Independència, paraula maleïda

Bon dia i bon dijous internautes. 'El Canvi és llei de vida. Qualsevol que només miri al passat o al present, es perdrà el futur'. Aquestes paraules del desparegut president nord-americà, John Fitzgerald Kennedy, haurien de servir de reflexió a més d'un dirigent d'Unió Democràtica de Catalunya, tenint en compte les paraules que el seu secretari general, Josep Mª Pelegrí, feia una crida a l'ANC per tal que canviï el lema de la Via Catalana cap a la Independència. Us sona aquesta petició? Fa pocs dies Joan Herrera d'ICxV-EUiA feia el mateix prec per poder-s'hi sumar. Ja és hora que la ciutadania s'adoni que hi ha partits que encara que defensin el dret a decidir no es mullen públicament sobre el sentit del seu vot en aquesta consulta. Trobareu aquesta informació a La Vanguardia.

Aquest nou moviment d'UDC torna a donar aire als partits que defensen clarament el NO a la consulta, un fet aquest que aprofitava aquest cap de setmana Alícia Sánchez-Camacho, feia una crida a fer un front comú amb Unió, C's i PSC per tal d'impedir la consulta i negar per tant qualsevol possibilitat d'independència. 

I mentrestant els ciutadans anem veient el pas inexorable del temps i els intents d'anar aigualint i alentint un procés que a vegades sembla que tingui la mateixa desacceleració que l'economia. L'argument principal és que cal carregar-nos de raons, però fins quan? Amb tantes raons a sobre amb prou feines ens podrem moure, i la paciència per molt mare de la ciència que sigui té un límit, perquè si no acaba transformant-se en presa de pèl

Parlant de preses de pèl, demagògies barates i/o delcaració d'intencions; no podem passar per alt les declaracions del líder de C's, Albert Rivera, que en una tertúlia de la Sexta demanava obertament que per evitar les doloroses retallades en els serveis socials caldria anar suprimint ens i empreses públiques innecessàries com TV3. Si no fos perquè va oblidar-se de citar el tancament de les oficines de la Generalitat a l'exterior, podria ser el mateix "discurset" del PP.

Al marge d'aquestes consideracions, diuen els politòlegs que la millor manera de tapar un problema és generant-ne un altre, i aquests dies estem assistint a la posada en escena d'aquesta pràctica. Ni Gürtel, ni falles en la seguretat de l'AVE, ni relliscades monàrquiques. Solució? GIBRALTAR, aquell tros de roca que el 1713 Espanya regalava a Anglaterra, en el famós Tractat d'Utrecht. Les reminiscències del passat gloriòs han servit perquè els principals partits espanyols, així com tota la premsa, hagi sortit en defensa del govern espanyol en la seva lluita diplomàtica contra Gibraltar i per extensió contra el Regne Unit. El primer ministre David Cameron feia sonar el telèfon vermell a La Moncloa per queixar-se per l'excés de zel en el control als ciutadans que entren i surten d'aquest paradís fiscal. Els mandataris, a través dels seus intèrprets, donat la facilitat de llengües de Rajoy, acordaren crear grups de treball per rebaixar la tensió. Mentrestant, Gibraltar demanava a la Royal Navy un vaixell de guerra que patrulli per les seves aigües i dissuadeixi la Guàrdia Civil de la zona.

 
Interessantíssima l'enquesta elaborada per TNS Demoscopia i que publiquen varis diaris parlant de les preferències dels votants a l hora de triar un líder per les eleccions generals. Libertad Digital, ho publica amb grans titulars, donat que sempre ha gaudit de la simpàtia d'Esperanza Aguirre a l'hora de rebre favors i subvencions. En el sondeig realitzat els enquestats opten clarament per l'expresidenta de Madrid com a líder del PP (37%)  davant del segon classificat que és? Sí, José María Aznar, que amb un 16,2% supera clarament Mariano Rajoy que només aconsegueix el 8,5%.
Del cantó socialista, destaca clarament, Carme Chacón davant Alfredo Pérez Rubalcaba. Un fet però, que no faria variar les previsions que tornen a donar com a guanyador al PP, malgrat perdre 15 punts.

Per no perdre punts, no podem marxar sense fer esment de les perles d'aquest dijous. Comencem per la sorpresa que s'han endut varis clients del restaurant figuerenc Antaviana al trobar-s'hi Àlex Casanovas. L'actor no era allà com a client, sinó treballant com a cambrer durant la temporada estiuenca, tal com explica El Punt Avui. La manca de feina en el sector ha fet que Casanovas hagi optat per aquesta feina, un fet que tampoc li resulta indiferent ja que en una altres ocasions ha hagut de fer altres papers de l'auca treballant com a manobre.

La segona ens la porta el diari Ara i explica una fastigosa notícia centrada a les clavegueres d'una petita ciutat al voltant de Londres, que s'ha vist sorpresa per una immensa bola de greix de 15 tones que començava a causar problemes en diversos lavabos a causa del col·lapse en el sistema de canalitzacions. Després de tres setmanes d'intensa lluita, els tècnics han aconseguit disoldre la gran massa generada com a conseqüència de llençar oli, tovalloletes i porqueries diverses, que tampoc em ve de gust esmentar per no espatllar-vos la digestió.

I la terecera i darrera perla ens arriba d'Alacant on ha nascut un nadó, o millor dit, un "nadonàs" que ha pesat 6'2 Kg, convertint-se en el més gros d'Espanya. Una alegria gegantina pels pares que han vist com el seu fill enlloc de venir amb un pa sota el braç ho ha fet amb tot el forn.