Jo de gran vull ser...

Bon dia i bon dimecres internautes. Avui més que mai cal tornar a citar al filòsof Plató: 'L'obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho'. Aquesta és probablement una sensació que tenien molts ciutadans, però quan la corrupció irromp diàriament en forma de calamarsa la percepció de la ciutadania s'aguditza i veu que el famós estat de dret que se'ns ha estat venent al llarg d'aquests anys era més una il·lusió que una realitat. 

Sovint els infants acostumen a plantejar-se el seu futur amb mil i una professions com objectiu. Però els temps van canviant i les mentalitats també. Si jo encara fos petit, potser em decidiria per ser militant del PP o membre de la família reial, perquè amb tot els que els passa sempre acostumen a sortir-se'n prou bé, si més no als tribunals.

L'exemple més recent el tenim amb les darreres sentències del Tribunal Suprem, que fa uns dies exculpava a l'exministre socialista José Blanco i ahir l'exministre popular Jaume Matas. El darrer, tot i ser condemnat a 9 mesos per tràfic d'influència, s'estalviarà trepitjar la presó ja que el tribunal desestimà els càrrecs per prevaricació i malversació.  Evidentment, Matas estava exultant després de conèixer la decisió i declarà que 'confia plenament amb la justícia'. I qui no hi confia actualment essent militant del PP?

No ha tingut la mateixa sort Maria Anotonia Munar d'Unió Mallorquina, perquè l'expresidenta del Consell de Mallorca ha estat condemnada a 6 anys de presó per frau i prevaricació. Dues cares d'una mateixa, que sembla estar trucada perquè cau sempre del mateix cantó. Però com que la sensibilitat i el malestar està a flor de pell, per més inri, el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón no sé si fent gala d'un acudit dolent o prenent-nos com a ineptes feia una crida demanant a la ciutadania la 'màxima confiança en la justícia'.

Un consell que no sembla que la Generalitat de Catalunya vulgui seguir, tenint en compte que està estudiant la recusació de Francisco Pérez de los Cobos, president del Tribunal Constitucional, perquè no és ètic que un exmilitant del PP hagi de decidir sobre temes tan delicats com el Decret de Sobirania i la Llei d'Educació, ja que existeix un conflicte d'interessos evident. En aquest sentit, la portada de El Confidencial ens desvetlla que uns altres cinc magistrats del TC també han tingut relació directa amb el PP i el PSOE.

I mentre tot això passava per aquestes contrades, Josep Antoni Duran i Lleida, es reunia a Brussel·les amb José Manuel Durao Barroso. Segons va trascendir després, el president de la Comissió Europea va mostrar-se preocupat per la situació de Rajoy arran del 'cas Bárcenas'. Sembla ser que Duran el tranquilitzà argumentant la comoditat de la majoria absoluta amb que compta el Partit Popular.  Lluny de reflexar el malestar existent, el líder d'Unió explicà després a la premsa que el 'cas Bárcenas' "no està minant la credibilitat d'Espanya" davant les institucions de la Unió Europea (UE). Declaracions que podrien haver estat realitzades perfectament per qualsevol membre del PP, però en aquest cas era Duran i Lleida.

Sense abandonar territori europeu ens fem ressò de l 'article que Der Spiegel fa sobre Soraya Sáenz de Santamaría. Segons el setmanari alemany la vicepresidenta del govern comença a sonar com a possible substituta en cas que els rumors sobre una possible dimissió de Rajoy acabin materialitzant-se si la pressió augmenta i apareixen nous documents incriminatoris, com podria ser alguna gravació entre el president i Luis Bárcenas. Ho publica el diari Ara.

I després de tanta informació és just i necessari parlar de les perles del dia. La primera té com a protagonista a una dona nord-americana de 63 anys anomenada Mary Hvidza, la qual s'ha convertit en estrella a les xarxes socials i a Youtube. La senyora, lluny de dedicar-se a fer mitja, cuidar el jardí o mirar la tele, va decidir exhibir les seves habilitats entrant en una botiga d'instruments musicals on hi havia una bateria. El seu talent ha fet que un grup de música l'hagi fitxada per acompanyar-los en els seus bolos.

La darrera perla és força refrescant perquè ens parla de begudes gassoses i la polèmica publicitat d'un producte que ha aconseguit preocupar dos dels gegants mundials dels refrescos. Una disputa que ha obligat a censurar un dels seus anuncis perquè menyspreava Coca-Cola i Pepsi, fent explotar les seves ampolles. Per si un cas, no us perdeu l'espectacular vídeo que demostra que tot i l'hegemonia d'aquestes multinacionals mantenir els consumidors ja no és bufar i fer ampolles.

Reaccions: