El Silenci ensordidor

Bon dia i bon dimarts internautes. Una famosa novel·lista francesa anomenada Elsa Triolet va deixar escrit en un dels seus llibres que 'El silenci és com el vent: atia els grans malentesos i no extingeix més que els petits'. Sembla que els nostres polítics han tornat amb ganes de mossegar després d'aquestes vacances, i òbviament la qüestió nacional n'és el principal motiu.

A Can PSC continuen com una olla de grills, més dividits i enfrontats que mai després de les darreres manifestacions de l'exconseller Joaquim Nadal. Dilluns el Periódico publicava un article d'Antonio Balmón, mà dreta de Pere Navarro, en que lluny de tendir ponts amb els sectors crítics socialistes, apagava el foc amb benzina. L'alcalde de Cornellà deia literalment que 'en el partit hi sobren els que fan soroll'. Els seus companys, si més no a dia d'avui, no han trigat massa a respondre-li. Marina Geli, Àngel Ros i Montserrat Tura han aplel·lat al dret a la discrepància i han afirmat que ells en cap cas sobren. M'estalviaré comentaris, perquè també sobren, ja que quan algú no es troba bé en un lloc i el reproven constantment el més lògic seria plegar, com en el seu dia ja va fer Ernest Maragall fundant el seu partit, però es clar, la coherència no és precisament una característica que il·lumni massa als polítics.

Parlant d'il·luminació, Alícia Sanchez Camacho ha tornat a les portades, no per haver passat pel quiròfan sinó per l'anunci que va fer confirmant la seva asssitència a la convocatòria que ha fet el Movimiento 12-O. Aquesta entitat pretén fer una contra cadena envoltant la Sagrada Família a la mateixa hora que se celebrarà la Via Catalana. Al marge d'aquest anunci "espectacular" o no, la presidenta del PP també va dir que la resposta de Mariano Rajoy a la carta de Mas serà un NO rotund, ja que no hi ha res a negociar, i a més 'Catalunya hauria d'estar agraïda a Madrid perquè ha estat una de les quatre comunitats més afavorides'. Per tant no és d'estranyar que pensant d'aquesta manera Sánchez Camacho coincideixi plenament amb els ideals del Movimiento... del 12 d'Octubre, malpensats.

Sense abandonar aquest mes, les Juventudes de España en Marcha han organitzat una gran festa a los Madriles per a finals del mes de setembre. L'objectiu és recaptar fons per a la manifestació que faran el dia del Pilar, abans conegut com dia de la Raça, i el reclam publicitari passa per fer una gran cremada d'estelades, o el que ells anomenen draps independentistes. No esperàvem res millor d'unes ments tan brillants i democràtiques.

Interessant l'article que publica avui El Confidencial sobre el bon negoci que suposen els rescats bancaris. Ara bé, el diari puntualitza que en la majoria de països suposa una activació de l'economia, excepte a Espanya i ho exemplifica amb una dada esfereïdora. Segons els experts, del total de les ajudes públiques per salvar la banca s'han perdut 36.000 milions d'euros que seran impossible de recuperar. I mentrestant, milers d'empreses tancant la persiana.

Acabem fent referència a les perles del dia. La primera ens la porta Twitter, perquè encara que sembli estrany Sergio Ramos l'utilitza. Aquesta vegada, el jugador del Reial Madrid va tornar-se a posar de peus a la galleda felicitant la selecció femenina de Waterpolo per l'or aconseguit als Mundials de fa 24 dies. Un fet que s'explica perquè Ramos no va adonar-se que la final que emetia ahir TVE era una repetició.

No deixem de parlar de futbol, ja que Wayne Thorne entrenador d'un modest equip de futbol anglès va despertar del coma al escoltar les paraules màgiques que la seva dona va xiuxiuejar-li a l'orella. A l'assabentar-se que el seu equip havia guanyat l'home va obrir els ulls després d'estar una setmana més enllà que aquí. Menys mal que el resultat fou favorable, no m'agradaria pensar que hagués passat si els seus jugadors haguessin perdut.

I de la Gran Bretanya a la Xina Popular. El diari Qué! explica el curiós cas d'un home que fins fa uns dies es guanyava la vida exercint la bonica professió de Caçafantasmes. La seva tècnica resulta un xic peculiar per una de les seves clientes. La dama en qüestió estava molesta amb el seu cap perquè no sucumbia als seus encants i per això va decidir contractar el nostre protagonista. L'home, veient clarament el problema i després de cobrar 2.500 euros realitzà un diagnòstic sense embuts: tenia la vagina posseïda per mals esperits i només amb la seva vareta màgica entre les cames la dona acabaria curant-se. Evidentment, malgrat pugui semblar paradoxal la clienta no va deixar enredar-se ni com un xino ni per un xino.

Reaccions: