Cegament del PP

Bona tarda i bon divendres internautes. 'L'obra mestra de la injustícia és semblar just sense ser-ho'.D'aquesta manera el filòsof grec Plató es referia a la manca de justícia i segurament avui més que altres dies pren especial rellevància després que el nou president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, hagi admès haver estat militant del PP quan fou triat pel càrrec. Tal com denuncià el diari El País, tota la premsa recull les explicacions que el magistrat de l'alt tribunal donà ahir als seus companys. La Vanguardia relata els arguments del president i assenyala que no hi ha cap llei que li prohibeixi militar en un partit, un fet que no pensen el mateix altres experts que citen l'article 395 de la Constitució per desmentir-ho. 
Val la pena recordar, que el nostre protagonista és fill d'Antonio Pérez de los Cobos, militant i candidat de la ultradreta espanyola a les eleccions de 1977. A més d'aquests il·lustres orígens, al magistrat se'l coneix també pel seu declarat antinacionalisme, tal com recull el seu llibre Parva memoria. I es clar, la pregunta que ens hauríem de formular és si aquesta persona és prou neutral i justa per dirimir sobre si és constitucional la Declaració de Sobirania o bé si es pot celebrar la consulta. 

Ben clara ha estat sempre la postura del PoPulars respecte a la causa catalana i no és d'estranyar el patètic i demagògic discurs d'Esteban González Pons, que argumentava que en aquest país acabarà sent un delicte formar part del partit conservador. Tal com van les coses i amb una guerra oberta entre els mateixos jutges, sembla que el que acabarà sent delicte és no ser membre del Partit Popular. I sobre la dama cega de la justícia ens podem preguntal allò que ja feia en el seu dia el poeta romà Juvenal: «Quis custodiet ipsos custodes?» (Qui vigilarà als vigilants?).
Sense abandonar els tribunals, la passada jornada el PSOE respirava un xic més tranquil després que l'exministre i exnúmero dos de la formació, José Blanco, quedés exculpat pel Tribunal Suprem al haver-se arxivat la causa per tràfic d'influències en el conegut cas Campeón. I no precisament com un campió es deu haver quedat l'encara líder del PSC, Pere Navarro, al veure com la Policia Nacional registrava la seu central dels socialistes catalans, un cop la jutgesa del cas Método 3 ha ordenat la imputació de la gerent i responsable de finances, Lluïsa Bruguer.

D'altra banda, parlant novament d'injustícies hem de parlar de la denúncia feta ahir al programa 8 al dia de 8TV en que es denunciava la mútua Sanitas per no haver atès una pacient d'urgències perquè portava l'informe mèdic en català. Esperem que el departament del conseller Boi Ruiz actuï amb diligència sobre un fet gravíssim, que gairebé causà la mort de la pacient. Sembla que malauradament el jurament hipocràtic també contempla les discriminacions lingüístiques.

Acabem la setmana amb dues perles sorprenents. El Periódico publica que el cantant Robbie Williams triga fins a cinc hores, cinc, a posar-se guapo abans de sortir a l'escenari. Com si del conte de Blancaneus es tractés, Williams confessa que abans d'actuar es dutxa, s'afaita, es maquilla, fa estiraments i li fan un massatge. Jo afegiria que si li sobren uns minuts després de tanta activitat frenètica, aleshores canta.
 
I el Huffington Post recull el testimoni d'Olga Dogaru, una ciutadana romanesa, que s'ha confessat autora d'haver cremat 7 quadres del Museu Kunsthal de Rotterdam. La dona explicà a la policia que destruí les 7 obres de Picasso, Monet, Matisse, Gauguin, Meijer de Haan i Lucian Freud, perquè volia exculpar al seu fill del robatori, pensant que d'aquesta manera faria desapareixer les proves. Després d'això, queda clar que aquesta ciutadana no tenia massa clar el concepte crematístic de les pintures.

Reaccions: