És l’hora dels Adéus?




MAGDA PICAÑOL OLIVA
OPINIÓ
 
A l’estiu, quan hom està relaxat i amb el privilegi, a dia d’avui, d’estar gaudint d’unes vacances, arriba el moment de plantejar-se el futur, analitzant amb cura el passat i valorant el present. Normalment, així ho fem els humans, de la mateixa manera que per cap d’any ens omplim la boca de propòsits que, per una excusa o per una altra, poques vegades arriben. Cal que hi pensem i molt, però fem-ho ràpid, doncs tal i com ens recorda el novel·lista i dramaturg americà Tenesse Williams, “Tanca algunes portes. No per orgull o supèrbia, sinó perquè ja no porten enlloc

Sembla ser que aquest any han arribat conclusions transcendentals els nostres amics de sempre: Duran Lleida i Rajoy. En el seu exercici espiritual de l’època estiuenca s’han replantejat el seu futur.

El nucli més dur i conservador de la formació de Duran Lleida s’ha plantejat desvincular-se de Convergència si el president Mas decideix convocar eleccions plebiscitàries, segons la notícia publicada al Periódico. Mitjançant la mateixa font el Sr. Pelegrí ja s’ha encarregat de desmentir-ho i assegura que Unió complirà tots els seus compromisos amb Convergència i que serà fidel a la coalició... Curiosa manera de demostrar-ho al llarg del temps tenint en compte l’allau de sortides de to d’aquesta formació i el seu líder... Això si, asseguren que no passaran llista de qui va o no va a la Via Catalana, mentre el seu guia espiritual es planteja el seu relleu... Adéu Sr. Duran!!!!

Per altra banda, al Sr. Rajoy se li ha girat molta feina. A banda de tots els desastres, mentides, despropòsits, gestions inapropiades, barra, etc...reprovats per tots els altres partits i formacions de l’Estat i punt de mira de la comunitat internacional, ara es planteja la sortida de primera línia del Sr. Gallardón, el gran “fiasco” del PP i de la seva pèssima gestió del Ministeri de Justícia; el Sr. Wert, no hi ha qualificatius per aquest personatge, Ministre d’Educació, qui ja ha avançat la seva marxa; i el Sr. Cristòbal Montoro, Ministre d’Hisenda, encarregat d’escanyar-nos amb les seves idees de bomber i un dels responsables d’evocar el país a la misèria. També hi haurà remodelació a la segona fila, encara que continuarà rodejat del seu harem de dones fidels i cíniques. Una maniobra del Sr. Rajoy per despistar el “cas Bàrcenas”? Es tracta d’una crisi de Govern? O , senzillament, d’una neteja de cutis? ...Adéu a tots ells!!!

Qui es planteja un altre comiat és el PSC que al setembre decidirà si Joaquim Nadal pot continuar al capdavant del partit a Girona. Com que venen males èpoques i esgarrapar vots està a l’ordre del dia, deixant de banda les necessitats socials i la democràcia, resulta que al partit de Navarro li deu sortir més a compte apuntar-se a l’unionisme d’Espanya i atacar el procés sobiranista. Per aquest fet, Joaquim Nadal, qui va assegurar que encapçalaria a Girona una plataforma pel dret a decidir proposada pel batlle de la ciutat ,el convergent Carles Puigdemont, ha pagat els plats trencats de qui no té ideologia ni principis...Amb pena, adéu Sr. Nadal!!! Esperem veure’l en una formació on no el castiguin per la seva forma de pensar com a català i com a persona.

Els comiats forçosos i que fan menys gràcia, però que estan plenament justificats quan les situació és de crisi extrema, son els de les 1060 empreses catalanes que han marxat a Madrid, en forma de seu social, ja què la productivitat es queda a Catalunya. Mentre l’Estat ens vol fer creure que es degut a l’independentisme o procés sobiranista engegat a Catalunya, no s’ha de ser gaire llest per veure que els impostos que es paguen a Catalunya son infinitament més alts que els que es paguen a Madrid. L’espoli fiscal que pateix Catalunya i els impagaments per part de l’Estat fan que el Govern de la Generalitat no pugui gestionar correctament les polítiques d’ajuts i promoció a l’emprenedoria i a la petita i mitjana empresa.
 
Els mitjans de comunicació se n’han fet ressò, sense més, com si d’un nou rècord es tractés, quan la realitat és molt diferent. Tots sabem que hi ha una competència deslleial que permet a la resta de Comunitats Autònomes subvencionades, repartir diners en subvencions directes o en baixades d’impostos. És a dir, per la creació de llocs de treball fix moltes de les regions espanyoles donen subvencions directes a fons perdut d’entre 2000 i 6000 €. Nosaltres, amb un espoli fiscal de 16000 milions d’euros, rebem 0 subvencions i, tot i així, seguim creant llocs de treball i creixent un 5% en exportacions, el què representa un total de 2.732 empreses...Un motiu més per lluitar per un Estat Propi que ens permeti gestionar els propis recursos i refer el teixit industrial català...Adéu, a l’espera de la vostra tornada!!!!

Clar que si els nostres autònoms continuen contribuint amb els seus pagaments a engreixar l’Erari públic, potser també els haurem d’acomiadar com a tals. En total, s’han pagat d’antuvi 510 milions d’euros en un semestre, corresponents a l’avançament de l’IVA que no ha estat retornat i que correspon en un 60% a factures impagades de les administracions públiques. D’aquest diners, i com sempre al capdavant, Catalunya n’ha avançat 91,2 milions...Fins quan finançarem aquesta gent...

I aviat, potser també haurem de dir ADÉU als nostres estudiants universitaris, als nostres fills, doncs amb les reformes aplicades pel Sr. Wert, ens trobem que els estudiants catalans han vist augmentades les taxes en un 80%, mentre que els estudiants gallecs “gaudeixen” d’unes pujades del 3,2%...

Per tot això i molt més, només ens queda un últim “Adéu!”...ADÉU ,Espanya!!!!

Aquest adéu no maquilla un fins després, aquest mai amaga un tant de bo, aquesta cendra no juga amb foc, aquest cec no mira enrere...” ( Joaquin Sabina, cantant )

Reaccions: