Ells van per feina!

Bon dia i bon divendres internautes. Ja ho deia l'humorista anglès Jerome Klapka : 'M'agrada i em fascina el treball. Podria estar assegut hores i hores mirant com treballen els altres'. Doncs aquesta és la sensació que tenim alguns quan mirem, sovint amb enveja, els nostres veïns escocesos que avancen cap a la internacionalització i el reconeixement per part d'alts organismes. Aquesta feina en la diplomàcia comença a donar el seus fruits arran de la reunió que han mantingut amb l'OTAN, tal com explica el Singular Digital. Els crítics de cinema diuen que la millor banda sonora és la que no es nota, però aquest no és el cas de les relaciona i els contactes internacionals.  Escòcia prepara la seva sortida del Regne Unit i ho fa amb contactes d'alt nivell ens els principals organismes. El més paradoxal és que qui permet i afavoreix aquestes trobades és la Gran Bretanya que, malgrat no voler deixar perdre aquesta nació no els boicotegen sistemàticament ni els neguen el dret a decidir tal com malauradament passa en aquest estat on ens ha tocat viure.

D'altra banda, en l'àmbit judicial continua donant de sí la declaració que va fer Dolores de Cospedal a l'Audiència Nacional sobre els sobresous i la presumpta comptabilitat B del PP. Sense allunyar-se gens dels seus predecessors en el càrrec, la secretària general va espolsar-se qualsevol responsabilitat en les possibles irregularitats comptables dient que aquest era un àmbit que només controlaven els tresorers. Un fet que per cert entra en contradicció amb els estatuts del partit que estableixen que la secretaria general també ha de donar el vist i plau als comptes. L'escletxa a la que s'aferra l'oposició és que la dirigent va reconèixer que la sortida del partit de Luis Bárcenas del PP la pactaren Mariano Rajoy i Javier Arenas, mantenint-li sou, cotxe oficial i despatx, a part de fer-se càrrec dels advocats . Un acomiadament força estrany que té força similituds de pel·lícula mafiosa on regna la "omertà" o llei del silenci.

Parlant de silenci, aquest no l'ha practicat l'eurodiputada conservadora Julie Girling, la qual feu fa pocs dies una crida als seus compatriotes per tal de boicotejar Espanya en el terreny turístic. Però, davant les nombroses de suport al conflicte amb Gibraltar, la britànica ha fet una piulada al seu twitter agraïnt les mostres de solidaritat dels catalans i emplaçant als seus conciutadans a triar Catalunya per les seves vacances.

Durant les vacances és un bon moment per llegir i fer recomanacions com la que avui us faig de l'article que publicava ahir Miquel González a El País. En l'escrit el periodista veu inevitable la marxa de Catalunya perquè se l'ha maltractat reiteradament des de l'àmbit polític i mediàtic, i denuncia que el suposat estat plurinacional només existeix sobre el paper, un fet que ha afavorit l'augment de l'independentisme i la desafecció dels catalans amb Espanya.

No podem deixar passar un fet gravíssim que afecta la tant modèlica marca Espanya. El municipi madrieny de Pinto, tal com recull El Periódico, ha estat notícia per una gran pintada a la plaça de toros on s'enaltia sense contemplacions la figura d'Adolf Hitler, un fet que en altres països ja hauria provocat el cessament i dimissió dels responsables. Dissortadament, aquest tipus d'apologia no és castigada sinó que és premiada per la delegada del govern espanyol, que com el seu cognom sembla que estigui a la lluna.

I les perles del dia, malgrat semblar-ho, són terrenals i no llunàtiques. El Huffington Post ens posa de manifest que Espanya no té el monopoli de la Picaresca. Aquest fet ho explica després de descobrir-se el frau d'un zoo xinès que disfressava gossos com a lleons i rates com a rèptils. L'engany no durà massa ja que malgrat el canvi climàtic els lleons encara no han arribat a bordar, tal com va denunciar un dels visitants estafats. Per tant, aneu en compte a no creure-us els "contes xinos", perquè us faran passar gat per llebre, o gos per lleó.

La segona perla ens porta cap a la capital d'Alemanya on les autoritats locals han hagut de prendre mesures davant l'augment de pràctiques sexuals al carrer. Un cas que no només passa a Berlín, però amb la diferència que els responsables de l'Ajuntament han volgut ser sensibles amb els amants i han adaptat les sancions segons la situació laboral dels protagonistes. D'aquesta manera a un treballador se'l multa amb 150 euros mentre que a un aturat amb 34. Analitzarem si altres col·lectius com els més grans de 65 anys o els que tinguin carnet de la Biblioteca també gaudiran d'importants descomptes.

Reaccions: