sempre es pot fer una reforma express, a diferència del problema català que continuara enquistat ja que la Constitució no ho contempla, i aquesta Espanya que mira de vendre una imatge moderna es preocupa molt més per preservar la seva sagrada Unitat que no pas per practicar la democràcia real, permetent marxar a aquells que apostem per una República Catalana.

El que si fou ben real fou el que explica el Huffington Post, senyalant l'anècdota de la jornada passada quan un home aparegué nu a les portes de l'Hospital Quirón de Madrid, en el mateix moment que arribava la reina per visitar el seu marit. Tot i el primer ensurt, no pel que ensenyava sinó pel que podria dur amagat a la motxilla, la policia va detenir l'home sense oposar resistència. Es veu que el concepte de transparència integral de la Casa del Rei comença a donar fruit.

I mentre el cap d'estat continua recuperant-se, el cap de govern segueix fent relacions per tal de vendre la candidatura espanyola a integrar-se al Consell General de les Nacions Unides com a membre no permanent. En aquesta visita a Nova York, Mariano Rajoy no pensa parlar del cas català ja que ho considera un afer intern, però sí que a petit comitè mirarà de posar tots els pals a les rodes possibles perquè Catalunya vegi obstaculitzat el seu reconeixement internacional a l'ONU.

Parlant de reconeixement, el que cada vegada tenen més mestres balears en la seva lluita contra el decret de Trilinigüisme (TIL) que finalment els 34 diputats del PP aprovaren ahir. Tal com llegim a Vilaweb, els docents convertits en una àmplia marea verda, porten ja 8 dies de vaga indefinida i es preparen per un gran acte reivindicatiu que tindrà lloc aquest diumenge a Palma. Això sí, malgrat la creixent indignació a ses illes, el govern del xulesc José Ramón Bauzá segueix ignorant el que passa a les aules i al carrer, ja que la seva catalanofòbia fa que culpabilitzin els 30 anys d'immersió lingüística del fracàs escolar. 

La immersió lingüística de ben segur que serà també un dels eixos que aquesta tarda defensarà el president de la Generalitat en el Debat de Política General al Parlament. Però, Artur Mas arriba un xic tocat pel nou revés del seu soci, que dilluns publicava un ampli article defensant la Tercera Via, que competeix amb unionisme i federalisme. Com bé deia Pilar Rahola fa poc dies, la relació entre Convergència i Unió està condemnada a acabar quan s'arribi a la consulta, ja que amdues formacions defensen una concepció de país ben diferent i per aquest mateix motiu, a ningú se li escapa que aquest nou míssil arriba en el moment oportú per debilitar la posició que defensen els partidaris d'un estat propi.
D'aquesta manera, Duran torna a incomodar el seu soci mentre segueix negociant per la seva banda a Madrid, ja que allà és on està en la seva salsa.

I el que sí que ens aporten certa salsa a la informació són les perles d'aquest dimecres. La primera ens la porta el diari britànic Daily Mail, el qual publica un altre cas de dopatge en l'esport italià. L'atleta de la selecció nacional de tres mil metres Devis Licciardi,  hauria estat enganxat amb les mans a la massa, al descobrir-se-li un penis de plàstic amb una bossa d'orina neta quan estava realitzant un prova oficial del control antidopatge. No sabem quina sanció li caurà a aquest esportista, però el que està clar és que això si que és pixar fora de test.

El diari ARA Girona ens aporta la segona perla, desvetllant-nos un misteri digne d'Iker Jiménez. Després d'uns dies d'infructuosa recerca, finalment la policia ha detingut un fantasma a Figueres, acusat de robar diversos vehicles. Segons sembla, el delinqüent amagava la seva identitat cobrint-se amb un llençol cada vegada que cometia el robatori. Afortunadament, les gravacions han permès a les autoritats detenir-lo. Menys mal que no va decidir disfressar-se de vampir, ja que aquests passen més desapercebuts davant les càmeres.

Per acabar us deixo amb una interessant proposta que alguns internautes comencen a fer córrer, per si algun dia els membres de la família reial es veuen obligats a canviar de feina. Així, la petita pantalla els permetria reciclar-se laboralment en coneguts programes televisius: Froilán a Supervivientes, Cristina a Pasapalabra, Urdargarín a Atrapa un millón i el Rei a Perdidos en la Tribu.

Desesperats per casar-se?

MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ

Les darreres noticies que fan referència als partits polítics dels anomenats “unionistes” o “salvadors de la unitat d’Espanya” no deixen de sorprendre’ns cada dia, doncs fan palès un sentiment d’impotència i de desesperació davant una societat civil exemplar i emocionalment cohesionada , uns arguments econòmics fonamentats i demostrables, i un debat internacional que no s’atura...ells, és clar, també volen la seva ració de rònec protagonisme.

Entenc que el temps que han tingut per fer, promoure i dir tota mena de barrabassades , els hi hem anat regalant nosaltres esperant no sé ben bé quina mena de consens legal i democràtic que ni ha arribat ni arribarà mai per part d’un estat amb fortor de ranci. Durant tot aquest procés, moment, temps, ...com se li vulgui dir, la nostra manera de fer i els nostres arguments consolidats no han fet més que desesperar-los. Si cerquem al diccionari ( IEC ) la definició de desesperació trobarem la següent definició:” Estat de greu pertorbació de l’ànim deguda a la pèrdua de tota esperança de salvació, a la consideració d’un mal irreparable, de la impotència de reeixir. “

Precisament en aquest estat permanent que els embolcalla des de fa temps, s’han anat perpetrant les mesures més mesquines de pressió, de repressió i de joc brut. La darrera ximpleria ha estat demanar la mà a Unió, Ciutadans i PSC. El nuvi, un PP amb una credibilitat que ara mateix està per sota terra, no ha escatimat esforços en boicotejar el procés en solitari, però s’ha vist sol i empobrit, i ara necessita un cònjuge que li faci costat. Amb quins ideals juguen ? Quin respecte mereixen per part dels seus electors ? No hi ha problemes més importants, econòmics i socials, que afecten a tot el país que podrien haver solucionat abans amb coalicions o acords de diferents partits ?...Evidentment, Unió i PSC , ja se’n ha desmarcat, més per ètica que per ganes. Ciutadans sembla ser que ha acceptat negociar-hi. També em pregunto, si hi ha una “majoria silenciosa” tant important, cal fer aquestes preposicions indecents? No serà que aquest tarannà antidemocràtic és cosa només de quatre gats? ... Com pot dir el Sr. Rajoy, en una entrevista al Wall Street Journal , que reclamar la independència va contra l’evolució natural del món? ...Precisament, Sr. Rajoy, el què volem és evolucionar com a país modern i lliure. Deixi de fer el ridícul per aquests mons de Déu, on tothom ja sap de quin peu calça, i preocupis del seu de país que se li està desfent a les mans!

No volem viure en un país on ,demostrat ha quedat, que encara hi ha símptomes del feixisme més radical, on la corrupció no està penada i on constantment rebem amenaces i menyspreu. Les darreres noticies tornen a deixar en entredit la llibertat , el concepte de cultura i, la importància de l’educació quan hem sabut que els “senyors” del PP han impedit que ERC pregunti al Congrés sobre “el tracte sanitari” del seu aliat el rei Joan Carles, quan el català desapareixerà a les Illes per “decreto ley” i quan veuen absurd que el català es parli als jutjats de Catalunya.

Aquí les coses tampoc tenen sentit quan veiem que el Sr. Duran està més a prop de la proposta federalista del PSC que del seu propi soci, CDC. I que la “benpagada” Alicia Sánchez Camacho va enviant cartes d’amor perfumades al qui posen pals a les rodes al Govern de la Generalitat i neguen l’evidència del clam popular dels ciutadans de Catalunya.

No ens hem de deixar entabanar amb debats sobre la UE, doncs dins o fora, tindrem un futur molt millor que el present que ens toca viure. Us adjunto un enllaç amb les reflexions que Jordi Barbeta ha fet a Singular TV que , sense complexes, parla de la nostra força 

Ja és hora que tots els polítics assumeixi les seves responsabilitats i, quan dic tothom és tothom, és a dir, hi ha molta feina a fer i d’ella en depenen milions de persones, i es pot fer de moltes maneres, no mirant de convertir-nos en protagonistes i causants de tots els problemes que té l’estat espanyol. I recordant-los una frase del gran filòsof francès Montaigne, els hi diria senyors del PP, C’s, Unió i PSC , “L’home ha d’aprendre a suportar pacientment el què no pot evitar degudament”.

La paraula de moda: 'Impossible'

Bona tarda i bon dimarts internautes. Napoleó Bonaparte, un dels grans herois de França digué en una ocasió als seus generals que 'L'impossible és el fantasma dels tímids i el refugi dels covards.' I aquesta sembla ser que és la paraula estrella en els darrers discursos de dirigents com García-Margallo, Felipe González, Rodríguez Zapatero o Alícia Sánchez-Camacho. Aquesta última, es qualificava d'aquesta manera la proposta d'Oriol Junqueras sobre la doble nacionalitat espanyola i catalana. Tot i així, la formació conservadora no sembla estar tocada per la gràcia de Santa Rita de Càscia, patrona dels impossibles, si tenim en compte el poc èxit que han tingut els seus darrers oferiments per crear un bloc comú contra els independentistes. Des de Madrid i Barcelona, Cospedal i Camacho convidaven a intel·lectuals i personalitats significatives de la societat catalana, juntament a partits com PSOE, UDC i C's a integrar-se en una plataforma que apagui les aspiracions sobiranistes de gran part de la ciutadania. L'èxit a aquesta crida ha estat tan clamoròs que de moment només el partit d'Albert Rivera ha dit que estudiarà l'oferiment, que de fet ja havien fet ells primer. I és que en certa manera, els dos grans partits espanyols veuen com Ciutadan's està el nen mimat d'Intereconomía i El Mundo, podent arrabassar-los bona part dels vots a Catalunya. D'aquesta manera, tant populars com socialistes competeixen ara no per arreglar el problema sinó per convertir-se en el pal de paller de l'espanyolisme més patri.

En aquest sentit, La Vanguardia explica que la direcció nacional del PP incrementarà la presència dels seus dirigents a Catalunya participant en múltiples actes, després de la crida que la seva filial demanés ajuda a la Moncloa perquè veuen com enlloc d'apagar-se, el cas català va in crescendo. Per això mateix, el partit de Rajoy mira també d'influir en els mitjans internacionals per desestabilitzar el procés. Una mostra la trobem en l'entrevista que el president del govern ha concedit al The Wall Street Journal, diari nord-americà del qual n'és conseller José María Aznar. A l'entrevista Rajoy parla d'economia i política. El cap de l'executiu és mostra confiat en la recuperació econòmica, ja que malgrat no s'ha acabat la crisi sí que ho ha fet la recessió. En quan a política, explica que "separar Catalunya d'Espanya va contra l'evolució natural del món". Estranya aquesta observació, si tenim en compte que em sembla molt més antinatural que en ple segle XXI un estat veti el dret a decidir de tot un poble.

Però es clar, són tantes les coses que no són justes en aquesta vida, que aleshores és fàcil entendre el descrèdit que tenen les institucions judicials. Si fa pocs dies ens congratulàvem de la petició que el jutge de Palma José Castro feia als magistrats valencians perquè imputessin l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, i l'alcaldesa de València, Rita Barberá, avui la crua realitat del conservadorisme judicial ens ha fet tocar de peus a terra. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha decidit no imputar els dos dirigents per considerar que no hi ha suficients indicis de delicte en el cas de les adjudicacions a l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarín i la infanta. Un fet que no ens ha d'estranyar quan el mateix Tribunal Constitucional admet que no és incompatible ser jutge i militar en un determinat partit polític, si més no en el PP.

Acabem parlant de les diverses perles que ens ha portat la informació. La primera fa referència a allò que podria haver estat i per fortuna no fou. Segons explica el The Guardian, uns documents desclassificats revelen que el 1961 els Estats Units van salvar-se miraculosament de dues bombes d'hidrogen Mark39, 260 vegades més potents que la bomba d'Hiroshima. Sembla que el mal estat d'un censor va evitar el desastre. Menys mal que l'obsolescència programada també és present en aquest tipus d'armament.

La segona perla té com a protagonista Gentil Ramírez Polaina, un colombià de 66 anys que s'ha vist desarmat a causa d'una sobresodi de Viagra. L'home que va patir el que s'anomena cas de priapisme agut, va dirigir-se a l'hospital degut a la dolència i va veure com l'estat inicial d'alegria es convertia en un malsón, ja que finalment els metges dictaminaren que l'única solució per la fractura de penis era amputar-li. 

En fi internautes, ja ho deien els clàssics: 'val més pensar amb el cap que amb l'entrecuix.'

Duran i la Tercera Via Espanyola

Bona tarda i bon dilluns internaues. James Dean, un dels mites de Hollywood va dir en certa ocasió: 'No puc canviar la direcció del vent, però si ajustar les veles per arribar sempre al meu destí'. Una bona metàfora marinera que deu tenir força en compte Josep Antoni Duran i Lleida, després que avui La Vanguardia publica un interessant article sobre la posició d'UDC. I és que a mesura que passa el temps cadascú es veu obligat a ensenyar les seves cartes en aquesta difícil partida, pel molt que hi ha en joc. En l'escrit, Duran advoca per una tercera via que defensa altres opcions que no són la independència ni l'actual situació. D'aquesta manera, el líder democristià pretén desmarcar-se de la posició defensada per CDC i ERC, marcant un perfil propi que de fet, estaria en la línia d'un pseudo pacte fiscal ofert pel govern espanyol i alguna petita millora en l'autogovern.

Aquesta Tercera via espanyola, que no catalana, obre molts dubtes perquè els contactes i/o ofertes que li hagi pogut oferir Mariano Rajoy en els diferents contactes que ha mantingut el líder d'Unió, no s'han fet públics. En aquest sentit, Oriol Junqueras declarava aquest matí que si Duran té una super oferta de Madrid, segur que l'explicarà. El que sí explicà aquest cap de setmana i ho llegim a El Periódico, és la proposta del dirigent republicà perquè en cas d'independència els ciutadans puguin tenir doble nacionalitat, evitant trencar amb els vincles familiars que puguin tenir amb Espanya. A més, això també facilitaria que Catalunya no hagués de ser expulsada de la UE. Aquesta proposta se suma també a la campanya endegada per CDC en castellà per explicar els beneficis de tenir un estat propi, la qual té per objectiu seguir ampliant la majoria partidària de la independència.
 
Al marge d'aquestes consideracions, val la pena no perdre's l'entrevista que el 3/24 va fer-li al portaveu del PP al Parlament, Enric Millo. Sense despentinar-se, el portaveu assegurà que veu la situació a Catalunya "més greu que al País Basc", ja que "Els terroristes no ha format mai part del govern basc i, en canvi, aquí els independentistes estan al govern". Sembla estrany com en tan poc espai es poden dir tantes tonteries juntes. Això sí, tot i que ell ho ha negat en nombroses ocasions seria interessant saber perquè aquest diputat va fer un gir copernicà tan gran i acabà militant en el PP, després que ERC li tanqués les portes. Però es clar, això ja seria la famosa pregunta del "MILLO" de dòlars.

Si fa uns dies el ministre García-Margallo afirmava que "la hipotesi de la independència, constitucionalment, no és possible", avui l'expresident Felipe González ha afirmat en Foro de la Nueva Comunicacion que "La independencia de Catalunya és impossible i cavalcar cap a un impossible pot provocar una fractura política i social que costi 30 o 40 anys solucionar". Llàstima que el Senyor González, no tingui en compte que nosaltres fa 300 anys que mirem de superar i solventar aquesta fractura que ens provocaren el 1714, però evidentment les paraules d'aquests dirigents són una altra mostra de l'entesa, que malgrat el PSC miri de treure-li importància, tenen PP i PSOE al voltant de la qüestió catalana.

Sense abandonar el poc democràtic tracte d'alguns per deixar-nos decidir, tampoc podem deixar de banda l'article que l'exministre franquista i curiosament sogre de l'actual ministre de Justícia Ruiz Gallardón, publicava a La Gaceta recordant el 93è aniversari de la creació de la Legió i el ferm compromís de defensar amb les seves vides la "indisoluble unidad de España" tant pregonada pel caudillo.

Parlant de l'hereu del generalisimo, divendres ens assabentàvem que demà mateix el rei Juan Carlos tornarà a ser operat per vuitena vegada en tres anys, degut a una important infecció en la zona on van col·locar-li la pròtesi de maluc. Una operació delicada que finalment no li hauran de practicar als EUA ja que vindran els especialistes a fer-li a la clínica Quirón de Madrid. Òbviament, en la compareixença davant els mitjans, el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno negà novament que el monarca pensi en l'abdicació i ni tan sols es baralla l'opció d'inhabilitar-lo, no fos cas que hi hagués un daltabaix. El que no ha trascendit, és que aquesta famosa transparència que volen vendre'ns també des de La Zarzuela, no és tal, tenint en compte que en la trobada amb els mitjans limitaren les preguntes a 20 i foren vetades totes les qüestions sobre Corinna i Urdangarín.

Entrem en l'àmbit de les perles d'aquest dilluns parlant d'una de les frases antològiques de Pere Navarro. L'encara líder del PSC, referint-se a aquells partits que aquests dies tornen a reivindicar la República, digué: "El rei mereix respecte. Ara no és el moment de parla de la monarquia". L'amic Pere, segueix sorprenent-nos pels canvia de discurs tan brutals que té, quan no fa massa en demanava l'abdicació.

La segona perla ens torna a parlar de cocodrils, un dels rèptils més perillosos, que continua fent-se present en la informació. Si fa uns dies la ciutat mexicana d'Acapulco patia la presència d'aquests animals pels seus carrers després dels forts aiguats que castigaren una de les zones turístiques més importants, la setmana passada Guy Whittall, es despertava de cop després que un dels pitjors malsons es fes realitat. Aquest ciutadà de Zimbabwe va començar el dia amb mal peu, ja que a sota el seu llit no hi tenia una sabates de cocodril sinó la matèria primera en forma d'un esplèndid al·ligàtor de 150 quilos.

I acabem amb les bogeries que acaben fent alguns fanàtics de la tecnologia. Segons publicava la premsa nord-americana, la ciutat de Los Angeles va patir diversos aldarulls, després que més d'una vintena de persones d'enfrontessin a la policia. El motiu en fou l'esperada posada a la venda de dos nous models d'iPhone. Per tal de no haver de fer les primeres cues, alguns fanàtics de la poma van decidir estalviar-se aquesta dura espera contractant diversos indigents per tal que compressin l'enginy per ells. A canvi els sense sostre van rebre 40 dòlars, cigarretes i menjar ràpid. Les coses però acabaren malament, ja que els responsables de la botiga a l'adonar-se de la jugada, es negaren a vendre'ls els mòbils. 

En fi internautes, com deien dos famosos personatges de còmic: "La indicació més clara que la vida intel · ligent existeix en un altre lloc de l'univers és que mai ha intentat establir contacte amb nosaltres".

"Todo por la Patria de Margallo"

Bona tarda i bon divendres internautes. L'exprimer ministre britànic Winston Churchill, fent ús de la seva ironia va escriure: 'El diplomàtic és una persona que primer pensa dues vegades i finalment no diu res'. Però es clar, aquesta finura anglosaxona no l'acaben de tenir a la península ja que sovint el ministre García-Margallo quan parla de Catalunya es caracteritza més per ser un bocamoll que per la seva diplomàcia. Ahir, el titular d'Exteriors convidava a dinar els ambaixadors de la UE a la seu del ministeri, per tractar el tema de la crisi i Síria. Evidentment, aquesta versió oficial no s'aguanta per enlloc ja que se celebra pocs dies després que Lituània i Letònia veiessin amb bons ulls el dret a decidir dels catalans. Malgrat el pacte de silenci no escrit, la trobada diplomàtica serví per quadrar els assistents vers el conflicte independentista Ens quedem amb la resposta de l'ambaixador eslovac als periodistes que preguntaren sobre el contingut de la trobada: "No estic autoritzat a parlar-ne". Poc després de la "trobada habitual" segons paraules de García-Margallo, el ministre explicava a la premsa que el govern espanyol pensa fer ús de totes les eines per garantir la unitat de la pàtria. Amb això està tot dit, després de l'èxit de la via catalana l'equip de Rajoy s'ha posat les piles.

A aquesta nova estratègia de Moncloa insistint en l'expulsió de Catalunya de la UE s'hi referia el president de la Generalitat, tal com pública Vilaweb. Segons Mas, cal fer encara molta feina per trobar el suport internacional, però queda clar que la campanya pel NO ha començat.

I una de les dirigents que no ha deixat de fer campanya és l'expresidenta de Madrid, la qual era a Barcelona per pronunciar una conferència al Círculo Ecuestre. Tal com llegim a La Vanguardia , Esperanza Aguirre donà la seva particular recepta per acabar amb el sobiranisme: "Espanya nececessita ser catalanitzada". Una fórmula que no és nova, ja que tots els governs espanyols han tingut més en compte la quota regional que la vàlua de les persones. L'encara presidenta del PP madrileny també assegurà que l'Espanya del cafè per tothom no és sostenible i emplaçà per una banda Mariano Rajoy a reformar l'Estat de les Autonomies i per l'altra als espanyols a estimar la llengua catalana, que tant bon tracte rep per part de ministres i territoris on governen. Això sí, Aguirre advertí que difícilment podrà encaixar Catalunya a Espanya si abans no es corregeix el cànon nacionalista de les escoles i els mitjans de comunicació catalans deixen de ser presoners del sobiranisme. La seva intervenció, llargament aplaudida pels assistents acabà sentenciant: "Tenemos que trabajar para recuperar el orgullo de ser español"

Parlant de feina, els que hauran de treballar i força són els partits polítics representats al consistori barceloní després que l'alcalde Xavier Trias anunciés la convocatòria d'una consulta per saber si els ciutadans de la capital catalana volen celebrar els Jocs Olímpics d'Hivern del 2022. El batlle demanà la col·laboració de tots els grups, però aquest canvi en la línia inicial sembla indicar que ni el partit que governa la ciutat les té totes, fruit de la gran inversió que es necessitaria i potser també de la manca d'entusiasme i suports de la població castigada per tanta retallada i atur.

El que no s'atua ni un minut és el Papa Francesc, el qual ha concedit una entrevista a La Civiltà Cattolica, publicación de la Companyia de Jesús. El Huffington Post explica bona part de la trobada en que el pontífex disserta sobre els problemes de l'església i el nou enfocament que ha de tenir per tornar a guanyar fidels. Entre les revelacions del Sant Pare destaques que no es considera un home de  dretes, que cal donar un paper més representatiu a la dona i no cal parlar tant d'avortaments i matrimonis homosexuals. Veurem si la Conferència Espiscopal Espanyola que SÍ s'ha declarat de dretes i SÍ ha fet bandera contra avortament i homosexuals farà cas del seu pastor o preferiran ser ovelles esgarriades i garants de l'ultacatolicisme més caspós.

Acabem La Mossegada de la setmana parlant d'algunes de les perles destacades. Comencem parlant d'una altra de les ocurrències del president veneçolà. Després de la mítica conversa durant la campanya electoral de Nicolàs Maduro amb Hugo Chávez, encarnat en ocellet, ahir el dirigent bolivarià afirmà que la violència juvenil del país és deguda a Spiderman. I és que segons el mandatari "la joventut es veu influenciada pels comportaments íncivics d'aquesta sèrie de l'Imperi". Chávez ja no hi és, però com diu la meva àvia : "Tots els testos s'assemblen amb les olles"

La segona perla ens la porta el diari La Información, el qual ens desvetlla l'impactant cas protagonitzat per 5 rosegadors que s'han convertit en agents de la policia holandesa. La ciutat de Rotterdam ja compta amb rates entre les seves files, admeses després d'un dur entrenament per lluitar contra el crim s'han especialitzat en detectar explosius, sang, drogues i altres substàncies. Els hi augurem una gran carrera al cos, no perquè les persegueixi un gat sinó perquè com a rates segur que tindran una àmplia experiència en "rateros".

La Independència inhabilitada?

Bon dia i bon dijous internautes. El gran Sèneca deia fa més de dos mil anys que 'El que no vulgui viure sinó entre justos, que viqui al desert'. Si ja en aquella època les injustícies estaven a l'ordre del dia, no deixa de ser preocupant la reforma impulsada pel ministre Ruiz Gallarón. Tal com publica avui el Diari de Girona, el nou codi penal permetrà que els magistrats puguin inhabilitar temporalment els polítics que hagin estat imputats. Una mesura que en un principi sembla raonable, però coneixent als nostres clàssics, no deixa de ser perillós en el context en que ens trobem. A tall d'exemple, les calumnies que els darrers temps van llançar des de la caverna mediàtica contra el president de la Generalitat informant dels comptes que tenia a Suïssa i al quals els populars van donar tota la credibilitat del món o del Mundo, per ser més precisos. 

Si això sumem la coneguda afinitat que la cúpula judicical té vers Catalunya, ja cal que ens preparem perquè no seria descartable que a mesura que anem cremant etapes, algun dels dirigents que ens han de portar cap a Ítaca fos víctima d'aquesta nova arma del govern espanyol. En aquest sentit i tal com em deia fa anys un polític en una conversa informal 'És més difícil crear un líder que destruir-lo'.

Al marge d'aquestes consideracions, ens fem ressò de les sensacionals declaracions de Cristóbal Montoro recollides per La Vanguardia afirmant que Espanya "tornarà a sorprendre al món molt aviat". Descartem totalment que sigui perquè finalment ens deixin fer la consulta i acceptin el resultat, però aquestes paraules juntament amb "el gran èxit econòmic" que segons el ministre d'Hisenda té Espanya al món, fan més por que una pedregada, vista la "bona salut" de l'economia espanyola que ens porta notícies com la retallada de 33.000 milions en pensions i la desaparició de milers de beques d'estudi.

Sense abandonar el terreny econòmic, destaquem la roda de premsa que feia ahirXavier Adserà, conseller delegat de Veremonte, que és l'empresa promotora de Barcelona World. Segons el reponsable, el projecte està condicionat per la continuïtat de Catalunya a la UE, ja que així ho exigeixen els inversors. La bona notícia és que en cas d'independència no pensen abandonar el negoci que comportarà la creació de 17.000 llocs de treball directes i 7000 indirectes.

No ho tenen tan clar a Madrid, perquè l'altre gran projecte del joc sembla que viu moments difícils, tal com han publicat darrerament alguns diaris i el mateix Ignacio González reconeixia davant els periodistes. Ahir, el magnat Sheldon Adelson confessava en una trobada amb inversors a Londres que encara no té garantit el finançament per l'Eurovegas i a més no té garantit que el govern de Rajoy permeti fumar al complex després de modificar la Llei del tabac.

D'altra banda, en l'àmbit social no deixa de ser preocupant les previsions que trobem a El Periódico sobre l'informe elaborat per Intermón-Oxfam i la Taula del Tercer Sector, segons el qual un de cada tres catalans serà pobre el 2025. El document destaca l'impacte negatiu que estan produint les retallades, que a data d'avui ja ha fet que 1,6 milions de catalans estiguin en risc de pobresa, i denuncia que el remei de l'austeritat no acaba de guarir la malaltia sinó que l'escampa. Per tant, un nou argument per deixar de pertànyer en un estat on la solidaritat ens ve imposada, s'obliden de pagar-nos les inversions compromeses i per rematar-ho ens financien préstecs per tal de tenir liquidesa.

Si fa un moment parlàvem de l'insòlit que seria que l'Estat ens permetés votar, no deixa de ser un cert miracle el fet que la jornada passada Xavier Novell, bisbe de Solsona, expliqués a Catalunya Ràdio que ell és un ferm defensor del dret a decidir, el qual està per sobre de la unitat d'Espanya. No sabem, si aquestes manifestacions són fruit d'un reflexió espiritual feta arran de les crítiques per no haver tocat les campanes de Solsona o bé perquè l'esperit sant ha il·luminat al monsenyor.

Parlant d'il·luminats, el que ahir visitava l'informatiu de Telemadrid. L'economista Juan Velarde, premi Príncep d'Asturies, a Telemadrid tornant a generar por contra el pacífic procés sobiranista català. Lluny de respectar els principis democràtics veieu les barbaritats que va arribar dir aquest individu defensant un bombardeig de Barcelona. I en aquesta mateixa televisió del PP, s'inventaven arguments ben febles per justificar el vot negatiu de la formació conservadora a la proposta presentada per ERC a la comissió de Defensa, en la que es demanava la il·legalització dels partits i grups feixistes, ja que com deia el ministre Fernández Díaz "el govern no està per prohibir les idees".

Arribem a les perles que ens serviran per veure l'altra realitat que ens evolta. La primera servirà per refredar una mica aquesta olla pressió informativa, perquè l'empresa britànica Enviro Cool ha dissenyat un microones força especial, canviant l'escalfor pel fred. D'aquesta manera el Rapid Cool permetrà refredar les begudes en tan sols 45 segons gràcies al nou sistema. Un invent que de moment només tindrà un ús comercial i permetrà estalviarà força energia, ja que els establiments no necessitaran tenir grans estocs en neveres.

L'altra perla ens porta cap a Pilsen, on la policia d'aquesta ciuta txeca ha capturat un cangur, que s'havia escapat de casa els propietaris i voltava pel muncipi cercant menjar.  Aquesta no és la primera vegada que el marsupial cleptòman fuig i es dedica a proveïr-se en una botiga de queviures. En el moment de la detenció les autoritats van trobar-li a la bossa iogurts, ous i formatges. Finalment després de cinc hores la policia va conseguir atrapar el lladregot saltador que no necessitava bosses de plàstic.

I el ja famós Relaxing d'Ana Botella no deu ser precisament el que està experimentant Kohei Jinno. Aquest ciutadà japonès de Tòquio ha declarat la guerra al Comitè Olímpic, ja que per segona vegada es veurà obligat a deixar casa seva i el seu negoci a causa de la designació de la capital nipona com a seu olímpica. El senyor Jinno explica en aquesta informació del diari Qué!, que el 1964 també l'expropiaren per celebrar-hi els jocs.  Segurament, és dels pocs japonesos que hagués canviat el sake olímpic pel "café con leche" de la Plaza Mayor.

No ens estimen, ens desestimen

Bona tarda i bon dimecres internautes. Segons comenta Paulo Coelho en una de les seves obres 'Sempre cal saber quan una etapa arriba al final. Tancant cicles, tancant portes, acabant capítols, no importa el nom que li donem, el que importa és deixar en el passat els moments de la vida que ja s'han acabat'. En el cas que avui ens ocupa aquest desamor es materialitza en forma de desestimació per part dels 9 membres del Tribunal Constitucional que ahir votaven la recusació presentada per la Generalitat contra el president d'aquesta alta institució. Per un imponent resultat de 7 contra 2 els magistrats van decidir que el Francisco Pérez de los Cobos no havia infringit cap llei, tot i militar en el PP quan ja formava part del Tribunal. Aquest resultat del tot previsible, dóna nous arguments a aquells que fa temps que advertim que les institucions de l'Estat viuen un descrèdit social considerable, si més no, pel que fa a una bona part de la ciutadania de Catalunya que veu com algú que ha criticat públicament i en reiterades ocasions el tarannà dels catalans ha de decidir sobre més d'una vintena de recursos que en afecten.

Malauradament, aquesta politització conservadora de la justícia no només el trobem a Madrid, si tenim en compte la decisió de Nieves Molina, jutgessa del cas del Metro de València, que malgrat les nombroses irregularitats del procés ha decidit desestimar la petició del fiscal ja que no ha trobat prou arguments que en justifiquin la reobertura. Recentment, el programa de la Sexta "Salvados" tornà a reviure el cas però no ha estat suficient per remoure consciències, ja que com molt encertadament deia el títol del reportatge les 43 persones mortes i les 47 van resultar ferides en aquest lamentable accident del 2006 continuarant sent novament "los olvidados" per decisió judicial.

Si parlem d'oblits, cal tenir present les informacions de diversos mitjans com La Vanguardia que avui publiquen el canvi d'estratègia que vol impulsar el PP per intentar frenar l'independentisme. D'aquesta manera el Partit Popular complementarà aquest discurs basat únicament en la constitució amb dues línies més que tocaran la fibra sensible i potenciaran la sortida de Catalunya de la Unió en cas de secessió. En aquest sentit, el president de la Generalitat ha demanat al Consell Assessor per la Transició Nacional un informe que desmenteixi aquesta campanya d'intoxicació sobre l'expulsió del nostre país de la UE.

Sense deixar de parlar del tema, no us podeu perdre la informació que Vilaweb publica sobre Jaume Duch, un personatge que aquests dies no para de prodigar-se pels mitjans de comunicació, en qualitat de portaveu del parlament europeu, alimentant el missatge oficialista sobre la sortida catalana en cas de segregació. Per tal de contrarestar aquesta línia contra el sobiranisme, més d'una quarantena de catedràtics i professors de dret han decidit crear el Col·lectiu Praga, el qual aportarà arguments jurídics per defensar la consulta.
 
I la notícia que des d'ahir és impulsada per la caverna mediàtica continua sent el reportatge emès pel programa infantil Info-K sobre la cadena humana. Els mitjans espanyolistes i partits com PP i C's han aprofitat la munició servida des de les clavegueres de Madrid per carregar contra Televisió de Catalunya i el govern per fer apologia de l'independentisme a través del nens que explicaren la seva presència a la Via catalana de l'Onze de Setembre. La maquinària PoPular ja s'ha posat en marxa demanant la dimissió del director de TV3 i portant la denúncia a Europa per tal de seguir desprestigiant la causa catalana.

Esperanza Aguirre afegia benzina al foc atribuint l'icrement independentista a l'ensenyament, perquè segons la presidenta del PP madrileny, les escoles han manipulat la història "real" per tal de guanyar adeptes en aquestes dues últimes generacions. No sabem què hi diran els mestres catalans, però el que està clar és que els "Telediarios" de Televisió Espanyola no paren d'utilitzar nens que defensen la unitat d'Espanya, la monarquia i l'exèrcit. A tall d'exemple no us perdeu el Telediario  emès el 15 d'octubre del 2012.
 
Per tal d'endolcir una mica la crua i dura realitat, entrem en el terreny de les perles. Comencem parlant de la demanda que que la Casa Reial belga ha decidit posar contra un web de contactes per casats. Segons explica la premsa belga, el web utilizava la imatge d'Albert i el seu hereu, el rei Felip, en una campanya publicitària on el monarca i el seu pare xiuxiuejaven mentre apareixis subtitulat el missatge "un bon consell fill, sigues sempre discret". Evidentment, no resulta estrany que l'empresa optés més per aquesta família i no per la espanyola donada la poca discrecció de la Corona (o Corinna) espanyola.

La darrera perla la llegim al diari Qué!, i ens dóna certa esperança a aquells que sovint ens enfrontem a la "burrocràcia". En aquest cas, cal situar-nos a l'illa de Hawaii, on una dona ha aconseguit finalment que les autoritats canviïn el format del document d'identitat i el permís de conduir.  El motiu fou que en un control policial, la dona que estava casada amb un nadiu polinesi, va veure com l'agent es burlava del cognom de casada i li recomenava que tornés a usar el de soltera. Lluny de fer-li cas, Janice va començar una batalla que finalment ha guanyat i ja no haurà de veure el seu cognom abreujat. A partir d'ara la Janice gaudirà d'un nou carnet on hi apareixerà el seu nom complet: Janice Keihanaikukauakahihuliheekahaunaele.

Ni dat ni beneït

Bon dia i bon dimarts internautes. 'Jo no procuro conèixer les preguntes; procuro conèixer les respostes'. Aquesta frase del filòsof xinès Confuci ens hauria de fer reflexionar sobre la tempesta que el vaixell independentista patia ahir a causa de diverses inclemències externes. Després de la repassada que els deuria fer el ministre Margallo als diplomàtics lituans i letons, com ja era previsible els ambaixadors han dit que se'ls havia malinterpretat i tergiversat, ja que no volien pas enemistar-se amb el regne d'Espanya. Tot i aquesta puntualització, el portaveu del govern letó va fer públic ahir la tarda que el primer ministre 'Va dir el que va dir i no se'n desdiu'.

En aquest mateix front i ajudant a la causa unionista, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de la Competència, Joaquín Almunia variava substancialment les seves declaracions d'ara fa un any i explicava ahir a Barcelona que un territori segregat d'un estat membre deixaria automàticament de pertànyer a la UE. Aquestes paraules eren ratificades des de la CE per la seva portaveu, Pia Ahrenkilde.

Però això no està tan clar i així ho explicava el conseller Francesc Homs, que juntament amb l'expresident del Parlament Joan Rigol, presentaven el Manifest del Pacte Nacional pel Dret a Decidir. Document que intenta consensuar les diferents sensibilitats de partits, organitzacions i entitats de la societat civil. Al torn de preguntes el portaveu del govern català va voler deixar clar que a dia d'avui no hi ha cap article als tractats de la Unió que diguin que els catalans quedaríem fora, afirmació que també queda refermada pels contactes que fora dels focus estan mantenint responsables europeus i escocesos per continuar lligats a la UE.

Sigui com sigui, que el llegir no ens faci perdre l'escriure, ja que si Catalunya o Escòcia deixessin de formar part de la UE, aleshores  la resta d'estats membres no podrien gaudir del mercat únic i per tant, en territori català les seves empreses no tindrien lliure circulació de persones, mercaderies i capitals. Al marge d'aquest punt, està clar que la majoria de la ciutadania aposta per seguir a Europa, però si en un primer moment no pogués ser, sempre podríem fer tractats de cooperació com tenen Noruega o Suïssa.

El més positiu d'ahir que hauríem de destacar és el temps verbal que estan emprant des de fa poc els polítics. Si en fixem, en cap cas afirmen que Catalunya no pot ser independent, sinó que fan servir el condicional en tot moment amb expressions com: 'si fos independent...', enlloc de 'Catalunya no pot ser...' . Aquesta circumstància també explicaria el fet que ni tan sols Espanya ha sol·licitat a la Comissió Europea un informe sobre les repercussions que tindria una secessió, ja que malgrat tot, no les tenen totes. 

Igual que tampoc les tenen totes les altes instàncies de l'Estat, d'acord amb les paraules que Eduardo Torres-Dulce pronunciava ahir en l'obertura de l'any judicial. El Fiscal General de l'Estat recordava en el seu discurs davant el rei la 'indisoluble unidad de España' i lloava la monarquia pel seu caràcter constitucional. Un acte que, al marge de les queixes del president del TC sobre la imatge distorsionada que segons ell es dóna des de sectors nacionalistes, també tingué com a anècdota el làpsus reial al donar-li dues vegades la paraula al fiscal quan acabava de pronunciar el discurs.

Interessants també les paraules de Carles Viver i Pi-Sunyer, President del Consell Assessors per la Transició Nacional, el qual deia que la carta de Mariano Rajoy juga amb força habilitat fent ús d'una ambigüitat  que no deixa entreveure clarament el NO del govern espanyol a la consulta. Per aquest motiu i segons revelen algunes fonts, CiU i ERC estarien estudiant presentar una pregunta al Congrés de Diputats per tal que el govern espanyol es mulli definitivament i això serveixi per argumentar a Europa que s'han esgotat totes les vies.

Els que no acaben d'esgotar-se són els mestres de Illes Balears, perquè la jornada passada protestaven juntament amb pares i alumnes contra el Tractament Integrat de Llengües, impulsat pel govern popular de José Ramón Bauzá. El diari ARA explica que 'aquest primer dia de vaga indefinida tingué segons els organitzadors un 90% de seguiment i un 22 segons la conselleria d'ensenyament. Al marge de denunciar la discriminació del català, la comunitat educativa recolzà els 3 directors d'institut que l'administració balear va cessar, deixant-los sense sou ni feina fins a nova ordre.

Vist el panorama caldejat, arribem a les perles d'aquest dimarts que ajudaran a digerir millor l'actualitat. La primera ens la brinda La Vanguardia . Segons recull el rotatiu barceloní, un hombe va ser ferit d'un tret després d'una acalorada discussió en una bodega de la ciutat russa de Rostov. Ni futbol, ni dones ni política, sembla que la discussió tingué com a espurna les discrepàncies sobre les teories del filòsof Emmanuel Kant. No m'imagino ningú d'aquí barallant-se per Josep Pla.

A La Voz de Galicia trobem la segona perla del dia. Fins A Coruña ens traslladem per conèixer de prop la història d'un misteriós client que hauria guanyat fins a 4,7 milions d'euros i no els ha reclamat. Sembla que tan solvent personatge hauria oblidat fa un any la butlleta sobre el taulell de l'administració de loteries. El propietari del negoci hauria advertit Loteries de l'Estat el qual ha fet una crida a través del BOP de la provincia per intentar localitzar l'afortunat o afortunada. Si d'aquí a un any el guanyador/a no ha donat senyals de vida, el "loter" s'emportarà el premi.

En fin internautes, ja ho deia assenyadament el Comte de Rivarol al S.XVIII: .'Hi ha persones a les que la fortuna no els procura més que la por a perdre-la'.

Parlem-ne, però de la consulta NO

Bon dia i bon dilluns internautes. El novel·lista i dramaturg italià Luigi Pirandello va escriure que 'L'home està sempre disposat a negar allò que no comprèn'. Un pensament que de ben segur el podem aplicar a la resposta de Mariano Rajoy a la carta enviada per Artur Mas. Després de gairebé dos mesos finalment ha arribat la carta, no sabem si aquest retard obeeix més al temps que s'ha près el president espanyol per redactar-la o bé perquè l'adreça de "Pina de Sant Jaume" era incorrecta, com tantes altres coses que fan des de La Moncloa. De tota manera, el contingut no té cap novetat però sí un menyspreu perfectament mil·límetrat als ciutadans de Catalunya, que clamen i demanen poder exercir el seu dret a vot a través de la consulta, paraula maleïda si tenim en compte que en cap moment se l'esmenta.

Afortunadament, la resposta al "diàleg sense caducitat" ofert per Rajoy no va trigar a donar-la el conseller Francesc Homs, el qual reiterà la voluntat de la Generalitat de seguir parlant, sense obviar la consulta i es mostrà decebut perquè esperaven un altre tarannà més a l'estil Cameron.

Però es clar, aquesta tàctica tan típica de Rajoy volent guanyar temps i esperant que el foc independentista s'apagui sol, dóna a entendre que la posició del govern espanyol no s'ha mogut gens, i aquest és un dels factors que posen en evidència aquesta manera de fer d'uns i d'altres. Un fet que comença a veure's diferent en l'àmbit europeu, almenys a Lituània i Letònia, tal com llegim a  La Vanguardia, ja que els primers ministres Algirdas Butkevicius i Valdis Dombrovskis, s'han posicionat a favor del dret a l'autodeterminació dels catalans. I es clar, les alarmes saltaren a la capital perquè per primera vegada dos estats membres de la Unió, un dels quals president de torn, veien amb simpàtia el procés català. Reacció airada i contundent, perquè avui dilluns estan cridats a consultes els ambaixadors d'aquests dos països bàltics, per "llegir-los la cartilla" al donar-nos aire.

També s'han volgut donar mutuament aire PSOE i PSC aquest cap de setmana a la Festa de la Rosa a Gavà. Novament, Alfredo Pérez Rubalcava ha estat convidat pels socialistes catalans, i ha volgut marcar perfil propi respecte al PP, això sí, ha ofert tant a PP com a CiU la via federal enfront de la fractura que segons ell suposa l'independentisme, resumint: molt federalisme i res de consulta. I avui també Elena Valenciano afirmava que en una nova constitució també entraria el debat sobre la consulta, però ha matitzat que una altra cosa seria que ells hi votessin a favor. 

Però, lluny de discrepar i revindicar el dret a decidir, Pere Navarro il·luminà a propis i estranysa la Festa de la Rosa amb una nova idea, proposant que la monarquia sigui l'àrbitre del conflicte entre Catalunya i Espanya. Sensacional l'estratègia i el criteri de l'encara líder del PSC que fa uns mesos demanava la necessària abdicació del rei.

Un altre company socialista, l'exministre de Defensa José Bono, assegurava en una entrevista televisiva que 'Catalunya està a les portes de la independència', un fet que entre altres culpables obeeix a la desidia que ha tingut el PSC al llarg d'aquests anys de Tripartit. Una mica més lluny ha anat l'expresident d'Extremadura, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, tal com publica E-notícies, el dirigent socialista equipara el sobiranisme català amb Hitler i Mussolini en un article. I si parlem d'ex, no podem obviar Rosa Díez, exdiputada del PSOE i actual líder d'UPyD que en unes declaracions a Telecinco va dir: "Hi ha gent que vol la independència a l'igual que hi ha gent que vol la pena de mort".

Però es clar, els pals no només venen del bàndol socialista sinó també del PP. No us perdeu la informació del Nació Digital explicant la publicació al Facebook de Pau Pintó, regidor del PP a Lleida, que ha indignat als internautes titllant d'assassins i rates als assistents a la Via Catalana. Després de tants exemples d'intolerància i insults gratuïts, aquest que us escriu no pot identificar-se amb una Constitució que permet l'existència de partits feixistes i nazis, i en canvi il·legalitza la nostra consulta democràtica.

Avui en el terreny de les perles viatgem fins a l'Argentina i Galícia. Comencem per Buenos Aires tal com informa el diari Qué!, ja que la capital argentina ha estat notícia pels sis detinguts que fa pocs dies es fugaven d'una comissaria, un fet que no seria insòlit si no fos perquè estaven tan prims que van passar entre les reixes de la cel·la. Afortunadament, els seus companys grassonets no aconseguiren escapar-se però de ben segur que a partir d'ara començaran un estricte règim vistos els beneficis de llibertat que dóna.

La segona perla ens porta la història d'un animal sorprenen, un hàmster que gràcies a una campanya de la multinacional de l'automòbil Volvo està batent rècords. En el  vídeo que ja corre de forma viral per la xarxa se'ns presenta un hamster convertit en un crac del volant, maniobrant tot sol un camió de 15 tones per un terreny força accidentat i perillós. La marca sueca ha volgut presentar d'aquesta manera el seu nou sistema de direcció dinàmica que porten els nous vehicles.

En fi internautes, per concloure La Mossegada què millor que recordar una cèlebre cita de l'escriptor Matt Artson: 'La ignorància pot ser curada, pero l'estupidesa és eterna'.

La processó va per dins

Bona tarda i bon divendres internautes. Fa uns quants anys, l'escriptor i filòsof brasiler Pablo Coelho escrivia que 'Quan endarrerim la collita, els fruits es podreixen, però quan endarrerim els problemes, no paren de créixer'. I això és el que no acaba de tenir en compte el govern espanyol que, seguint la filosofia del seu cap, espera equivocadament el miracle de veure pansir el problema català. El problema és que una que la majoria silenciosa es va convertint en la majoria cridanera que n'està tipa de tanta indiferència i greuges.

Però es clar, el que per alguns son majories pels altres són minories, si més no per Alícia Sánchez Camacho, quan declarava als periodistes que Mas només governa pels que es van manifestar i no pels sis milions restants, ja que segons la líder popular 'la Catalunya autèntica va quedar-se a casa per la diada'.

De tota manera, sembla que la processó va per dins, perquè la pretesa imatge d'uniformitat i convicció de l'executiu de Rajoy és només això, pretesa, si tenim en compte afirmacions com les que ahir feia el titular d'Afers Exteriors. A La Vanguardia llegim que José Manuel García Margallo fou més sincer que mai ahir al reconèixer l'èxit de via catalana i afirmà que malgrat la política no es fa al carrer, sí que se l'ha d'escoltar. Reconeixent el dolor que li causaria aquesta "amputació" d'una part del territori, explicà que s'hauria d'aprofundir en el diàleg i estudiar com millorar finançament, infraestructures i llengua.

Esmenant la plana al seu company, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría reiterava aquest migdia que el govern no pensa moure's ni un mil·límetre del que estableix la constitució, i per tant no hi haura ni consulta ni tampoc un finançament diferenciat de la resta de comunitats. Per acabar la seva compareixença després del Consell de Ministres, la vicepresidenta ha avançat que en 48 hores el govern respondrà la carta d'Artur Mas.

El que està clar és que ningú espera cap mena de concessió per part de Rajoy, ja que el seu govern no té cap mena de voluntat política per solventar el problema que té amb Catalunya. Està clar que des de Madrid no tenen cap Pla B per afrontar unes eleccions plebiscitàries que no necessàriament podrien convocar-se el 2016, sinó força abans tal com ja apunten diversos analistes, si la negtativa a permetre un referèndum persisteix. Digueu-me agosarat però no puc deixar de qüestionar-me que si una consulta és una via de participació i un exemple clar de democràcia, no serà que la Carta Magna que tan defensen PSOE i PP, per negar-nos el dret a decidir, no és del tot democràtica?

Entrem en el terreny de les perles d'aquest divendres que sembla un dimarts. Comencem amb la sorprenent notícia que ens porta el diari ARA, el qual publica que un dels 'ultres' que atacaren la delegació de la Generalitat de Madrid el passat dia onze, és parent del ministre de Defensa, Pedro Morenés. El bretol de sang blava que ja ha estat detingut juntament amb una desena de persones més és Íñigo Pérez de Herrasti y Urquijo, fill d'un marquès i una extresorera del PP. L'angelet de 56 anys ja fou detingut anteriorment per possessió d'armes i materials per fabricar artefactes.

Sense deixar de parlar del tema, no podeu deixar perdre-us les declaracions bomba que un gran amic de la llengua catalana feia ahir al programa Los desayunos de TVE.  Tot i sembrar amistats allà on va, José Ignacio Wert va tornar a deixar una de les seves frases lapidàries quan se'l preguntà sobre les properes mobilitzacions que pensa fer la comunitat educativa, en protesta contra la famosa reforma que impulsa el ministeri d'Educació (LOMCE). “Comparado con otros países de nuestro entorno cultural que están embarcados en reformas educativas, como México o Chile, el nivel de discrepancia en España se puede considerar una fiesta de cumpleaños”. Com us dèiem, sempre "fent amics amb tacte i diplomàcia". 

La tercera perla ens recorda que no tot ha de ser negre en aquesta vida informativa, perquè a Nació Digital trobem una parella de Blanes que han compartit la felicitat del seu casament amb la Via Catalana, ja que abans del ball han volgut formar part de la cadena humana tot exhibint els vestits de gala amb complements de samarretes grogues de l'ANC i estelades. Això sí, després de cantar 'Els Segadors' i rebre els diplomes de la Via Catalana, convidats i nuvis han seguit amb la tradició del vals nupcial.

I per cert internautes, si teniu ganes d'omplir-vos d'autoestima i rememorar una fita història no us perdeu aquest vídeo de El Periódico que ens mostra alguns dels millors moments de la cadena humana vista des de l'aire.